Blog de Filosofia 2.0

Un dels temes més apassionants de la filosofia és el de la llibertat, entesa com la capacitat de realitzar una acció sense constriccions (llibertat externa) o la capacitat de deliberar i decidir interiorment (llibertat interna). Els filòsofs s’han mogut entre dues posicions: la determinista, que assenyala que l’ésser humà no és lliure, sinó que està determinat per una sèrie de factors, i la indeterminista, que destaca el lliure albir com a tret diferencial de l’ésser humà, per consegüent, pensa que som lliures i que podem decidir. L’humà és la causa dels seus actes.

Llegeix els dos textos següents i respon les qüestions:

“I, en el fons, és això el que la gent desitja pensar: si heu nascut covards, us quedareu ben tranquils, no hi podeu fer res, sereu covards tota la vida, per més que hi feu; si heu nascut herois, també podeu estar ben tranquils, sereu herois tota la vida, beureu com un heroi, menjareu com un heroi. L’existencialista el que diu és que el covard es fa covard, que l’heroi es fa heroi; sempre hi ha una possibilitat per al covard de deixar de ser covard i per a l’heroi de no ser ja heroi. Compta precisament el compromís total, i no és pas un cas particular, una acció particular, allò que us compromet totalment”. JEAN-PAUL SARTRE: L’existencialisme és un humanisme.

“Anomenarem lliure aquella cosa que existeix únicament per la necessitat de la seva naturalesa i es determina ella mateixa a actuar. En canvi, necessària, o més aviat coaccionada, és aquella que és determinada per una altra a existir i a obrar segons una raó certa i determinada”. BARUCH SPINOZA: Ètica

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?
2. Diferències entre llibertat i necessitat.
3. Es pot justificar la creença en el destí?
4. En quins actes de la vida et sents més lliure?
5. El covard, neix o es fa?
6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

Espero les vostres intervencions. Teniu fins el dia 22 d’abril a les 24 hores.

Ahir dia 24 de març es va cloure el termini per penjar les imatges de la mostra de Fotofilosofia 2008. Del que es tracta ara és de votar les millors fotografies en un comentari a aquest mateix post. Indiqueu les cinc que vosaltres escolliu, amb el títol de la foto i el pseudònim, ordenades de l’1 al 5. El diumenge tancarem les votacions i proclamarem els guanyadors i les guanyadores. Està rigorosament prohibit votar-se un mateix.

• Mostra de Fotofilosofia 2008
• Instruccions de la mostra

Com ja sabeu, la filosofia té un interès teòric per conèixer la realitat i esbrinar quina és la seva essència o, més modernament, quin és el seu sentit. Això no obstant, no pot defugir un interès pràctic per construir la personalitat moral, per viure i mirar d’assolir la felicitat. Aquest concepte (eudaimonía per als grecs) s’ha interpretat de moltes maneres al llarg de la història del pensament. Aristòtil identificava la felicitat amb el bé suprem i la feia coincidir amb l’activitat més pròpiament humana (l’activitat intel•lectual). Epicur, per la seva banda, parlava de la felicitat en la immanència, en el plaer entès com absència de dolor, amb una exaltació de la vida present. Els estoics apel•laven a la impertorbabilitat i Sant Agustí lloava Déu com el Bé absolut. En l’àmbit del pensament modern, Kant bandejava tota ètica de la felicitat i se centrava en el deure, en actuar per respecte a la llei moral i no per una finalitat concreta. John Stuart Mill aplicava el principi utilitarista de la màxima felicitat per al major nombre de persones. Nietzsche, el crític més radical de la cultura, denunciava els reremons (realitats projectades per l’ésser humà i considerades des de Plató més reals que el món material) i apostava per un sí a la vida sense prejudicis, basat en l’instint originari i no en la raó paralitzadora. A partir d’aquí, vull encetar una discussió per veure què enteneu per felicitat, quina és la vostra concepció, que pot estar lligada o no a les teories clàssiques i que ha de mostrar-nos una mica de llum en la foscor de les nostres obsessions quotidianes. Creieu que l’humà d’avui és més feliç que el que es dedicava a caçar i recol•lectar? Penseu que podem ser encara més feliços en el futur o que qualsevol temps futur serà pitjor? Espero les vostres opinions.

