Les diferents concepcions de l’ètica
Escrit per Enric Gil el Dissabte, 24 de Maig del 2008 a les 17:19
Llegeix els textos següents:
Per això diem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, perquè l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els béns segons la norma del plaer i del dolor. I ja que aquest és el bé primer i connatural, per aquest motiu no escollim tots els plaers, sinó que de vegades renunciem a molts, quan se’n segueix una incomoditat més gran. I molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor. Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’han d’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista dels guanys i dels perjudicis, ja que de vegades ens servim del bé com d’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé.
EPICUR: Carta a Meneceu
Quina és la durada de la vida de l’home? Un punt en l’espai. La seva substància? Variable. Les sensacions? Confuses. Què és el seu cos? Podridura. La seva ànima? Un remolí. El seu destí? Enigma. La seva reputació? Dubtosa. En una paraula, tot el que prové del cos és com l’aigua d’un torrent, i el que prové de la seva ànima és com un somni, fum. La seva vida és un combat perpetu, un repòs en terra estrangera, i la seva fama després de la mort un oblit absolut. Què és l’únic que pot facilitar-li el seu viatge en aquest mon? La Filosofia. Aquesta resideix doncs en vetllar pel geni que resideix en el seu interior, de la sort que no rebi ferides, que no es deixi arrossegar pels plaers ni pels dolors, que no faci res a la babalà, que no menteixi ni sigui hipòcrita, que no compti amb els que els altres faran o no, que accepti tot allò que li succeeixi o li correspongui, i en definitiva, que esperi la mort amb paciència, com una dissolució dels elements que constitueixen l’organisme de tot ésser animat.
MARC AURELI: Meditacions, II, 17
És indiscutible que qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena; i un ésser amb dots superiors sempre és conscient que la felicitat que es pot trobar en el món, així com està constituït, és imperfecta. Però pot aprendre a suportar les seves imperfeccions, sempre que siguin suportables, i no per això tindrà enveja d’aquell que certament és inconscient de les seves imperfeccions, però només perquè no arriba a adonar-se del bé que per contrast qualifiquen aquelles imperfeccions. És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats.
JOHN STUART MILL: L’utilitarisme, cap. 2, § 12
Informació sobre l’utilitarisme i John Stuart Mill
Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors? Troba semblances i diferències entre les tres concepcions. Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.
Màxim 15 línies. Termini: 27 de maig a les 24 hores
Comentaris (47)
Categoria: Textos, Discussió, 1r Batxillerat
- Afegir aquest post a
- Del.icio.us -
- Meneame -
- Digg
