Blog de Filosofia 2.0

-Epicur defensa l’ideal de la felicitat com a auosuficiéncia,JOHN STUART MILL defensa l’ideal de la felicitat com a plaer:l’hedonisme, Marc Aureli defensa l’ideal de la felicitat com a autosuficiéncia.
-semblances: les tres concepcions es basen en la felicitat com a fi ultim.
-diferencies: la felicitat com a autorealització defensa que el fi ultim es l’esser humá, aquell que és feliç vol dir que a arribaat al seu fi. La felicitat com autosuficiéncia en aquest ideal es defensa que el savi es qui sap viure , aquell que sap ser feliç. La felicitat com a plaer ,el essers humans busquen el plaer perque fugen del dolor.
jo crec que la concepció més coherent de la felicitat es la felicitat com a auterealització perqué jo crec que aquell que es feliç ja ha ariibar al seu fi ultim ,es a dir, que aquell que es feliç ya ho te tot a la vida es troba agust amb ell mateix i amb alló que te al seu voltant no necessita res més a la vida, tot alló que té li satisfá les seves necessitats i per tant no vol es més.

Epicur defensor de l´hedonisme , és a dir, defensor de l´idea que el plaer és el que mou a l´home a obrar.
Marc Aureli d´altra banda defensa l´estoïcisme , els estoics creuen que és savi aquell qui viu segons la naturalesa , però que per poder viure d´aquesta manera prèviament cal descobrir l´ordre del cosmos , que és el que guiarà a l´home en el seu comportament.Creuen que tot és en mans del destí , que per tant val més assegurar-se la pau interior i ignorar les opinions alienes.
John Stuart Mill defensa l´utilitarisme ( hedonisme social) que considera que tots els ésser humans tenim uns sentiments socials , i que la satisfacció d´aquests és font de plaer.
Mill creu que els plaers han de diferenciar-se per la qualitat , no per la quantitat. Mill valora fins a tal punt els sentiments socials que creu que en segons quins problemes del món la persona és capaç de sacrificar-se perque l´altre/es siguin feliç/os.

Les diferències entre les tres concepcions són sobre tot més clares entre estoicïsme i l´hedonisme /hedonisme social.
Mentre que els estoics no creuen que per ser feliç sigui necessari el plaer , les altres dues teories creuen que és totalment necesari el plaer , perque és el que mou als homes a obrar.
La diferència entre Mill i Epicur la trobem en que Mill troba el plaer interior i per tant el que més qualitat té en buscar un bé comú per a tots ,i Epicur és més individualista , no és preocupa tant per buscar plaers comuns.
Cal dir, però , que l´hedonisme social al qual pertany Mill és l´evolució de l´hedonisme que defensava Epicur.

Per a mi la concepció més lògica és la de Mill , estic d´acord en que és el plaer el que ens mou a actuar , és a dir, nosaltres en molts casos actuem d´una certa manera o d´una altre en relació amb les repercusions positives que allò que fem tinguin, per tant volem el plaer.
Discrepo en part amb ell, en una part i és que em sembla molt bé que ell pensi que les persones són capaces de renunciar al seu benestar o a la seva felicitat per la dels altres, i de fet crec que això hauria de ser així… Però no ho és!
Només cal mirar com està el món i es veu clarament que cadascú mira només per ell mateix.

L’ideal de felicitat dels estoics és:
Viure segons la naturalesa, asegurar-se la pau interior , fer-se insensible al patiment , sensacions alienes i la serenitat i la impertubabilitat és la única font de felicitat.
L’ideal de felicitat dels Epicurs és:
Plaer ben calculat d’una manera individual . El nostre intelecte ens serveix per calcular quins plaers són més intensos i duraders i tenen menys conseqüències doloroses.
L’ideal de felicitat dels utilitaristes és:
La felicitat és la satisfacció d’uns dels sentiments socials que tenim els essers humans , hem d’arribar al punt més alt de plaer o felicitat per el major nombre de persones.

Les semblances i les diferències entre Epicurs , Utilitaristes i Estoics són les següents:
Els tres grups( estoics, epicurs i utilitaristes) busquen la felicitat. L’estoicisme i l’epicurisme són una actitud vital permanent . Finalment el tres grups creuen que la filosofia és només per a l’esser humà i no tracten sobre l’idea de Déu.
Les diferències abunden més entre epicurs i estoics tot i que també hi ha amb utilitarisme.
L’epicurisme i l’utiritalisme són dues doctrines en les que predomina el sensualisme (el plaer). Mentre que els epicurs consideren que no hi ha felicitat si es participa en la política .Els estoics consideren que sí que hi ha ,sempre i quan, s’utilitzi aquesta per a beneficiar a l’esser humà.. Els estoics i els epicurs menyspreen la massa .L’utilitarisme és una doctrina social.

Jo crec que la més coherent de les tres , després d’aquesta introducció; és l’utilitarisme.
L’home és un èsser social , tots vivim en familia, en una comunitat. No és possible arribar a aconseguir una felicitat individual . Només podem ser veritablement feliços si els que estan al nostre voltant ho són. Crec que el destí de l’humanitat és ser feliç globalment .

Epicur defensa el plaer propi de la persona això no vol dir que ens em de guiar per les sensacions que ens provoquen mes satisfacció. Sinó tot el contrari seleccionen dolors que casualment els preferim encara mes que el propi plaer.
Per altra banda Marc Aureli ens indica tot el contrari que no ens de deixar emportar pels sentiments propis això implica que no menteixi ni que sigui hipòcrita, que no estigui influenciat pels altres i sobretot que accepti les seves conseqüències i el que li correspongui.
John Stuart Mill defensa que aquella persona que posseeix admiració davant les coses serà una persona amb mes possibilitats d’arribar a la plenitud pròpia. No sentirà enveja d’aquells que ignoren les seves imperfeccions ya que es millor conèixer-les.