Data límit de l’activitat: 11 de març a les 0 hores.

By rob

Avui us presento un PowerPoint molt interessant de la professora Anna Sarsanedas, que aprofito per compartir amb vosaltres. Us pot ser molt útil per repassar Descartes.

Un dels elements que criden l’atenció en el sistema cartesià, com un edifici que ha de ser construït a partir d’un paisatge de ruïnes, és la moral provisional, que el filòsof es dóna a si mateix mentre està treballant amb nous materials. És una moral conformista, gens agosarada, que pren les seves bases de l’estoïcisme. El primer precepte afirma que ha de seguir les lleis i els costums del seu país, així com la religió en què ha estat educat, amb el compromís de defensar les opinions més moderades per part dels més assenyats. En el segon, assenyala que ha de comportar-se de forma decidida i amb total fermesa, caminant en línia recta vers la resolució dels problemes i sense perdre el temps en circumloquis. La tercera recull l’herència estoica, ja que recomana vèncer-se ell mateix abans que la fortuna i no maldar per modificar el curs dels esdeveniments, ja que hi ha coses que no estan en el nostre poder. Podem ser perseverants i lluitar per assolir la utopia, però hem de ser conscients del fet que la utopia no és assolible per si mateixa, ja que el que ha de succeir ho farà necessàriament. Per acabar, Descartes recomana aplicar amb encert la raó i avançar en el coneixement de la veritat per mitjà del mètode. Una sèrie de regles que lliguen amb la dèria metòdica de l’autor però que no aprofundeixen ni de bon tros en la complexitat de la reflexió ètica. No trobarem cap moral definitiva. Era necessària?

Encetem un nou apartat en el nostre blog: el destinat a les aportacions interessants dels alumnes a partir d’exercicis de classe.

Pot sostenir-se avui que no hi ha més coneixement que la ciència? Per què?

No. No pot sostenir-se que no hi ha més coneixement que la ciència perquè els éssers humans plantegem també algunes preguntes per a les quals no hi ha solució i això és perquè necessitem donar sentit a la nostra vida. Aquest és l’anomenat component enigmàtic o misteriós de la nostra existència. La ciència, doncs, encara té una important missió per complir, ja que no hi ha solució científica imaginable. La ciència, òbviament, no tindrà mai les respostes a les angunioses qüestions que l’home es fa, ja que són temes que sobrepassen el coneixement merament empíric. No només això, sinó que també altres sabers, com la literatura, l’art o la filosofia quedarien anihilats si l’afirmació positivista es complís. Sembla que els positivistes s’hagin oblidat voluntàriament de les bases de la ciència. És la vessant artística i l’enveja cap aquesta la que fa trontollar el pensament positivista. Molts científics i molts tècnics de la ciència entenen que les concepcions metafísiques són imprescindibles en la tasca de la realització humana de la vida. Un exemple n’és Popper, que recordava el naixement de l’àtom el segle V a.C. per Leucip i Demòcrit fent-se ús d’una recerca metafísica. Si només acceptéssim com a únic coneixement la ciència, avui dia seríem simples robots o androides programats per al servei de la mateixa, que al cap i a la fi seria deixar-nos manipular per un invent d’empirisme superficial. Així doncs, se suprimiria tota recerca metafísica i l’home perdria la seva essència en un joc de paraules realista amb una gènesi més enllà de la física.

Maria Moreno, 1r de Batxillerat B.

La filosofia, com sabeu, també és un gènere literari i sovint fa ús de recursos retòrics per explicar les seves tesis i oferir nova llum als conceptes. Dues de les actituds més conegudes en teoria del coneixement són la racionalista i l’empirista que, tot i que corresponen a corrents filosòfics històricament situats, són presents en totes les èpoques per privilegiar en un cas la raó i en l’altre el coneixement a través de l’experiència. Francis Bacon, un dels autors que es pot considerar inspirador de la Modernitat, utilitza els artròpodes per exposar aquestes actituds i conceptualitza una tercera com a síntesi. Vegem-ne el text (l’original llatí i la traducció catalana):

