Blog de Filosofia 2.0

[...] La felicitat és la protagonista d’un altre dels meus blogs. [...]

Hola Enric.

Al meu entendre hi ha una frase de Runbeck que defineix perfectament què és la felicitat: “La felicitat no és una estació a la qual s’ha d’arribar, sinó una manera de viatjar”. La búsqueda d’una felicitat utópica és el que més ens aproxima a la infelicitat, ja que la búsqueda d’allò que alguns en diuen felicitat i que només es pot trobar a través d’un Deu o d’altres que arriben a afirmar que és inaccesible, només pot portar a la frustració, el desensís de saber que en aquesta vida mai podràs aconseguir un bé que dessitges amb totes les teves forces.

La felicitat no deixa de ser una manera de viure i veure la vida. És necessari ser feliç per superar els problemes. La felicitat es pot trobar en moltes petites i a vegades insignificants coses que fem en el nostre dia a dia. Pretendre trobar una felicitat absoluta que pocs s’han atrevit a descriure és com intentar trobar el secret de la joventut eterna. És molt maco creure que podem viure enternament en un cos jove, una experiència que mai ningú ha viscut. Igual que la felicitat absoluta que Sant Tomàs o Sant Agustí afirmaven que es trobava quan un estava en presencia de Deu, un Deu que tampoc ningú ha vist mai, una hipotètica felicitat absoluta de la que molta gent hi ha escrit però ningú l’ha experimentada.

Posar en dubte el bé i el mal, com molts filòsofs han fet, per donar un significat efímer a la felicitat crec que és un greu error. L’ésser humà, a partir de certa edat, pren consciencia del bé i del mal, no com a conceptes abstractes i universals, sinó des de una visió concreta i completament subjectiva. Potser la visió de Hobbes sobre l’individu explicaria el component subjectiu i egoista que pot tenir la felicitat, buscant sempre el bé per a un mateix. Però, crec que va ser Jung (corretgeix-me si m’equivoco)el primer en parlar d’un inconscient colectiu, present a tots els ésser de la nostra especia. És aquest inconcient colectiu ( digali X ) el que li dona un significat més ampli al concepte de felicitat. Un no busca només el bé per a si mateix, també el busca per a terceres persones, ja sigui la parella, família, amics… necessita d’una armonia amb la gent que l’envolta, necessita que els altres també siguin feliços, o sí més no, menys infeliços. La felicitat surgeix d’un mateix i impregna als altres, i a l’inversa. Amb això vull dir que la felicitat depèn, en part, d’un mateix, però l’objecte final d’aquesta no és exclusivament un mateix.

Per acabar aquest post i no allargar-lo més (quan vulguis podem seguir parlat d’aquest tema) et diré que la felicitat es comença per trobar dins d’un mateix, estan agust amb sí mateix, estan agust amb el que fa, amb qui està, essent conscient de les seves limitacions i les seves virtuts. És llavors, quan un es comença a coneixer, que pot plantejar-se viatjar amb la felicitat.

Cuida’t.

Existeixen moltes teories sobre què és la felicitat, i potser encara més sobre com aconseguir-la. Elaborar noves hipòtesis resulta fàcil i cada persona conta amb la seva versió particular del que significa ser feliç. Tots som igual de ditxosos, o expressat d’una altre manera, la felicitat és el bé millor repartit del món. Aquesta suposició inicialment resulta difícil de creure, perquè la felicitat sembla un privilegi reservat a determinades persones que semblen tenir-lo tot: diners, èxit, salut, família, amor, fama,…
El cor humà coneix en aquest món solament una felicitat: estimar i ser estimat. L’amor és trobar en la felicitat d’un altre, la pròpia felicitat. De la mateixa manera que produint riquesa ens guanyem el dret a consumir-la, només gaudirem la felicitat quan la procurem als altres. Quantes vides es desperdicíen tornant a cercar una felicitat que ja es té, però que no es veu. La felicitat veritable consisteix a estimar el que tenim, no les coses sinó les persones amb les quals convivim. El secret de la felicitat resideix en l’infinit i inesgotable estimar.

Existeixen moltes formes de definir la felicitat , suposo que per a cada ésser humà la felicitat és entesa de forma diferent.
Trobu que la definició de felicitat donada per Runbeck esmentada al primer comentari pel meu company Xavi és molt adecuada.
Durant la nostra sempre intetem aconseguir moltes coses que pensem que ens faran feliços,però trobu que la felicitat no es troba en aquella cosa aconseguida, sinó en el camí que fas per aconseguir-ho.
No crec que la felicitat estigui condicionada per el temps en el que vivim , per tant no crec que ara siguem més feliços que els prehistòrics. Suposo que hi haurà gent que pensarà que no pots ser feliç si no tens res ,però es pot assolir la felicitat interior que en molts casos aconseguim amb minims detalls que no venen marcats per res exterior.
Per tant , desde el meu punt de vista , la felicitat es troba en un mateix , en està agust amb tu i demostrar-ho als altres.
En gaudir de tots aquells sentiments bons: amor,amistad…
que t´ajudan a ser feliç i els sentiments es troben tant avui dia com fa 2000 anys per tant la balança de la felicitat no s´equilibra amb el temps que vius si no amb el cor de cada persona!

Us passo el següent enllaç, que parla de la felicitat i la genètica.

Ànims, que de moment hi ha pocs comentaris!

Segons el meu parer, la definició de felicitat segons Runbeck que esmenta en Xavi és força encertada ja que crec que la felicitat no és una meta a la qual hem d’arribar ja que no es tracta de quelcom que es pugui assolir completament, sinó que és quelcom que s’ha d’anar assolint dia a dia. Així, l’analogia de Runbeck que presenta la felicitat com a un camí i no pas com una meta defineix molt bé la meva idea de felicitat.

A més, tot i que totes les persones tenen una concepció semblant de la felicitat com a un estat en el qual un es troba a gust amb sí mateix, les maneres d’aconseguir-la varien segons el subjecte: uns necessiten molt per a considerar-se plenament feliços, altres segueixen la filosofia epicúria i es senten feliços amb les coses més senzilles, sempre que tinguin les seves necessitats cobertes…

Pel que fa a la ciència i la tècnica, si bé aquestes han contribuït notablement a millorar la nostra qualitat de vida i, en definitiva, a fer-nos la vida més senzilla, no podem dir que això hagi contribuït en un augment de la felicitat ja que també ens ha portat molts maldecaps. Per aquesta raó, no crec que siguem nosaltres més feliços que els prehistòrics o menys que les generacions futures, sinó que tindrem uns estils de vida diferents, la qual cosa no hauria de dificultar o facilitar la recerca de la felicitat humana.

Finalment, voldria comentar la notícia de El País, l’enllaç de la qual es troba en aquest mateix post. Després d’haver-la llegit, haig de dir que m’ha semblat una notícia força inesperada ja que no hauria pensat mai (i segueixo sense pensar-ho) que la genètica tingués influència sobre la felicitat de cada persona ja que em sembla ben estranya la idea de néixer condicionat per la genètica a ser més o menys feliç, sinó que, com he dit abans, aquesta és troba en les decisions pròpies per a sentir-se bé sí mateix i amb els altres i, per tant, no ve condicionada de naixement.

La felicitat s’ha convertit al llarg de la història en una fita que hom vol aconseguir. La societat actual lluita per una vida perfecta, i no s’adona que l’important no és aquella sensació de benestar assolida al final del camí, sinó el camí que hem hagut de recórrer per assolir-la; és a dir, tal i com deia Benjamín Franklin “La felicitat humana generalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que poden ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies”.

No estic gaire d’acord amb Aristòtil, en el seu afany d’identificar la felicitat amb l’activitat del intel•lecte; ja que, és cert que una vida rica culturalment ens omple de satisfacció interior, però no ho és tot. D’altra banda, la posició d’Epicur em sembla força simple, ja que redueix la felicitat a l’absència de sofriment. No estic d’acord amb ell, ja que les adversitats ens donen la oportunitat de demostrar el nostre coneixement i la nostra capacitat de resoldre problemes.

Crec que la felicitat és més que això, si més no una barreja entre totes aquestes posicions desenvolupades al llarg de la història. Hem de associar la felicitat amb els petits moments de cada dia que ens omplen interiorment i que fan que nosaltres, i aquells que ens envolten siguem feliços.

Contestant a la qüestió formulada al post, no crec que l’ésser humà actual gaudeixi d’un grau de felicitat major del que gaudia en èpoques passades. Actualment l’home es preocupa per un munt de coses que no li preocupaven en temps anterior, com per exemple l’existència de Déu o el intent per trobar cura a diverses malalties.

En temps prehistòrics, les coses eren així i ja està; ningú no es preocupava de resoldre aquestes qüestions, no hi havia un interès pels coneixements superiors. Avui les coses no són així, ja que un munt de pensadors, filòsofs, científics, investigadors, i perquè no, gent comú també, es preocupen pels aspectes més profunds del pensament i de la vida.

Per tant, i acabant ja la meva reflexió, puc aventurar-me a dir que la societat actual podria assolir la felicitat simplement gaudint dels petits moments de la vida.
Perquè, tal i com deia Jean Paul Sartre: “La felicitat no és fer el que cadascú vol, sinó estimar el que cadascú fa”.

Perdoneu que em torni a immiscir-me en aquest debat, però aquest és un tema que m’apasiona.

Pel que fa a l’article del País , tot i ser molt interessant, no crec que aporti res de nou. El sentiment de felicitat el tenim gràcies a la serotonina, un neurotrasmisor que inhibeix l’angoxa, l’agresió i regula moltes altres coses que ara no venen al cas. El fet és que s’ha demostrat que moltes disfuncions psicològiques són hereditàries, però nosaltres no som esclaus d’aquesta herencia, ja que s’ha demostrat que, en el cas de la serotonina, l’exercici físic, les relacions d’amistat o la vida a l’aire lliure ajuden a incrementar els nivells de serotonina i per tan disminuir l’angoxa i ser una mica més feliços. Clar que els gens influencien en la felicitat, però no són determinants. Les experiències i l’entorn influeixen tan o més que els gens en aquest aspecte.

Pel que fa a la pregunta si l’home era més feliç a la prehistòria que en l’actualitat, crec que no hi ha motius per pensar això. Segons Antoni Bolinches , la felicitat és el resultat d’una eqüació en la que hi intervenen tres factors molt importants: “les aspiracions, l’esforç i les compensacions”. En la prehistòria suposo que les aspiracions que tenien eren la reprodució i l’alimentació (desconec l’estructura social d’aquella època, si es que n’hi havia). Així que un individu podia ser molt feliç si aconseguia aquestes fites. Avui en dia el ventall d’aspiracions personals són infinites, cada persona pot aspirar a moltísimes coses i s’ha d’esforçar per aconseguir-les i tenir així les compensacions. Si una persona aconsegueix amb esforç allò a que aspira obtindrà compensacions i serà feliç. Serà feliç en un inici perquè te un motiu per lluitar o esforçar-se. Serà feliç mentre s’esforça perquè creu en el que està fent i serà feliç quan obtingui les compensacions que tan d’esforç li ha comportat.

Així doncs, tot i que l’home actual pot tenir més aspiracions que l’home prehistòric, no crec que sigui més infeliç o més feliç que el seu avantpassat, ja que l’eqüació segueix sent la mateixa i cada individu la resol com bonament pot.

Felicitats pel debat. A veure si animeu a més companys vostres a participar-hi.

Salut!

Moltes han estat les teories sobre la felicitat, tants enfocaments com persones hi ha al món i grans de sorra hi ha a la platja. La felicitat, segons el meu parer, és un període transitori de tota realitat i de la història general, en la qual la ignorància i l’egoisme juguen uns papers molt importants en la consecució d’aquesta.

L’ignorant no es preocupa per res, ni tan sols d’allò que no sap ni d’allò que podrà arribar a conèixer i saber. El que sap, per la seva banda, reflexiona i d’alguna manera s’obsessiona per la seva ignorància (ja que ningú arribarà al saber absolut), a més de la infelicitat al no aconseguir reptes o objectius que porten al saber. Conjugant aquestes dues perspectives i situacions, he arribat a la conclusió per la qual crec que qui és més feliç és l’ignorant. Aquest es tanca en el seu món, aïllat de qualsevol altra cosa que no sigui el seu ego; per tant, encara que els mitjans no justifiquin la finalitat, aconseguirà conèixer-se a si mateix molt més que aquell qui sap. Així doncs, amb la seva finalitat egoista, traçarà plans per a seguir en el seu camí per a guanyar la competició de la vida contra els altres (als qui no veu) arribant a la pròpia felicitat turbant la seva ànima i convertint-lo en un animal instintiu, pràctic i solitari. Amb tot, no podem arribar a dir que una sola persona pugui arribar a obtenir aquesta felicitat, ja que el que es busca és la felicitat global. Tot i això, aquesta felicitat global es veurà aconseguida quan ens adonem que tots els humans som ignorants i egoistes per naturalesa.

Mentre una persona té moments de felicitat, l’altra no els tindrà pas, ja que són dos pols contraris. Així doncs, la felicitat s’arribarà a assolir quan la història la determini. D’aquesta manera, crec que serà al final d’aquesta, encara que potser hi hauran incongruències , tal i com per exemple les diverses guerres que s’han arribat a succeir. És aquí, amb aquest exemple, quan realment es demostra que la ignorància i l’egoisme porten a la felicitat; és a dir, les persones porten a la felicitat. Així, aquesta no sempre s’assolirà a cada moment, ans al contrari, ja que les finalitats egoistes de cada persona portaran al seu conjunt una generositat que engendrarà a la felicitat, no de tothom, sinó de la història de la humanitat en general.