Les semblances entre ells es que tots busquen la felicitat pròpia mitjançant camins diferents. Els estoics i els epicuris tenen un acord de fons en la qüestió de la moderació i l’autocontrol. Igual que els epicuris l’ utilitarisme no necessita un bé suprem o un déu.
Les diferencies son que per als epicuris el cos és l’únic que posseïm i cal tenir-ne cura, amb dosis de plaer moderat, mentre que l’estoic tendeix com aquest a menysprear el plaer corporal. L’estoic viu amb un déu còsmic, mentre que l’epicuri desterra els déus i els situa fora dels homes. Els utilitaristes consideren que l’única condició per tal d’estar al món moral és la voluntat explícita de prendre en consideració tant els meus desigs com els desigs que manifesten explícitament els altres.

Per mi la mes encertada es la de Epicur perquè l’esser humà sempre busca el plaer propi encara que en ocasions com diu Epicur seleccionem allò que no ens provoqui plaer a primera vista però desprès es molt mes satisfactori que el plaer instantani. Per exemple: un persona que estudia una carrera en comptes de sortir totes les nits de festa.

Espero que us agradi el meu comentari

Epicur esta defenen l’hedonisme, és a dir, ens està dient que per poder aconseguir la felicitat, hem d’aconseguir el màxim plaer i tenim que evitar tot el dolor possible.
A diferencia d’ Epicur, Marc Aureli esta defenen l’estoïcisme , els estoics diuen que hem de viure segons la naturalesa i per esbrinar això recorren Heràclit que ens diu que tot està en mans del destí i l’única font de felicitat es la impertorbabilitat.
Per últim, John Stuart Mill defensa també l’hedonisme, però més concretament l’utilitarisme. Defensa que els essers humans tenim uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.

La semblança entre totes tres, es que volen trobar la felicitat, però cada una diu que la felicitat es una cosa distinta. Epicur, com ja he dit abans, afirma que hem d’aconseguir el plaer i evitar el dolor; l’ulitarisme també diu que la felicitat és el plaer, però aquest plaer és la satisfacció dels sentiments socials que tenim el éssers humans; i contràriament a aquest dos models de felicitat, està l’estoïcisme que diuen que el plaer no es la felicitat, sinó que l’autentica felicitat es viure d’acord amb la natura i la impertorbabilitat davant del destí.

Per a mi, la més coherent és l’hedonisme i si hem tinc que decantar entre l’epicureisme i l’ulitarisme, prefereixo el primer. Perquè és ben cert que les persones sempre volem aconseguir el plaer damunt i evitar el dolor per no patir, per tant si sempre evitem el dolor i aconseguim el plaer podem parla de que som feliços.

Epicur defensa l’hedonisme, és a dir, la recerca del plaer com a font de felicitat i sentit de l’existència humana. En canvi, Marc Aureli defensa l’estoïcisme, doctrina que defensa la indiferència envers els plaers i els dolors externs. El tercer text, el de John Stuart Mill, té una posició defensora semblant a la d’Epicur ja que defensa l’utilitarisme, també conegut com a hedonisme social, que considera que tothom té els seus propis sentiments socials i que la font de plaer és assolida a partir de la satisfacció que aquests proporcionen.

Per això podriem dir que les concepcions més properes són la d’Epicur (hedonisme) i la de Mill (utilitarisme) ja que ambdues cerquen l’ideal de felicitat a partir del plaer. Però a la vegada s’estableix una diferència entre elles ja que Epicur parteix d’un individualisme i no creu que els plaers hagin de ser comuns, fet que Mill sí que creu. Però la principal diferència entre els tres ideals és que Marc Aureli (estoïcisme) arriba al seu ideal de felicitat a partir de l’absència de plaer ja que no el creu necessari per assolir-la. D’altra banda les concepcions hedonista i utilitarista defensen assolir la felicitat a partir del plaer.

D’acord amb alguns dels meus companys i companyes, crec més coherent l’ideal de felicitat de John Stuart Mill ja que la felicitat no és allò que s’assoleix individualment sinó a partir d’un col·lectiu, és a dir, són les altres persones les que mica en mica complementen i agrandeixen la nostra felicitat. Això demostra que les persones busquem aquest sentiment i mirem de cercar, sempre, aquell plaer que l’acompanya.

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?
Epicur defensa l’hedonisme, la recerca del plaer com a font de felicitat i sentit de l’existencia humana.
Marc Aureli defensa l’estoïcisme, doctrina que defensa la indiferencia envers els plaers i els dolors externs.
John Stuart Mill, defensa l’utilitarisme,etica teologica que relaciona la felicitat en les accions fetes de cada individu. Afirma que és bo allò que ens es útil per a ser feliços.
Troba semblances i diferències entre les tres concepcions. Epicur i Jhon tenen me so meny exaltada la felicitat i el plaer en lam vida humana .Marc Aureli simplement no la nega l’aburreix ,no li interesa per res ell espera que tot vagi passant dador amb elsa designis de la vida.
Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.
La més realista es la de Marc Areli diu realment el que som essers inperfectes ,que només esperem la mort ,i vivim la vida amb una determinada forma d’actuar.
Pero exeptaria mes a Jhon perque en esencia auriem de conformarnos amb el que tenim i no voler retenir tant .

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors? Troba semblances i diferències entre les tres concepcions. Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.

-Epicur defensa l’hedonisme. És pregunta què és el que mou les persones a obrar i arriba a la conclusió de que el plaer és allò que els mou. Segons Epicur, la felicitat consisteix en el plaer.

-Marc Aureli defensa l’estoïcisme, el ser autosuficient, és a dir, valer-se per un mateix. Els estoics també creuen que és savi qui viu segons la naturalesa, el qui s’adona que tot és en mans del destí, de manera que, val més assegurar-se la pau interior i fer-se insensible al patiment i a les opinios alienes.

-John Stuart Mill defensa l’utilitarisme, que considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer. Mill afirma que els plaers no es diferencien per la quantitat, sinó per la qualitat. L’utilitarisme de Mill és qualificat d’idealista perquè valora fins a un punt tant alt els sentiments socials com a font de plaer que creu que un home pot sacrificar la seva felicitat per la felicitat comuna.

Tots tres tenen un mateix fi, la recerca de la felicitat.
L’hedonisme i l’utilitarisme están d’acord en que per ser feliç cal experimentar el plaer i aconseguir evitar el dolor. En canvi, els estoics creuen que per ser feliç cal ser autosuficient i prescindeixen dels plaers.

