Blog de Filosofia 2.0

PREGUNTES

1.Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme? Per què?

-El primer text, el de Jean-Paul Sartre defensa la llibertat ja que afirma que ningú es covard o heroi, sinó que es fa covard o heroi a si mateix, per la qual cosa entenem que els humans no naixem ja fets, sinó que ens anem fen a nosaltres mateixos quan escollim unes possibilitats i renunciem a unes altres.Per tant, i tal com diu Sartre :l’ésser humà és llibertat : “L’ésser humà està condemnat a ser lliure”.

-El segon text, el de Baruch Spinoza defensa el determinisme ja que nega qualsevol tipus de llibertat.Té en compte Déu i l’origen de l’ànima per acabar amb la llibertat.Spinoza delimita i traça la conducta d’home d’acord a la raó, raó que seria no només el comú denominador de tots, sinó el gran ens integrador de l’home i aquesta raó és una raó certa i determinada, fins i tot per Déu.

2.Diferències entre llibertat i necessitat.

Entenem per llibertat com la capacitat d’escollir, és a dir, allò que li permet a les persones duu a terme una determinada cosa o no, poder tenir la capacitat de decidir sense que ningú els impedeixi ni influeixi en la seva decisió.Però tenint en compte que aleshores som també responsable dels nostres actes.
Per altra banda, entenem per necessitat com allò imprescindible per viure o com la impossibilitat de deixar d’ésser o d’esdevenir.

La diferència entre aquests dos conceptes es que el mot de necessitat inclou la idea que els éssers humans actuen d’una manera perquè estan determinats, és a dir,tenen la necessitat d’actuar així i per tant tenen una causa, en canvi, la llibertat és tot el contrari. Llibertat s’oposa totalment a necessitat.

3.Es pot justificar la creença en el destí?

Segons la meva opinió , crec que no es pot justificar la creença en el destí ja que si afirmen l’existència del destí vol dir que estem negant totalment la nostra llibertat, ja que fem el que fem no podrem escapar del destí i per tant no tindran sentit els nostres actes. La insistència racional en què no hi ha més destí ni un altre futur que el que l’home prepara amb el seu present no aconsegueix evitar, no obstant això,la quotidiana expressió “ha passat perquè tenia que passar”.

4.En quins actes de la vida et sents més lliure ?

Un dels actes de la vida en què em sento més lliure es quan he de prendre decisions , ja que ningú em coacciona i sincerament sempre faig el que vull. També em sento lliure quan dormo ( en els somnis), quan nedo a la platja…
Però he de dir també que a tots els actes em sento lliure, ja que ningú em nega la llibertat.

5. El covard, neix o es fa?

El covard es fa, ja que al néixer tots nosaltres som totalment lliures, no naixem fets sinó que som nosaltres els que ens anem fent amb el pas del temps i actes que realitzem, escollint unes possibilitats i rebutjant unes altres. Això ens provoca un patiment per les oportunitats que hem de renunciar i per això no som lliures per deixar de ser lliures.L’existència precedeix l’essència.

6.Estàs d’acord amb la frase: “L’home està condemnat a ser lliure”?

Estic totalment d’acord amb aquesta frase ja que si l’ésser humà no fos lliure no tindria sentit viure ja que ens sentiríem com unes titelles inútils les quals no tindríem res a fer en aquest món.
Per això mateix l’home és lliure: no és una cosa existent del món, sinó un jo constantment per fer, condemnat a fer-se i, per aquesta raó, condemnat a ser lliure. La llibertat no és una qualitat de cap subjecte, sinó el mateix fer-se de la consciència humana; més que ser l’home és fer-se i no s’és res que no s’hagi triat, per tant rebutja totalment el determinisme.

Preguntes

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El text defensor de la llibertat és el text de Sartre, ja que com ha dit la meva companya Carla, afirma que ningú és covard o heroi sinó que totes les persones des que naixem ens anem fent a nosaltres mateixos amb les decisions que prenem diariament. Considero molt certa l’afirmació que Sartre diu, “L’ésser humà està condemnat a ser lliure”, ja que ningú neix esclau de ningú i arribarà un moment en que no haguem d’establir cap relació de dependència amb els altres sinó que haguem de viure la nostra vida per nosaltres mateixos i serà llavors quan la llibertat plena ens arribarà i ja no hi haurà ningú que ho pugui canviar.
En canvi el segon text, el de Spinoza, defensa el determinisme i nega qualsevol tipus de llibertat.
Són textos contraris que expressen idees diferents.

2. Diferència entre llibertat i necessitat.

Des del meu punt de vista, la llibertat és un terme que assolim al néixer i anem cultivant al llarg de la nostra vida. Tots som lliures al néixer però inmediatament no sentim la necessitat de ser-ho, perque, de fet, ja ho som.
En canvi el terme necessitat fa pensar més ja que les necessitats es van donant a mesura que la vida es va vivint, ja sigui una necessitat de fer alguna cosa com la necessitat de sentir-la.
Penso que la principal diferència entre les dues paraules és que quan sentim la necessitat de fer alguna cosa l’hem de fer per tal de no tenir el sentiment d’agonia al nostre interior. En canvi, la llibertat és una cosa que ja tenim, que no hem de fer-la perqué ja està assolida.

4.En quins actes de la vida et sents més lliure?

No és que hem senti més lliure en uns actes i en d’altres menys, sinó que hem sento lliure en cada acte que realitzo. Si que és veritat que en segons quins actes hi ha certes limitacions però no per això deixo de sentirme lliure. D’acord amb la Carla (que penso que ha estat molt encertada), tothom és lliure quan dorm. Els somnis reflexen allò que la ment vol representar i ningú és amo d’aquesta ment, només la persona mateixa.
De moment no he trobat cap impediment que em negui ser lliure. De totes maneres les decisions que prenc són únicament decisions meves i mai m’he deixat coaccionar pels altres.

5. El covard neix o es fa?

El covard es fa. No naixem covards. La covardia ve donada per les accions que nosaltres mateixos realitzem ja que som nosaltres mateixos els que ens anem fent i els que prenem les decisions essencials de la vida. Faltaria menys que haguéssim de néixer covards. En opinió meva la covardia no fa arribar enlloc, en canvi la llibertat i les decisions encertades, sí.

QÜESTIONS

1.Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme? Per què?

- El primer text, de Sartre, defensa la llibertat quan esmenta que el covard no es covard quan neix, sinó que es va fent covard al llarg de la vida i l’heroi tanmateix, es va fent heroi i no pas neix heroi. Si tries el camí de covard, renuncies el camí d’heroi i aquesta possibilitat d’escollir entre les ambdós opcions, és el que ens fa ser lliures, el que ens dota de poder decidir una opció i no l’altre, però un cop triat el camí, s’ha d’assumir la responsabilitat dels teus actes.

- Tot el contrari al segon text,del senyor Spinoza que defensa el determinisme ja que segons ell, é lliure qui es guia només per la raó i aquesta raó és certa i determinada. Spinoza creu que la llibertat simplement no existeix, i ens nomenem lliures perquè no sabem les causes de la nostra determinació.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

En primer lloc definirem les dues paraules:
- La llibertat és la capacitat de decidir, poder triar entre un munt de possibilitats, d’escollir sense que ningú t’interpel•li en la teva decisió. És la capacitat d’actuar segons la teva pròpia decisió.
- La necessitat és la qualitat pròpia d’allò que no pot no ser ni ser d’una altra manera, és a dir, allò que és impossible que sigui fals.

La diferència entre ambdós conceptes es basa en què la necessitat com s’esmenta en la definició, és la qualitat pròpia d’allò que no pot no ser ni ser d’una altra manera, això que vol dir, que ha de ser així i ja està, no es pot canviar, ni triar una alternativa? Hem d’estar arrelats a una sola opció?
En canvi, la llibertat ens dona la oportunitat de poder ser d’una altra manera i decidir el nostre camí.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

El mot destí significa creure que el futur humà està determinat. Antigament el destí es feia servir per la necessitat de donar un sentit a la vida humana. Però actualment, el destí és més aviat un instrument per a referir-nos al futur, i res més.
En la meva opinió, crec no, no es pot justificar la creença en el destí ja que si el destí determina la nostra vida, ja no hi ha possibilitat d’escollir, ni triar, perquè facis el que facis, com ja està determinat, no tindrà sentit, i per tant, no serem lliures perquè les nostres accions ja estaran emprades i fixades i no tindran sentit dur-les a terme.

4. En quins actes de la teva vida et sents més lliure?

En el moment en que em sento més lliure és quan dia rere dia, trio la decisió d’obrar d’una manera determinada i no d’una altra, perquè m’han ensenyat a ser i a comportar- me d’una manera que crec que és la correcta. I l’altre moment es quan a vegades em tanco a l’habitació, m’estiro al llit, obro la ment i em quedo pensant en qualsevol cosa, i rebuscant sense que ningú em digui res, infiltrant-me en el pensament, sense cap mena de pressa, perquè existeix la llibertat interna, i aquesta llibertat no ens la pot treure ningú, perquè som amos de nosaltres mateixos.

5. El covard, neix o es fa?

En aquest aspecte, no se si ja ho he esmentat en la primera pregunta, però jo crec que el covard es fa, es va desenvolupant al llarg de la vida. Per què?
Perquè els humans naixem lliures i no naixem ja fets sinó que ens anem fent perquè tenim la possibilitat de triar unes coses i rebutjar unes altres i això és el que ens fa ser humans. El covard pot ser-ho en un determinat moment, però també pot deixar de ser-ho, ja que si el covard decideix que ja no ho vol ser més, té la possibilitat de convertir-se en heroi, atenent sempre a les conseqüències que es puguin provocar. Llavors el covard ja no neix covard, sinó que s’ha anat fent covard i després s’ha fet heroi.

6. Estàs d’acord amb la frase: “ L’home està condemnat a ser lliure”.

Segons la meva opinió, jo estic també d’acord amb la Carla, però jo ho enredaré una mica més perquè introdueixo el tema de Déu.

Ell, ens va fer lliures perquè ens va crear a imatge i semblança seva, així, si naixem ja lliures, no tenim possibilitat de fer-nos lliures si ja ho som, per tant, estem condemnats a aquesta opció de llibertat.

Com va dir Sartre:
L’home està condemnat a ser lliure perquè no és una altra cosa que el que ell mateix es fa.

Ja sé que Sartre no creia amb Déu, i que la continuïtat de la frase de l’exercici, xoca amb el meu punt de vista, però he volgut inserir aquest tema perquè es un bon recurs per donar pas a més opinions i crear un debat.

2.Diferències entre llibertat i necessitat.

Per trobar la diferència entre els dos mots és important primer saber que significa cadascun d´ells.
Llibertat: és la capacitat que tens de decidir, triar el que més t´interesa, sense tenir en compte res només el que tu vols o creus.
Necessitat: és actuar d´una certa manera perque ets sents obligat a fer-ho per qualsevol cosa.
Quan tu tries lliurament alguna cosa no ho fas perque tinguis cap necessitat de fer- ho sinó perque vols , si tens necessitat és perque estas coaccionat per alguna cosa.

Respecte a la pregunta de si estic dacord amb que el home està condemnat a ser lliure, doncs no estic d´acord.
La primera decisió important de la vida ja no la prenem nosaltres,
és a dir, al neixer tu no neixes a una familia que tu tries sino que per alguna raó ( no sabem quina) neixes allà.
Per tant tu no ets lliure de triar on vols neixer, amb qui vols viure…
L´ésser humà creu que és lliure perque tria sobre algunes qüestions de la seva vida quotidiana , però sobre les grans decisions de la vida no podem trair ni i podrem fer mai.
És aquí on vull destacar el destí ,crec que cadascú de nosaltres neix amb un destí innat i no pot interfer en ell.
I per moltes decisions lliures que prengui no afectaran en res al seu futur perque tot està marcat i decicit.
Per tant crec que no aconseguim ser lliures mai.
Vull afegir una cosa al meu company Puji , jo també crec en Déu , i crec que ell mateix ens fa en una part no sé lliures perque ell escull per nosaltres.