Així, crec que la felicitat no ha canviat al present respecte del passat, ni tampoc canviarà al futur, ja que la concepció és, ha estat i serà sempre la mateixa. Sempre han hagut persones que han aconseguit moments de felicitat individuals, ja que sempre han hagut ignorants (i seguiran havent-ne fins a la fi dels temps). En un futur, per tant, els ignorants seran igual de feliços i els savis igual d’infeliços. Per tant, d’aquí puc concloure que la felicitat no és un “Bé”, sinó que en realitat és un conjunt de sensacions de persones (si se’ls pot anomenar d’aquesta manera) que només es fan el bé a si mateixos, ferint als altres.

Mereix doncs, preocupar-se per assolir la felicitat?

Existeixen nombroses teories sobre com aconseguir ser feliç jo crec que aquest fet es provocat degut a que cada persona entén de manera diferent el que significa ser feliç. Ja que cada persona la assoleix mitjançant maneres diferents perquè cada persona les coses que li produeixen el plaer de ser feliç son diferents.
Referent al tema de la diferencia entre la felicitat en el passat present o futur jo crec que eren mes feliços a la època de la prehistòria ja que al ser ignorants no tenien preocupacions la seva manera de pensar era gairebé com la d’un animal , un animal com que no pot racionar no es preocupa pel seu futur ni per que les coses son tal com son i perquè …
I es cert que la tècnica ens a millorat el nivell de vida però encara que visquis millor no esta implícit que per això siguis feliç.
Referent al article del país postejat anteriorment m sembla sorprenent ja que jo crec que ser feliç esta molt condicionat pels factors externs.

S’acostuma a creure en general que la felicitat és un estat d’ànim en el que et trobes plenament satisfet, encara que personalment crec que la felicitat és subjectiva, depèn de cadascú, ja que per una persona ser feliç pot significar l’adquisició d’un bé material mentre que per una altra pot significar la pròpia autorealització, per assolir i aconseguir les metes proposades, o la capacitat de poder decidir lliurement. Considero que actualment els éssers humans no són més feliços que l’home primitiu ja que com he dit anteriorment la felicitat és subjectiva però cal tenir en compte també que a causa de l’evolució tecnològica es perd bona part del sentit de la felicitat.Aquesta està més lligada per la majoria dels humans a condicions materials i no pas a les sentimentals.Respecte a la qüestió de si podem ser més feliços en un futur pròxim, opino que la felicitat no depèn de l’exterior sinó del interior, crec que el nostre interior no es troba condicionat pel nostre entorn.

Sembla gairebé impossible trobar una definició de felicitat que s’escaigui a tota la humanitat.
Tothom vol posseir aquesta anomenada felicitat, però, allò que fa feliç a algú ho és també per a l’altre?
Certament és un concepte molt subjectiu.
La felicitat és essencial per a viure, però aquesta ha de ser paral·lela a la tristesa ja que si no hi fossin presents els moments tristos, realment ens adonaríem dels moments feliços?
Cada persona pot ser feliç de maneres diferents, ja sigui per els sentiments, per l’adquisició de vens, etc.

Respecte a la qüestió esmentada en el post, no podem comparar a aquell humà el qual es dedicava a la caça i la recol·lecció amb l’actual. Els pensaments canvien. Les preocupacions actuals no són
les mateixes que les passades. Avui dia l’home es preocupa per moltes coses que no van afectar en temps anteriors, tot i això no vol dir que aquest humà sigui més infeliç. Es cert que els primers humans pel simple fet de ser més ignorants no van arribar a tenir tantes preocupacions, però això no els converteix en éssers posseïdors d’una major felicitat.
Crec que ni en el passat l’humà era més feliç ni en un futur ho serà encara més.
Com deia Nietzche “El destino de los hombres está hecho de momentos felices, toda la vida los tiene, pero no de épocas felices.” No estem determintats per haver nascut en una época de major o menor felicitat, ja que aquesta sempre és present.

La felicitat es troba en la persona mateixa i no ha de ser condicionada per el pas del temps. El fe de que en un futur puguem tenir més comoditats i majors facilitats no vol dir que gràcies a això la humanitat serà més feliç que mai.

Jo, a l’igual que els meus companys i en Xavi, estic molt d’acord amb el que diu Runbeck que la felicitat és una manera de viatjar. A més, tal com han dit molts dels meus companys, hi ha moltes maneres diferents d’entendre el que significa ser feliç i és per això que hi ha tantes definicions diferents.
D’acord amb en Marc Gorriz, amb la tècnica actual hem millorat moltes de les nostres condicions però vivim molt marcats per les nostres preocupacions i per les preocupacions dels altres, fet que pot significar un punt negatiu per la nostra felicitat. Tampoc afirmo que els prehistòrics fossin més feliços que nosaltres, ni molt menys. Simplement que avui dia ens influeixen molt les decisions que hem de prendre en el dia a dia, algunes de difícils, altres de fàcils però, com ja he dit, d’alguna manera influeixen en la nostra felicitat. Els prehistòrics en canvi, i tal com a dit en Marc, ignoraven tot allò que feien i no eren éssers capaços de racionar i preocupar-se pel futur que els esperava.
Quant a l’article del País, he trobat bastant sorprenent el que diu ja que no tenia cap constància de que la felicitat fos genètica sinó que creia que cadascú assoleix la seva pròpia felicitat a través dels seus actes i decisions a la vida. En tot cas desitjo que tothom heredi una personalitat positiva que faci que mínimament pugui ser feliç independentment de l’entorn que ens envolta.

Com definir el concepte felicitat si és un dels termes i una de les idees més subjectives de la història de la humanitat?
Des de temps antics, filòsofs i pensadors com Aristòtil o Epicur es preguntaven “què és la felicitat?”, “on la podem trobar?”. Cadascun d’aquests filòsofs ha donat una resposta diferent a les preguntes realitzades. Cadascun d’ells ha cregut trobar la resposta correcta, la veritat i l’ha aplicada com si d’un universal es tractés.
Així doncs, realment creieu que la felicitat o, si més no, el seu concepte, és universal? Creieu que existeix una fórmula màgica que, aplicada a la vida de cada individu, permet trobar allò que durant tant de temps ha estat l’Atlàntida perduda?
Jo crec que no. No hi ha un general que puguem aplicar a tots els particulars, no si tractem d’aquest tema.
La felicitat humana és complexa i variada. Hi ha qui és feliç amb el dia a dia. Hi ha qui és feliç amb les petites coses dels moments especials. Hi ha qui ho és treballant i no pot viure sense fer res. Hi ha molts tipus de felicitat. Però, hi ha moltes persones que es consideren felices? I les que ho són, ¿són realment felices o estan confonent el terme felicitat amb el benestar d’una vida tranquil•la i sense gaires complicacions?
També, i com ha dit un dels meu companys, hi ha moltes persones que tenen la felicitat “al davant” i no la saben veure. Vol dir tot això que realment no coneixem el significat de “felicitat”? Evidentment, no el podem conèixer, ni arribarem a fer-ho mai, si el que fem és aplicar aquesta fórmula màgica i general que no serveix per a res. És per això que crec que cadascú entén la felicitat a la seva manera. Que cadascú té una felicitat pròpia i ha de saber trobar la fórmula corresponent a aquesta felicitat per a poder arribar a ella.

Voldria comentar la felicitat però d’una manera diferent la felicitat es defineix com un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Però jo penso que el que el ésser humà intenta es la recerca de la veritat allò que mai arribarem a aconseguir ja que nomes es temporal. Mes que felicitat es considera com un estimul en el còrtex pre-frontal i actua com un acte de plaer durant un espai de temps.

Això en obliga a actuar de manera materialista necessitem adquirir per rebre “felicitat” i pensar que som millors persones.Que cap altra no pot posseir.I cada vegada ens estem oblidant de les simples coses per tal d’assolir la gran felicitat. Si ens remuntem fins a la prehistòria observarem que encara que la nostra qualitat de vida sigui millor segurament no tenim perquè ser mes feliços que ells.
Si apliquem aquesta lògica. En el futur seran mes feliços que nosaltres? Doncs be penso que això no es així cada societat es igualment de feliç encara que la qualitat vari perquè realment no coneix un estil de vida anterior o futur al seu. Inclòs fem mal a altres persones per tal de tenir plaer, de manera egoista. Un clar exemple es l’africa no existirien uns rics sinó hi haguessin pobres.

Penso que es impossible crear qualsevol teoria sobre la felicitat i que sigui del tot certa i valida per a tothom. Si prenguéssim com a “pauta” alguna d’aquestes teories, esta clar que ningú arribaria a conèixer el significat de ser feliç.
És cert que la majoria de persones tenen una concepció molt semblant, per no dir igual, de la paraula felicitat: riquesa, salut, amor, amistat… Però també tenen la mateixa idea de com assolir-la? Per aquesta raó jo també estic d’acord amb la definició Runbeck. Tothom sap quin és el seu destí, la felicitat, però no quin es el camí que duu fins aquesta, es a dir, les accions que s’han de dur a terme.

Respecte les dues preguntes que apareixen en el post penso que la felicitat depèn molt de l’entorn però no penso que estigui determinada per l’època en la que vivim ja que sinó estaríem condemnats a no ser feliços sabent que en un futur les condicions de vida possiblement milloraran. Tot i això estic una mica d’acord amb en Marc quan diu que els prehistòrics al no ser del tot éssers racionals, no es preocupaven per el futur ni per les conseqüències de les seves accions i per tant a la seva manera potser van estar més aprop d’assolir la felicitat.

En relació a l’article del País m’ha sorprès bastant i penso que la felicitat no és una cosa que es pugui definir des de un punt de vista científic. I sincerament, espero que estiguin equivocats perquè no hem faig l’idea de que hem passaria si m’adonés que sòc portadora de gens que “no hem poden donar” la plena felicitat!

Per mi la felicitat es una sensació en que la persona se sent satisfeta d’ella mateixa i per tant es troba a gust en el seu entorn, en el mon on viu.
Crec que les persones poden ser felices segons els seus actes com deia Kant, en l’etapa moderna, però no penso que aquesta sigui la única manera d’arribar a la felicitat.
Segons la meva opinió naixem siguent feliços, ja que ens trobem en un nou mon, i aquesta felicitat continuarà existint durant tota la nostra vida si la conservem amb els nostres actes respectant les lleis morals.
Segons la pregunta formulada, i segons el que he dit anteriorment, considero que les persones som felices si ens trobem be en l’entorn en que vivim, i per tan crec que l’home que recol•lectava i caçava antigament podia ser tan feliç com ho som ara nosaltres ja que la felicitat no depèn de la quantitat de coses que tinguem sinó del que fem en el nostre mon. Aconseguir la felicitat no depèn de l’etapa en que l’ésser humà visqui, sinó que depèn de si ell mateix es troba be en aquell entorn, i si és així podrà transmetre la felicitat a les altres persones. Amb això vull dir que no es pot saber si en un futur serem mes feliços o menys, ja que no sabem el que hi haurà ni si ens hi trobarem be en aquest món en un futur. El fet de que una persona sigui mes feliç o menys no dependrà de si ha viscut en el temps antics, en el món d’ara, o en un futur pròxim, sinó en si es troba bé en aquell moment i entorn, i per tant realitzant bones accions.

Hi han mil definicions per la paraula felicitat, cap menys a més millor que l’anterior. Cada ésser humà té opinió diferent del que és la felicitat i de com assolir-la, perquè els interessos de cadascún de nosaltres és diferent i les preocupacions de la prehistoria no seràn les mateixes que ara.
Un exemple clar seria aquest: Una persona pot ser feliç jugant a la nba i obtenin fama perquè li apassiona el bàsquet i és una persona ambiciosa i per una altre persona obtenir la felicitat serà vivin am la persona estimada i forman una familia. Perquè són unes percepcions diferents del que és obtenir la felicitat.
Així doncs estic d’acord amb Aristòtil quan diu que la felicitat és el bé suprem,peró sempre i quan sigui el bé suprem de cadascú, amb les seves preocupacions i interessos.
De manera que sempre qe volguem saber que és la felicitat podem mirar dins nostre i preguntar-nos a nosaltres mateixos:
Que és la felicitat? Podem assolir-la?

Un petó Enric!
xavitu.

D’acord amb tots els meus companys, crec que la felicitat no és un terme del qual se’n pugui extreure una teoria certa i vàlida per a totes les persones. Crec que la felicitat es totalment subjectiva; cada persona pot ser feliç de maneres molt diferents, que venen condicionades per l’edat, el sexe, la cultura, etc.

Responent a la pregunta que ens planteja el text sobre si eren més feliços els homes de la prehistòria, crec que podien ser igual de feliços que nosaltres perque, al igual que a dit la meva companya Anna Alvarez, lo important per ser feliç no és el que tenim sinó allò que ens envolta.

Respecte al article de el País m’ha sorprés molt el fet que diu que la felicitat és genètica. No acavo de creure’m que hi hagi un gen que decideixi si aquella persona serà o no feliç durant la seva vida, ja que crec que la felicitat s’aconsegueix a partir dels nostres actes i com he dit abans de tot allò que ens envolta.

Moltes vegades lliguem el terme felicitat amb tot alló material i que realment ens aporta una certa satisfacció. Així doncs, quan pensem diverses formes de ser feliços només ens vénen al cap tota una sèrie de materials, potser tangibles, que no tenen res a veure amb la creença, la fe o els propis drets molts dels quals que no disposem i que possiblement ens farien molt més feliços.
D’aquesta manera podem concloure que quan parlem de felicitat ens estem referint a un mot la definició del qual és difícil de concretar i plenament subjectiu.