Estic totalment d’acord am Epicur quan diu que la felicitat és allò que ens motiva a l’hora d’obrar. Crec que la felicitat no és eterna, sinó que dura petits moments i aquests moments són única i exclusivament de plaer.

Les diferents concepcions respecte al terme de felicitat dels autors esmentats a la publicació del blog són les següents:

-Epicur: Defensa el plaer com a principi i fi de la vida feliç. És un plaer assenyat, eficient, amb conseqüències de l’elecció favorables. Escollim el bé primer i connatural, amb moderació. A més, defensa la fugida del dolor en la justa mesura dels guanys i perjudicis, per tant, adopta una postura hedonista, en aquest cas, epicureista.

-Marc Aureli: Diu que cal ser impertorbable als fets externs que estan marcats pel destí o bé fora del nostre abast. La felicitat és apatia, assegurar-se la pau interior, fent-se insensible al patiment i a opinions alienes, per tant, defensa la posició estoica.

-Mill: Per la seva banda, ens explica que la felicitat és l’acceptació d’un mateix, vivint en austeritat, sabent les pròpies habilitats i limitacions i tenint la suficient capacitat per a distingir quina és la qualitat dels béns per a ser feliç. La seva posició és hedonista, especialment utilitarista.

Pel que fa a les semblances, podem dir que els tres autors defensen ideals de felicitat. Mill i Epicur busquen el plaer i fugen del dolor; a més de defensar que és la intel•ligència, l’intel•lecte calculador, el seny, el que calcula els mitjans més adequats per assolir el major plaer possible. A més, les tres posicions defensen portar una vida austera, amb l’acceptació de les circumstàncies que ens envolten per arribar a la felicitat. A més, les concepcions estoica i epicureista defensen una postura més individualista. Per últim, l’estoïcisme i l’utilitarisme de Mill defensen la impertorbabilitat i la intel•ligència per a mantenir-se apàtic i amb prou caràcter per assolir la fita de la qual estem parlant.

Tractant les diferències, podem dir que l’estoïcisme posa l’ideal de saviesa en la impertorbabilitat i els hedonismes en plaers ben calculats. L’estoïcisme també parla en un sentit més individualista, no pas com l’utilitarisme, que tracta la societat. Podem aplicar la mateixa diferència entre l’epicureisme i l’utilitarisme, respectivament. Per últim, cal mencionar que l’epicureisme defensa calcular els plaers més intensos i duradors, mentre que Mill defensa el plaer superior en qualitat.

Pel que fa al meu parer, crec que l’ideal de felicitat més coherent és el defensat pels estoics, encara que sigui una visió egocèntrica, la visió de felicitat com a adquisició de plaers desemboca en un fet més irracional, més emotiu. A més, el fet pel qual l’utilitarisme tingui una concepció universalista el fa massa idealista, ja que un desig és sempre individual i no crec que es pugui traslladar en àmbits socials. Així, crec que cap concepció és perfecta, però la més coherent és la dels estoics, tal i com ja he esmentat. Amb aquest pensament el caràcter es fa més fort i es madura més, encara que potser massa racionalment. Tot i això, crec que el fet pel qual la impertorbabilitat i la consecució de la pau interior és una forma, que encara que sigui egòlatra, de persona intel•ligent.

Epicur ens redacta un text en el qual parla del plaer com a causa de la felicitat, però defensen que no tot plaer és desitjat, sinó que avegades és preferible el dolor. Per això l’esser humà calcula aquest grau mitja de plaer ideal. Aquesta és la teoria de l’hedonisme.Per altra banda Marc Aureli ens exposa la idea dels estoics, persones les quals el seu major ideal de felicitat era la seva pau interior, la seva calma. Persones les quals esperen la mort sense cap mena d’inquietud ni nervis.Les quals viuen per crear una vida de pau i sense escoltar les opinions alienes. Desprès trobem a Mill, que defensa l’utilitarisme (hedonisme social), el qual opina que les persones tenim uns sentiments socials i que quan aquests son realitzats, arribem a una satisfacció, un plaer que ens duu a la felicitat.I aquesta auto-realització intenta ser la més alta possible per adquirir un nivell de felicitat superior.
Comparant les 3 opinions, l’única semblança visible és el seu objectiu de conquerir una felicitat, a través del plaer, adquirint-lo cada un al seu parer. I d’aquí extraiem les seves diferencies, ja que uns busquen el punt mitj entre el plaer i el dolor adequat per ser feliços, altres busquen una pau interior que els ajudi a estabilitzar-se i per ultim esta qui busca ser feliç realitzant-se socialment.

Personalment prefereixo la busqueda de la pau interior, ja que personalment si les persones fosim capases d’ignorar les opinions alienes, d’olvidar-nos de la vida dels demés i preocupar-nos per nosaltres únicament (és a dir, ser una mica egoista) la gent podria arribar a ser molt mes feliç de com ho és actualment.

-En el primer text Epicur defensa l’hedonisme, és a dir, que el plaer és el que mou als homes a obrar. En el segon text Marc Aureli defensa l’estoïcisme, és a dir, la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l’austeritat en els propis desitjos. I per últim en el tercer text Johm Stuart Mill defensa l’utilitarisme, és a dir, té una opinió semblant a la de Epicur perquè l’utilitarisme es un hedoise social, és a dir, que considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és el plaer.

- Els dos textos que es podrien relacionar com a semblants són el de Epicur i John Stuart Mill perquè els dos tenen una concepció de que la felicitat s’aconsegueix a partir dels plaers, i la diferència seria que Marc Aureli s’oposa a que la felicitat s’aconsegueix a partir dels plaers.

- Jo crec que el més coherent és el de John Stuart Mill, perquè crec que la felicitat no s’aconsegueix individualment, un mateix, sinò que necessites a més gent per poder assolir la felicitat.