El covard neix o es fa, suposo que cada persona neix amb unes qualitats o sense elles.
I potser un covard pot convertir-se en heroi i un heroi pot convertir-se en covard , crec que el canvi es pott donar en totes dues direccions si la persona (per molt que al neixer fos diferent) cambia!

1-el primer text defensa la llibertat i el segon el determinisme. En primer lloc ho se perquè cadascun dels textos es d’un autor treballat a classe i situat dintre d’un marc de pensament bastant determinat, pel que fa al primer text, se que es defensa la llibertat per que Sartre diu que cadascú es pot fer com ell vol, sense tenir en compte k havia sigut abans o que s’espera d’ell, en canvi en el text de Spinoza, es diu que la llibertat es present en un individu però que aquest assoleix en la seva vida allò pel que ha nascut per ser.
2-S’enten com a llibertat l’estat o condició de que no es esclau i com a necessitat allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. La diferencia entre els dos conceptes crec jo que es molt evident, ja que la llibertat es la capacitat de veure les diferents opcions per superar un problema i triar-ne la més indicada i la necessitat es un concepte (que no te massa relació amb la llibertat) que anomena a allò que es bàsic per existir. No veig cap més manera de relacionar la llibertat i la necessitat.
3-per mi, el destí es l’invent d’algú per intentar oferir una resposta a una gran pregunta de la filosofia: Quin sentit té la meva vida? Crec que afirmant aquest fet es nega tota llibertat de la persona i és inútil seguir esforçant-nos, ja que tot el que ens passarà no es pot canviar, per tant: Quin sentit te llavors viure? Aquí, arribem a un punt on tornem a la primera pregunta. Em nego a creure que el moviment de certs cossos celestes o alguna cosa o algú superior a nosaltres, regeixi tota la nostre vida ja que jo em sento completament lliure de tot el que faig.
4-Em sento lliure les 24 hores del dia i els 365 (o 366) dies de l’any, ja que trio el que vull en tot moment. Cal dir, que no soc el 100% lliure, ja que tots els meus actes estan regits per una societat determinada, una rutina determinada i unes obligacions determinades. Per molt que vulgui fer-ho, no puc sortir de casa un dilluns al matí i arribar un diumenge a la nit, ja que tinc una sèrie d’obligacions, com són els estudis, la “feina” o l’equip de bàsquet, tot i que en l’únic que estic per pròpia voluntat es en l’últim.
5-El covard es fa. Està clar que quan neixes ja tens determinat un cert caràcter, hi ha nadons, que en la primera setmana de vida, quan encara no han après res, ploren molt i altres ploren poc, això és un fet innegable. De la mateixa manera n’hi ha alguns més introvertits o extravertits i alguns amb més o ments esperit aventurer. Per mi, aquest fet marca només un 10% del caràcter i es la persona amb els seus actes i les seves decisions la que crea l’altre 90%. Aquest últim percentatge no es immutable, ja que un heroi pot passar a ser un covard i un covard pot passar a ser un heroi i això es un fet que no es demostra només amb una acció. sinó que es veu en el dia a dia.
6- Sí. Encara que no vulgui, l’ésser humà sempre pot triar, en totes les situacions que li presenti la vida pot triar entre dues o més opcions. Un esclau té la opció de seguir vivint o de suïcidar-se, un presoner té la opció de menjar ho de començar una vaga de fam… I així successivament. Estem on som per fruit de diverses decisions que s’han anat succeint una rere l’altre sense cap tipus de sentit, ja que som com som però podríem ser d’un altre manera. Si algun mandatari boig volgués acabar amb la vida del planeta, només hauria de prendre la decisió de disparar les seves armes nuclears. La nostra vida pot canviar completament simplement per estar en un lloc i en un moment equivocat, i per la decisió d’algú, morir, molts cops es per la decisió d’algú que ni existia per nosaltres com ho fan molts terroristes. Sempre i en tot moment es pot triar, l’única cosa que hem de fer, es triar bé.

1.Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Tal i com han afirmat els meus companys fins ara, el text que defensa la llibertat és el text escrit per Jean-Paul Sartre, filòsof i escriptor francès que tot i que no va ser el creador del existencialisme es va convertir en el màxim defensor d’aquest corrent filosòfic. Considero que defensa la llibertat perquè en aquest fragment de l’obra “L’existencialisme és un humanisme” (1945-1949) critica el pensament d’aquells qui consideren que si algú neix covard o heroi mai podrà canviar mentre que segons els existencialistes ningú neix covard o heroi sinó que és fa covard o heroi ell mateix quan escull unes possibilitats i renuncia a unes altres. Per tant, defensant aquesta idea Sartre també està defensant la llibertat ja que si afirmem que les persones naixem amb aquestes característiques estem afirmant que mai seriem capaces de deixar de ser covards o herois, és a dir, mai tindríem la llibertat per poder canviar.
El fragment de l’obra “Ètica” de Baruch Spinoza (1637-1677), és, per tant, el text que defensa el determinisme. Spinoza és un filòsof racionalista i pensador religiós holandès que refuta la idea de llibertat de la voluntat mentre que defensa que Dèu és la “substància” incausada de totes les coses. Concretament en aquest text expressa la diferencia entre allò lliure, entenent-lo com allò que actua segons ell mateix i allò necessàri, és a dir, allò que està determinat per una altra cosa per existir.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat és la capacitat de totes les persones d’actuar segons elles mateixes, sense dependre de res i sense cap mena de determinació mentre que allò necessari és allò que considerem imprescindible per a les nostres vides o per poder existir.
Tal i com he esmentat anteriorment l’holandès Spinoza ja fa referència a aquests dos conceptes considerant que allò lliure és allò que actua segons ell mateix sense cap determinació mentre que una cosa necessària és aquella que està determinada per una raó a existir o a actuar. Per tant, la diferència entre els dos mots consisteix en que quan una persona actua per necessitat no està actuant lliurement sinó que està actuant per alguna raó. És a dir, tal i com diu la meva companya Carla podríem dir que la necessitat s’oposa al concepte de llibertat.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Creure en un destí és creure que tota la nostra vida està ja marcada i per tant, creure que tot allò que fem els éssers humans es degut a un camí ja marcat i no a les decisions que prenem lliurement. A més, si hi ha un destí no hi ha bé o mal, per tant no hi ha possibilitat d’escollir el bé i sempre es fa allò que cal i no el que s’escull. Per tant, crec que no es pot justificar la creença en un destí ja que afirmar que en la nostra vida hi ha un destí i que tot succeeix perquè ho vol un destí és negar la llibertat de les persones. És a dir, es injustificable ja que llibertat i destí són conceptes totalment incompatibles.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Sincerament, soc incapaç de senyalar moments en els quals em sento més lliure o menys sinó que penso que les persones són totalment lliures i en tots els actes de la vida ens sentim lliures. Tot i així, considero que hi ha moments en els quals possiblement pensem que no som lliures però en realitat el que passa és que ens costa adonar-nos. Com en el cas del meu company Francesc Martínez que diu que no és al 100% lliure perquè no pot sortir de casa un dilluns pel matí i tornar un diumenge a la nit ja que té una sèrie d’obligacions. Al meu parer, considero que si que és completament lliure però aquestes “obligacions” el fan escollir entre sortir o no sortir ja que cada acció té unes determinades conseqüències, però igualment està escollint entre dos actes i aquesta possibilitat d’elecció és el que precisament el fa lliure.

5. El covard, neix o es fa?

Al meu parer, el covard és fa. En aquest aspecte estic d’acord amb l’existencialisme que defensa Sartre en el text dient que “el que és covard és fa […] sempre hi ha una possibilitat de deixar de ser covard” la qual cosa significa que els éssers humans no naixem ja fets sinó que ens anem fent a nosaltres mateixos. Per això també vull remarcar la frase que ha remarcat la meva companya Carla “l’existència precedeix de l’essència”, és a dir, primer existim i després som.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

Personalment considero que aquesta frase és certa. L’ésser humà te la capacitat de lliure elecció davant els seus actes i , a més, tal i com diu la Carla l’ésser humà s’ha de sentir lliure sinó se sent com una titella. Respecte el que diu la meva companya Gemma penso que és cert que aquells qui creuen en Déu poden pensar que no som lliures perquè ell escull entre nosaltres i que tampoc podem escollir néixer. Tot i així, considero que seria impossible que nosaltres mateixos poguéssim escollir el néixer o no néixer, per qüestions biològiques, però que una vegada a la vida si que podem escollir el poder continuar existint o no.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El text que defensa la llibertat és el text escrit per Jean-Paul Sartre, ja que diu que ningú neix sent covard o heroi, sinó que cada persona tria, que cada persona pot arribar a ser allò que vulgui, i això vol dir que som lliures d’obrar com desitgem.
Per altre banda Baruch Spinoza defensa el determinisme ja que nega qualsevol tipus de llibertat. Aquest autor té en compte Déu i l’origen de l’ànima per acabar amb la llibertat.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

Des d’el meu punt de vist, i pel que veig també des d’el punt de vista dels meus companys, aquesta parella de mots són completament diferents.
Entenem per llibertat la capacitat que tenen les persona de triar de dur a treme o no una acció sense res que influeixi en la seva tria.
Per altre banda la necessitat nega la llibertat, ja que quan una persona té la necessitat de fer una cosa no és lliure de triar si fer-la o no; simplement la de fer. És a dir la necessitat és mou per alguna raó.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

A diferència dels meus companys jo crec que hi ha un destí. Crec que les persones estem marcades des d’el naixement.
No estic d’acord amb el que diu en Francesc quan diu quin sentit te viure si existeix un destí?, ja que tot i que estem marcats em de viure al cent per cent, ja que tu no saps que t’esdevindrà el futur, potser tu no pots fer res per canviar-ho per si per viure la teva vida el millor possible.
És possible que sigui trist el pensar que la nostra vida està marcada i que em de seguir un camí fixat però, qui coneix aquest camí?
Contestant a tot el que han dit els meus companys,que han negat l’existència del destí jo els hi preguntaria: qui pot justificar que el destí no existeix? si algú m’ho pot justificar que ho faci siusplau.

5. El covard, neix o es fa?

Crec que una persona es fa covard per circumstancies de la vida al igual que pot deixar de ser-ho.Per tant estic d’acord amb el que diu Sarte al text: “el que és covard és fa […] sempre hi ha una possibilitat de deixar de ser covard”.