Qui tractaverunt scientias aut empirici aut dogmatici fuerunt. Empirici, formicae more, congerunt tantum, et utuntur : rationales, aranearum more, telas ex se conficiunt : apis vero ratio media est, quae materiam ex floribus horti et agri elicit ; sed tamen eam propria facultate vertit et digerit. Neque absimile philosophiae verum opificium est ; quod nec mentis viribus tantum aut praecipue nititur, neque ex historia naturali et mechanicis experimentis praebitam materiam, in memoria integram, sed in intellectu mutatam et subactam, reponit. Itaque ex harum facultatum (experimentalis scilicet et rationalis) arctiore et sanctiore foedere (quod adhuc factum non est) bene sperandum est.

Les ciències han estat tractades o bé pels empírics o bé pels dogmàtics. Els empírics, semblants a les formigues, només saben recollir i consumir; els racionalistes, semblants a les aranyes, formen teles que treuen de si mateixos. El procediment de l’abella ocupa el terme mitjà entre ambdós. L’abella recull els seus materials en les flors dels jardins i els camps, però els transforma i els distribueix amb la seva pròpia capacitat. Aquesta és la imatge de la tasca vertadera de la filosofia, que no es refia tan sols de les forces de la intel·ligència humana i ni tan sols la converteix en el principal suport. No està satisfeta amb desar en la memòria,  sense canvi, els materials recollits en la història natural i en les arts mecàniques, sinó que els porta vers la intel·ligència modificats i transformats. Per tot això cal esperar una aliança íntima i sagrada d’ambdues facultats, experimental i racional, aliança que encara no ha estat realitzada.

FRANCIS BACON: Novum Organum, af. XCV.

Com ho veieu? Us identifiqueu més aviat amb les formigues o amb les aranyes? O voleu ser com les abelles? Espero les vostres respostes, com sempre, ben argumentades.

By rob

Com encara estem de vacances, durant aquests dies compartiré amb vosaltres alguns recursos 2.0 sobre la nostra matèria. Avui concretament farem una síntesi del pensament grec que ens haurà de servir per recordar alguns dels conceptes estudiats.

L’any 2004 vaig obrir un blog que pretenia ser un complement virtual de les classes de Filosofia de 1r i 2n de Batxillerat. Aquest blog es va tancar el mes d’abril de 2007, ja que no vaig publicar-hi cap entrada més. Els problemes amb el servidor de Bloc.cat, que alentien molt la connexió, van provocar que abandonés aquella primera aventura. Des de fa unes setmanes podem fer servir el WordPress MU en el nostre centre com a generador de blogs i no he resistit la temptació d’intentar-ho una altra vegada, ara toquejant els arxius PHP jo mateix i adaptant-ne la plantilla a les nostres necessitats. Segur que algun detall encara no està ben esmenat per culpa de la meva inexperiència en les interioritats dels sistemes de gestió de continguts. En principi, les anotacions del blog es produiran en relació amb les classes, per la qual cosa no em marcaré un protocol d’actualització massa sever (com sí faig en el meu blog personal, Meditacions des de l’esfera) i intentaré vincular sempre els conceptes amb les meves assignatures i llurs temaris (per a les reflexions massa personals, ja sabeu on em podeu trobar). Si en el blog anterior posava un major èmfasi en la matèria de 2n de Batxillerat, aprofitant el seu desenvolupament històric, ara també tractaré qüestions de 1r (natura i cultura, llibertat, teories ètiques…). Si en el blog anterior gairebé totes les entrades eren textuals, en aquest vull aportar elements del Web 2.0 (d’acord amb el nom) i inserir-hi podcasts, videopodcasts, presentacions multimèdia, etc. És l’aposta per un Blog de Filosofia adaptat als nous temps, un edublog que impliqui l’alumnat en la reflexió crítica i en l’ensinistrament de la capacitat de pensar i que mostri el valor d’uns continguts i uns procediments perfectament vigents. Vull que aquest blog contribueixi a una reivindicació de les Humanitats en general i de la Filosofia com a matèria indefugible, un referent per aprendre a reflexionar i una agosarada aposta pel saber, encara que alguns polítics vulguin posar fre a l’aixopluc de l’abstracció.