Blog de Filosofia 2.0

By rob

Avui us presento un PowerPoint molt interessant de la professora Anna Sarsanedas, que aprofito per compartir amb vosaltres. Us pot ser molt útil per repassar Descartes.

Un dels elements que criden l’atenció en el sistema cartesià, com un edifici que ha de ser construït a partir d’un paisatge de ruïnes, és la moral provisional, que el filòsof es dóna a si mateix mentre està treballant amb nous materials. És una moral conformista, gens agosarada, que pren les seves bases de l’estoïcisme. El primer precepte afirma que ha de seguir les lleis i els costums del seu país, així com la religió en què ha estat educat, amb el compromís de defensar les opinions més moderades per part dels més assenyats. En el segon, assenyala que ha de comportar-se de forma decidida i amb total fermesa, caminant en línia recta vers la resolució dels problemes i sense perdre el temps en circumloquis. La tercera recull l’herència estoica, ja que recomana vèncer-se ell mateix abans que la fortuna i no maldar per modificar el curs dels esdeveniments, ja que hi ha coses que no estan en el nostre poder. Podem ser perseverants i lluitar per assolir la utopia, però hem de ser conscients del fet que la utopia no és assolible per si mateixa, ja que el que ha de succeir ho farà necessàriament. Per acabar, Descartes recomana aplicar amb encert la raó i avançar en el coneixement de la veritat per mitjà del mètode. Una sèrie de regles que lliguen amb la dèria metòdica de l’autor però que no aprofundeixen ni de bon tros en la complexitat de la reflexió ètica. No trobarem cap moral definitiva. Era necessària?