5. El covard , neix o es fa?
Desde el meu punt de vista aquell que és covard ès perqué es va fent al llarg de la seva vida, per circumstancies com tambe pot deixar de ser covard. Crec que els human neixem sent lliures i son les nostres decicions del que volem ser a la nostre vida som nosaltres els que decidim aquell camí que volem seguir, per aixó crec que si una persona és covard es perqué ell/a mateix/a a volgut i a decidit prendre aquesta desició a la seva vida.Com pots voler ser covard també pots voler deixar de ser covard.Son desicions que s’han de prendre a la vida per poder seguir al davant, que pot ser que agafes una d’equibocada doncs atries un altre i aixi fins que de veritat trobis la més adecuada, aixì és com un esser humà s’anadona de les coses amb equibocacions i rectificacions a la vida, d’aquesta manera s’apren de veritat.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?
- Segons aquests dos textos, la llibertat és defensada pel primer text, de Jean Paul Sartre, ja que no creu que si naixem d’una manera siguem així per sempre, sinó que podem canviar i això ens proporciona una llibertat per decidir com volem ser, sense estar determinats per com hem nascut.
- Respecte el segon text, de Spinoza,creu que el que és lliure és només el que pot ser autosuficient, es a dir no necessita de res per existir, i per tan pot realitzar les accions per ell mateix. En canvi creu que el que no es lliure es aquell que necessita d’una altre cosa per existir, i per tan aquesta necessitat ja fa que no hi hagi llibertat, per es troba coaccionat en realitzar les seves accions.
2. Diferències entre llibertat i necessitat.
- Segons el text de Spinoza, la llibertat fa referencia a realitzar accions sense necessitat de tenir ningú mes que ho impedeixi, i per tan aquella cosa o persona es lliure de no trobar a faltar cap altre cosa per poder realitzar la seva acció. En canvi la necessitat si que fa referencia, com la mateixa paraula ho indica, al voler tenir algu per poder actuar, i això produeix la contraposició amb la llibertat, és a dir no ser lliure ja que si la persona no pot actuar per ella mateixa i prendre les seves decisions vol dir que està coaccionada per un altre factor.
3. Es pot justificar la creença en el destí?
Segons la meva opinió no estic segura de si el destí existeix o no, ja que això no es pot probar, però el que si puc dir és que ara per ara no ens influeix, el destí, en la nostra manera de viure avui dia, ja que no sabem el que passarà i no ens en preocupem.
Per una altre banda també penso que les persones som lliures, en part, perque no sabem de l’existencia del destí, perque si sapiguéssim el que ens passarà en el futur, potser, a vegades, no actuariem de la mateixa manera, ja que estaríem coaacionats per aquest factor, per tan no seriem lliures.
4. En quins actes de la vida et sents més lliure?
- Realment em sento lliure sempre, ja que no hi ha cap factor, com en la pregunta anterior, que em privi d’actuar com actuu. Si que es veritat que hi ha unes normes en la societat, que s’han de cumplir perque el mon funcioni bé. O per exemple, unes obligacions que tots tenim, com anar a l’escola, que les hem de cumplir. Però això no considero que sigui una privacitat de la llibertat, ja que sinó tinguéssim obligacions no progresseríem i no aprendreíem res.
5. El covard, neix o es fa?
- Considero que el que es covard, s’hi ha fet per circumstàncies de la vida que li han transmès por o temor, i això ha fet que es despertés la seva inseguretat. No crec que la persona neixi siguent covarda, però si que hi pot influir el seu caracter a l’hora de ser més insegur i més receptiu a l’hora de rebre respostes.
6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?
- Si perque en realitat és així. En aquest mon som l’espècie més evolucionada, i per tan no hi ha cap altre espècie superior a nosaltres que ens influeixi a l’hora d’actuar. Per tan si no som lliures es per obligacions que tenim o per normes que s’han establert en la societat, però som nosaltres els que escollim cumplir-les o no (llibertat interna).

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme?

El primer text de Jean Paul Sartre es el que defensa la llibertat ja que l’autor diu que el covard i l’heroi poden deixar de ser-ho quan ells mateixos ho vulguin.Tal com afirma l’autor ” L’ésser humà està condemnat a ser lliure”.
Es una idea molt oposada a la del segon text, que com els meus companys, penso que es aquest segon de Baruch Spinoza el que defensa el determinisme, ja que afirma que les persones que neixen covards seguiran sent covards per sempre més igual que les que néixen herois no deixaran mai de ser-ho.
Aquest segon filòsof simplement no creu en la llibertat i nega qualsevol tipus d’aquesta.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

Entre aquests dos conceptes existeix una diferència molt clara.
Hom enten per llibertat la capacitat de qualsevol persona de triar sense que ningú hi influeixi o trii per ell/a qualsevol cosa per petita que sigui. Es la capacitat de poder triar si volem o no fer una cosa.
Encara que hem de tenir en compte que si sóm lliures hem de ser conscients de les opcion que triem.
El concepte necessitat es quan algu ha d’actuar per força, sota una cosa que li obliguen, es a dir, está determinat.
La diferència entre necessitat i llibertat es llavors molt clara, necessitat vol dir estar determinat i llibertat, tot el contrari,estar indeterminat, gaudir de la capacitat de poder decidir.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Aquella persona que creu en el destí es aquella que creu que tot el que succeeix ha de tenir lloc necessàriament, ja que el destí es la força que determina l’esdevenir de les coses.
JO personalment no crec en el destí ja que tinc una visió gens determinista. Creure en el destí significa creure en un futur que ja està escrit, que está determinat i que per molt que fem o triem una opció o una altra els nostres actes no servirán per res ja que tota la nostra vida i el nostré camí per molt que fem está determinat.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Jo com els meus altres companys que penso que han estat molt encertats, em sento lliure a totes hores, ja que encara que tinguem cadascú les nostres obligacions( feina, estudis, etc.), podem triar sempre entre dos opcions encara que alguna de les dos no sigui gaire encertada i no tinguem molt bones conseqüències. Encara això, si tenim conseqüències es perque nosaltres ho hem volgut, perque hem sigut lliures a la hora de triar ja que hem triat en fer-ho o no fer-ho ( perque no triar també significa ser lliure ja que estás prenent la decisió de no triar).
Em sento molt lliure en els moments que he de prendre alguna decisió important(per exemple fer o no batxillerat,triar la carrera dels estudis que vui fer,etc.) També em sento lliure a l’hora d’escollir les meves amistats, ja que encara que algú em digui am qui em convé anar,intento romiar i pensar en la seva opinió pero si jo crec que m’está bé aquesta relació hi seguiré anant.

5. El covard, neix o es fà?

Sota el meu punt de vista crec que el covard es fà,totalment.
Encara que una persona neixi amb una caràcter ja una mica determinat, segons les conseqüències de la vida, les coses que et van passant al llarg d’aquesta, i la fortalessa que té qualsevol ésser humà per afrontar-les et fas covard o bé heroi.

6. Estas d’acord amb la frase: ” l’home està condemnat a ser lliure “.

Personalment crec que aquesta frase de Sartre es completament certa i estic dacord amb tot els meus companys. L’home està comdemnat a ser lliure ja que sempre pot triar més d’una opció en qualsevol moment, i es això mateix el que el fa estar comdemnat a ser lliure. L’ésser humà té la capacitat de lliure elecció davant dels seus actes.

El primer text, de Sartre, defensa clarament la llibertat, en aquest cas l’omissió de factors externs que suposadament determinen a una persona ser el que és i serà i d’una altra banda exalta la llibertat de ser el que som: la nostra existència és producte de la nostra llibertat.

En canvi, el segon fragment de B. Spinoza defensa el determinisme, la llibertat entesa com quelcom coaccionat, que depèn d’una altra cosa per a existir. Precisament, l’autor esmenta la diferència entre la llibertat i la necessitat, afirmant que qui és lliure ho és per la seva naturalesa, determinant-se a ella mateixa, mentre que la necessitat és determinada a actuar per un factor extern.

Parlant de factors externs, potser caldria esmentar el destí, la força que determina l’esdevenir de les coses, segons la qual tot s’esdevé fatalment. Podem justificar la creença en aquest, ja que no som conscients realment d’aquest ni d’allò que passarà demà. Actuem lliurement imaginant-nos les possibles conseqüències, però mai en tindrem la seva certesa. El destí no coacciona ni forma part d’un impediment per a la nostra llibertat externa. Realment parlem d’allò que és a les nostres mans, per tant, sí que es pot justificar la creença en el destí, quelcom inabastable humanament.

Però el que realment cal preguntar-nos és per l’aparició de la llibertat. Pot haver gent (incrèdula) que cregui que aquesta existeix. Jo no ho crec pas segons la concepció habitual. No hi ha cap moment en el qual em senti plenament lliure. Ni tan sols quan penso. Quan pensem estem condicionats per la nostra cultura i societat que ens envolta i que, d’alguna manera, ha anat conformant el nostre ésser. Crec que aquell qui és lliure és un home pur, i això és una total utopia. No existeix ni l’home perfecte, ni l’home pur ni l’home feliç. Fins i tot estem coaccionats per la nostra pròpia llibertat, encara que sembli paradoxal. No lluito pas per ser lliure: no cal lluitar pels somnis que mai es faran realitat. El que de veritat em preocupa és la legitimitat dels meus actes que, com a humans que són (maleïda naturalesa!) són imperfectes i, en conseqüència, no són lliures. A dia d’avui l’home a emprès un vol cap a la llibertat (sense destí) en el qual no toca de peus a terra i es preocupa només per una egocèntrica visió com és la llibertat. Potser el que fa que aquesta no existeixi és el simple fet de ser humans i tenir la virtut (o no) d’escollir i de somiar-la.

Amb tot aquest raonament no vull dir que negui la llibertat, ja que sí que crec que, per exemple, el covard es fa. Al voltant de la persona se situen diferents factors que la condicionen i que, al cap i a la fi, la fan ser com és. Així doncs, no crec que una persona neixi predeterminada, sinó que és a través del seus actes com es construeix tot l’escenari grandiloqüent que forma la seva persona.

Així doncs, amb l’afirmació “L’home està condemnat a ser lliure” estic d’acord per una banda però per l’altra, discrepo. Amb tot això vull dir que és l’home qui decideix qui fa els seus actes, ningú el maneja com si fos un putxinel·li. D’altra banda, no estic d’acord amb l’afirmació, és a dir, d’acord amb la meva perspectiva, que interpreto la llibertat com una perfecció, no crec que l’home estigui condemnata ser perfecte, ans al contrari.

Potser és una visió una mica pessimista, però el que realment he volgut dir és que ningú s’hauria de fer il·lusions amb allò que té, en aquest cas, la “llibertat” i que, precisament, la utilitzem com una simple joguina.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

- El fragment escrit per Jean – Paul Sartre forma part del llibre L’existencialisme és un humanisme. Aquest primer text defensa la llibertat per sobre de tot i la llibertat a escollir el camí a la vida. Aquesta ideologia i manera de concebre la vida es pot veure reflectida en aquesta afirmació: “és que el covard es fa covard, que l’heroi es fa heroi; sempre hi ha una possibilitat per al covard de deixar de ser covard i per a l’heroi de no ser ja heroi.” D’altra banda, el segon text escrit per Baruch Spinoza, es posiciona a banda del determinisme ja que nega la llibertat en tota la seva extensió. El determinisme defensa que tot té una causa i aquesta idea és incompatible amb el concepte de llibertat. Segons el determinisme, l’esser humà, i el món en general, estan condicionats per una sèrie de factors, i axó ho podem observar en aquesta citació del text: “[…]necessària, o més aviat coaccionada, és aquella que és determinada per una altra a existir i a obrar segons una raó certa i determinada”

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

- Els conceptes de llibertat i de necessitat són dos idees totalment incompatibles i contràries, ja que quan parlem de llibertat la podríem definir com la capacitat de fer coses noves i d’escollir sense estar coaccionat ni determinat per cap factor. En segon lloc, la necessitat s’oposa al terme llibertat ja que no dóna opció a escollir; és a dir, no dóna peu a discussió, les coses són així, és més, han de ser així.

Per tant podem dir que la diferència bàsica entre ambdós conceptes és la rigidesa en allò que ve donat per necessitat, i la mal•leabilitat que té la llibertat en el moment que ens deixa escollir sobre la nostra vida.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

- Aquells qui creuen en el destí recolzen la idea de que tot està escrit i determinat, i per tant neguen totalment la llibertat. Tal i com mostrava Sòfocles en Èdip Rei, “els homes no poden fer res contra el destí”, ja que tot s’esdevé fatalment; és a dir, tot el que succeeix, ha de succeir necessàriament.

Des de el meu punt de vista, és inconcebible la idea d’un destí capaç de manejar les meves decisions o maneres de fer, ja que si existís aquesta “llibreta imaginària on tot està apuntat i decidit” no tindrien cap mena de sentit els meus valors, ideals i les coses per les quals vull lluitar o sobre les que vull decidir.