Respecte a la primera pregunta formulada, cal considerar que no es pot comparar l’home dedicat bàsicament a la caça i recol·lecció amb l’actual ja que es regeixen per objectius diferents gràcies a l’evolució de la vida i les tecnologies cada cop més eficients. L’home d’abans s’esforçava per aconguir aliment per tal de sobreviure i una vegada aquest aliment s’havia assolit, aquesta persona vivia realment feliç sense cap altre preocupació (encara que la seva vida resultés clarament monòtona i rutinària). En canvi, actualment l’home té altres preocupacions i objectius diversos els quals, una vegada s’han assolit poden proporcionar el que anomenem felicitat. Així que mentre l’home d’abans lluitava per sobreviure, l’home actual troba la felicitat en altres coses que també poden suposar una dura i llarga lluita.

Finalment, pel que fa a l’última qüestió, he de dir que la felicitat prové d’un mateix sense que el pas del temps condicioni aquesta oportunitat d’accedir a somnis inassolibles i de realitzar qualsevol tasca amb plena motivació i satisfacció. Hem de viure el present sense necessitat de tenir preocupació per tot allo que passi o deixi de passar en un futur ben llunyà sense deixar de banda allò que sigui millor per nosaltres.

La raó ens dona la infelicitat, la meva opinió es molt pessimista, i pot ser molt criticable per a molta gent que diu que es feliç, però jo no afirmo que no siguin feliços, perquè no conec totes les possibilitats, només dono la meva opinió.
Per a mi la felicitat no es altra cosa que la ignorància de les coses que ens fan infeliços, certament hi ha moltes mes coses que ens fan infeliços que feliços, això es perquè el ésser humà es per naturalesa egoista, dedica mes temps a veure els defectes que qualsevol altre cosa i s’angoixa per el que no te, en comptes de gaudir del que te. L‘ésser humà es diferencia dels altres animals per la facultat de poder jutjar y resoldre problemes nous mitjançant el pensament, que nosaltres anomenem raó, però també tenim imaginació, la imaginació es la facultat de tenir en compte possibles situacions futures, es a dir deduir-ne el que pot passar y pensar-ne una solució, això ha permès al home prehistòric sobreviure, guardant aigua sota terra per exemple, per si desprès havia sèquia, no morir. Aquesta facultat ens es molt útil, però ens fa infeliços, ja que es a traves de la imaginació quan pensem en tot el que podríem tenir y el no poder tenir el que desitgem ens fa infeliços, no hi ha límits en la imaginació, hi ha persones que son felices perquè en la seva imaginació només veuen les coses bones que poden succeir en conseqüència dels seus fets, ja sigui per que son optimistes o per inexperiència, aquesta ignorància del que pot passar fa que siguin feliços fins el moment en que arribin les conseqüències dolentes, que potser no arribaran, però també hi ha un altre grup de persones, que per experiències males o per naturalesa pessimista tenen el que jo anomeno “efecte domino”, que consisteix en imaginar el que vols aconseguir tot seguit de totes les coses dolentes que poden passar abans de aconseguir-ho, de totes los coses que et poden treure’t allò que tan t’ha costat aconseguir y per últim tota la angoixa que patiràs per haver perdut allò, això produeix una impotència continua, per no tenir valor per fer res, tenir poca capacitat de decidir y desconfiança en tot el que l’envolta.
La felicitat mai la podrà tenir l’ésser humà, per l’egoisme y l’afany sempre de tenir-ne més, el primer cop que alguna cosa ens fa feliços ens dura bastant encara que sigui perquè ens han regalat un caramel, el següents cops sorprèn y la felicitat es molt finita, desprès, que ens regalin un caramel es transforma en rutina y no ens fa feliços, la felicitat s’acaba, el problema es que quan el caramel ja no ens el donen, ens fan infeliços. Ens acostumem a la felicitat y cada cop necessitem més y més per ser igual de feliços.

Bet aquí una altre de les il•lusions creades per l’home.No crec que existeixi la felicitat. Molts la denominan com l’absencia de por o d’engoxa. Jo crec que es una parula una mica exagerat i en tal sentit crec que es una utopía, on ningu pot arribar.Aquesta paraula molta gent tambe la atrivueix a la vida mateixa, per ser feliç s’ha de portar una vida plena d’experiencies enriquidores per a un mateix. Les coses canvien i el que li sembla bo a una determinada persona es dolenta per una altre. Algu que te poc diria: sere feliç si tinc mes, mentida ,”el ric vol ser pobre i el pobre ric”.Com a frase celebra, que preferixo no enrecurdarme qui va dir:no es mes feliç qui mes te, sino qui meny necesita.Esta molt be el significat ,pero hi ha qui no es conforma amb el que te.
I trobo que larticle de la genetica no es una nuvetat ,no es una cosa que ens surprengui .Tot desque abans que nasquem esta dominat i regit pels gens.Es a dir es inavitable que una persona que esta predestinada a neixer antisocial, degut als gens ,neixi amb unes altres carectaristiques diferens a aquestes.

Com he pogut observar, hi ha diferents tipus de teories sobre com ser vertaderament feliç, però per a mi la veritat es que mai l’esser humà serà finalment feliç, ja que mai obtindrem tot el que desitgem. Jo penso que quan una persona es més simple i es conforma fàcilment, aquesta persona es la que tindrà més a prop l’absoluta felicitat, per tant a la pregunta de qui era més feliç, si l’home del passat o ve l’actual, per a mi la resposta es que l’home del passat era més feliç perquè amb poca cosa ja es conformava. Aleshores si jo opino d’aquesta manera, per a mi el més probable es que en el futur estarem igual o pitjor en el tema referent a la felicitat.

Com molts d’ els anteriors comentaris dels meus companys penso que la frase citada per en Xavi (no se quin d’ells ha sigut) és molt encertada, ja que molta gent creu que la felicitat es un objectiu a la seva vida, però que en el camí per aconseguir-la s’han de passar mancances, dificultats, esforços… No tothom té present el camí que ha de seguir, tan sols volen assolir aquesta meta tan si com no, a tota costa, com perseguint un enorme propòsit, però pocs se n’adonen que el que de veritat importa no es l’objectiu que es persegueix, sinó el camí que forçosament s’ha de seguir, el dia a dia que cada individu comparteix amb els seus semblants (per tan desestimo la possibilitat de trobar la felicitat en mer estudi o interpretació de la realitat, que és on alguns l’han buscat) sinó que la felicitat s’ha de trobar en els petits detalls del cada dia, en un gest, en una mirada, en un somriure, en un partit de bàsquet, són les coses que no valores, però si mai les perds, acabes adonant-te que allò que sempre as donat per fet durant tants anys i que ara ha desaparegut és allò que realment t’omplia i et donava l’empenta necessària per seguir somrient sota tota circumstància.
Pel que fa a la pregunta plantejada al principi de si els humans érem més feliços a la prehistòria que ara la meva resposta és un no, ja que ara som feliços tot i que no ho sabem veure i l’únic que cal fer per gaudir-ne és deixar caure la bena que ens cega i apreciar cada instant al màxim durant tota la nostre existència.

Per últim, agrair a l’Enric (sense ànims de fer la pilota) la oportunitat que ens ha donat a tots de reflexionar sobre el tema i pensar per nosaltres mateixos un instant i per uns minuts, els que es tarden en escriure el text, pensar solament en ser feliços.

Segons la meva opinió la felicitat es un objectiu de vida, però també a l’inrevés ja que assoleixes la felicitat quan has pogut completar tots els objectius que t’has plantejat. Cadascú te diferents maneres d’assolir-la ja que tots som molt diferents. Per una altra part penso que la felicitat absoluta no es pot aconseguir perquè en el recorregut de la vida sempre trobarem paranys i peròs que faran que moltes vegades no la puguem arribar a assolir. Hi ha individus que assoleixen la felicitat més fàcilment que altres ja que, com he dit abans, els seus objectius de vida seran molt diferents i sempre ni hauran de més fàcils.
Com bé diu el text “Epicur, per la seva banda, parlava de la felicitat en la immanència, en el plaer entès com absència de dolor” això es realment cert ja que volem que tot sigui perfecte i no existeixi cap mena de parany per assolir-la.
Paral•lelament penso que molta gent relaciona la felicitat amb un bé material i no estic gens d’acord amb aquest pensament perquè segons el meu punt de vista no va gens relacionat.
Finalment voldria parlar sobre l’article del diari El País, al principi del article deixa ben clar que la felicitat no es pot comprar, es a dir, que el que tens que intentar es aconseguir-la però pels teus propis mèrits. En canvi diu que si que es pot heretar dona l’exemple de dos bessons. Per una altra part parla sobre les investigacions que s’han fet sobre la gent que realment es feliç i parla de la gent que treballa, sociable, activa jo crec que totes aquestes persones són realment felices perquè la seva vida esta plena de ambicions i per tot això segueixen endavant.

Segons el meu parer, la felicitat s’ ha convertit, avui dia, en un concepte difícil d’ explicar però que tot hom sap què és o de què es tracta. La felicitat, si més no , la podríem definir com un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, que com tots sabem , és un dels termes més importants en la filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l’objectiu primordial de l’ésser humà.
Segons la meva opinió , crec que en l’ article del diari El país és cau en el greu error d’ afirmar què la felicitat està en els gens , ja que si més no estem parlant d’ un terme abstracte impossible de detectar als ulls humans.
Fen referència a una de les qüestions proposades, crec o podria estar d’ acord en el pensament de què en el paleolític o neolític la gent, era més feliç. Em refereixo al fet de una felicitat senzilla, una actitud conformista que els feia arribar a aquest estat per una via més ràpida. Aquesta via era ràpida pel fet de què hi havia menys preocupacions o si més no, menys coses per les que preocupar-se, ja que avui dia tal com està la societat, els individus no saben valorar com són les coses al voltant seu . No dubto del fet que nosaltres no siguem feliços, però aquesta, està una mica infravalorada. No se li dona la mateixa importància, s’ acostuma associar el terme benestar amb el de felicitat, encara que hi hagi molts tipus de benestars.
També, vull dir que estic totalment d’ acord amb una de les últimes frases del meu company Xavi. “…cada individu la resol com bonament pot.”
Exacte, cadascú ha de resoldre els problemes com bonament pot, ja que sense una resolució d’ ells, potser no podríem arribar a tenir una felicitat absoluta.
A partir d’ aquesta felicitat absoluta, podríem arribar a obrir un altre debat sobre com assolir-la, però de moment, només ens queda preguntar-nos i enraonar, què és la felicitat?

Marta. H

Que és la felicitat?

Segons Aristòtil la felicitat és el bé suprem, l’abscència de dolor.

Personalment, estic d’acord amb Aristòtil amb que som feliços quan no patim. No obstant, crec que arribar a la plena felicitat és pràcticament impossible. És una utopia.

És cert, que podem experimentar moments que nosaltres considerem de plena felicitat, encara que segurament no ho són, perquè sempre hi ha alguna cosa que els pertorba.

També és veritat, que la felicitat varia en funció de la persona que l’adquireixi, és a dir, el que a mi em proporciona felicitat, no té perquè proporcionarse-la a un altre.

No obstant, la clau està en saber comformar-se amb la felicitat que cadascu té.

Aquesta és la vertadera i plena felicitat i és lúnica manera d’aconseguir-la.

Segons el meu punt de vista la societat pateix actualment una cosa que se’n diu egoisme. Penso que hi han moltes paraules que defineixen la societat, entre aquestes es troben les paraules: egoisme, avarícia, plaer, consum, etc. Crec que l’home de la prehistòria, aquell que només vivia per recol•lectar, caçar i cuidar de la seva família, era molt més feliç que nosaltres perquè realment no sabia el que podia arribar a tenir, es a dir, no vivia pressionat per les tendències de moda que ara mateix la nostra societat consumista pateix o per les ànsies de voler sempre allò nou que surt al mercat. La seva manera de viure era més senzilla als nostres ulls comparant-la amb la nostra societat plena de preocupacions molt sovint inútils.

L’home mai es conforma amb el que té i això només el condueix a submergir-se en un món cada cop més complex, en una societat moguda per una paraula que és: consum. En un futur crec que la societat no canviarà i això farà que siguem cada cop més infeliços.

Així doncs, jo crec firmament que la felicitat no es basa en tenir més coses tangibles o més poder, sinó que la felicitat es basa en allò abstracte, allò que no podem veure, allò que no és tangible i que sovint es imperceptible a la vista. La felicitat són tots aquells moments que, tot i que no ens adonem ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos i ens fan veure el món des de una perspectiva optimista. Són tots aquells moments compartits amb els nostres familiars, amics i gent que ens envolta que ens fan sentir bé. Tot això es pot reduir a una frase molt coneguda:

NO ÉS EL QUE TINC, ÉS EL QUÉ SÓC

També s’ha de dir que per a cadascú, el concepte de felicitat és un concepte molt subjectiu, aquest és el meu pensament però segurament, si ara mateix preguntés a qualsevol company, em podria dir un punt de vista totalment diferent al meu sobre que és la felicitat. Com hem estudiat a l’ aula, potser si ajuntéssim tots els diferents punts de vista del món aconseguiríem la veritat absoluta, però fins el moment en que això es dugui a terme, aquí deixo escrita el meu concepte de felicitat

Gràcies Enric i fins aviat.