Pues Epicuro tiene como ideal sobre la libertad al hedonismo, es decir la ausencia de del dolor ya que como pone en su texto no todos los placeres se han de elegir, como tampoco no todos los dolores se han de evitar.
En el segundo texto podemos ver la concepción de Marco Aurelio que es ser feliz siendo autosuficientes, sin tener que valerse de los demás, sin que nos importe las cosas que hagan o dejen de hacer los demás esa es la concepción del filosofo acerca la felicidad.
Para acabar tenemos a John Stuart Mill con su opinión acerca la felicidad que seria que ser feliz es autorealizarce, como nos pone en el texto tenemos que ser personas insatisfechas, saber afrontar las imperfecciones de cada acto ya sea bueno o malo.
-Semejanzas:
El texto de Mill y el de Aurelio, tienes cierta semejanza a la hora de defender que cada persona tiene que ser autosuficiente y autorealizada .
-Diferencias:
Las diferencias se encontrarían entre el texto de Mill y el de Epicuro, ya que el de Mill defiende el hecho de ser una persona insatisfecha, de no ser conformista, mientras que el de Epicuro trata de evitar estar insatisfecho busca su propio bienestar con el placer.
Si yo me tuviese que decantar por una de estas concepciones lo haría por el texto de Mill ya que comparto su misma idea de no ser una persona conformista, no ser una persona que se satisface con lo primero que encuentre a lo contrario me gusta ser una persona que sabe aceptar las imperfecciones que tienen cada acto.

-EPICUR: Defensa l’hedonisme, és a dir, considera la felicitat com un plaer, s’ha de buscar el plaer i rebutjar tot dolor, per tant, cada persona ha de saber quins són aquells plaers més intensos i duradors, aquells que no comporten dolor.

-MARC AURELI: Defensa l’estoïcisme i considera que la felicitat la posseeix aquell que no es deixa arrossegar per els plaers i els dolors, que no menteix, que accepta tot allò que li succeeix, és a dir, ha de ser aquell que sabent que la felicitat exterior es en mans del destí intenta assegurar-se la pau interior fent-se insensible a les opinions alienes.

JOHN STUART MILL:Defensa l’utilitarisme (hedonisme) i diu que hem d’aconseguir la felicitat per al màxim nombre de persones, sabent que els éssers humans tenint uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.Segons aquest filòsof els plaers es diferencien per la qualitat.

SEMBLANCES

Pel que fa a les semblances cal dir que tots estan d’acord en què l’home ha de ser feliç , però sorgeixen les discrepàncies quan s’intenta aclarir com poden ser-ho.Els tres filòsofs defensen un model de felicitat diferent.
Les concepcions d’Epicur i Mill s’assemblen en el fet que els dos consideren que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor (hedonisme).

DIFERÈNCIES

Podem observar una diferència entre Marc Aureli, Stuart Mill i Epicur.Aquest primer defensa que ser feliç és ser autosuficient , valer-se per un mateix sense dependre de res i de ningú, mentre que Stuart Mill i Epicur diuen que la felicitat és l’experimentació de plaer.
També podem establir una altra diferència entre Epicur i Mill, malgrat que pertanyen tots dos al hedonisme.Epicur destaca el plaer ben calculat, en canvi, Mill destaca que és la qualitat la que ens permet diferenciar entre plaers superiors i inferiors.

QUIN TROBES MÉS COHERENT?

Trobo més coherent l’epicureisme perquè considera que es savi qui sap organitzar-se la vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins tenen menys conseqüències doloroses i, se’ls distribueix al llarg de la vida. Aquest dóna importància al plaer, però tenint en compte l’intel.lecte calculador (el seny).

Epicur va ser una de les figures més singular i polèmiques de la filosofia hel•lenística.
Li dona gran importancia al cos com a fonament de l’existència i opina que el sinònim de felicitat es plaer. La felicitat s’aconsegueix mitjançant l’autosuficiència de la persona i la mesurada a l’acció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l’ataràxia o serenitat de l’ànima. Marc Aureli defensa l’estoïcisme, doctrina que defensa la indiferència envers els plaers i els dolors externs. I finalment John Stuart Mill defensa l´utilitarisme que considera que tots els ésser humans tenim uns sentiments socials , i que la satisfacció d’aquest és font de plaer.

Les semblances entre els tres textos es que en els tres busquen la felicitat, uns busquen més la recerca del plaer. Els tres també únicament parlen de la figura de l’esser humà per si sol i no citen la figura de Déu.
Per una altre part la recerca de la felicitat en l’hedonisme i d’utilitarisme estan d’acord que es troba a partir del plaer i el refugi del dolor, que a vegades hem de dir-li que no al plaer perquè pot arribar a tenir diverses conseqüències , en canvi, d’utilitarisme, parla sobre la satisfacció que te cadascú.

Jo personalment estic d’acord amb el utilitarisme ja que parla sobre el grau de satisfacció de cada persona i que pot haver-hi un grau abismal entre una persona i un altre. I per una altre banda, la felicitat s’assoleix per un mateix, no per massa, es a dir , tu ets lliure per poder decidir el teu grau de felicitat.

Epicur va ser una de les figures més singular i polèmiques de la filosofia hel•lenística.
Li dona gran importancia al cos com a fonament de l’existència i opina que el sinònim de felicitat es plaer. La felicitat s’aconsegueix mitjançant l’autosuficiència de la persona i la mesurada a l’acció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l’ataràxia o serenitat de l’ànima. Marc Aureli defensa l’estoïcisme, doctrina que defensa la indiferència envers els plaers i els dolors externs. I finalment John Stuart Mill defensa l´utilitarisme que considera que tots els ésser humans tenim uns sentiments socials , i que la satisfacció d’aquest és font de plaer.

Les semblances entre els tres textos es que en els tres busquen la felicitat, uns busquen més la recerca del plaer. Els tres també únicament parlen de la figura de l’esser humà per si sol i no citen la figura de Déu.
Per una altre part la recerca de la felicitat en l’hedonisme i d’utilitarisme estan d’acord que es troba a partir del plaer i el refugi del dolor, que a vegades hem de dir-li que no al plaer perquè pot arribar a tenir diverses conseqüències , en canvi, d’utilitarisme, parla sobre la satisfacció que te cadascú.

Jo personalment estic d’acord amb el utilitarisme ja que parla sobre el grau de satisfacció de cada persona i que pot haver-hi un grau abismal entre una persona i un altre. I per una altre banda, la felicitat no s’assoleix per un mateix sinó per tota aquella gent que t’envolta i va fent que cada dia sigui millor.
Però el grau de satisfacció el posa la mateixa persona.

Quins ideals de felicitat defensen cada un dels autors?