4. En quins actes de la vida et sens més lliure?

- Aquesta pregunta depèn molt de l’edat i el context en que es formuli. En el meu cas i des de la meva visió d’adolescent, em sento més lliure decidint sense que ningú em pressioni sobre tot allò que pot tenir una influència important sobre la meva vida i el meu futur a curt, mig o llarg termini. Cada petita decisió que faig sobre la meva vida, per insignificant que sigui, així com les grans decisions que poden canviar el curs del meu camí al món, em fan sentir una persona lliure i amb capacitat de decidir i valdre’m per mi mateixa.

5. El covard es neix, o es fa?

- Des del meu punt de vista, un covard es fa. Val a dir, però, que les primeres passes d’una persona covard es donen en la infantesa inconscient, quan els pares i mares sobreprotegeixen al nen sense donar-li capacitat d’escollir i de decidir. Aquest nen anys després, es converteix en una persona tímida, insegura i covard que no es capaç de imposar-se i de decidir sobre la seva vida. El fet d’evadir sempre les decisions importants i deixar-les en mans d’altres persones també ajuden a agreujar el problema.

6. Estàs d’acord amb la frase: “l’home està condemnat a ser lliure”?

- Sí, ja que la llibertat, i per tant la responsabilitat sobre els fets, són dos factors que venen de manera innata en la persona. L’home constantment està obligat a decidir, inclòs si no vol decidir, està decidint no fer-ho.

Preguntes:

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El primer text defensa la llibertat perquè tal i com ja han dit el meus companys no naixem sent covards o herois, les persones al llarg de la la nostra vida podem escollir i és això mateix el que ens fa ser lliures.
El segon text defensa el determinisme, nega qualsevol tipus de llibertat, és a dir no creu que existeixi cap llibertat.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

Primer de tot definiré els dos conceptes:
Llibertat: Facultat natural que té l’home d’obrar d’una manera o d’una altra i de no obrar.
Necessitat: Allò al qual és impossible substreure, faltar o resistir.
Personalment crec que la diferència més important és que la llibertat et dona la opció d’escollir o decidir, i en canvi la necessitat és precisament el contrari perquè és la impossibilitat de prescindir d’alguna cosa.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Personalment crec que no és pot justificar la creença en el destí ja que el destí és el futur predeterminat i ens nega qualsevol tipus de llibertat.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Em sento lliure en alguns aspectes de la meva vida, com ara escollir els amics o decidir sobre el meu futur. N’hi ha d’altres àmbits de la meva vida que degut a la meva edat tinc una mancança de llibertat, ja que les decisions les prenen la meva família.

5. El covard, neix o es fa?

El covard es fa, perquè nosaltres no naixem fets, noslatres anixem lliures i al llarg de la nostra vida ens anem fent. Penso que quan naixem les persones tenim un caràcter que bé predeterminat genèticament. Això s’ha d’afegir les experiències vitals i l’àmbit social en el que ens movem que van formant el nostre caràcter. En definitiva crec que el nostre caràcter és en gran mesura producte de les nostres circumstàncies personals.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

No estic d’acord perquè em sembla que aquesta frase és contradictòria, perquè si la llibertat és la capacitat de poder escollir, la condemna seria l’antitesís.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat per mi es la lliure eleccio.Numes jo em marcu el cami que magrada mes i el segueixo amb els seus inconvenients.
Per tant es desicio meva el fet de ser lliure, en qualsevol moment podria decidir dexar-me portar per influencies externes i ja no seria lliure.En el meu entendre en el moment que no fas el que tu vols ,(per les teves conviccions),no ets lliure.Ja no dire si et sutmets a la voluntat d’algu altre ,en tal cas no ets lliure,ja que has renunciat a ella.

Crec que la necessitat neix ,pero tambe pot muri.La necessitat apareix per un desig ,que pot ser satisfet o no.Pero si ja no desitgem allo ,es com si es muris el desitg.Pero sempre en tenim a no ser que aprengem a conformarnos amb el que tenim i el necessari.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

No ,si la justifiques esteria negant la meva propia llivertat.No magrada la idea dde no ser jo qui determina la meva vida.No puc creure que tot estigui destinat ,ja que la nostra existencia no tindria sentit.Si tot esta escrit no pots lluitar per canviaru.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure? Quan dormu.Quan sumiu no veig les meves mencanses fisiques .Estic en un lloc enque
qui el regeix i el controla soc jo.

5. El covard, neix o es fa? Un covard crec que neix, si una persona i neix no es lliure perque no a triat ser un covard i no crec en el desti ,pero si enque qui ens determina son els gens.
En canvi el que es un covard sera pel guna mala experiencia.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?
Si ,pero realment preferixo ser lliure ser jo qui saquivoqui ,en les desicions a no controlat .Ano seguir unes pautes molt delimitades,a les que ningu no pot escapar.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El primer text es de Jean Paul Sartre on defensa la llibertat, la llibertat del canvi, de la expresió. La llibertat de deixar de ser com som per pasar a ser una persona diferent amb altres inquietuts sense estar determinat per altres punts exterior. I aquesta llibertat es tan la interna com la externa, una llibertat completament individual per la qual nosaltres ho decidim tot, sempre pensan en las consequencias.

El segon text es de Baruc Spinoza un defensor del determinisme, el qual diu que estem determinats per una serie de factors. Un d’aquest factors pot ser el destí el qual molta gent creu que esta escrit i que pasi el que pasi, aixó no canviara.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

No se ben be com diferenciar-ho, pero la llibertat ho veig mes com el poder escollir alló que volem en qualsevol moment, es mes, cada minut de la nostra vida estem prenen constants decisions, una ments relebants que altres, pero sempre en prenem. A mes la llibertat es un dret de tot el mon, llibertat a expresarse, llibertat a escollir, llibertat a viure.

Una necesitat ho interpreto més com una cosa ensencial en un moment de la nostra vida, una cosa que es rellebant en un moment determinat, que em de tenir tan si com no. I aqui si que intervé la llibertat però de manera mes obligada, ja que et sents obligat a satisfer aquella necesitat.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Personalment crec que no, ja que la exsistencia del destí, es la negació de la llibertat. Quan una cosa esta escirta i ha de pasar així, ja no es la llibertat el que actua perque aquesta cosa pasi aixi, si no que esta manipulada per que aixo pasi d’aquesta manera determinada. I aixi estem negan un dret unviersal humá. Sense llibertat tampoc hi hauria responsabilitat ja que no seriem responsables dels nostres fets i actuacions, es a dir, el destí es la negació de la llibertat i la responsabilitat, dues caracterisriques clares en l’esser humá.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

En els actes en els quals no em sento obligada a escollir un cami presionada per una persona, un motiu o una raò. Simplement escollir el cami que mes t’agradi, el cami que mes et vingui de gust, el que tu creus que et portara a una vida plena. I no aquells camins plens de coaccions exteriors que et treuen la llibertat d’elecció.

5. El covard, neix o es fa?

El covard es fa. Quan una persona al llarg de la seva vida pren decisions plenament convencut de la seva llibertat, de la seva acció, de la seva decisió, mai sera covarda. En canvi algu que dubta constanment, que no pren decisions per por a no triar el cami correcte,(que aquest acava sent el pitjor camí per no haver triat el cami que vols que et condueixi), aquesta persona sera un covard, i haura de lluitar contra les seves decisions i contra ell mateix per deixar aquesta caracteristica de banda i gaudir de la seva llibertat.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

Si. Tots neixem lliures i ho continuem sent fins que morim. I encara que ens poguin treure la nostra llibertat exterior al tancar-nos algun lloc, i negar-nos la posibilitat de moviment, sempre ens quedara la llibertat interior, de la qual ningu ens podra desfer. Aixó si, si hi ha alguna persona que no vulgui ser lliure sempre li queda la eleccio de morir. I tot i així, será lliure d’escollir aquesta elecció.

1- Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme?

Jean Paul Sartre defensa en la seva teoria existencialistala llibertat de l’home per escollir. Ningú “és” alguna cosa predeterminada. L’èsser humà “es fa” a si mateix al llarg de la seva existència, i encara que pot ser difícil , sempre te la posibilitat de canviar. La posibilitat de canviar-se a si mateix i de canviar el seu destí.

Spinoza per la seva part ens parla de la deferència entre les coses que estan determinades per elles mateixes i aquelles altres en la que la seva existència i actuació es determinada per altres . (Diferència entre el lliure albrir i el determinisme).

2-Diferències entre llibertat i necessitat.

La diferència bàsica entre llibertat i necessitat , es que en al llibertat no hi ha coacció.
En canvi la necessitat ,, l’existència i els actes estan determinats per altres esser o per factors .
Exemple : Una pedra . Si un esser agafa la pedra i la llença , aquesta volarà , sent coaccionada per l’èsser .La pedra mai serà lliure .

3- Es pot justificar la creença en el destí?

Jo crec que desde un punt de vista racional, no hi ha cap prova que ens digui amb seguretat que es el ocorrirà . El futur depen dels diferents actes que fem en la vida .Hi ha moltes possibilitats per escollir i penso que el resultat no es pot predeir . Tot depén del nostre lliure albrir.

4-En que actes de la vida et sents més lliure?

En aquells actes que et sents menys condicionat per les circumstàncies externes.
El pensament , els sentiments , les creences , encara que t’intentin coaccionar , al final sempre serà una decisió teva , que sempre es pot ocultar , si estas en perill.

5-El covard, neix o es fa?

Jo crec que ningú neix covard o valent això dependrà dels fets que ens pasin a la vida .
L’home més covard pot convertir-se en una persona molt valent depenent de les circumstàncies .

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure”.

Crec , l’home com a espècie està destinat a ser lliure , però aquesta llibertat l’ha de conquistar amb la seva voluntat i els seus actes , no serà alguna cosa que se li doni gratis.

1.Quin text defensa la llibertat ,quin el determinisme .perquè?
En el primer text .L´autor Jean-Paul Sastre defensa la llibertat ,perquè,una actitud covard o heroi es una actitud que tu has volgut agafar com diu Séneca >.
En el segon text .El filosof Baruch Spinoza defensa el determinisme com diu la definició no sóm lliures estem condicionats per una serie de factors .
2.difèrencies entre llibertat i necessitat.
La llibertat es la capacitat de voluntat de escollir diferents possibilitats mentre que necessitat es allò imprescindible per viure .
La llibertat i la necessitat són dos paraules totalment contraries .
3.Es pot justificar la creença en el destí?
Jo crec que la creença del destí nega la llibertat per tant jo no crec en el destí,perquè no està en les nostres mans i no depèn de nosaltres .
4.En quins actes de la vida et sents més lliure ?
Quan marxo a un poble:petit, tranquil i amb molta naturalesa al meu voltant .I m´oblido de la ciutat .
Quan surto amb els meus amics .
5.El covard ,neix o es fa ?
Tots naixem amb les mateixes condicions ,però al llarg del temps es pot fer covard perquè es una actitud més comoda davant d´un problema per tant el covard és fa .
6.estas d´acord amb la frase >.
Estic d´acord amb aquesta frase perquè la llibertat et dona la possibilitat de poder escollir i dirigir la teva vida .

2. Diferències entre llibertat i necessitat?

La llibertat considero que es podria definir com la capacitat que tenim els éssers humans per decidir per nosaltres mateixos i asumir les conseqüencies d’aquell fet que hem realitzat.I som lliures per decidir que aquell esdeveniment el duem a terme o no. En canvi, la necessitat significa la dependència que tenim per alguna cosa o persona.
Com podem veure en el text de Baruch anomenarem lliure aquella cosa que existeix únicament per la necessitat de la seva naturalesa i es determina ella mateixa a actuar.Estic totalment d’acord amb aquest pensament ja que som lliures per algun motiu o altre.

5- El covard neix, o es fa?

