Blog de Filosofia 2.0

Com ja us vaig prometre, aquí teniu el text de les quatre primeres Meditacions Metafísiques de René Descartes, preceptiu per a les PAU d’enguany. Es tracta de l’edició electrònica que ha fet l’editorial McGraw-Hill i l’obtindreu clicant sobre la imatge. Espero que en gaudiu!

Comencem les activitats filosòfiques en línia aquest any 2009 amb la lectura i discussió de dos textos que tracten el problema del mal, una de les qüestions eternes de la història del pensament. Llegiu-los amb atenció, que després comença el debat:

TEXT 1:

Allò, però, que anomenem mal, què és sinó una privació del bé? Perquè així com en els cossos dels animals el sofrir malalties i ferides no és sinó estar privats de salut (i per això quan s’aplica un tractament, no es fa pas perquè aquests mals que hi havia, és a dir, les malalties i ferides, es retirin d’aquest lloc i es trobin en una altra banda, sinó certament perquè desapareguin. I és que una ferida o bé una malaltia no són cap substància, sinó una imperfecció d’una substància corporal, puix que és el cos el que és la substància, i és vertaderament un bé al qual sobrevenen aquests mals, és a dir, les privacions d’aquest bé que s’anomena salut); així també les imperfeccions de les ànimes, de qualsevol mena que siguin, són privacions de béns naturals, i quan es guareixen, no es traslladen pas a una altra banda, sinó que les imperfeccions que hi havia allà ja no existiran enlloc quan no existeixin en aquella salut.

SANT AGUSTÍ D’HIPONA: Enquiridió, c. 11, n. 3.

TEXT 2:

Admetré que el poder de Déu és infinit; tot el que ell vol s’executa, però ni l’ésser humà ni cap altre animal no és feliç, per tant, ell no en vol la seva felicitat. La seva saviesa és infinita, no s’equivoca mai quan tria els mitjans per a un fi, però el curs de la natura no tendeix a la felicitat humana o animal, per tant, no ha estat establert per aquest propòsit. En tot l’àmbit del coneixement humà no hi ha inferències més certes i infal·libles que aquestes que estic explicant. En quin sentit aleshores s’assemblen la seva benvolença i misericòrdia a la benvolença i misericòrdia dels humans?

Les velles qüestions d’Epicur continuen sense trobar una resposta. Vol ell prevenir el mal però no pot? Llavors és impotent. Pot però no vol? Llavors és malèvol. Pot i vol? Aleshores, d’on surt el mal?

DAVID HUME: Diàlegs sobre la religió natural, Part X (El problema del mal)

Les qüestions són les següents:

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Espero les vostres intervencions, recordeu que sempre les heu d’argumentar convenientment i que no han de ser excessivament llargues. Endavant, molts ànims i bona feina!

Avui us presento el text íntegre del Fedó de Plató, a càrrec de l’Editorial McGraw Hill. Un dels diàlegs més importants del filòsof, amb un relat dels darrers moments de la vida de Sòcrates. Com sabeu, aquest text és el que pot sortir de Plató a les PAU, per tant, és obligatori llegir-lo i treballar-lo.

Plató: Fedó (PDF)

Comencem l’activitat blogaire en aquest espai. Es tracta de fer un exercici sofístic presentant amb arguments pretesament forts una tesi més aviat feble, és a dir, una afirmació amb la qual no combregaríeu mai. Teniu un màxim de 10 línies per desenvolupar el vostre argument i heu de posar-hi un títol prou genèric. Valoraré la coherència en el desplegament del discurs i la tesi triada. Podeu discutir sobre els exemples trobats. Fins i tot seria interessant penjar un vídeo amb les vostres intervencions: a veure si algú s’atreveix (indiqueu llavors l’adreça URL del vídeo).

Arxiu: Raonaments dobles, Gòrgias, segons Sext Empíric.

Fonts: Filoxarxa, Internet Encyclopedia of Philosophy.

Data límit: 12 d’octubre a les 24 h.

Endavant i bona feina!

Sóc finalista als Premis Blocs Catalunya!!!

By rob

Aquesta presentació us pot anar molt bé per estudiar Hume i l’empirisme. Gràcies, Anna!

Llegeix els textos següents:

Per això diem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, perquè l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els béns segons la norma del plaer i del dolor. I ja que aquest és el bé primer i connatural, per aquest motiu no escollim tots els plaers, sinó que de vegades renunciem a molts, quan se’n segueix una incomoditat més gran. I molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor. Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’han d’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista dels guanys i dels perjudicis, ja que de vegades ens servim del bé com d’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé.

EPICUR: Carta a Meneceu

Informació sobre Epicur

Quina és la durada de la vida de l’home? Un punt en l’espai. La seva substància? Variable. Les sensacions? Confuses. Què és el seu cos? Podridura. La seva ànima? Un remolí. El seu destí? Enigma. La seva reputació? Dubtosa. En una paraula, tot el que prové del cos és com l’aigua d’un torrent, i el que prové de la seva ànima és com un somni, fum. La seva vida és un combat perpetu, un repòs en terra estrangera, i la seva fama després de la mort un oblit absolut. Què és l’únic que pot facilitar-li el seu viatge en aquest mon? La Filosofia. Aquesta resideix doncs en vetllar pel geni que resideix en el seu interior, de la sort que no rebi ferides, que no es deixi arrossegar pels plaers ni pels dolors, que no faci res a la babalà, que no menteixi ni sigui hipòcrita, que no compti amb els que els altres faran o no, que accepti tot allò que li succeeixi o li correspongui, i en definitiva, que esperi la mort amb paciència, com una dissolució dels elements que constitueixen l’organisme de tot ésser animat.