Segons la meva opinió respecte totes les teories que apareixen sobre  com arribar a la feliçitat, penso que cadascú pot tenir conceptes diferents per arribar a la recerca del que vertaderament és.Cadascú pot tenir una manera diferent de veure les coses i per tant de ser feliç.Si que es cert que moltes vegades relacionem la feiçitat amb allò material, allò que en algún moment donat ens pot donar satisfacció però que al cap i a la fi, aquest sentiment de feliçitat no dura  per sempre.El que vull donar a entendre amb això , es , que la feliçitat no es troba en les coses materials, sinò en aquelles petites coses que dia a dia ens van succeint i intentant que cada dia puguin arribar a ser millor.Per concloure i  fent referència a la notícia del País, no estic gens d`acord amb que la genètica pugui influïr  millor o pitjor en la feliçitat d`una persona, ja que penso que la feliçitat depèn de cadascú i de com es prengui les coses a l`hora de intentar viure el millor possible

La felicitat és el meu objectiu de vida. Ser feliç ha d’implicar estar bé amb un mateix i a la vegada estar bé amb els demés. Es basa en petits moments que un viu intensament i per tant això és el que ens deu fer arribar a ella, a aprofitar-los al màxim i a compartir-los.
És veritat que moltes vegades tendim a lligar la felicitat amb allò material, amb el consum i la propietat privada. En definitiva, que actualment ens veiem influenciats per la societat i per això podem arribar a pensar que per l’home d’avui en dia és més difícil arribar a aquest estat de satisfacció i que per tant l’home prehistòric era més feliç. Però al meu parer, la felicitat no depèn del moment ni de l’ època en que vius sinó de saber trobar allò que et porti a ella, és a dir, arribar a assolir la felicitat depèn de cada persona com a individu propi independentment de la època en que visqui.
En conclusió, tot i que molts filòsofs,com ara Aristòtil o Epicur, hagin volgut establir una definició teòrica sobre que és felicitat considero que és un concepte massa complex ja que depèn de cada individu i que l’únic que podem tenir clar és que és un estat que volem assolir, un objectiu.

La felicitat és una vivència subjectiva d’un estat d’alegria i dita permanent o estable.( definició del diccionari).

Jo crec que, tot el que realitza l’ésser humà ho fa per alguna finalitat, per algun fi, i aquest fi és el que es desitja aconseguir, el bé. El fi últim que tots els homes desitgen, la felicitat.
La felicitat acompanya a la acció humana, no és una virtut que puguem decidir.
És alguna cosa que es desitja, però no alguna cosa sobre el que es pugui decidir-se directament.
La felicitat la triem com una finalitat concreta pròpia de l’ésser humà, mentre que les altres virtuts les desitgem tenint en compte la felicitat, perquè creiem que serem feliços per mitjà d’elles.
He trobat un conte que m’agradaria que llegíssiu. Dui així:
Marxant de felicitat
És la història d’un home que estava tip de plorar.
Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al da¬vant.
Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s’havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.
Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plo¬rant.
L’endemà va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per tranquil•litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la va portar fins al sol, i també ell s’hi escalfà.
Un grup de nois cantava.
Ell els acompanyà amb la seva guitarra.
També ell es delectà amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

La felicitat es relaciona quan estimem i deixem que ens estimin, quan donem tot per arribar-hi. Per tant, la felicitat depèn dels actes de cada persona.
És feliç qui fa feliç.

Felisitat.
Segurament sigui un sentiment que vagi relacionat amb el subconcient de la gent, i amb totes les definicions que donen filosofs com Epicur, Àristotil i molts més. I també pot ser que , en part, formi part dels gens i sigui hereditaria.
Però per un cop pensem en la felicitat des de el cor. Com a persones, amb pensaments i records i sense fer-li voltes al subconcient i a tots els trets filosofic que la defineixen.
Pensem…Que pot ser la felicitat per una persona de carrer?
Consumisme, propietat, diners,materialisme, valorar-se per el que es te i no per el que som.
O… estabilitat entre el que volem i el que tenim, records macos que queden en la memoria guardats, segons que no vols que s’acavin mai, persones que t’omplen i et fan sentir be, i que ens valorin pel que som com a persona, no pel que tenim.

Per mi, una llagrima es felicitat. Quan plores perque estimes tan algu que no pots evitar fer-ho, quan un record et va sentir-te trista i sola.. Aixó ens hauria fer felicos en certa manera. Per ser capaços de sentir tot aixo que sentim, que tenim al cor.

I em de ser felicos. Em de ser capaços de treure un somrriure a qualsevol persona que ens trovem devant, en qualsevol moment de la vida, en qualsevol circunstancia.

Vida nomes hi ha una, i cal viurela costi el que costi

La felicitat?
Segons Aristòtil es un be suprem que coincideix amb l’acció humana.
Crec sincerament que aquesta definició por arribar a ser certa, però que la vertadera felicitat, la felicitat eterna i duradera per sempre, no existeix, no pot existir, mai ha existit i que mai existira.
Perquè l’ésser humà es tan ambiciós que no es conforma amb res i sempre vol mes. Sempre desitja el que no pot arribar a tindre mai, no es conforma amb el que te o amb el que hipotèticament podria arribar a aconseguir, no, l’ésser humà per naturalesa desitgem el que mai podrem aconseguir.
Amb aquest comentari no vull dir que la felicitat en si no existeix, si no que la felicitat duradera es la que no existeix.

Jo penso que la felicitat és plenament subjectiva, una persona pot se feliç amb unes coses amb les que una altra persona seria completament infeliç, o no li donaria importància, no les valoraria. Per exemple, per a un nen de l’Àfrica, la felicitat seria poder menjar un plat de verdura i un bon tros de carn, mentre que per a molts de nosaltres això ho considerariem com a càstig.
Per una altra banda, penso que no és que antigament la gent fos més feliç que ara o a l’inrevès, sinó que la vida era diferent, no és pot voler una cosa que no tens al teu abast, per aquesta raó, els homes prehistòrics podien ser feliços o infeliços igual que ho podem ser nosaltres ara, però és un altre tipus de felicitat, des d’un altre punt de vista i amb diferents possibilitats. Un home prehistòric era feliç el dia que caçava molts animals, i un home actual és feliç quan és ascendit o li apugen el sou. També hi ha motius pels quals un home prehistòric podia ser feliç igual que un home contemporani: com per exemple les dones; suposo que en aquella època no coneixien el concepte de felicitat, pero en tot cas, un home era feliç si trobava una dona amb la que estar la resta de la seva vida, i actualment això és igual, quan un ésser troba parella moltes vegades ho associa amb ser feliç.
Per això crec que la felicitat no s’hauria de relacionar amb cap teoria, ja que cadascú és un món diferent i té la seva pròpia teoria de la felicitat. I tampoc crec que hi hagi un punt en el qual es pugui arribar a la felicitat absoluta, sinó que sempre pot millorar la teva vida, igual que també sempre podrà empitjorar.

Per últim m’agradaria dir que m’ha agradat molt la petita història de l’Albert Pujol. És una forma més de veure la felicitat.

Doncs, sincerament jo estic d’acord amb la majoria dels meus companys. La felicitat és diferent per a cada persona, tant en la manera de definir-la, com a la manera de viure-la. Potser una persona és feliç anant a passejar per la muntanya tot rodejat d’arbres i flors, i que a un altre això li sàpiga a poc o bé prefereixi anar a un altre lloc. Potser un nen és feliç menjant un caramel, mentre que un altre és feliç jugant a futbol.

Per això que acabo de dir, crec que definir la felicitat és molt difícil, perquè a part de que cadascú la sent d’una forma diferent, una persona pot experimentar la felicitat diverses vegades i amb coses totalment diferents i no per això deixarà de ser felicitat.

A la pregunta de si eren més feliços abans o si ho som ara… Doncs, m’atreviré a dir que eren més feliços abans. A la prehistòria com que no tenien molts avenços (i tampoc els calien més), per què s’haurien de preocupar d’alguna cosa si ja estaven bé així? S’aixecaven, anaven a caçar, recol·lectaven, i feien les quatre coses que haguessin de fer i ja està.

Canviant de pregunta, crec que no per estar més desenvolupats hem de ser més feliços, potser ens ho sembla però crec que no és així. Per molt que tinguem noves tecnologies, molts avenços… per molt que ara visquem més còmodes, estem fent malbé el medi ambient (encara que hi intentem evitar és igual, seguirem fent-lo malbé si no ens concienciem tots, cosa que veig impossible) i això a la llarga ens passarà factura.

No ho sé… potser valdria més no ser tan egoistes, ser una mica menys feliços i no destrossar tant el que de veritat importa, el medi ambient(per demanar que no quedi).

Gràcies per llegir el meu comentari.

Segons el meu parer, el terme felicitat és quelcom individual que s’aconsegueix mitjançant petits moments que es succeeixen al llarg de tota la vida. Per tant, no crec que sigui un terme universal que es pugui aplicar a tothom, ni que sigui el fi de cap acte, sinó que és un terme que engloba les bones sensacions que es senten. Aquestes accions van de la mà de l’egoisme ja que totes elles es fan per a satisfer l’ego i per a sentir-se bé. Per exemple, aquelles persones que donen caritat a altres per a que puguin viure millor…, tot i considerar-se altruistes, són igualment egoistes, ja que aquestes accions les duen a terme per a sentir-se millor interiorment i, per tant, és una altra manera d’egoisme.
Tot i això, la “felicitat”, mai podrà aconseguir-se del tot, ja que hi ha accions que no les realitzem per por, o per respecte a la societat que ens envolta, o per por a les reaccions de la gent que ens estimem. Per aquest motiu crec doncs, que estem condicionats per l’ambient, i el que caldria preguntar-nos, és fins a quin punt arriba el nostre egoisme per a satisfer els nostres desigs.

Per això jo crec que tant se val en quina època es visqui, ja que els éssers humans optaran per l’elecció que més els complagui. L’únic que canvia doncs, són les comoditats, que tot i que puguin modificar aquests petits moments que els qualifiquem amb el terme de “felicitat”, no els canvien substancialment.

Tot i això, el terme felicitat, com ja han dit els meus companys, és un terme molt subjectiu que no significa el mateix per a tota la humanitat i que segons la persona es poden canviar els medis per a satisfer-la…

Què és la felicitat?
Per una persona amb fam, la felicitat serà tenir una llesca de pa i un tros de formatge; per una persona amb una enfermetat, la seva felicitat serà un fàrmac que el curi; per una persona que no te un lloc per dormir, la felicitat serà tenir una llar, etc.
Amb això que vull dir? Que la felicitat es molt subjectiva, segons les necessitat d’ una persona, la felitat serà una o una altra. Però la majoria de les persones tendeixen a confondre la autèntica felicitat, amb la felicitat material, la momentània proporcionada per un objecte, per mi, una felicitat com ja he dit, momentània.

Crec que la felictat és molt més simple que tot això, crec que a vegades, una simple mirada i un somriure fan molt més feliç que no pas un cotxe Aston Martin (encara que ningú no lo faria fàstic a aquest cotxe…; sinó com s’esplica que la Madre Teresa de Calcuta fos tan feliç, portant aquesta vida tan simple?

La pregunta que has plantejat al final de l’entrada m’ha recordat al meu avi, quan ell sempre es queixava dels nostres temps, deia que la vida d’abans era molt millor, que la gent era més feliç… Sincerament no ho crec, crec que en totes les èpoques, la gent ha sigut feliç, potser en unes més que d’altres, no crec que durant una postguerra, la gent sigui molt feliç, però tot i així, la gent ha trobat la forma de ser feliç.

Crec que tothom, en un moment o en un altre, ha sigut feliç, encara que aquesta felicitat no durés per sempre, ja que la felicitat no dura per sempre.

Què és la felicitat?

Jo personalment crec que la felicitat és una cosa que s’aconsegueix amb esforç , es a dir, que no som feliços quan tenim tot el que volem sino quan a partir del nostres esforços aconseguim els nostres objectius i ens sentim bé. Tothom no te els mateixoss conceptes de felicitat ja que pero exemple les persones pobres són feliços amb qualsevol cosa que tinguin i en canvi nosaltres no som feliços amb qualsevol cosa.
Estic d’acord amb el que deia Epicur que la felicitat és la absència del dolor.

L’home d’avui en dia jo crec que si que és més feliç que el que caçava i recol·lectava, ja que en aquells temps la unica cosa que podien fer era aquella perquè sinò no podien menjar, ni viure; en canvi ara hi ha molta més diversitat de feines i gairabé tots nosaltres podem aconseguir treballar en alguna cosa que ens agradi estudiant i així poder arribar a ser feliços.

Jo crec que en un futur l’home no serà més feliç ja que la felicitat s’aconsegueix a partir dels nostres esforços i això serà ara i en el futur, en el futur i hauràn més maneres de ser feliç o més coses per aconseguir però seguirem sent igual de feliços.

La felicitat es veritat que no dura per sempre perquè no podem ser tota la vida feliços però algun cop sempre hem sigut feliços.

Según mi opinión la felicidad es un sentimiento el cual alegra y crea un estado de ánimo muy agradable para cada persona.
En cuanto al origen de la obtención de la felicidad a mi parecer remarcaria la frase:”NO ES MAS FELIZ AQUEL QUE MAS POSEE, SINO AQUEL QUE CON LO POCO QUE TIENE SABE BUSCAR LA FELICIDAD”.
Haber lo que nos trata de explicar es que, es cierto que una persona puede llegar a ser feliz si tiene medios, o sea dinero, pero claro, el dinero genera un comportamiento en el cual la persona desea tener mas cosas, se genera un campo de inconformidad.
Mientras tanto la persona que sabe ser feliz con lo poco que tiene, es capaz de crear un ambiente agradable para ella misma.
En cuanto a la pregunta de si el humano de hoy es más feliz que el de antes, yo diría que el hombre de antes era mas feliz, por ejemplo en la época de la prehistoria no se tenian que preocupar por nada porque ellos no racionalizaban, no pensaban en el futuro.
Incluso me atrevo a afirmar que no seremos mas felices en el futuro, porque eso si, habra mas tecnologia, todo será mas eficaz, pero como dicen todo lo bueno tiene su lado malo, no nos damos cuenta que al mejorar nuestro nivel de vida estamos empeorando al medio ambiente.En todo caso a mí no me gustaría en un futuro próximo, tener que llevar una mascarilla con aire artificial para poder respirar.
Bueno pues aqui acaban todas mis conclusiones acerca la felicidad.