Jo personalment crec que ningu neix valent o covard, sino que es fa valent o cobard através de l’experiència personal de cada ésser humà. Personalment crec que una persona es torna valenta per “obligació” ja que les situacions de la vida no l’acompanyen en canvi penso que una persona es fa covard, per gust ja que no te cap motiu per tornar-se’n.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure”?

Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació, ja que personalment penso que ser lliure significa assolir una gran responsabilitat personal a causa de que aquell fet que has realitzat de manera lliure pot arribar a tenir unes conseqüències i avegades molt greus. Però per una altre part penso que si en el món no hi hagués llibertat i tot estigues pensant seriem com titelles i tot estaria predestinat i re tindria sentit.

1)Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Segons el meu punt de vista el text que defensa la llibertat és el text de Sartre. Ho deia ben clar quan critica la frase: “ si heu nascuts covards, us quedareu ben tranquils, no hi podeu fer res, sereu covards tota la vida, per més que hi feu; si heu nascut herois , també podeu estar ben tranquils, sereu herois tota la vida”. Ell creu que tothom es fa a si mateix. Es a dir, que tothom té la possibilitat d’escollir lliurement com vol ser. I que no només una acció determina com seràs sinó que un conjunt d’ accions et van fent a tu mateix. “L ésser humà viu condemnat a ser lliure” com va dir l’autor.
El segon text per tan és defensor del determinisme ja que diu que la llibertat coaccionada està determinada per una altra per existir, és a dir, els homes vivim depenent d’ algú. Aquest algú sembla ser que és Déu.

2)Diferències entre llibertat i necessitat.

Quan esmentem el mot “llibertat” ens referim a que tenim el dret a decidir qualsevol cosa en qualsevol moment sense cap intervenció de ningú altre. És a dir, capacitat d’escollir sense cap influència.

En canvi i contràriament, la paraula “necessitat” fa referència a la dependència que tenim en alguna cosa. És a dir, utilitzem aquest mot quan volem expressar que sense una cosa nosaltres no seriem els mateixos.

Per tant i com a conclusió es podria dir que les dues paraules són completament contràries ja que amb una pots escollir sense intervencions o influències ( llibertat) i amb l’altre necessites o depens d’alguna cosa per escollir ( necessitat)

3) es pot justificar la creença en el destí?

En principi el mot destí fa referènci a un futur que ja ha estat prèviament determinat. Aquest mot l’utilitzem molt sovint en termes romàntics o per parlar sobre el nostre futur. Si bé molta gent creu en ell, jo personalment no hi crec que hi hagi un destí ja que seria molt trist pensar que els homes no som lliures sinó que els nostres actes estaven ja predeterminats i no tenim la possibilitat d’escollir. Prefereixo pensar que no tinc amo i que no sóc de ningú, que jo em faig a mi mateixa amb les meves eleccions.

4) En quins actes de la teva vida et sents més lliure?

Personalment crec que la meva vida la estic fent jo més o menys a la meva manera. Es a dir, jo no he escollit on havia de néixer o on havia d’estudiar, aquestes decisions són o han sigut competència dels meus pares fins fa un parell d’anys( bé, en la decisió de on havia de néixer i en quina família no). Ara mateix, crec que tinc la capacitat de saber escollir el que crec convenient per mi. I aquesta capacitat la he transmès en llibertat per escollir i per tant, crec que els actes que duc a terme en la meva vida són fruit d’un pensament completament lliure.

5) El covard neix o es fa?

Crec que les persones naixem lliures per decidir que som a través dels nostres actes. Si una persona és covard es degut a que ella mateixa ha anat fugint de les situacions que li podien comprometre. Si algú és heroi es perquè ha tingut la capacitat d’enfrontar-se a allò que li atemoria. I així, amb moltes coses més. Per tant, crec que les persones ens fem al llarg de la nostra vida.

6) Estàs d’acord amb la frase: “l’ home està condemnat a ser lliure”?

Estic completament d’acord. Inclòs en situacions extremes es pot decidir alguna cosa. Crec que sempre hi ha una sortida per tota mena de decisions. Ja sigui en una cas tan quotidià com quan vas a comprar el pa i decideixes que comprar o en situacions extremes com s’han donat en alguns períodes turbulents com els de guerra en els que per exemple et torturen perquè diguis alguna informació i inclòs si t’estan fent tot el mal del món sota tortura tu podràs decidir si delatar o no a aquella persona.

Crec que SEMPRE hi ha una sortida encara que costi molt veure-la.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

-El text que defensa la llibertat és el text de Jean Paul Sartre,ja que Sartre era la reencarnació de la llibertat,deia que només un és responsable del que fa amb la seva vida i les seves idees constituien una oportunitat moral,cosa que va ajudar a la desesperació de la gent.
-I el text que defensa el determinisme està clar que és el de Baruch Spinoza,ja que el determinisme diu que tot s’explica per una raó,i que la raó és la llei de l’univers i també el destí,amb la qual cosa volen dir que la nostra vida ja està predestinada.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

-Llibertat:és la capacitat de fer allò que no estaba escrit,és a dir,fer el que tu vulguis i perque tens ganes de fer-ho,no hi han normes sobre el que decideixis,pots fer el que realment vols.
-Necessitat:és quan fas les coses no perquè vulguis sinó perquè necessites fer-les,i perquè hi són necessaries en la teva vida.Però en canvi de vegades si que hi tenen una sèrie de normes que cal respectar.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

-Jo cerc que el destí és una invenció per tal d’aferrar-se o donar una explicació d’on i el perquè succeeixen les coses,negant la llibertat i així quedant més tranquil de la nostra existència i dels nostres fets.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

-Doncs en els moments en els que no hi sento cap pressió per part de nungú ni tampoc coacccionada per res.
Solen ser moments de felicitat causada per aquesta llibertat en si,perquè el fet de sentir-se lliure és sentir-se respectat per la gent qe el coacciona i orgullón de poder fer el que tu vulguis,quan vulguis i on vulguis,que ningú et pot dir res.

5. El covard, neix o es fa?

-Com defensa l’existencialisme en els éssers humans l’existència precedeix de l’essència,la qual cosa significa que els humans no neixem ja fets,sinó que ens anem fent a nosaltres mateixos durant la nostra vida,i que si un n’és cobard no es perquè només nèixer va ser cobard,sinó que al llarg de la seva vida l’han passat coses o la seva pròpia experiència l’han fet ser d’aquella manera.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

-Si,perquè la llibertat no es pot fer desaparèixer, és una cosa que n’estarà sempre esclavitzada i sotmesa a les ordres del seu amo,que és l’home.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.
La definició de llibertat segons el diccionari d’estudis catalans es: estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. I la de necessitat: qualitat de necessari.
Una persona es lliure quan pot prendre una decisió sense preocupar-se de les conseqüències de la decisió pressa i sense que aquestes conseqüències ni altres factors puguin coaccionar-li de cap manera. Com que això sota el meu punt de vista es impossible perquè sempre i ha alguna cosa que ens condiciona a actuar duna determinada manera siguin les conseqüències o siguin altres persones, crec que l’ésser humà no es ni mai serà totalment lliure.
Una cosa o una persona es necessària per a nosaltres quan no podem realitzar alguna acció o simplement viure sense aquella cosa o persona. Crec que sempre ens es necessària alguna cosa o alguna persona.

5. El covard, neix o es fa?
En la meva opinió es que la persona no neix amb la capacitat ni de ser un heroi ni de ser un covard. Sinó que es la vida de la persona en qüestió la que li guiara a comportar-se duna manera o duna altre. No obstant crec que una persona pot néixer amb certes qualitats de lider o d’heroi, pero si la vida no l’orienta duna determinada manera perquè aquestes qualitats es desemvolupin totalment, aquesta persona mai serà un heroi.

1.Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme? Per què?

El text de Jean Paul Sartre és el parla sobre que l’esser humà realment es lliure ja que diu que el covard o l’heroi no ve determinat qui es un i qui es l’altre si no que en comptes d’ això cadascú amb els seus actes i decisions pot fer-se heroi o covard.
En canvi Spinoza defensa el contrari diu que tot esta ja predeterminat i que per tant no som lliures. Estic a favor de la posició de Sartre ja que crec que tots som lliures i iguals però no trobo correcte algunes opinions d’ altres posts en les que es diu que arribarem a la llibertat màxima i això no es certa ja que sempre haurem de viure regits per unes lleis o valors comuns.

5. El covard, neix o es fa?

El covard es fa ja que tots al néixer som “iguals” però depèn de la situació que et toca viure tot i ser lliure et pot determinar i fer-te actuar d’una determinada manera.

6.Estàs d’acord amb la frase: “L’home està condemnat a ser lliure”?

No estic d’acord totalment amb aquesta afirmació ja que si que es cert que l’home li ha tocat ser lliure i la vida t’és donada sense poder decidir si la vols però la llibertat no es una condemna ja que sense ella la vida no tindria cap sentit, i respecte el problema que he comentat abans que no pots escollir si vols la vida o no en canvi si no la vols sempre pots triar treure-te-la per tant crec que si som lliures però no ho considero una condemna.

3.Es pot justificar la creença en el destí?

EL destí si es pot justificar ja que es molt simple qualsevol acció es pot dir que tu creus que l’ estàs triant tu però en realitat ja estava escrit que tu prendries aquesta decisió i per l’altra banda es molt difícil de negar ja que no hi ha manera de demostrar que tu un acte el realitzes per lliure albir i no per que estava escrit que ho faries així. Tot i això jo no crec en el destí encara que no tingui raons per negar-lo es nomes per que crec que si existeix el destí no te sentit viure.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El text del filòsof Sartre defensa la llibertat amb el exemple del heroi i covard. Com ell diu l’heroi no es crea, es fa, e igual que el covard. I com que sempre tenim llibertat, el covard pot deixar de ser-ho. Segons ell som lliures ja que tenim un compromís total i no parcial.
En canvi Spinoza defensa el determinisme ja que ell diu que vivim seguint una raó certa i determinada, es a dir, nosaltres no dirigim la nostra pròpia vida sinó que ens “controlen”.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat es quan qualsevol persona pot dirigir la seva vida, fer el que vulguem però per això tenim que tindre unes mesures perquè sinó el que faríem seria prohibir la llibertat de les demes persones. En canvi la necessitat són les coses materials o no materials que necessitem per viure o per capritx.

5. El covard, neix o es fa?

Jo crec que el covard es fa, es cert que una persona pugui ser mes valenta per la seva biologia, però també compta molt el factor que ens poden donar les persones, sobretot de petit, es a dir, a tu els teus pares poden ensenyar a fer una cosa o un altre. Però el que finalment te la decisió de ser d’una manera o altre, ets tu mateix.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme? Per què?

El text que defensa la llibertat és clarament el text de Sartre ja que segons aquest filòsof estem condemnats a ser lliures, la qual cosa significa que cadascú de nosaltres té pròpia capacitat per decidir tot i que estiguem condicionats a obrar d’una manera determinada.
En canvi, el segon text (Spinoza) defensa el determinisme ja que nega l’accés a la llibertat, simplement estem determinats per una sèrie de factors.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

Podríem entendre aquests dos mots com antònims ja que, per una banda, la llibertat està referida a la capacitat d’escollir, i per tant, de decidir a realitzar una acció o una altra tenint en compte sempre la nostra responsabilitat al obrar d’aquesta manera determinada. D’altra banda percebem la necessitat com allò d’importància vital que ens determina i que, per aquest motiu, ens nega tota llibertat.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Sincerament, em sento molt més lliure quan m’immergeixo en el món de la imaginació perquè tot és perfecte i sembla que sigui real. Tot és tal com jo mateixa decideixo que sigui, sense que ningú em negui cap llibertat, sense que ningú no m’impedeixi fer o pensar allò que desitjo.