MARC AURELI: Meditacions, II, 17

Informació sobre els estoics

És indiscutible que qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena; i un ésser amb dots superiors sempre és conscient que la felicitat que es pot trobar en el món, així com està constituït, és imperfecta. Però pot aprendre a suportar les seves imperfeccions, sempre que siguin suportables, i no per això tindrà enveja d’aquell que certament és inconscient de les seves imperfeccions, però només perquè no arriba a adonar-se del bé que per contrast qualifiquen aquelles imperfeccions. És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.

JOHN STUART MILL: L’utilitarisme, cap. 2, § 12

Informació sobre l’utilitarisme i John Stuart Mill

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors? Troba semblances i diferències entre les tres concepcions. Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.

Màxim 15 línies. Termini: 27 de maig a les 24 hores

Un dels temes més apassionants de la filosofia és el de la llibertat, entesa com la capacitat de realitzar una acció sense constriccions (llibertat externa) o la capacitat de deliberar i decidir interiorment (llibertat interna). Els filòsofs s’han mogut entre dues posicions: la determinista, que assenyala que l’ésser humà no és lliure, sinó que està determinat per una sèrie de factors, i la indeterminista, que destaca el lliure albir com a tret diferencial de l’ésser humà, per consegüent, pensa que som lliures i que podem decidir. L’humà és la causa dels seus actes.

Llegeix els dos textos següents i respon les qüestions:

“I, en el fons, és això el que la gent desitja pensar: si heu nascut covards, us quedareu ben tranquils, no hi podeu fer res, sereu covards tota la vida, per més que hi feu; si heu nascut herois, també podeu estar ben tranquils, sereu herois tota la vida, beureu com un heroi, menjareu com un heroi. L’existencialista el que diu és que el covard es fa covard, que l’heroi es fa heroi; sempre hi ha una possibilitat per al covard de deixar de ser covard i per a l’heroi de no ser ja heroi. Compta precisament el compromís total, i no és pas un cas particular, una acció particular, allò que us compromet totalment”. JEAN-PAUL SARTRE: L’existencialisme és un humanisme.

“Anomenarem lliure aquella cosa que existeix únicament per la necessitat de la seva naturalesa i es determina ella mateixa a actuar. En canvi, necessària, o més aviat coaccionada, és aquella que és determinada per una altra a existir i a obrar segons una raó certa i determinada”. BARUCH SPINOZA: Ètica

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?
2. Diferències entre llibertat i necessitat.
3. Es pot justificar la creença en el destí?
4. En quins actes de la vida et sents més lliure?
5. El covard, neix o es fa?
6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

Espero les vostres intervencions. Teniu fins el dia 22 d’abril a les 24 hores.

Ahir dia 24 de març es va cloure el termini per penjar les imatges de la mostra de Fotofilosofia 2008. Del que es tracta ara és de votar les millors fotografies en un comentari a aquest mateix post. Indiqueu les cinc que vosaltres escolliu, amb el títol de la foto i el pseudònim, ordenades de l’1 al 5. El diumenge tancarem les votacions i proclamarem els guanyadors i les guanyadores. Està rigorosament prohibit votar-se un mateix.

• Mostra de Fotofilosofia 2008
• Instruccions de la mostra

Com ja sabeu, la filosofia té un interès teòric per conèixer la realitat i esbrinar quina és la seva essència o, més modernament, quin és el seu sentit. Això no obstant, no pot defugir un interès pràctic per construir la personalitat moral, per viure i mirar d’assolir la felicitat. Aquest concepte (eudaimonía per als grecs) s’ha interpretat de moltes maneres al llarg de la història del pensament. Aristòtil identificava la felicitat amb el bé suprem i la feia coincidir amb l’activitat més pròpiament humana (l’activitat intel•lectual). Epicur, per la seva banda, parlava de la felicitat en la immanència, en el plaer entès com absència de dolor, amb una exaltació de la vida present. Els estoics apel•laven a la impertorbabilitat i Sant Agustí lloava Déu com el Bé absolut. En l’àmbit del pensament modern, Kant bandejava tota ètica de la felicitat i se centrava en el deure, en actuar per respecte a la llei moral i no per una finalitat concreta. John Stuart Mill aplicava el principi utilitarista de la màxima felicitat per al major nombre de persones. Nietzsche, el crític més radical de la cultura, denunciava els reremons (realitats projectades per l’ésser humà i considerades des de Plató més reals que el món material) i apostava per un sí a la vida sense prejudicis, basat en l’instint originari i no en la raó paralitzadora. A partir d’aquí, vull encetar una discussió per veure què enteneu per felicitat, quina és la vostra concepció, que pot estar lligada o no a les teories clàssiques i que ha de mostrar-nos una mica de llum en la foscor de les nostres obsessions quotidianes. Creieu que l’humà d’avui és més feliç que el que es dedicava a caçar i recol•lectar? Penseu que podem ser encara més feliços en el futur o que qualsevol temps futur serà pitjor? Espero les vostres opinions.

Data límit de l’activitat: 11 de març a les 0 hores.

By rob

Avui us presento un PowerPoint molt interessant de la professora Anna Sarsanedas, que aprofito per compartir amb vosaltres. Us pot ser molt útil per repassar Descartes.