Epicur defensa l’ideal de l’hedonisme. Més concretament l’ epicureisme. En el text es veu clarament ja que parla del plaer. La mateixa paraula hedonisme conté implícitament la paraula plaer o hedone. Aquest ideal es basa en que els éssers humans fugim quan sentim que s’aproxima el dolor. Busquem el plaer i la comoditat de les accions. Quan parla de que cal jutjar les coses en una justa mesura, ens vol fer saber que no sempre hem de conformar-nos amb un plaer immediat ja que és possible que a la llarga pugui ser un dolor.

Marc Aureli per la seva banda defensa l’estoïcisme. Demana que les persones ens fem insensibles al dolor i al patiment, a les opinions alienes a nosaltres… aquest ideal creu que les persones arriben al punt de ser sabies quan se n’adonen que no poden fer res i que tot està en mans del destí, per tant, procura aconseguir la pau interior tan ansiada fent-se insensible al patiment.

John Stuart Mill és un clar defensor de l’ utilitarisme. En la frase en que compara un porc amb un ximple i un ésser humà insatisfet amb un Sòcrates, deixa entreveure la seva clara predisposició a que només aquelles persones que han experimentat els dos tipus de plaers (superiors i inferiors) definits per la seva qualitat poden decidir-se pels superiors i per tant intel•lectuals que més tard els portarà a la felicitat.

Semblances:

Bé, una de les semblances que he trobat és que tots els ideals de felicitat fan una recerca de la felicitat d’aquí el nom de ideal de felicitat). En certa manera, l’hedonisme i l’estoicisme, tracten sobre fugir del dolor. El primer diu que els humans fugim gairebé inconscientment del dolor mentre que el segon ens incita a desenvolupar la nostra impertorbabilitat.

Diferències:

Tot i que les tres busquen maneres de trobar la felicitat, ho fan a través de diferents mètodes. L’estoïcisme busca la pau interior i a través d’aquesta, la felicitat. L’hedonisme (epicureisme) calculant i organitzant-se la vida segons els plaers que poden ser més duradors i tenir menys conseqüències doloroses. L’utilitarisme al contrari busca la qualitat dels diferents plaers per tal d’aconseguir aquells que considera superiors i a través d’aquests la felicitat.

QUIN CREUS MÉS COHERENT?

Bé, cadascú té la seva opinió i per tant el seu propi ideal de felicitat però si hagués d’escollir entre tots tres jo crec que la primera opció entre hedonisme i estoïcisme, escolliria el primer ja que em veig incapaç de no sentir dolor, pena, alegria o qualsevol dels diversos sentiments que cada dia afloren al teu interior. Crec que ningú pot ser capaç d’aguantar un dolor molt intens i no mostra-ho o al revés. Els sentiments són una cosa que no es pot controlar, sorgeixen i desapareixen sols i tú només ets el cos que representa l’expressió d’aquets. No es pot evitar.
En quan el tipus d’hedonisme, estic més d’acord amb el epicureisme ja que crec que amb un plaer assenyat t’estalvies molts dolors i tens un plaer més duradors. No obstant, no m’agrada la idea de passar-me la vida calculant els plaers. Com ja he dit abans, prefereixo tenir el meu propi model de felicitat.

L’ideal de la felicitat segons Epicur és:
Que el plaer és el sentiment que mou a tota persona, tothom pren totes les decisions a partir del que ens serà més complaent i menys dolorós, encara que de vegades hem de renunciar a coses que ens donen plaer per que van lligades a conseqüències doloroses. De vegades preferim patir durant un temps si sabem que en conseqüència d’aquest patiment obtindrem un plaer major que ens compensi el patiment.

L’ideal de la felicitat segons Marc Aureli és:
Està defensant l’estoïcisme, és a dir, que pensa que el qui és realment savi és el que viu segons la naturalesa, el qui és aliè a les coses externes, el que és insensible al patiment. Marc Aureli ens diu que la vida és un combat perpetu, per que les coses mai són segures i van canviant contínuament, que la filosofia ens ajudara a prendre les decisions, a no deixar-nos endur pels plaers ni pels patiments i a que pensem i fem les coses reflexionant.

L’ideal de la felicitat segons els utilitaristes i Jhon Stuart Mill és:
Mill defensa l’hedonisme, defensa que son feliços els que es coneixen, saben dels seus defectes i els accepten. Mill opina que tota persona té uns sentiments socials que vol realitzar i que quan aquest s’ha realitzat de manera favorable sentim plaer, i per tant som feliços. També diu que s’ha de buscar la felicitat del col·lectiu.

SEMBLANCES
Les seves semblances són sobretot al objectiu, les tres concepcions miren de trobar la felicitat encara que cadascuna la troba d’una manera diferent. Mill i Epicur s’ha semblen per que volen arribar a la felicitat però volen evitar el patiment. Marc Aureli i Epicur són dues posicions més individualistes que no pas la de Mill.

DIFERÈNCIES
Que Mill busca la felicitat col·lectiva, en canvi Epicur i Marc Aureli defensen més la felicitat individual, Epicur i Mill defensen que per ser feliç s’ha de sentir plaer mentre que els estoics defensen que és l’absència de plaer (i de dolor) el que ens dona la felicitat.

LA MÉS COHERENT
Per a mi el més coherent és l’epicur, que és el que busca la felicitat en el plaer i intenta evitar el dolor. Les persones som éssers egoistes majoritàriament així que busquem la felicitat pròpia, ser feliços, i obtenir el màxim plaer evitant totes les conseqüències possibles. També som capaços de patir per tal d’aconseguir un plaer millor.

Epicur defensa que el plaer es allò que ens mou.Segons Epicur és savi qui sap organitzar-se la vida calculant quins plaers són més intensos i durardors i per tant també cada persona tria els plaers que vol evitant si pot l’existencia de dolor.Aquest filòsof defensa l’hedonisme,més específicament l’epicureisme.

Marc Aureli defensa l’estoïcisme ja que segons aquest val més assegurar-se la pau interior i fer-se insensible als patiments i les opinions alienes.