5. El covard, neix o es fa?

El covard es fa. Una persona es realitza, i a partir de les accions que faci i de les experiències viscudes es farà covard. Cap de nosaltres neix covard o valent sinò que simplement es va fent acceptant i rebutjant decisions, actuant de forma lícita o il·lícita.

6. Estàs d’acord amb la frase: “L’home està condemnat a ser lliure”?

Estic completament d’acord amb aquesta frase ja que, tot i que sembli una exageració, sincerament cap de nosaltres ens podem desfer de la capacitat de decidir, i decidir implica llibertat. És veritat que alguna persona ens pot impedir que actuem d’alguna forma i que, per tant, ens tregui llibertat però de fet, cadascú pot decidir per un mateix les qüestions que ens afecten.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Sens dubte el text que degensa la llibertat es el primer , Sartre defensa la llibertat que posseïm desde el moment en que naixem . Tot el que somo y arribarem a ser en al nostra vida be donat per les eleccions que fem al llarg d´aquesta . Sartre posa l´exemple de fer- se cobard , o fer- se heroi .Ho arribes a ser per les teves elección , no neixes sent cobard ni sent un heroi .

El segons text , de Spinoza parla clarament del determinisme i les seves idees , parla d´obrar mitjançant una raó determinada , coaccionada .

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

Crec que la diferéncia entre la llibertat i la necessitat está bastant clara . La llibertat es basa en poder escollir sense cap tipus de cooació , el lliure albir per escollir entre diverses podibilitats .
Mentre que la necesitat es quan depens d´alguna cosa , la necesitat et mou a fer les coses no la teva llibertat . Per tant es podría dir como ja han dit alguns dels meus compañs que llibertat i necesitat són contráries entre si .

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Jo no crec en el destí , així que no sabría justificar la seva existéncia . Creec que no podem viure predestinats , delimitats y determinats per aquests tipus de factors .
Nosaltres cambiem el nostre futur , y nosaltres actuem pero obtenir el futur que volem , sino no tindría sentit la nostre existencia ya que estaría tot marcat sense posibiliat de cambiar-ho

Pd : No sé si és només es a mi pero no s´em veuen les imatges :S

1- el primer text clarament és el que defensa la llibertat perque diu que la persona no és cobard ni heroi sinó que cadascú és com és i pot actuar de la manera que vulgui. I també diu que tot el que fem serà perque ho haguem volgut fer nosaltres ja que tenim la capacitat de ser lliures.
El segon text fa referencia al determinisme perquè deixa clar que estem determinats per diferents factors.

2- La diferència entre llibertat i necessitat és que llibertat és la capacitat d’escollir. És una idea que inclou el no estar sotmés a un subjecte diferent d’un mateix, és a dir , el que permet a l’home decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes. I en canvi necessitat és una de les modalitats de la veritat que pot atribuir-se a un enunciat.

3- La creença en el destí en certa manera no es pot justificar perquè això va segons la person, hi ha persones que si que creuen en el destí i hi ha persones en que no i cadascú té les seves justificacions. Jo personalment si que crec en el destí perquè penso que les coses que pasen són perquè han de pasar i punt més d’hora o més tard però que sempre han de pasar.

4- En els actes de la vida que et sents més lliure jo crec que són aquells que fas alguna cosa que tu vols i que ningú t’ho impedeix.

5- Jo crec que el cobard es fa, i es fa segons les coses que fagi al llarg de la seva vida. Ningú neix cobard o valent.

6- Estic molt d’acord amb aquesta frase perquè sempre a la vida hi haurà moments en que serem lliures encara que no es vulgui.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El primer text, es a dir el de Jean-Paul Sartre, està defensant la llibertat a diferència que el segon de Spinoza el qual defensa el determinisme. Sartre està afirmant amb les seves paraules que les persones no neixen covards o sent herois ja que el que neix covard i continua tota la seva vida sent-ho no té llibertat per a canviar. Defensa la llibertat que els éssers tenim per a poder canviar i esdevenir diferents durant la nostra existència. Spinoza en canvi nega la llibertat, defensa el determinisme i per a aquest l’ésser humà està predestinat .

3. Es pot justificar la creença en el destí?

És una pregunta interessant ja que en el meu cas conec a gent que creu en el destí i gent que no. Personalment trobo difícil respondre aquesta pregunta, ja que no trobo cap manera de justificar l’existència o la no existència del destí. M’agradaria que fos totalment fals el concepte de que tot està escrit ja que quin sentit tendria viure si no tenim cap opció sobre allò que realitzem? Tot estaria planejat des de un principi i ningú no seria capaç de canviar el seu destí. No podem parlar de llibertat i de destí alhora ja que ambdós conceptes són totalment oposats.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Personalment no em sento sense llibertat en cap moment, ja que tot i que les eleccions que tingui per a triar no siguen del meu gust sempre tinc la oportunitat de ni triar. Tot i que en l’edat en la qual em trobo considero que tot i tenir moltes prohibicions i ordres gaudim d’una plena llibertat.

5. El covard, neix o es fa?

Segons el meu parer, considero que no naixem covards o valents. Quan nosaltres naixem “estem en blanc”, no tenim una personalitat ni qualitats definides. El covard es fa, de la mateixa manera que aquest covard pot passar a ser valent en un futur. Aquest covard també pot estar influenciat pel seu entorn i per la seva situació.
Un nadó no pot diferenciar entre valentia i covardia, no te aquesta capacitat, de manera que el covard es va fent al llarg de la vida d’una persona.

Jo em centraré en la pregunta qe diu així: El covard,neix o es fa?
Aquesta pregunta la trobo força interessant i m’ha cridat l’atenció. Anem al gra doncs, jo penso que el covard no neix covard, tampoc l’heroi neix heroi, tot ens formem al llarg de la nostre vida. El nostre entorn, familía, amistats, col·legi etcétera ens condicionaran, més o menys depenen de cadascúna, i ens convertirán en una cosa o en altre. Després aquest covard podrà conviure en un altre entorn en la seva vida adulta i poc a poc convertir-se en un heroi, en una persona valenta i amb les ideas clares, o també pot succeïr a l’inrevés. Quan neixem, mai sabrem el que som ni el que ens espera, doncs som totalment inconscients, i la nostre infáncia serà una etapa molt importan per formar-nos com a persones adultes, herois o no-herois, covards o no-covards.

Una vegada contestada aquesta pregunta m’agradaria contestar aquesta altre que diu: En quins actes de la vida et sents més lliure?
Jo em sento una persona totalmen lliure, peró com a adolescent tinc unes limitacions i uns deures a cumplir. Sóc totalment lliure dels meus actes, puc no fer els deures i arribar tard de l’hora acordada amb els pares a casa, és a dir sóc una persona lliure externament i internament. L’únic peró a tot aixó és que al no cumplir amb aquests drets i obligacions hauré d’assumir unes conseqüéncies, crec que mínimes, de manera qe puc arribar a la conclusió de que en aquesta etapa anomenada adolescéncia, som lliures pero condicionats per una série de factors.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El text de Jean-Paul Sartre defensa la llibertat, parla de que la persona és va formant i així és van obrint i tancant portes al llarg de la seva vida. Així doncs, la persona és fa covard o heroi.
En el segon text de Baruch Spinoza, defensa el determinisme. Diu que l´home és basa en la raó per formar-se i que té en compte Déu i l´ànima. Sempre basant-se en la negació de la llibertat.

2.Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat direm que és la capacitat que tenim de poder triar o decidir sense que impediment. És un mot que és essencial i s´oposa ala necessita de qualsevol àmbit. La necessitat és allò que l´ésser no en pot prescindir. Aquest terme mostra el determinisme de la persona i les causes i conseqüències que patirà si no realitza la necessitat.

3.Es pot justificar la creença en el destí?

El destí crec que no és pot justificar, perquè si s´afirma la existència del destí estaríem dient que la nostre llibertat no existeix perquè el destí seria qualsevol acte o comportament hi ha predestinat i planificat sense la nostre aprovació.

4.En quins actes de la vida et sents més lliure ?

Qualsevol acte que no se’m sigui negat o posat en dubte, també s´inclouria cuan els meus actes són voluntaris i no obligats per tal de realitzar una activitat posterior.
Despertar-me cuan el meu cos no em demani que dormi més, menjar cuan em vingui de gust, etc.

5. El covard, neix o es fa?

El covard és fa i és va desenvolupant a mesura que va passant el temps, així som creats totalment lliures i per tant, anem escollint les possiblitats de la nostre vida. Com a resultat, de desenvolupar-se com a ésser covard o no.

6.Estàs d’acord amb la frase: “L’home està condemnat a ser lliure”?

Si, la frase coincideix amb la meva opinió. L´ésser és lliure des de el seu naixement, així està condemnat a ser lliure la resta de la seva vida. Tot i que la persona tingui situacions molt adverses, sempre existirà la llibertat sobre ell/a.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme? Per què?

El primer text de Sartre és el que defensa la llibertat, i per tant l’indeterminisme. El fragment defensa que ningú neix sent heroi o covard, sino que són els nostres actes, les nostres desicions i la llibertat que tenim, que ens fan ser el que som.

I en canvi en el segon fragment de Spinoza, ens parla del determinisme, i que estem destinats a obrar d’una certa manera, per tant no tenim llibertat, estem condicionats per una sèrie de factors.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat per a nosaltres es poder escollir, poder triar entre moltes opcions, però en canvi la necessitat gairabé només ens dóna una possibilitat. No podem canviar aquesta necessitat és de vital importància per a nosaltres i només hi ha un camí possible per satisfer-la.

3. Es por justificar la creença en el destí?

Penso que justificar el destí és molt més senzill que justificar que aquest no existeix, i que per tant som totalment lliures. L’argument que poden donar en els que sí que hi creuen és: era el destí que passes aquest fet. Tot està escrit i això vol dir que nosaltres no podem fer cap alta cosa, perquè és el destí el que decideix. Llavors el que creu en la llibertat contestaria: però i sí a l’últim moment de pendre una decisió canvies de parer?. La persona que creu en el destí contestaria: però es que el destí deia que tu hauríes canviat a l’últim moment i ell s’havia el final. I així podriem continuar succesivament. Però penso que les dues posicions són difícils d’argumentar.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Crec que ets sents més lliure quan tens moltes opcions per triar. Quan tents un gran ventall de possibilitats per escollir. En canvi quan només tens dues opcions, ets sents molt més condicionat i potser arribaries a pensar-te molt més la decissió.

5. El covard, neix o es fa?

Per a mi el covard es fa. Realment penso que les expèriencies i els camins pels que ens porta la vida són molt decisius alhora de determinar els nostres caràcters. També és cert que el codi genètic diu molt de la nostra personalitat, però els actes que fas, i les decisions que tu tries et fan ser com ets.
Tampoc penso que una persona pugui ser del tot covarda o del tot un heroi. Hi ha situacions que et poden fer ser una cosa o una altra, però també dependria del caràcter de cada persona i de com afronta les diverses situacions que se li poden presentar al llarg de la vida.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Doncs és una pregunta difícil, perque hi ha gent que creu en el destí i d’altre que no hi creu. Jo sincerament no hi crec, i penso
que creure en el destí és una cosa una cosa bastant trista. Si diem que’l destí existeix, és com si diguesim que dóna el mateix el que fem, el que decisidim, el que pensem… totes les nostres accions donaran el mateix perque ja han sigut determinades abans. Si diem que el destí existeix no sóm lliures perque haurà algú que hagi decidit que la nostra vida, el nostre pensament, i tot el que farém a la vida sigui d’una manera concreta. Per tant crec que no es pot justificar la creença en el destí.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Tot depén de com es miri. Jo em sento lliure per prendre decisions i per fer segons quins actes, però sempre estém condicionats per coses que ens impedeixen ser totalment lliures. Hi ha unes lleis, que ens posen unes barreras per fer segons quins actes, tu ets lliure de fer-los però al estar en contra de la llei comporten unes conseqüències que després s’hauràn d’assumir. També ens condicionen els factors externs, com poden ser per exemple els pares, de vegades volem fer coses que els nostres pares no ens deixen per tant estem cohaccionats a no fer-les. Un altre factor pot ser la nostra educació, la nostra moral, podem voler fer coses , i som lliures de fer-les però si el nostre raonament ens diu que està malament no les farem.