Felicitat, tal i com diu la mateixa paraula és un concepte que fa referència a tot allò que ens pugui provocar un estat feliç. Hi han moltes teories, molts filòsofs que parlen sobre aquest concepte. Per exemple Aristòtil, Epicur, filòsofs moderns. Però, tot hi això, algú de nosaltres pot dir què és la felicitat?.
Des de el meu punt de vista, crec q la felicitat com a si mateixa, no existeix. Per a mi, la felicitat només la podem obtenir en petits moments de la nostra vida, és a dir, posaré un exemple: si una persona a estudiat durant molts dies per poder treure una assignatura endavant i el dia de les notes veu que a tret un 8…en aquest precís moment, aquesta persona és feliç. Potser quan li confirmin la nota final i veu que a tret un 4 i la té suspesa estarà trist, és a dir, quan va rebre el 8 estava feliç, i ara no.
És per aquest motiu que crec que la felicitat és allò que tot ésser vol arribar a tindre a la vida, si, però només podràs gaudir d’una vida feliç quan tot allò que t’envolta, totes aquelles petites coses de la vida quotidiana et puguin fer sentir feliç.

Per començar la frase exposada pel Xavi de Runbeck, la trobu del tot acertada. La gent no actua per aconseguir la felicitat, ja que aquesta no es pot assolir completament. La gent no obra per arribar a ella, ja que aquesta no sabem exactament on cercar-la, per tant com diu la frase, tota la nostra vida la organitzem segons la idea que cadascú poseeix subjectivament de la idea de felicitat. Aquesta felicitat segons la meva opinió està relacionada amb com ens sentim amb nosaltres mateixos, segons el que creiem que és correcte. Jo crec que la vida és un camí, on vas descobrint coses i on et vas formant per estar preparat a contemplar la veritat absoluta, que l’assolim al morir.
Però durant la nostra vida intentem viure d’acord amb el que creiem que ens produeix felicitat, que ho considerem el poder viure bé, sense grans preucupacions. Com diria Epicur, evitant el dolor, i com diria Aristtòtil, obrant cap a un màxim bé. I en una frase de Kant que estic completament d’acord és: ” La felicitat no és un ideal de la raó, sinó de la imaginació”, ja que, realment nosaltres diem que sóm feliços però sempre desitjant quelcom cosa que no poseeïm, per tant aquesta felicitat es produeix en el nostre objectiu utòpic. D’altra banda també he d’afirmar que hi ha moment feliços en la nostra vida, produïts perquè ens centrem en un sol fet, és a dir, fa poc La Penya va guanyar la copa del Rei. Això va ser un moment molt feliç per a mi, però aquesta felicitat, ens provoca una eufòria que fa que oblidem altres aspectes que en un estat normal tindriem presents.
Del tema si en la prehistòria eren menys feliços que en la actualitat, jo crec que segurament és tot el contrari degut als grans avenços del moment ens creen un gran deistg de posseir coses que segurament no tenim, i aquest problema en la prehistòria no existia, ni havia molts altres segurament; però ald ur una vida dificil, però més senzilla els permetia ser quelcom més fel´ços que nosaltres.
En conclusió hi ha dues frases que s’acosten molt al que jo crec, “Pregunta’t si ets feliç i deixaràs de ser-ho” de John Stuart Mill i “Tansols un idiota pot ser completament feliç” de Mario Vargas Llosa. En les dues frases ens deixa entendre com dos tipus de felicitat, una de superficial i l’altra de profunda. En un primer moment nosaltres diem que som feliços, tal i com vivim i de la manera que som. Però si com diu la frase de Mill, ens preguntem si realment ho som i ens posem a investigar-ho, ens donem compte que no ho som, ja que voldriem viure de manera diferent i veiem que hi ha gent que mor cada dia, i de les injusticies del món, es quan ens adonem que tot no és com nosaltres voldriem. I és per això que també estic d’acord amb l’escriptor peruà Vargas Llosa on tan sols un ignorant diu que una persona pot ser totalemnt feliç.

Pel que jo entenc com a felicitat, no és cap estat que haguem d’arribar al llarg de la vida, ni que haguem de mantenir per sempre. Si ho féssim no patiríem mals moments, ni tampoc èpoques de pensar, no sabríem apreciar els bons moments que ens fan .
Crec que la felicitat, com bé a dit el Xavi, és troba a dins de cadascú i tothom pot tenir moments, estones, dies de felicitat.
Quan una persona se sent bé amb si mateixa, amb els del seu voltant, creu per si mateix, tot surt de dins seu, actua amb consciència i per voluntat pròpia, quan sent que tot el que fa està be d’acord amb la moral de la societat i ho valora és valorat
crec que és quan la persona sent felicitat. Poden ser moments curts o llargs, el que està clar que es que fins i tot el que sent que no es feliç ho pot arribar a ser.
Tothom passa problemes, que semblen els més difícils de superar, però el que tinc molt clar és que tothom, pot ser feliç.

Amb un somriure regales felicitat.

Ens veiem,
Carla

Segons el que jo entenc per felicitat, no va enllaçada amb el temps en el qual vivim, sino en com el vivim.
Ens aportaran felicitat totes aquestes petites coses que conformaran les nostres vides i no serà el simple fet de tenir-les, sinó també voler-les i apreciar-les, ser feliç serà tenir una vida plena d’emocions i sentiments, estimar i ser estimats, un camí que seguim a les nostres vides que no acabarà mai.
Tots sabem que la felicitat és subjectiva, el que em farà feliç a mi ni tan sols impressionarà a un altre… En aquesta felicitat entraran en joc altres valors afegits, com l’esforç que hem dedicat per aconseguir alguna cosa, el temps fins que aquesta passés…
Ser feliç és sentir-se bé en un moment, no necessitar res més, saber que no ho tens absolutament tot, o que hi ha coses que no pots fer però tot i això no importar-te i no voler canviar aquell moment per res del món.
La felicitat és quelcom molt preciat per tothom, la fita tan de rics, pobres, adolescents, vells… tots estarien disposats a canviar qualsevol altre cosa, per aquest sentiment.

Hola de nou.
Per a tots aquells a que teniu interés en aques tema, us recomano que escolteu L’ofici de viure a Catalunya Radio. Un programa que tracta un tema tan important com és el creixement personal, i si teniu temps i ganes podeu entrar a la seva web i escoltar el programa que van emetre el passat 18 d’octubre de 2007, “viure amb alegria” (per mi un dels millors).

sort a tots amb aquesta assignatura i, per sobre de tot, sigueu feliços

És molt difícil entendre el concepte de felicitat basant-nos tan sols en una única definició , ja que, jo crec que cadascú te un concepte diferent d’aquesta paraula.
Com en tot, les persones som diferents, per tant tenim diferents idees d’una mateixa cosa, ja que, una persona pot entendre “ser feliç” com tenir els màxims plaers o els mínims dolors possibles, com diu Plató, en canvi, una altra pot estar d’acord amb la teoria d’Aristòtil i creure que la felicitat és el bé suprem.

Per tant, la felicitat penso que és quelcom molt subjectiu, que tothom hi vol arribar, però no tothom hi arriba, i els que hi arriben ho aconsegueixen sempre per diferents vies, mai pel mateix camí.

Personalment crec que la felicitat és molt necessària en les nostres vides. Pots tenir molts diners però la felicitat mai es podrà comprar amb aquests. Per a mi aquesta només s’aconsegueix estant conforme amb el que tens i no desitjant altras coses. El poder material no dona lloc a la felicitat.

Tot i les diferents propostes realitzades al llarg de la història, és impossible arribar a una conclusió universalment vàlida que esmenti la definició exacta de felicitat i el procès per aconseguir-la. El terme felicitat esdevé un tema totalment subjectiu, a partir del qual cada subjecte crea una idea pròpia que intentarà dur a terme per a arribar a aquell estat que considera felicitat. Per aquest motiu, les opinions sobre la felicitat extretes de diferents subjectes es mostren molt distintes entre si.

No té cap mena de sentit considerar que la felicitat es troba influenciada pels gens, ja que aquesta demostració no pot ser contrastada per l’experiència. L’únic que pot ésser demostrable és la relació existent entre els gens i algunes característiques sicològiques tals com la simpatia, l’amabilitat, etc, que poden ajudar a mantenir unes bones relacions socials i conseqüentment a aconseguir una possible felicitat major.

Així doncs, resulta inútil cercar maneres d’assolir la felicitat, ja que aquesta tindrà una definició i objectius diferents per a cada subjecte.

HOLA!!

Actualment, encara que hagin passat els anys , l’afirmació d’Epicur que defineix la felicitat com l’ausència del dolor , s’aproxima bastant als nostres ideals .

Vivim en el segle XXI , un món on la comunicació i la publicitat a través dels mitjans audiovisuals ho és tot a la nostra vida . No tenim més que encendre la televisió i veure els anuncis adonar-nos de com intenten convencer de qualsevol aparell elèctric , un viatje, les rebaixes , ens proporcionaran una felicitat absoluta .

Tot són enunciats que ens prometen ,que, sense esforç (aprengui anglés en tres dies ) podrem arribar a tenir el plaer , la sebiduria , la bellesa i amb això la felicitat.

Per això, per estupid que sembli , ens hem convertit en uns deixebles de Epicur que s’allunyen del dolor i del esforç per aconseguir una felicitat que per lo superficial que és , més be sembla una ilusió.

La felicitat
Com podem percebre no és un objecte ,ni una cosa que podem obserbar ,la felicitat la podem sentir amb petites coses que van succeïnt al llarg dels dies .
Aristòtil feia coincidir la felicitat amb l´activitat intel.lectual ,amb aquesta idea em mostro contrari perquè, el filosof barreja la felicitat amb l´activitat intel.lectual .Són dos conceptes contradictoris es a dir, la felicitat es un estat d´anim mentre que l´activitat intel.lectual ens pot ajudar a resoldre situacions o problemes .
Jo crec que els nostre avantpassats eren més feliços que nosaltres,perquè amb poques coses s´havien donar-li el profit i no eren tant materialistes com l´home actual .L´home d´avui es infeliç i no arriben aconseguir la felicitat ,per l´enveja , pels desitjos de tenir coses materials .A vegades ens preocupem de coses sense importància .
Albert P.

Jo crec que la felicitat no la crees tu mateix, sino que la felicitat és donada pels altres en part.
La felicitat és una cadena que mai s’acaba, és infinita en tots els sentits.Per que si no fos així seria un acte d’egoisme, per que si ets feliç però no tens amb qui gaudir-lo o compartir-lo, de que serveix?
Per exemple aixó que diuen :la felicitat la donen els diners…Tornaríem a la questió d’abans.Si tens molts diners però no tens amb qui gaudir-los de que et serveix tenir molts diners?Aquesta pregunta mai tindrà resposta exacta ja que cada persona pensa una cosa diferent i es tanca en la seva pròpia solució.
Està clar que la felicitat és el motor del món i que si no hi hagués felicitat les persones no farien les coses amb ganes ni amb objectius.
Perque quan una persona fa una cosa que li costa però que la vol fer sigui com sigui en la seva ment el que hi ha és el futur i en la felicitat que li proporcionarà aquell esforç que està fent.
Jo crec que l’home avui dia, està acostumat a aspirar a tenir la felicitat màxima que es pot arribar en aquets temps i a les seves preocupacions. Està clar que no son les mateixes que les d’abans.Les persones d’abans tenien diferents preocupacions i diferents valors i prioritats.
Per aixó jo crec que la necessitat de ser feliç existitrà sempre ,ja que la felicitat s’adapta als temps i als diferents valors de cada època.
Sempre serà la paraula felicitat la que faci funcionar el món i farà que mai s’acabin els nostres somnis i els nostres objectius.

Felicitat.
És una paraula realment difícil de definir, per a mi la felicitat és un sentiment, una sensació, un fet que es produeix en molt poques situacions a la nostra vida. La felicitat és totalment relativa, pel que pot ser felicitat per a mi, no ho pot ser per una altra persona. Per tant, cadascú té la seva propia concepció del que és. Jo opino que la felicitat absoluta és impossible d’assolir. Perque sempre hi haurà alguna petita cosa, algun petit defecte, algun problema, que fa que no poguem ser del tot feliços. Penso que l’ésser humà s’esforça per acoseguir la felicitat, per tenir-la, la busca … i penso que le felicitat no es pot buscar, simplement la podem trobar. Quan menys ens ho esperem la hem trobada, i sempre apareix quan menys l’esperes.
En conclusió, la felicitat és tot un món, un món que encara esta per descobrir, quin és el secret per ser feliç? No el sabem, ni el sabrem, i si el sapiguessim ja no seria felicitat…

Al llarg de la història s’han intentat trobar diverses definicions per a la paraula felicitat, però mai s’ha aconseguit arribar a una definició universal, perque cada persona pot entendre la felicitat d’una manera diferents i tenir una concepció diferent d’aquesta. Personalment crec que mai s’aconseguirà una definició que pugui ser verificada universalment. Però crec que hi ha dues coses en les que tothom hi pot estar d’acord, la primera es que la felicitat es alguna cosa bona, i la segona es mai es pot assolir el seu màxim.