John Stuart Mill,defensa l’ultilitarisme. El filòsof,com tots els utilitaristes, considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials que es la nostra font de plaer.La fita de la moral consisteix en assolir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

En torn les semblances,els tres filòfofs tenen el mateix objectiu: assolir la felicitat de l’ésser humà.
També es mostra una semblanca entre l’estoïcisme i l’epicureisme ja que tenen un caràcter individualista.

Pel que fà a les diferències cal dir que encara que els tres autors busquin en camí per arribar a la felicitat, tots tres ho volen fer d’una forma ben diferent.
L’epicureisme consisteix en un plaer ben calculat i en canvi Mill afirma que el que ens ajuda a diferènciar entre la plaers superiors o inferiors es la qualitat, no la quantitat.
L’estoïcisme i l’epicureïsme, com ja he esmentat abans, tenen un caràcter individualista, i l’utilitarisme es basa en la societat, en els sentiments socials.

Al meu parer, encara que ens ajudi a ser més feliços o no la societat, penso que es més coherent l’estoïcisme ja que avui en dia qüasi be tots els éssers humans ens preocupem molt sobre l’opinió dels altres i si fóssim una mica més egocèntrics com defensen els estoics,i ens féssim més insensibles al patiment, seríem més feliços.

Epicur, defensa l’hedonisme, és a dir, considera que el plaer és la font de la felicitat, que s’ha de buscar el plaer i rebutjar el dolor.

Marc Aureli, defensa l’estoïcisme, és a dir, la indiferència envers els plaers i els dolors externs. Aquell que accepta tot allò que li succeix.

Jonh Stuart Mill, defensa l’utilitarisme (hendonisme). Explica que és més feliç aquella persona que gaudeix amb poca cosa. Parla de que la felicitat que podem trobar al món és imperfecta, però que em de saber comformar-nos amb les nostres imperfeccions, i que pel fet de reconeixer-les no hem de sentir enveja d’aquell que no ho reconeix, perquè com bé diu Marc aurelli: “És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet.”

Pel que fan les semblances entre aquests filòsofs podriem dir que tots creuen que l’home a de ser feliç però s’oposen en el moment de triar com ha d’arribar a ser-ho.
Epicur i Mill podríem dir que s’assemblen més pel fet que els dos opinen que la felicitat s’aconsegueix a través del plaer.
La diferència més superficial és el fet de que Marc Aurelli defensa que la felicitat no és troba a través del plaer.

Segons el meu parer els meus coherents serien Epicur i Mill. Però si m’haguès de decantar cap a un dels dos diria Jonh Stuart Mill, ja que la felicitat no s’aconsegueix individualment sinò que són les persones que t’envolten les que t’ajuden a aconseguir-la.

Epicur defensa el plaer com a principi i fi de la felicitat. Per als epicuris el cos, és l’únic que posseïm, i per tant cal tenir-ne cura i fer-lo feliç donant-li una vida de plaer moderat. Per ells el plaer i el dolor no són els principis que organitzen la nostra vida, sinó més aviat el contrari, el plaer i el dolor son fins i conseqüències.
Marc Aureli, menysprea el plaer corporal, per ell l’autentica felicitat radica en la virtut, en l’ autocontrol i fortalesa de l’anima, que ens fa impertorbables enfront la desgràcia i el destí.
John Stuart Mill, considera que la finalitat de l’acció humana, específicament la felicitat s’aconsegueix a través de les accions humanes, està vinculada a la realització d’accions útils, només es pot arribar a ser plenament feliç quan la gent del voltant també ho és.

Diferències: els epicuris defensen que la felicitat s’aconsegueix mitjançant l’autosuficiència de la persona, pel contrari els utilitaristes, defensen el màxim de benestar pel màxim nombre de persones possibles, la felicitat com a concepte col•lectiu.
Els epicuris donen una importància fonamental al cos, al plaer i al dolor, en canvi els estoics menyspreen el plaer corporal.
Semblances: els epicuris i els estoics estan d’acord en la qüestió de la moderació i l’autocontrol. Tots dos consideren que l’època dels déus ja ha passat i que la filosofia és només per a humans.
Els epicuris i els utilitaristes identifiquen la felicitat amb el plaer.

Per mi la més coherent seria la de John Stuart Mill, perquè entenc la felicitat com un estat d’ànim col•lectiu, com aquella cosa compartida, i no pas com un sentiment aïllat.

Segons el meu parer, és clarament identificable que l’ autor que introdueix els conceptes de plaers dintre del tema de la felicitat és sense dubte Epicur, ja que com és pot identificar en el seu breu fragment, l’ ideal de saviesa per la felicitat és aquell capaç de saber identificar entre els plaers i els dolors, escollint així mateix quins són els que li poden produir un plaer més durader vers un dolor, encara que la persona hagi de suportar un dolor major per arribar al plaer més durader que li aporti la felicitat.
A continuació, l’ autor que perany a l’ escola fundada per Zenó de Cition, pertany al estoicisme ja que podem observar clarament com aquest ideal es basa a més de la naturalesa per el destí, reiterant-se continuament en preguntes futures que encara estan per esdevenir.
El paper del destí ens mostra clarament com Marc Aureli aprofundeix en la felicitat amb una pau interior ( geni interior).
En canvi Mill ens enfonsa en l’ utilitarisme .
Les diferències més clares les trobariem entre l’ autonomia estoicista i el hedonisme, ja que suponen dues diferències ben clares ja que el primer es basa en no dependre de res sinó en un mateix i el hedonisme en l’ adquisició de plaers i el rebuig dels dolors, principalment . Encara que trobem una diferenciació clara entre l’ individual de Epicur i el social de Mill. Com una semblança, en podríem parlar de l’ últim fet esmentat: l’ individualisme en els dos primers, ja que el corrent utilitarista consisteix en trobar el nivell més alt de felicitat en el nombre més elevat de persones.
Per això, segons la meva persona, em decantaria més pel de Epicur, ja que crec més en els dolors, i el patiment, ja que soc una persona una mica negativa i per tant quan hi estic feliç ho sé valorar com el plaer descrit per Epicur.

* Epícur està a favor de l’hedonisme per tant defensa que el bé moral s’identifica amb el plaer (absència de dolor). Segons l’hedonisme l’intel·ligència ens ajuda a els mitjans que ens proporcionaran els majors plaers.