5. El covard, neix o es fa?

Dir que el covard neix és una mica desalentador, perque si un covard, neix covard, viu covard, i finalment mor com a covard, perque ens hem d’esforçar a fer les coses? Si això fos així el que neix desgraciat serà un desgraciat tota la seva vida, i per molt que s’esforci no canviarà, cosa que ens fa pensar… si per molt que ens esforcem no canviarem per qué hem de viure? Per tant prefereixo pensar que el covard es fa de mica en mica amb les experiencies que experimenta al llarg de la seva vida.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

Si, estic d’acord. Dicidir implica llibertat per prendre decisions per tant, si una persona decidis que vol deixar de ser lliure, la elecció que a fet a estat feta lliurement, aixi que, qui decideix no ser lliure igualment ho és. Encara que els factors externs no ens deixin ser totalment lliures, al nostre pensament ningú mana, així igualment som lliures de pensament.

1 Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Tal com s’ haurà esmentat anteriorment, el fragment de Sarte correspon al de la llibertat ja que l’ autor ens parla de capacitats que podem adquirir quan cadascú escull en el que es vol convertir o fer. Per tant hi trobem una llibertat interna o moral amb la qual podem conduir la pròpia vida d’ acord amb els propis criteris. En canvi en el fragment de l’ amsterdanés podem veure una clara al•lusió cap al determinisme, on exposa les seves idees contràries a la llibertat

2- Diferencies entre llibertat i necessitat

Al parlar de la diferencia més important d’ aquests dos mots els hem d’ observar com la capacitat de decidir o voler una cosa o una altra mentre que la necessitat és l’ estímul que ens porta a obtenir una cosa o una altra, respectivament.

3- Es pot justificar la creença en el destí?

Com he pogut llegir en totes les respostes dels meus companys, he pogut observar com hi ha una clara posició en contra de la creença del destí respecte a una petita minoria ( tan petita com reduir-la a la Laura sola. Jaja.)
És clar que aquesta pregunta és totalment subjectiva i la resposta vindrà condicionada per diferents aspectes de la nostra vida, així com, actes que han passat i que creus que aquests han succeït per el simple motiu típic del que “hauria de passar i ha passat!. Així és com podem fer una descripció molt informal respecte el què és el destí. Tant el destí com la predestinació consisteixen a veure un futur pròxim i una sèrie d’ actes que encara que el que jo pensi em deixi en una situació de abstenció ja que en molts aspectes considero que segons molts actes que es donen a causa de la llibertat moral de cadascú poden tenir conseqüències col•laterals a un futur i donar lloc a un destí creat o escrit per nosaltres mateixos involuntàriament.

4- En quins actes de la vida ets sents més lliure?

Crec que cadascú en aquesta societat es sent lliure quan hi ha una llibertat externa independentment de la interna, ja que la nostra societat ha evolucionat fins a un punt molt egoista de la història. He volgut destacar la llibertat externa perquè és potser en els joves en la qual critiquem més sense adonar-nos que som molt més lliures del que pensem. Així com poder sortir sol pel carrer amb els teus amics. Un acte tan in significatiu com aquest és que uns pares , avis o tutors han acceptat que tu puguis anar sol pel carrer i per tant l’ ésser d’ avui dia se sent lliure.

5- El covard neix o es fa?
CLARAMENT és fa, ja que NINGÚ a arribat a la vida amb una etiqueta que posa: “ soc un covard” sinó que es determina a aquesta persona com a tal segons actes donats per la seva forma d’ actuar.

6- Estàs d’ acord amb la frase “l home està condemnat a ser lliure?”
Si, sens dubte la benaventurada frase de Sartre és benvinguda pel meu si com una frase que inspira llibertat, ja que cadascú ha de poder ser lliure de tota manera i per tant també som responsables quan som amos dels nostres actes ( quan tenim llibertat)

1-Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El primer text, Sartre defensa clarament la llibertat, mentre que al segon Spinoza defensa el determinisme.

Deixant de banda que ambdós autors s’han estudiat a classe de filosofia, Sartre ho demostra quan diu que un covard no és covard només néixer sino que ho és perquè ha seguit un cert camí que l’ha dut a ser-ho.
B. Spinoza defensa el determinisme en el segon text ja que una persona pot posseir llibertat però que és allò perquè ja va néixer així de manera determinada.

2-Diferència entre llibertat i necessitat.

Des de el meu punt de vista, trobo els dos conceptes distanciats.
Com a llibertat entenc aquella situació o moment en que una persona pot decidir-se entre diferents alternatives.
D’altra banda, la necessitat és més una obligació, no tens cap altre alternativa (bé, sempre està el suicidi o no fer res).

3- Es pot justificar la creença en el destí?

No crec que sigui justificable. El destí moltes vegades l’utilitzem com a una eina a l’hora d’excusar-nos(és útil), però no crec que sigui justificable, amb l’existència del destí, cap de nosaltres tindria la llibertat necessaria davant una presa de decisions, ja que suposaria que igualment passarà allò que el destí ha marcat.

4- En quins actes de la teva vida et sents més lliure?

Mai em puc sentir totalment lliure, perquè tot un seguit de interferències condicionen la meva possible elecció davant una situació.
Però si que estic d’acord amb el primer comentari de la Carla, on diu que el moment en que més lliures ens sentim és mentre dormim, en els nostres somnis.

5- El covard, neix o es fa?

No m’imagino que un neixi ja amb el futur decidit, igual que no crec en el destí tampoc hi crec en que una persona tingui remotes possibilitats de néixer covard.
Des de la meva perspectiva un ésser humà acabarà com a covard després d’un llarg camí d’eleccions, en les que haurà hagut d’enfrantar-se a infinitat de situacions.

Per tant, estic amb Sartre, el covard es fa, no pas es neix determinat covard com diu Spinoza.

6- Estàs d’acord amb la frase: “ L’home està condemnat a ser lliure”.

Estic totalment d’acord amb aquesta frase. A classe vaig aprendre una important frase: “sempre hi ha una possible elecció, sigui quina sigui la situació”, per exemple l’opció de suicidar-se sempre és possible.
Per tant, jo pensaré sempre que l’home sempre podrà decidir el seu esdevenir triant davant una quantitat d’opcions, unes més d’adequades que d’altres.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Com ja han afirmat tots els companys, el text que defensa la llibertat és el primer, escrit per Jean-Paul Sartre a : L’existencialisme és un humanisme, ens mostra quina és la posició dels existencialistes davant d’aquesta qüestió filosòfica i explica com defensa que una persona es fa a sí mateixa i que per tant ens podem modificar en qualsevol moment. El fet de poder fer aquest pas de canvis, decisions… fa que nosaltres siguem lliures i que es pugui considerar aquesta com a existent.
També es pot contradir aquesta posició des d’una visió determinista, tal com ho fa Baruch Spinoza a l’Ètica, quan ens explica que nosaltres, els nostres canvis, les diferencies que anem marcant al llarg de la vida estan prèviament determinades per altres fets i que per tant són conseqüència d’altres moments però mai de la pròpia llibertat de l’humà, aquesta està condicionada per una situació anterior que farà que s’actuï d’una manera o altre.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat és la capacitat que té un ésser de decidir, actuar, respondre de la manera que ell cregui correcte, adequada. Aquesta llibertat ha vegades es veu deformada per diferents factors com l’edat, l’ideologia…
Així doncs es pot dividir, en molts casos, aquesta llibertat en l’interior (que ens marca les nostres decisions, el que realment nosaltres pensem i realitzem) i l’exterior (que ens condiciona de manera secundaria, és a dir, que no som nosaltres els que la limitem sinó que depèn de l’exterior de la persona.)

La necessitat, en canvi, és tot allò que per a nosaltres és indispensable, que ens completa per ser nosaltres mateixos. Són aquelles coses que ens construeixen i que sense elles no seríem.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Depèn de quina perspectiva es tingui sobre la llibertat, les creences i les accions dels homes. Aquestes característiques són les que faran canviar una manera de creure en el destí o no creure-hi.
Si algú mostra una actitud determinista, en la que creu que tot està donat, que res és i existeix per sí sol, sinó que és creat com a resposta a un altre factor, a altres elements…. Llavors si que es pot justificar que existeix un destí ja que tot té un inici a partir d’un fet, i aquest mateix té el final en un altre fet.
Aquesta manera d’entendre el destí fa que es cregui que el final sempre ha existit i s’hi arribarà en un moment o altre com a continuació d’un fet.

Si pel contrari es creu en una vida existencial en la que som nosaltres els que responem a tots els actes, els que decidim si aquí o allà, just en el moment sense que res previ hagi succeït és de lògica que no es cregui en aquest “destí escrit” ja que en qualsevol moment jo puc canviar una peça de lloc, sense que ningú sàpiga si la mouré cap a la dreta o l’esquerra, si serà un moviment ràpid o lent, i si tindrà o no conseqüències.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Em sento lliure quan penso en les meves coses. Crec que la meva llibertat interior és immensament gran ja que m’he imaginat masses cops tot el que realment estaria fent en aquell moment, que m’agradaria fer, que no, com faria una cosa, quan… tot això m’ho he escrit mentalment… tinc com un “propi seguiment”. Alhora també me sentit molt i molt lliure de nit. Sola al mig d’un carrer…
I per últim, hem vaig sentir plenament en el meu món, en les meves coses, fent el correcte sense que ningú, ni res em dirigís, quan vaig estar a Menorca. Jo feia el que volia dins del que el meu cap hem permetia. Lògicament actuant amb coherència i amb seguretat.

5. El covard, neix o es fa?

Una persona no neix covarda, ningú és com és des del moment en el que s’apareix en aquesta vida.
A més a més, aquella persona que es torna covarda, no només és així perquè ella s’ha construït aquesta manera de ser, sinó que l’entorn també ha fet que es definís així, que s’anés transformant amb el que ara és.
Per tant, el ser d’una persona depèn moltíssim de l’entorn en el que es troba, per això mateix en un exemple clar: un noi poc estudiós si s’ajunta amb gent que tampoc treballa gens, és normal que aquest noi s’adapti aquesta manera de fer, pensar… i que acabi pensant el mateix que els seus companys respecte el tema que sigui.
Concloent vull dir què per ser persona cadascú s’ha de construir el seu món, amb les seves coses, sense influència de ningú, i que per tant, permeti conèixer a les persones tal com són, sense manipulacions.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

En part si, ja que tothom té més ho menys un futur semblant en el que es pot decidir que fer i que no fer i a més amb els anys es va aprenen i es va completant la lògica de les nostres decisions. D’altra banda estic en contra ja que les persones no totes som igual i no totes hem d’estar destinades això, a ser lliures, sinó que no hem de tenir aquest destí idèntic, cadascú es responsable i patidor de les seves accions i dels futurs fets…
Per tant si no existeix el destí, tampoc pot ser que els éssers humans estiguem condemnats a ser lliures.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Com es pot comprovar hi ha una gran majoria que afirma que la llibertat es defensada per Jean Paul-Sartre en el qual ens explica que les persones no neixen covards o herois sinó que la pròpia persona es forma independentment de agents exteriors. per tant aquesta persona neix lliure perquè te la capacitat de poder elegir sense cap tipus d’influència. I el segon text el defensa Baruch Spinoza en el que nega qualsevol mena de llibertat degut a que esta condicionat per una serie de factors medi social i l’educació, que faran que la persona tal com neixi sera aixi fins al final dels seus dies.