Respecte a la primera qüestió, no crec que els homes d’avui siguin més feliços que els que es dedicaven a caçar i a recol·lectar, per que la felicitat no es basa en la quantitat, no es basa en allò que es té, per tant no necessàriament són més feliços els homes d’avui encara que tinguin molt més que els seus antecessors. Els homes que es dedicaven a recol·lectar i a caçar en tenien prou amb allò que tenien, no cercaven res més, ja eren feliços amb allò que tenien i no tenien cap necessitat de tenir res més, encanvi els homes d’avui només viuen per tenir més i més coses, i més que els demés i això sovint porta a la infelicitat.
Avegades els qui menys tenen són els feliços.

Pel que fa a la segona qüestió, crec que la felicitat no va relacionada amb l’época, sinò que va relacionada amb la persona. Una persona pot ser més feliç avui que no pas com ho seria d’aquí 1000 anys o com ho hagués sigut fa 1000 anys, o al inrevés, això va amb cada persona, i amb la concepció que aquests tinguin de la felicitat.

No podria dir si soc més feliç ara que abans, o dir si seré més feliç en un futur, doncs, potser en el passat creia que el en el meu futur seria més feliç, i ara me n’adono de que era més feliç en el passat que als dies presents.E3n fi,dubto que la felicitat ,com dubto encara més de trobar-la en Déu, però cadascu té la seva forma de veure la felicitat, així que suposo que aquesta es la meva teoria de la felicitat, només un punt de vista,com bé diuen : pots veure l’ampolla mig plena o mig buida.Pots obsesionarte en buscar la felicitat en coses materials, espirituals,mentals,surreals… pots pensar que existeix o no existeix,que la felicitat és per tothom o per ningú,que la poder sentir però no tocar, o que només la podem tocasr aquells priviliejats que dormen entre bitllets de 500€,jo, personalment només crec, que la felicitat es a tots llocs, i nomé sla poden veure aquells que volen.

No podria dir si soc més feliç ara que abans, o dir si seré més feliç en un futur, doncs, potser en el passat creia que el en el meu futur seria més feliç, i ara me n’adono de que era més feliç en el passat que als dies presents.En fi,dubto que la felicitat es trobi en un fi,com dubto encara més de trobar-la en Déu, però cadascu té la seva forma de veure la felicitat, així que suposo que aquesta és la meva teoria de la felicitat, només un punt de vista,com bé diuen : pots veure l’ampolla mig plena o mig buida.Pots obsesionarte en buscar la felicitat en coses materials, espirituals,mentals,surreals… pots pensar que existeix o no existeix,que la felicitat és per tothom o per ningú,que la pots sentir però no tocar, o que només la poden tocar aquells priviliejats que dormen entre bitllets de 500€, jo, personalment només crec, que la felicitat és a tots llocs, i només la poden veure aquells que volen.

Ens resulta molt difícil arribar a definir el terme felicitat o arribar a saber amb exactittud el que és. Jo crec que no podem dir que vivim més feliços que l’humà que caçava i recol·lectava ja que no em viscut aquesta experiència, però penso que la felicitat es pot trobar en allò que realitzes o vius. Segons Plató la felicitat por ser els màxims plaers i els mínims dolors, cada filòsof té una visió diferent de la felicitat. Però no estic d’acord amb el que afirma Sant Agustí, on creu que la felicitat és un bé absolut lloat per Déu. Actuem segons els nostres principis i no busquem una determinada manera de ser feliços ja que per qualsevol persona la felicitat pot arribar a ser qualsevol cosa. No hi ha cap acció directa en concret que ens digui que serem feliços si la realitzem.

Bona nit Enric!

La meva concepció de felicitat correspon a allò amb el que cada persona es troba realitzada de totes les seves accions i que a la vegada viu de manera satisfactòria dins el seu entorn.
En penso que no té res a veure amb Déu, i m’aproparia més a la frase d’Epícur el qual diu que la felicitat és l’absència del dolor, és a dir, aquell moment en que vivim sense problemes al nostre entorn proper(males amistats, divorcis,…).

Pel que fa a la segona pregunta, crec que és relatiu. Una persona nòmada tenia al seu cap un significat diferent al que una persona consumista pot tenir avui dia. Sempre hi ha hagut persones amb més felicitat que altres.

Per últim i per finalitzar, crec que és difícil determinar si en el futur l’ésser humà podrà ser més feliç que avui dia, ja que ni tant sols podem determinar al 100% el temps que farà demà.

Forma part de l’enigma…

Adéu!!

Crec que el concepte de felicitat , és un concepte al qual ens costará o diría que es gairebé imposible posarnos d´acord .
Crec que cadascú té la seva própia idea de el significat d´aquesta paraula que al cap i a la fi no deixa de ser una paraula .
Un sentiment com aquest no es pot definir amb la simple paraula de felecitiat.
Cadascú té la seba própia forma d´arribar a descubrir alló que s´assembla a la felicitat . Per aixó la meva forma de intentar ser feliç pot ser molt diferent a la forma que té un altre persona .
Crec que la felicitat és quan et sents satisfet per alguna cosa ben feta , quan aconsegueixes arribar a l´estat de el que no t´agradaría sortir mai , quan no pots evitar que es dibuixi un somriure a la teva cara .
Per a mi la felicitat es aquell sentiment que mai arribarem a assolir , pero sempre podem probar d´arrivar-hi . Per aixó estic molt d´acord amb alló que deia Runbeck tenim que arribar a descubrir quien es aquest camí a seguir .
No crec que la felicitat estigui gens relacionada o lligada amb el fet de viure en la prehistória o en el futur , la felicitat es troba independent a aquest factor y que pots ser igual de feliç en un moment y en un altre .
Sempre diuen que quan t´ho estás pasant bé y ets sents feliç el temps pasa rápid , y quan estás sofrint el temps pasa lent , així que no es pot relacionar aquests dos conceptes .
El secret per trobar la felicitat no l´arribarem a trobar , pero jo em conformo amb trobar sentit a les petites coses del día a día que fan que no tots el díes siguin iguals y que fan que un somriure es dibuixi a la meva cara .
Tot será cuestió de buscar bé per cercar alló que tan desitjem no ?

La felicitat és un estat d’ànim en que ens sentim bé amb nosaltres mateixos, la sensació de ser feliç varia amb cada persona, (per algú pot ser estar amb la seva família, i per un altre posseir coses materials, etc) jo crec que una persona no pot estar sempre feliç, és a dir en el cas que poguéssim controlar tots els aspectes de la nostra vida que ens provoquen tristesa, por o d’altres sensacions que ens dificultin arribar a la felicitat, perquè si fos així, passaria com en tantes altres coses, i acabaríem per no apreciar-la. Així doncs, és necessari sentir altres emocions per tal de no oblidar-nos el que és viure un moment de felicitat: la tranquil·litat, l’esvaïment de les preocupacions, goig, i que sempre passa més de pressa del que ens agradaria. Independentment del que entengui cadascú per ser feliç, crec que per ser-ho primer ens hem de preocupar pel nostre entorn més directe (la família i les amistats)i procurar contribuir en la seva felicitat, perquè el que a ells els afecti també ens preocupa i ens importa, després hem de saber gaudir dels moments bons que passem i no ser pessimistes o negatius, vull dir, que moltes vegades només sabem reconèixer les angoixes, i precisament una manera de no angoixar-nos és no pensar en elles, tampoc ens hem d’oblidar dels problemes ni viure egoistament però en general podem viure buscant l’equilibri. De fet, m’estic complicant molt per explicar-ho tot plegat, però el que vull transmetre és més simple: crec que hem de viure sense deixar que ens afectin certes situacions i alhora aprenent dels mals moments, i si sabem conformar-nos amb el que tenim i no ens torturem pensant en el que no podrem tenir mai, serem feliços passi el que passi. Però això ho ha de viure cadascú, perquè fins que no tinguem experiència pròpia no estarem satisfets, tothom s’ha de forjar la seva felicitat.
I respecte a si som més feliços ara o en l’època de la prehistòria, hem de tenir en compte que abans les persones no eren tan intel·ligents i penso que això comporta infelicitat en part, (penso que pot haver-hi una relació directa entre felicitat i intel·ligència)ara coneixem millor alguns dels nostres límits, sabem que tots morirem, per exemple, i pensar en aquestes coses potser ens fa infeliços, o també podem capficar-nos en voler saber respondre algunes preguntes filosòfiques i la impossibilitat d’aconseguir la veritat, ens fa éssers infeliços, però hem de tenir en compte que ara encara que tinguem les nostres preocupacions, no hem de patir perquè vingui un mamut i se’ns mengi, amb això vull dir que moltes de les raons que ens fan ser desgraciats ens les creem nosaltres mateixos, és gairebé com si fos una necessitat, però realment hauríem de veure les coses com són, i no fer comparacions pensant aviam quan vam ser més feliços perquè ara ja que importa? si realment ara ets més feliç, per començar ni t’ho preguntes això i si creus que les persones vivien millor abans, de que et serveix pensar-ho? de res, només et tortures l’existència pensant que no seràs mai tan feliç com ho va ser un cavernícola.
I amb el futur passa exactament el mateix, no té perquè ser pitjor ni tan sols ho hem de pensar, si el que ens interessa és assolir la felicitat hem de pensar en positiu i no creure que estem determinats (perquè significaria que no podríem evitar ser desgraciats, ja que estaríem predestinats a ser d’una determinada manera), perquè per a ser feliços no necessitem que ens passin moltes coses bones, sinó veure les coses bones quan costa trobar-les!

La felicitat cadascú la pot veure o pot pensar en ella d’una manera o una altre ,depén de les seves pripritats.
per exemple potser per a una persona la felicitat pot ser estar amb els seus , estar en familia, poder despertar-se cada dia al costat de la persona que estimes, poder abrassar els seus fills, poder veure crèixer els seus fills o nets…en cambi potser per a una altre persona el seu ideal de la felicitat es tenir diners, tenir un cotche espectacular,anar a sopar a restaurants caríssims.
Jo penso que els bens materials només ajuden a poder ser completament´, perquè una persona que n pot trballar, que li falten els diners per poder donar a la seva família les nessesitats bàsiques no crec que sigui del tot feliç, ja que no pot donar als seus tot el que necessiten ,però potser són més feliços amb el poc que tenen i están molt més units que una familia que te de tot.
Per tant la felicitat la podem trobar en qualsevol lloc, sempre que sigui un lloc on et sentis agust i sigui especial per a tu, no fa falta tenir grans béns materials .

La felicitat és una cosa subjectiva, que totes les persones la tenen com un objectiu de poder arribar-hi, perquè és una sensació que com deia Epicur és l’absència de dolor, tristesa, etc.
Per cada persona serà una cosa ben diferent, però alhora valides totes. Com per exemple com han dit abans que per una persona que està malalta la seva felicitat és trobar-se sa, per una família que ha perdut a un ésser important, la seva màxima felicitat serà trobar aquella persona.
Per la pregunta que ens feies, que si abans serà més feliç que ara, o ara podem ser més feliços que en un futur. Jo crec que aquesta pregunta no podem dir, res perquè no podem saber-ho, jo el que penso es que sigui l’època que sigui tothom el que vol es la felicitat per ell mateix i per el que ens volten i si que es veritat que les coses canvien , com ara la tecnologia, les cultures, la societat, etc., però penso que ni ha una cosa que no canvia i que dóna igual la persona sigui d’una època o d’un altre o d’un lloc o d’un altre, i això que no canvia es sentir-se bé, i aquella sensació que no es pot explicar, i que moltes persones es tiren tota la seva vida intenten aconseguir-la però molts no l’aconsegueixen, i quan tenen la felicitat es tornen un altre cop infeliços, perquè aquesta torna a marxar, perquè la felicitat es canvia i per ser feliç ja no és allò que volia sinó que ara es una altre cosa.

Des del meu punt de vista crec que la felicitat és un mot molt subjectiu, ja que depèn del parer de cadascú. Tots tenim una idea o altre sobre el que és la felicitat, i totes són correctes des del punt de vista de cadascú.

Pel que fa al meu parer, crec que la felicitat és una forma de sentir-se bé amb un mateix i amb els altres. També és cert que la felicitat la entenem en la majoria dels casos com aquells fets materials que ens fan sentir feliços, i moltes vegades aquests no són els més importants ja que s’esvaeixen al cap del temps, sinó que els més importants són tots aquells moments de la vida en que un se sent a gust i satisfet de tot el que fa, aquests són els únics que perduren al llarg de tota la vida en nosaltres i la veritable veritat. Però la definició de felicitat és molt complexa i pot tenir infinitats de significats.

Per altra banda, penso que la felicitat es troba igual en els homes de temps prehistòrics que en els d’ara ja que, com he dit abans, aquesta no es basa en les coses materials sinó en totes les experiències bones que ens han succeït al llarg de la nostra vida, de manera que la felicitat es troba per igual en els homes d’ara que en els d’abans.

En resum, podem dir que la felicitat no es basa únicament en tot el material i que percebem amb els sentits, és a dir, allò que a simple vista sembla la felicitat sinó que es troba moltes vegades oculta en nosaltres o molt a prop nostre i no aconseguim percebre-la, de manera que no sabem apreciar el que realment aquesta és.

Pere concloure, m’agradaria dir que aquest debat és molt obert i hi pot haver infinitat d’opinions per compartir entre tots. Per tant, això només és una petita visió subjectiva del que jo penso sobre la felicitat.

Després d’estar pensant sobre aquest tema, vull fer una apreciació. Crec que hi ha molta gent que se sent infeliç perquè realment busquen una utopia, busquen quelcom que és difícil de trobar. Per aquest motiu, crec, que aquesta sensació d’importència, aquest sentiment de resignació, és el motiu de la infelicitat, un dels tants motius, perquè hi ha d’altres. Molta gent deixa de buscar la felicitat, ja que han sofert tantes injusiticies, tantes penúries que ja no creuen en la felicitat. I crec que és molt injust que persones honestes no creguin en la felicitat i es passin la vida sofrint.