* Marc Aureli, defensa l’estoïcisme en les seves Meditacions, fundat per Zenó de Cítion i que diu que cal assegurar-se la pau interior, deixar de banda els dolors i els plaers i seguir el que el destí hagi predeterminat per a cadascú.

* John Stuart Mill ens mostra en el tercer text, l’utilitarisme, un altre cas d’hedonisme.
Mill defensa que un assolirà la felicitat a través dels plaers, que distingeix en superiors i inferiors, diferenciant-los en la qualitat de cadascun.

Les principals semblances són que tots tres busquen la felicitat de l’ésser humà, tot i que des de tres visions diferents. Les que es troben més properes són l’hedonisme d’Epícur i l’utilitarisme de Mill, doncs ambdós filòsofs busquen la consecució d’aquesta felicitat sense cap mena de dolor, a través dels plaers.

La diferència més important trobem en la comparació d’aquestes tres concepcions, la trobem entre l’utilitarisme i l’estoïcisme, on un determina que la felicitat és assolir plaers i l’altre no els creu necessaris.
Una altra diferència és que Epícur ens parla de plaers més duradors i menys duradors, mentre que John Stuart Mill té en compte per diferenciar-los la qualitat de cada plaer.

De les tres concepcions, la que trobo més adient és la que defensa J.S.Mill, doncs penso que un dels factors claus a l’hora de la recerca felicitat són tots aquells que ens envolten (la societat), i ell és l’únic que ho té en compte.

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?
Epicur defensa una variante de l’hedonisme que rep el seu propi nom (epicurisme) on es busca el un plaer individual ben cacula. El qui se sap organitzar la vida, aquest es el qui en pot treure més plaer, i per tant més felicitat.
Marc Aureli defensa en el seu text l’estoïcisme, ja que deixa el seu futur en mans del destí i la natura, i viuen segons ella, ja que només axí, descobrint la nostra cara més salvatge que ens fa viure d’acord amb la natura. Com tot es en mans del destí, la única cosa que és en les nostres mans és assegurar-nos la pau interior i fer-nos imperturbables als agents aliens a la nostra persona.
Mill, per part seva, defensa l’utilitarisme. Ens explica que el feliç no és aquell qui te molt, sino el qui sap treure el millor d’alló que té. La frase “És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet” exposa clarament la seva idea que els plaers intel•lectuals (persona i Sòcrates) són millors que els físics (porc i ximplet).
Troba semblances i diferències entre les tres concepcions.
Totes elles intenten donar una resposta a una mateixa pregunta: Com hem d’actuar per ser feliços?. Els tres miren de donar una resposta apropiada amb la seva manera de pensar i d’actuar, però ho fan de maneres molt diverses. Mentre que en el text d’Epicur prima la subjectivitat i la part més animal de la persona, en el text de Mill, es veu clarament l’enfocament més general del seu text, ja que segons la seva manera d’aconseguir la felicitat és aconseguir la màxima felicitat en el major nombre de persones.
Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.
Com ja em comentat avui a classe, crec que la teoria de Mill és totalment oposada a la meva manera de fer i de pensar, ja que dona a la raó una primacia massa important, ja que ara per ara, obtinc més plaer sensible que no pas intel•lectual, ja que abans de llegir un assaig filosófic de Descartes, prefereixo veure un partit de bàsquet amb una bossa de crispetes a les mans.
La teoría d’Epicur es massa radical des del meu punt de vista, ja que no veig factible la idea d’abandonar-nos a les mans del destí i dedicar-nos solsament a procurar-nos la pau interior.
Per eliminació, per mí, la teora més coherent és la de l’emperador Marc Aureli, ja que ens defineix el que realment som, un no res en un cosmos infinit. La nostra vida es un combat perpetu, sempre trobem amb qui lluitar. La seva actitut alliberadora davant la mort contrasta amb la meva actitut, que podríem calificar com a temorosa.

Epicur, fundador de l’epicureisme, defensa l’hedonisme, amb la qual cosa considera propi dels éssers humans buscar el plaer com a base de felicitat i rebutjar, per tant, el dolor que provoca insatisfacció. Així doncs, podem dir que el bé moral s’identifica amb el plaer, un plaer ben calculat tenint en compte el seny que ens porta a organitzar la nostra vida d’acord amb aquells plaers que són efectius i duradors i que, lògicament, eviten conseqüències doloroses.

Marc Aureli, un dels defensors de l’estoïcisme, considera que l’autèntica persona feliç és aquella que viu aliena als plaers, vicis, dolors…acceptant tot allò que succeeix, ja que alguna cosa passa per què ha de passar necessariament al estar tot en mans del destí. Així ens hem d’assegurar la pau interior fent-se insensible al patiment ja que l’única font de felicitat és la serenitat, impertorbabilitat.

John Stuart Mill, defensa una altra posició pròpia de l’hedonisme anomenada utilitarisme. Aquest corrent afirma que la fita principal de la moral consisteix a assolir el nivell més alt de felicitat per al major nombre de persones. A més, també considera que tots nosaltres tenim uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer. Aquesta satisfacció es correspon amb la connexió amb altres persones i amb l’extensió de la felicitat.

Pel que fa a les semblances, cal dir que tots tres es mostren d’acord amb que és possible arribar a la felicitat, tot i que cadascun d’ells defensa una forma diferent d’obtenir-la. A més, Epicur i John Stuart Mill defensen el mateix camí per arribar a obtenir la felicitat: experimentant el plaer (hedonisme).

En canvi, pel que fa a les diferències entre tots tres filòsofs podem destacar la seva manera d’interpretar la felicitat perquè encara que Epicur i John Stuart Mill pertanyin al mateix corrent (hedonisme) podem dir que pertanyen a la vegada a escoles diferents: Epicureisme i utilitarisme, respectivament. La primera d’aquestes considera que la felicitat s’associa amb el plaer calculat i amb seny. En canvi, la segona d’aquestes escoles defensa el plaer per arribar a la felicitat però defensant un tipus de plaer col·lectiu i qualitatiu,del qual podem distingir plaers superiors i inferiors.

Finalment, segons el meu parer trobo molt més coherent i lògic l’epicureisme ja que té en compte la intel·ligència per calcular els mitjans més adequats per poder assolir el major plaer possible i poder, així, fugir del dolor.