2. Diferències entre llibertat i necessitat

La llibertat es la capacitat d’actuar de cada persona lliurement entre les diferents opcions que posseeixis, s’empre s’haurà de escollir de la millor manera possible de manera racional gracies a la nostra responsabilitat i conseqüències. Del contrari privaríem a la resta de la societat a aquest dret de llibertat. En canvi la necessitat son aquelles coses que necessitem perquè es forma com el tipus de persona socialment i que amb això podem satisfer els nostres desitjos o també podem aprendre a conviure amb el que tenim amb una sensació de benestar. Cosa que estic en contra ja que per mi sempre sa de voler obtenir mes del que tens i no necessàriament coses materials sinó ser moralment millors.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Estic totalment en contra del destí perquè nega tot tipus de llibertat tant externa com interna. Si fos així desapareixerien valors com l’auto superació, la responsabilitat entre altres factors. ja se que no es pot demostrar que existeixi el destí, com tampoc no existeixi però m’agradaria creure que les coses es podem modificar i alterar la finalitat de les nostres accions.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Gran part de la meva vida es veu pressionada però hi ha instant en el qual puc elegir jo mateix sense ningú que m’ho pugui impedir. Exemple el poder imaginar un munt de coses que es fan possibles i actuar de la manera que vulgui. Em considero una persona sociable però m’agrada bastant dedicar-me un temps per a mi mateix per aclarir tots els meus dubtes i llavors poder prendre una sèrie de decisions.

5. El covard, neix o es fa?

Crec que el covard no neix sinó que amb el temps es va formant com a tal si afirmes aquesta pregunta me estaria contradient a mi mateix amb la pregunta del destí. La persona es fa covard degut segurament a qualsevol tipus de trauma que l’afecta i el fa impossible enfrontar-se als seus problemes. O també per la influencia social que exerceix sobre aquesta persona. També defenso que aquesta persona pot canviar aquesta covardia amb reptes personal o propòsits inclòs influencies socials.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

Bé terminaré amb aquest comentari amb l’ultima pregunta dient que l’home esta condemnat a ser lliure (no de manera totalitària) perquè podem escollir entre diferents possibilitats això si racionalitzant les nostres accions. Comentaré la part final del Albert Puyol dient que estic en contra de el que diu sobre Deu de que ens fa a la seva imatge i semblança de ser així no hi hauria una diferencia entre ell i nosaltres. Desprès dir que la persona no neix i tampoc es farà lliure ja que sempre estarà influenciada com a mínim de la llibertat externa i per tant ens nega l’atribut de ser lliures.

Aquí les meves idees espero que us agradi com a mi ma agradat els vostres comentaris.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

Com la gran majoria dels meus companys a dit és en el primer text no es defensa la llibertat ja que com bé diu en el text, l’home es fa, dit en altres paraules i com afirma l’existencialisme: “l’existència és anterior a l’essència”. En canvi en el segon text Spinoza ens parla de tot el contrari. Tot esser esta condicionat per diversos factors que no fan possible que aquest sigui lliure alhora de triar.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

Diríem que la llibertat és l’absència de coació . Fent referència a l’home la llibertat significa que l’home és autor de les seves pròpies accions i alhora responsable ja que es lliure i per tant a fet “allò” perquè ell ho a volgut, l’home és propietari de si mateix quan es lliure.
En canvi la necessitat és l’impuls que ens duu a actuar d’una determinada manera per satisfer la falta d’alguna cosa o simplement per sentir-nos millor, allò que ens és indispensable.
Així doncs com a dit la Carla són dos termes totalment contraris pel que fa referència a ser lliure.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

Creure en el destí és com dir que l’home no és lliure, ja que, perquè prendre decisions si tot esta predeterminat? A més el destí refutaria la frase de “l’home es fa” i des del meu punt de vista és totalment certa ja que nosaltres amb les postres pròpies accions anem construïm la nostra pròpia vida.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Jo penso que som nosaltres mateixos els que no ens deixem actuar lliurament i ens posem limitacions deixant-nos influir per tot allò que ens envolta, però bé alhora de fer això, és a dir, alhora de posar-nos aquestes limitacions hem sigut lliures.
Així doncs penso que en tot i cadascun dels actes que realitzo sóc lliure i el prenc segons els meus criteris. Ara bé quan em limito més, quan limito la meva llibertat, és quan aquets actes també recauen en altres persones.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure.

Per una banda penso que el fet d’estar condemnat ja et priva de no ser lliure i la privació és com “l’enemic” de la llibertat, així que jo mes bé diria que l’home gaudeix de la llibertat i ell decideix si utilitzar-la o no. Esta clar que tothom es lliure de prendre les seves pròpies decisions i per molt que hi hagin factors que influeixin sobre aquestes nosaltres som els primers en permetre que això passi.

Fins aquí la meva resposta! (:

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?
En el priemr text crec que es ve a referir a la llibertat sartre ens afirma que el covard es crea asi mateix.
en cambi en l’altre text Spinoza ens diu que al neixer estem condicionats per molts factors externs y que pertan no som lliures.
2. Diferències entre llibertat i necessitat.
La llibertat es la capacitt que tenim per decidir el que volem fer hi ha dos tipus externa i interna, i la necesitat en cambi ens coacciona a fer determinats actes si volem seguier tenint algunes coses per exemple per vieure necesitem menjar.
3. Es pot justificar la creença en el destí?
Sota el meu punt de vista que crec que es molt tancat, no veig cap justificacio per creure en el desti, excepte per ales coses que ens passen a tots com creixer, viure morir… tothom esta destinat aixo.. mes anllá per ami no es mes que una invenció.
4. En quins actes de la vida et sents més lliure?
Sempre hi haura factors en tot moment que et incitent et coaccionen a actuar d’una determianda manera pero jo sempre he sigut un defensor de la llibertat i com a tal em sento igual de lliure en tot moment ja que les meves decisions les prenc jo , peruqe si jo tinc que justificar els meus actes almenys que els hagi pensat jo.
5. El covard, neix o es fa?
algunes persones en neixer son mes propenses a fullir dels problemes crec que es el meu cas pero apartir de aqui spinoza te bona part de rao en referirse als factors externs que ens donen forma de com som.
6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?
totalment, l’home esta condemnat a elegir en tot moment l’unic que no elegim es viure y morir tot el restant sense tenir en compte factors externs, l’elegim nosaltres.

1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?

El primer crec que defensa la llibertat, encara que al principi posa un exemple de determinisme, però acaba defensant la llibertat, i que cadascú pot arribar a ser el que es proposi, no n’hi ha res que su pugui impedir.

2. Diferències entre llibertat i necessitat.

La llibertat, es com dir, que ningú et pot dir res de que has de fer n’hi com ser… ni res. Això es una cosa que ho decideixes tu, per això ets lliure i pots tomar les teves propies decisions.
La necessitat es com dir que aquella persona està determinada a dependre de les seves necessitats, per tant no es lliure.

3. Es pot justificar la creença en el destí?

La creença del destí es com dir que l’èsses humà no es lliure, i desde que neix, està condemnat a seguir un camí ja establert. Si es pot creure en el destí, jo crec que no, per què en el moment en que decideixes creure o no, ja es una elecció on ningú t’obliga. Per tant el destí no existeix.

4. En quins actes de la vida et sents més lliure?

Jo crec que et sents més lliure quan trenques les normes, demostran el teu desacord amb la societat, i fixant-hi a que aquesta elecció teva, las pres per tu mateix, ningú t’ha obligat, sencillament no estaves d’acrod amb aquelles normes i has demostrat la teva llibertat d’elecció.

5. El covard, neix o es fa?

El cobard, pot neixer o pot fer-se, totes dues, però això no impedeix que el cobard que ha nascut sent cobard, no pugui deixar de ser-ho i el que es fa, tampoc pugui cambiar a temps.

6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?

No te perque estar condemnat a ser lluire, la llibertat en les persones es alhora, un valor a vergades fàcil de treure (esclavitud). Encara que fins i tot en aquets moments l’èsser humà que valora la seva llibertat, lluitarà per conservar-la.

1.
el primer text tracta sobre el concepte llibertat segons Sartre dient que els covards són i seràn sempre covards ( el mateix amb els herois) i en el segon Spinoza esmenta que la raça humana quan naixem estem condicionats i que tot està determinat.
2.
la necessitat es alló que fà que actuem de una manera en concret per a satisfer les nostres necessitats i la llibertat es la falta d´elements determinants , es a dir , que nosaltres som lliures de pensament .
3.
jo crec que no , perquè si estem predestinats , ja no hi ha res per escollir per tant no puc canviar el meu futur i crec que això si que es possible perquè les nostres vides sempre estan sotmeses a canvis.
4.
Per a mi et sents més lliure quan fas el que vols , sense cap tipus de coacció ni determinament , sense prohibicions.
5.
el covard es fà sense dubte , perquè ningú neix amb la qualitat de ser covard . Ex: un nen acabat de neixer si el poses davant de “la niña del exorcista” i un angel , ell no fugirà pas de “la niña del exorcista” perquè no li han enseñat a diferenciar entre el bé i el mal , per tant el covard es fà.
6.
Si . És una frase per a mi molt correcte , perquè encara que hi hagi normes i prohibicions hom es lliure de obeïr-les o de no fer-ho , per tant és lliure per sempre.

1. el primer text de jean-paul sartre defensa la llibertat ja que ens diu que ningú es covar o heroi quan neix, sino que es fa covard o heroi ell mateix i aixó ens demostra que som lliures ja que nosaltres escollim el nostre futur .
El segon text de Baruch Spinoza defensa el determinisme ja que nega qualsevol existència de la llibertat té en compte l’ánima i Déu

[…] Sobre la llibertat […]

Hola Enric, perdona que torni a treure el cap per aquest blog (i més essent una activitat escolar), però tens la virtut de tractar temes interessantíssims. No et contestaré les 6 preguntes, totes es mereixen llargues reflexions. Però sí que et deixaré un petit comentari sobre la segona: Diferències entre llibertat i necessitat.

Entenc com a necessitat allò bàsic per a la supervivència. Més enllà aquest mot pot adquirir molts matisos. Hem de diferenciar entre diferents nivells de necessitats. Però a partir de quin d’aquests nivells la necessitat deixa de ser una necessitat i es converteix en un caprici? O simplement percebem com a necessari allò que realment no ho és?

És arriscat enumerar quines son les nostres necessitats com a éssers racionals. Les necessitats com a sers vius tots les sabem. Però a l’home, com a ser social i amb capacitat de raonar, se li plantegen altres necessitats més enllà de la supervivència.

La llibertat és fer el que vulguem, quan vulguem. El que ens porta a una afirmació molt obvia: no som lliures. No som lliures per varies raons: La primera és la nostre societat. No ho dic perquè la nostra societat sigui dolenta o injusta, sinó perquè l’home necessita viure en societat, per tant necessita d’unes normes bàsiques (o no tan bàsiques) de convivència. Les quals resten llibertat individual per un bé col•lectiu (Alguns altres dirien que el motiu d’aquestes normes és perquè l’home no deixa de ser un llop per al mateix home). La segona, una mica més complexa, son les nostres pròpies normes. Els nostre prejudicis, les nostres pors, la nostra “moral”… factors tan interioritzats que oblidem que ens fan menys lliures. I una tercera raó: l’instin, l’impuls, els sentiments. Allò que escapa a la nostra raó des d’on dibuixem la nostra llibertat.

L’home, com tot animal, necessita de l’instin, de l’impuls, dels sentiments. Necessitem aquestes necessitats que ens fan ser menys lliures, més esclaus, també, de nosaltres mateixos. Pot ser per això anhelem tan la llibertat, fins a convertir-la en una necessitat.

Perdona per entregar-t’ho fora de termini
Salut!