Gràcies.

Estic d’acord amb la Laura Reche al dir que aquesta impotència en la recerca de la felicitat dóna pas a la infelicitat. Perquè primerament, què és la felicitat? És un estat, una sensació, una emoció?

El que vull dir es que molta gent busca la felicitat, l’anhela sense saber realment què és i quin serà el camí possible per arribar-hi a ella; i en tot tipus de recerca, el primer que ens hem de plantejar és: què volem aconseguir. Per això, és tant important saber què és la felicitat abans d’iniciar el procés d’assoliment de tal desig humà present en tothom perquè, curiosament, la humanitat guia les seves accions i els seus judicis morals cap a aquest fi: la felicitat.

I no té sentit guiar les nostres accions cap a una cosa de la qual no en tenim cap tipus de coneixement sinó que només tenim una espècie de pressuposició de que la felicitat és aquell fi on es troba l’harmonia, la bellesa, la pau… I com que cada u té una concepció diferent d’aquest fi absolut, aquesta finalitat de l’ésser humà, cadascú ha de ser independent i ha de poder esbrinar aquest titànic enigma tot sol, ja que, el que es busca és ser feliç un mateix, ja sigui amb la màxima felicitat per al major nombre de persones, només per a ell mateix, per a la humanitat sencera…

Així que cada ésser individual tindrà una concepció diferent d’aquesta felicitat encara que s’hi assemblin i gràcies al desxifrar aquesta qüestió podrem guiar-nos i saber com arribar a aquest fi perquè en la nostra pròpia definició de felicitat ja quedaran inclosos tots els enunciats que fan falta per arribar-hi.

Per això dic que, actualment, l’únic que puc dir sobre la felicitat és que jo mateix estic en procés de recerca i que potser algun dia pugui esbrinar com arribar-hi però per això necessito tenir el màxim coneixement de la meva pròpia realitat i el podré assolir en el meu moment d’agonia, i potser, un cop hagi mort; fins aleshores… Només puc rumiar, rumiar i rumiar, encara que això hem causi la infelicitat, possiblement fins el meu moment de morir.

Cadascú té una visió diferent sobre que és la felicitat, ja que cada persona entén el significat d’aquesta paraula segons el seu criteri. A més,tothom te la seva teoria sobre com arribar a aquesta.
Per tan es podria dir que la felicitat es subjectiva i al mateix cop la finalitat de moltes persones.
Jo entenc la felicitat com un sentiment agradable que nosaltres tenim un cop hem realitzat alguna acció, per tan és podria definir també com la satisfacció davant allò que hem pogut fer o superar.
Però no nomes són les accions les que ens fan feliços, si no que també tot allò que ens envolta i ens fa continuar com per exemple els amics. Encara que aquestes coses no siguin la nostra meta, son petites ajudes que ens fan seguir fins al final.
Per finalitzar, vull dir que la teoria que més m’agrada’t sobre la felicitat ha estat la de Epicur, que deia que la felicitat és l’absència del dolor, viure sense cap mal.

Bona nit!!

La felicitat es relaciona intuïtivament amb la satisfacció o estat d’ànim satisfet.

La felicitat no és un fi, és impossible aconseguir ser feliços eternament, ja que les experiències no només són favorables, sinó que també poden ser dolentes, i aquestes últimes provoquen malestar i fins i tot dolor, i per tant ens contrariem amb el moment feliç. Això explica que la felicitat consisteix en moments, en activitats, en les accions que cadascun realitzi. Allò màxim que pot arribar a aconseguir-se és el màxim nombre de moments feliços possibles, i s’aconsegueix, si hem dit que depenen de les nostres accions, actuant amb amor i llibertat, un dels elements que, penso, imprescindibles, ja que actuem segons els nostres principis, i hem de gaudir de llibertat, i també fe.
La fe és el nostre convenciment de ser honrats, sense necessitat de l’experiència, i que les nostres idees es realitzaran.
Un element no esmentat també imprescindible, i defensat per Aristòtil, és la intel·ligència, de la qual dependran els nostres pensaments i per tant les accions. Ningú actua de la mateixa forma, però tothom té una cosa en comú, que és la intel·ligència; per tant, aquesta activitat hi és en totes les persones, i en aquesta activitat, que és segur que podem dominar, es pot trobar la felicitat.
Ser feliç s’origina amb el plaer, i per tant, absència de dolor, teoria que clarament defenso, com ho fa Epicur. Per tant, en el que bàsicament em baso per conèixer la manera de trobar la felicitat és en el plaer; mai, penso, podrà ésser-se feliç buscant-la en un bé superior o suprem com és Déu. La felicitat no és en Ell; la podem trobar en nosaltres mateixos.
També crec que, tot i trobar els plaers, no arribarem a ser feliços sinó tenim en compte idees com són el respecte, i en general, els deures de les persones; si s’hi dóna el cas que aquests deures no es compleixen, pot existir el remordiment, i elements contraris a la felicitat.

La felicitat es troba a moments, els moments que podem arribar a ser feliços han de ser construïts per nosaltres mateixos, i sempre dependran de la nostra autoestima, i en saber valorar.
A l’actualitat es pot arribar a pensar que es pot ser feliç amb allò material o tangible, com els diners, però només aporta una felicitat curta, no duradera, i per tant no arriba a fer feliç, ja que cal buscar el moment de felicitat el més durader possible, i això s’aconsegueix amb la nostra honradesa.
Segons la idea de la que parteixo, no existeix període en què les persones hagin sigut o siguin més felices, perquè depèn de cadascun i de la seva consciència.

Per acabar, cal que fagi referència a l’article sobre la felicitat relacionada amb la genètica, i he de dir que, segons la meva opinió, les nostres accions depenen de la nostra personalitat, la qual sempre rep característiques heredades i, en certa manera, part de la persona és determinada pels gens. Per tant, una part és influenciada per la genètica, però no en la seva totalitat.

Felicitat – Felicidad – Happiness – Bonheur – Glück …

Quantes formes diferents podem trobar per dir una mateixa cosa, però, què és vertaderament la felicitat?
Perquè en aquest món, on domina la confusió, les disputes, les guerres, les lluites, les ambicions, tots tenim una fi comuna?
Un objectiu comú que es remonta a temps molt antics en què filòsofs com Aristòtil, Epicur, John Stuart Mill, o el mateix crític més radical de la cultura, Nietzche, volien trobar/resoldre. Per a què aquesta inesgotable reçerca? Aquest tipus d’ambició o propòsit en comú?

El mateix Mahatma Gandhi deia sobre la felicitat, que no era res més que l’harmonia entre el que es diu, es pensa i s’actua.
Possiblement per a molts aquesta afirmació és la més escaient per definir el terme, però per afirmar això hauriem de fer un enunciat universal. Evidentment, cadascú entén la seva pròpia felicitat a la seva manera.

Per a la meva persona, la felicitat la trobo dia a dia. En els petits detalls que em proporcionen cada dia els meus éssers estimats. En un somriure, en una mirada, en un gest, en sentir-me estimada i estimar, en poder aixercar-me tots els dies i enorgullir-me de poder passar un dia més al costat dels meus. En poder veure com surt i com es posa el sol cada dia, en poder gaudir del món, observar els estels des del més petit racó del planeta. En tenir alguna cosa o algú per qui lluitar. En el crèixer cada dia i saber qui sóc, fins a on puc i no puc arribar, conèixer les meves limitacions pero tot i així saber exigir-me més. En volar a un pam del sòl per si algun cop caic poder tornar a aixercar-me. La felicitat la puc trobar succeint un moment trist, el seu contrari.
Això és per a mi la felicitat, i només arribarem a assolir-la quan la volguem per a nosaltres mateixos perquè serà quan també la voldrem per a la resta de persones.

Cap ésser humà, ni prehistòrics ni els que es dedicaven a caçar i recol.lectar, podrà dir que mai ha experimentat la felicitat o si més no, una cosa semblant. La felicitat però, no és, com ho és la sensació, una cosa que pugui perseguir-se i trobar-se. La sensació podem trobar-la una vegada i una altra, perquè sempre la perdem, però la felicitat no pot ser trobada. La felicitat que puguem recordar és tan sols una sensació, una reacció a favor o en contra del present. I amb aquesta fi de trobar-la ansiadament ens deixem arrossegar per aquells que ens la prometen, i molts cops quedem escaldats.

Sigueu feliços senyors i senyores!!

Des del meu punt de vista, crec que la felicitat és un estat intern de la persona, en el qual existeix una pau interior, tranquili.litat, satisfacció amb un mateix, saber viure amb el què tens, no buscar impossibles…

Veiem que encara que no hi hagi dolor hi ha persones que són felices i altres que no ho són. Sembla que això té a veure amb els béns materials, ja que hi ha persones molt riques que són molt infelicies. Perquè sempre els hi falta allò que no tenen i no aprecien el que aconsegueixen.

Cadascú aconseguirà aquesta pau interior de diferents maneres, ja que no hi ha una sola manera de ser feliç. El que si és cert és que tots busquem la felicitat, que és un fi per l’home que no és mitjà de res més.

A vegades hi ha gent que busca la felicitat a llocs equivocats, per exemple obtenir molts bés materials que no l’arriben a omplir-los interiorment. Altres saben trobar l’interés en coses més simples com parlar amb els companys, ajudar els més necessitats….i de vegades aquests petits detalls ens aporten més felicitat que no pas un simple bé material.

Si ens ho mirem així no tenim perquè pensar que els caçadors de fa tres mil anys, eren més infeliços que nosaltres. Potser amb la seva modèstia se sentien feliços, respectats i estimats. En el futur podem esperar que hi haurà persones que podran trobar la felicitat mentre que altres no trobaran aquest camí que tots busquem.

Per mi la felicitat roman en ser apreciat, respectat i estimat per aquells que caminen amb tu.

Hi trobem moltes definicions sobre el concepte de la felicitat, per això mai podrem arribar a un acord universal.
Considero que el mot felicitat és molt subjuntiu, ja que cadascú té la seva idea i per que el que per a mi pot ser felicitat, per un altre persona no ho pot ser.
La felicitat és allò en la qual tothom vol arribar, però no tots ho aconsegueixen. Estic d’acord amb els meus companys, i amb el que diu Runbeck , en que la felicitat no és una meta la qual s’ha d’arribar,sinò que és l’esforç que hem de fer cada día per a poder assolir-la.

Pel que fa a les qüestions, crec que la felicitat és igual en els éssers prehistòrics com els actuals tot i que cadascú tingui un concepte diferent sobre felicitat.
I que en un futur la persona podrá arribar a ser igual de feliç, s’hi segueix el camí que ha de seguir per assolir la seva felicitat.

Hi trobem moltes definicions sobre el concepte de la felicitat, per això mai podrem arribar a un acord universal.
Considero que el mot felicitat és molt subjectiu, ja que cadascú té la seva idea i per el que per a mi pot ser felicitat, per un altre persona no ho pot ser.
La felicitat és allò en la qual tothom vol arribar, però no tots ho aconsegueixen. Estic d’acord amb els meus companys, i amb el que diu Runbeck , en que la felicitat no és una meta la qual s’ha d’arribar,sinò que és l’esforç que hem de fer cada día per a poder assolir-la.

Pel que fa a les qüestions, crec que la felicitat és igual en els éssers prehistòrics com els actuals tot i que cadascú tingui un concepte diferent sobre felicitat.
I que en un futur la persona podrá arribar a ser igual de feliç, s’hi segueix el camí que ha de seguir per assolir la seva felicitat.

Per a mi la felicitat és estar envoltat de gent que t’estima, que t’aprecía i t’accepta tal com ets. Ara bé, hi ha maneres diferents d’estimar, trobem per exemple, l’amor, l’afecte, l’apreciació als altres… sincerament crec que el conjunt d’aquestes formes d’estimar són el que fa que una persona sigui feliç.

A la qüestió sobre si erem més feliços ara, o bé ho erem abans… crec que això depén del punt de vista des d’on es miri. Per exemple, avui dia tenim més avenços científics tant en la tecnologia, com a la salut (cosa que ha provocat que la mortalitat sigui menys elevada i per tant, la gent sigui una mica més feliç jejeje). Encara que això sigui bo, a la prehistòria la gent estava més en contacte amb la naturalesa, la respectaven més i això era molt bo.

En conclusió jo crec que tant a la prehistòria com a l’actualitat som feliços però, tant una época com l’altre tenen coses bones i coses dolentes.

la felicitat com bé a dit la laura crec que és molt subjectiva perque el que per mí pot ser felicitat per un altre no… Però també estic d’acord amb una frase que a citat el meu company Xavi que diu que la felicitat no és una estació a la qual s’ha de arribar sinó una manera de viatjar.
I de las qüestions exposades abans per el professor vull dir que yo creec que ara no som més feliços que abans ja que abans eren feliços només caçant i recol·lectant i ara per ser feliços s’exigeix molt més.
I responent a la altres qüestion vull dir què no sabem que ens espera en un futur potser siguin més feliços o menys o simplement depenent de la persona…

La felicitat no rau en el que la persona té, sinó el que la persona és. Hi ha tendència a relacionar sovint la felicitat amb la propietat (que no sempre ha de ser material). Però ja ha quedat demostrat que en ocasions és tot el contrari: més tenim, més volem. Això ens porta a pensar en la teoria estoico – cartesiana sobre la impertorbabilitat i la no – derrota davant la fortuna, és a dir, saber viure amb allò necessari, sense pensar com assequible allò que no tenim, i així, d’aquesta manera no sentir angoixa per no posseir-ho. Aquesta juntament amb la teoria epicúria sobre la felicitat (com plaer, absència de dolor) serien les que més s’ajusten al meu pensament. Però com tot, a la pràctica és més difícil. Per tant, no s’ha d’entendre com un objectiu que s’ha d’assolir, sinó com un camí que s’ha de seguir. La felicitat no es troba al final d’aquest camí, sinó en com el recorrem. La felicitat completa és impossible, es troba en aquells petits moments que et canvien, no la vida, sinó el dia. Perquè no s’ha de mirar més enllà del que ara t’envolta, perquè es pot estar trist i ser feliç i perquè s’ha de viure de tal manera que no miris enrere perquè no hi ha res que mirar, perquè tot ho tens davant.

Segons la meva opinió, la felicitat és el propi estat d’ànim d’una persona pròpia. Felicitat és viure tal com es pot viure avui dia sense tenir cap problema i amb tranquil•litat.
Segons diferents opinions sobre la felicitat podem veure algun exemple com algunes persones riques tenen molts diners però no són totalment feliços ja que els hi falta alguna cosa per arribar completament a la felicitat.
La felicitat cadascú l’obtindrà de la manera que ell cregui que pot tenir la major felicitat, potser algú es sent feliç sent ric i potser altre persona es sent feliç ajudant a les persones que necessiten ajuda. Per tant, la felicitat pot ser enfocada des de molt punts de vista i de moltes maneres, però sempre una persona serà l’única que pot tenir felicitat, perquè l’ésser humà en únic en la felicitat.
No crec que un caçador sigues menys feliç però amb comparació avui en dia doncs sí que seria menys feliç, però això també ens pot passar a nosaltres en un futur quan potser ens estudiïn i pensin que érem uns infeliços, per tant la felicitat depèn de la persona i del moment en la que es pot obtenir.

Segons Aristòtil la felicitat és el bé suprem, l’abscència de dolor.

Be compartin la teoria de la meva companya Marta Pedrosa, crec que la felisitat es un terme que es pot definir com un estat natural, be, aquet estat existeix la cuestio de, es possible una felicistat total? Dons be personalment crec que es bastan cumplex, ja que, la felicitat es l’estat d’una persona, la qual pot definir la seva felicitat com material o no material, per que no tuthom valora el mateix, es a dir, es mes impurtan per el Pere tindre una casa mol gran i molts diners, pero tambe existeix en Dani, qe prefereix una gran salut i una gran familia… Dons be aixo no es pot refutar, ja que es el sentiment i la manera de viure de cada un, pro be si volem dir que jo soc totalment feliç, desde el meu punt de vista crec que no es pot dir, per que no podem dir que som totalment feliços sense saber quin pot ser el total d’aquesta, i be com podem saber quin es aquet total? Dons no es pot saber per que no sabrem en quin punt de la nostra vida asolim els nostres maxims de prosperitat en els ambits desitjats, i per tan podriam entendre que quan asolim els nostres proposits notablament entenem que som feliços!

I parlan mes de l’ambit personal, la felicitat es un terme que ha de predominar sempre!

La felicitat, tohom en parla però ningú l’ha arribat a assolir.
Aquesta és subjectiva, ja que cada ésser l’entén d’una manera diferent.
Per a mi la felictat és estar envoltat de gent que t’estima i disposar de coses bàsiques i essencials per a la vida, que no tothom té aquesta sort.
La felicitat no la trobem en les coses materials, aquestes ens transmeten un seniment de plaer, però no és durader i, evidentment no el podem anomenar “felicitat”.
Tot i que la majoria d’éssers té gent que l’estima i coses bàsiques i essencials com ara una llar, menjar a taula, roba, educació…no ho considerem feliciitat, ja ue aquestes les donem per suposat i com que mai ens han faltat no les sabem apreciar, però no em d’oblidar que molta gent, per desgràcia, no pot accedir a aquests drets bàsics i aquests si ho considerarien felicitat, per tant, com he dit abans, és subjectiva.
En les coses materials, les quals ens transmeten aquest plaer no durader, molta gent creu trobar la felicitat, i consideren que quan més en tinc més feliç sóc, però aquest sentiment no és pot anomenar “felicitat”.
Així doncs, la felicitat total no existeix, només “sentiments derivats” d’aquesta, la felicitat no és total en cap ésser i, evidentment, no és eterna.

Crec que la Felicitat que experimentaven els éssers anteriors a nosaltres no és ni superior ni inferior al concepte que nosaltres entenem per felicitat. Simplement la idea de Felicitat podríem dir que era diferent en el cas que entenguéssim que la felicitat ens arriba de l’exterior, és a dir, d’un seguit de subjectes que no tenen viculació amb el cos humà però que influeixen sobre ell, aquets símptomes els podríem alliberar mitjançant un crit d’euforia o simplement una amució. Penso que l’eufòria que alliberem quan Rudy Fernández es penja del cèrcol mai podrà ser alliberada per algú que no hagi vist aquella jugada, ja que per mi la felicitat si que es pot assolir però en periòdes determinats, és a dir, no és un sentiment persistent ja que tal com arriba se’n va.
En conclusió crec que els moments feliços que viu cada persona són molts, però penso que cada un és diferent, per tant el concepte de felicitat sempre ha estat el mateix però no tothom l’ha viscut igual.

La fecilitat no té un definició general acceptada per tothom,sinó que cadascú dóna un sentit i significat diferent a la felicitat que es únic i personal.
hi ha casos en que la felicitat es relacionada amb béns materials i casos en que está relacionada amb béns sentimentals.Cap de les dos posicions es criticable ja que com ja he esmentat al principi cadascú té un concepte de felicitat que ningú pot alterar.
Avui dia la felicitat és molt relativa i es relaciona molt amb la classe de vida que porta quelcom ja que nosaltres estem acostumats a tenir tot el que volem i ens dona la sensació d’alcançar o arribar a la felicitat, però també cal dir que cada vegada que volem quelcom ho aconseguim per tant cada vegada volem més i quan més tenim més volem així doncs mai podrem aconsaguirla per aquesta via.
Com a conclusió podem dir que la felicitat no és mesura per la quantitat de coses sino per les qualitats que tenim.

La meva opinió és que la felicitat no s’ha de buscar sinó que la felicitat et bé donada després de aconseguir alguna cosa que volies o desitjaves, sigui a nivell emocional o a nivell material. Per tant, no crec que la felicitat tingui a veure amb les diferents èpoques de la humanitat, ja que al ser una sensació personal per haver aconseguit uns objectius, per a cada persona aquest terme significa coses diferents. Si vint persona definissin la paraula felicitat cap de les vint definicions seria igual, ja que, les emocions personals de cada persona són pròpies de cadascun.
Per a mi la felicitat és un cúmul de sensacions que venen donades per un fet determinat el qual no te l’esperes. També crec que la felicitat, en realitat, no et be d’una cosa material sinó que per l’ésser humà que et dona o et transmet aquesta felicitat. Si es un ésser proper l’alegria te la transmet ell, no per la cosa material sinó senzillament es pot transmetre per un gest, per unes paraules, mirades, etc.

Què és la felicitat? A aquesta qüestió no podem atribuir-li com a resposta una definició universal. La felicitat depèn de cada persona, és única i exclusiva a cadascun dels éssers. Però jo la definiria com una unitat entre l’ànima o esperit amb les sensacions. És una sensació de realització, d’assoliment, però no és eterna. Precisament és per això que cerquem la felicitat, perquè és degut a la seva absència, per tant a la infelicitat o al patiment, que volem arribar a una pau interior que es pot anomenar felicitat. Hem de considerar que si en tinguéssim sempre felicitat, no miraríem de trobar-la, perquè passaria desapercebuda. Però potser la felicitat no és més que no sentir dolor i buscar la senzillesa, tal i com deia Epicur. Estem a una societat a la que tenim a l’abast un gran nombre de factors materials que satisfan les nostres necessitats, però no les que són naturals, sinó les que es basen en el poder, en la bellesa exterior, etc. Aquí és on rau el problema. Intentem assolir la felicitat a través d’aconseguir tot allò que desitgem, però sense adonar-nos que potser aquesta “felicitat” no és més que satisfacció, i això no ho hem de confondre. És per això que considero que la situació en la que vivim no afavoreix l’assoliment de la felicitat. Si disposéssim de més senzillesa, aprendríem a valorar altres coses, com son els petits detalls, que segurament ens aproximarien més a la autèntica felicitat. Altres vegades, intentem buscar la felicitat en coses que no són permanents, sense adonar-nos que arribem a un punt d’obsessió al que no distingim quines són les coses que ens apropen més a la felicitat.
Per això considero que els éssers prehistòrics no havien de ser més feliços que nosaltres, ni les generacions futures tampoc han de ser-ho. Com ja he dit abans, la felicitat roman a cada persona. No es pot generalitzar quan parlem de felicitat. No tots som iguals, i no totes les circumstàncies ens afecten per igual. Si que penso que les coses materials entelen la nostra ànima i no ens deixen veure més enllà, però és precisament això el que hem de fer, lliurar-nos de prejudicis i de factors que sobrecarreguin el nostre món. No ho puc afirmar, però segurament la senzillesa és un dels millors camins per l’assoliment de la felicitat.

ha costat però aquí està el meu comentari:

Crec que primer s’hauría de definir què és la felicitat d’una forma universal, és a dir, d’una forma que tothom hi estigui d’acord, desde un punt objectiu perque potser per algú la felicitat en quelcom per a altre es troba en un aspecte contrari.
I aquí é son trobem el gran problema: la felicitat no es pot definir sense aspectes subjectius; hi ha coses que a alguns els fa feliços i a altres no.
Però si parlem de felicitat i no de coses que en un període de temp ens fan feliços, he de dir que a mi la frase de Runbeck que pràcticament tothom ha defengut, no em convenç perque per a mi la felicitat sí que podría ser representada per una estació però, el problema es troba aquí, és una estació impossible d’arribar, no crec que la felicitat existeixi, és una utopia, mai arribarem a la felicitat perque els èssers humans sóm una espècie ambiciosa, sempre volem més i si tenim alguna cosa que ens fa feliços, una vegada ho aconseguim , voldrem una altre cosa que ens faci feliços.
Així que, la meva opinió, es que deixem de buscar la felicitat, ens conformem amb el que tenim i així serem una mica més feliços que estar obsesionats tot el dia en alguna cosa que mai aconseguirem com és la felicitat.

Segons la meva opinió, la felicitat és allò condiciona la nostra vida, ja que el grau de felicitat que posseeixi una persona condicionarà aquesta a actuar d’una manera determinada. Podríem afirmar que, per una banda, la felicitat és quelcom molt subjectiu, degut a que cadascú cerca una forma diferent de felicitat i utilitza uns mitjans totalment diferents per assolir aquesta. Però, tot i ser subjectiva, quan dues persones són felises, totes dues coincideixen en un sentiment de realització i absència de patiment.
En aquest aspecte, estic dacord amb Epicur, ja que aquest defensava l’hedonisme, és a dir, identificava el plaer amb el bé i el dolor amb el mal. Aquests dos conceptes ens serveixen com a guia per tal d’aconseguir la màxima felicitat de manera que rebutjarem allò que ens fa sentir malament i escollirem un camí sense partiment.
D’aquesta manera, nosaltres, obsessionats per una absència de dolor, no pensem que a vegades és millor patir per aconseguir el plaer a llarg termini i triem allò que ens proporciona un plaer inmediat sense pensar que posteriorment podrem patir unes conseqüències desagradables. Per exemple, si estudiem ara en un futur podrem tenir una vida millor però si no estudiem i fem el que ens ve de gust en el futur no podrem treballar en allò que ens agradaria treballar.
Segons el meu criteri, la felicitat suprema no es pot acoseguir mai, ja que crec que ningú pot arribar a tenir el cent per cent de felicitat.
Per últim, haig de dir que l’home que es dedicava a recol·lectar i caçar era igual podia ser igual de feliç que un empresari d’avui dia, ja que en aquell moment no coneixien altra forma de vida que la del camp i el mateix penso de l’empresari, ja que per molts avenços que hi hagi en un futur l’home seguirà regint-se per la manera de viure del moment.

Segons la meva opinió és que cadascú podem tenir conceptes diferents del que realment és la felicitat a més que la felicitat és molt subjectiva perquè tothom podem tenir una idea diferent del que és.
Jo estic d’acord amb Epicur ,en que la felicitat és troba en el plaer y és l’absència de dolor.
Crec que la felicitat no és troba en les coses materials sinò quant ets sents estimat per els altres i quan assoleixes unes metes que t’has proposat tu mateix.
Respecte a l’ùltima pregunta crec que eren iguals de feliços els prehistòrics que els homes de aviu dia només que cadascú viu la felicitat a la seva manera.

Segons el meu punt de vista, crec que la felicitat de les persones es basa en elles mateixes, el que desitja la persona i l’ideal que te aquesta de ser feliç. Moltes vegades les perones associem la felicitat que volem amb un objecte, però la felicitat es pot conseguir de moltes maneres i també depen de la persona.

Però les persones som molt egoisteis i quan més tenim, més coses volem. I com diuen els estoics hem de saber viure amb allò necessari per viure i no més. Així ens alliberem de le tensions de la vida i podem viure relaxats i sense angoixes.

Podem dir que la felicitat no és un objectiu, sinó que és un camí que hem de seguir fins a poder conseguir-la.
Per acabar, dir que no s’ha de mirar més enllà del que tenim, perquè podem ser feliços de moltes formes i així podrem alliberar-nos de les tensions creades per la vida.

[...] No et deixis arrossegar pel desànim. Si el pes és massa feixuc, dedica’t a una altra cosa, ja que l’important és ser feliç. [...]

[...] A la recerca de la felicitat (amb la col·laboració inestimable de l’amic Xavi Conesa) [...]