La concepció de la felicitat de Epicur consisteix en que la persona per ser feliç necessitar el plaer i aquest plaer ha de ser amb mesura ja que s’ha d’evitar els plaers que a la llarga produeixen problemes majors. La concepció dels estoics es que l’ esser humà ha de viure segons la naturalesa, fer-se insensible al patiment , tenir pau interior i esser impertorbable és la única font de felicitat. Per acabar Jhonn Stuart Mill defèn l’Utilitarisme que es partidari de realitzar allò que proporcioni be a mes quantitat de persones.

Les semblances entre aquestes tres concepcions es que totes es busca el que necessita la persona per a ser feliç Mill i Epicur creuen que es mitjançant els plaers i ne canvi els estoics opten per una pau interior mostrant-se impertorbables davant dels fets externs.

La posició mes coherent es al de Epicur ja que els plaers son els que donen la felicitat però s’ha de tenir seny i resistir-se a aquells que pugin portar a la llarga un mal major.

Epicur ens explica en el fragment del seu text a valorar els plaers, i parla d’aquests com els béns primers, ja que la vida mateixa és el plaer més gran existent, deixant clar que al llarg d’aquesta del ben cert apareixeran més plaers com també més dolors. També és cert que durant la nostra vida neguem molts plaers, ja que com a éssers humans que som tenim llibertat, i això comporta haver de triar entre uns plaers i uns altres, o, per una altra banda, escollir un dolor sabent que a llarg termini ens comportarà un plaer més gran que el que ens hagués pogut produir inicialment. Finalment, també s’ha de tenir en compte que les coses es poden mirar des de dos costats: potser un fet et pot semblar molt dolent ara, però a la llarga servir-te de molt. Per exemple, nosaltres mateixos ara estem estudiant com a bojos pels exàmens, i això es podria considerar com un “dolor”, però quan estiguem de vacances ho agrairem, ja que aquest estudi haurà fet que en recollim els seus fruits. O també, moltes vegades, satisfem un plaer per contraproduir un dolor… qui no haurà menjat mai un dolç en una època trista o depressiva? Però també hem de tenir en compte que el major plaer és no sentir cap dolor, ja que no hi ha res com sentir-se sa i feliç.

El text dels estoics parla del comportament humà, el que és l’home i com ha de comportar-se segons la filosofia. Els estoics defensaven que només era savi aquell que vivia segons la naturalesa, i per això era elemental descobrir l’ordre del cosmos.

En el tercer i últim text, Stuart Mill ens explica que aquell que es està content amb poca cosa, serà més fàcil d’acontentar; aquell que amb un somriure de l’altre ja és feliç serà més fàcil d’ acontentar que no pas aquell que precisa d’elogis, regals i adoracions. Però per una altra banda, aquell que sap que res no és perfecte, podrà conformar-se amb aquesta imperfecció, i no per això haurà de tenir enveja d’aquell que no se n’adona de les imperfeccions i viu feliç amb les seves fites. Finalment, ens diu que és millor ser una persona que no és completament feliç però comparteix la seva felicitat amb els demés, que una altra que es egoistament feliç. I si aquesta persona egoista, (per la qual Stuart Mill posa uns altres exemples) nega aquesta afirmació, és perquè no coneix l’estat de l’altra persona, perquè no ha utilitzat l’empatia per posar-se en el seu lloc i provar d’experimentar les seves emocions, plaers i sentiments.

Com a conclusió, penso que són tres formes diferents de valorar els plaers, ja que mentre la primera parla del plaer com a contraposició al dolor, incloent-los directament en al vida de les persones; en la segona ho explica englobant-los dins de l’univers i tenint en compte la vida amb la naturalesa i en la tercera ens parla d’uns plaers i d’una forma de pensar que ha d’englobar a tota la societat, i que pensa més en la resta de les persones que en un mateix: per tant, amb solidaritat.
Finalment, les que em semblen més lògiques són la primera i la tercera teoria, ja que la primera és la que més em quadra amb el meu món i la tercera és la que més hauria de quadrar-hi, i la que ens agradaria que quadrés, però la qual, penso, és només una utopia.

Epicur, Marc Aureli i Jhon Stuart Mill són tres autors que tenen concepcions diferents sobre els ideals de felicitat. En primer lloc, trobem Epicur que va ser el fundador de l’epicureisme que va neixer a Grècia en l’època hel.lenistica. Epicur considera que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor tal i com diu en la primera frase del fragment Carta a Menceu “Diem que el plaer és el principi i el fí de la vida feliç”. Per tant, pensa que es savi qui sap organitzar-se la vida calculant quins plaers són més intensos i duradors i quins tenen menys conseqüencies doloroses ja que “tot plaer per a la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s’han d’escollir.” Marc Aureli, en canvi, defensa l’estoïcisme sent un dels estoics més coneguts. Els estoics, juntament amb els cínics, defensen que ser feliç es ser autosuficient, valer-se per un mateix sense dependre de ningú. Seguint amb la idea de que és savi qui sap ser feliç els estoics creuen que és savi qui viu segons la naturalesa , qui se’n adona que tot està en mans del destí i per tant, s’ha d’assegurar la pau interior i fer-se insensible al patiment: “que accepti tot el que li succeeixi o correspongui, i en definitiva que esperi la mort amb paciència”. Per últim quan parlem de Jhon Stuart Mill parlem d’un clàssic utilitarista. L’ utilitarisme també és un tipus d’hedonisme. Mill afirma que els plaers no es diferencien per la quantitat sinó per la qualitat de manera que hi ha plaers superiors i plaers inferiors. A més, considera que les persones que han experimentat tots dos prefereixen els plaers intel•lectuals i morals, d’aquí ve la frase que a la vegada té relació amb la fotografia penjada en el bloc : “És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet”

Podem veure com els tres autors estan d’acord que els éssers humans volen ser feliços i el seu objectiu era respondre a la pregunta “què podria fer per ser feliç?” que té el seu origen a l’ètica a Grècia. A més a més, podem dir que Epicur i Mill defensen la mateixa resposta davant aquesta pregunta: hedonisme, és a dir, els dos autors consideren que és feliç qui sap experimentar el plaer i aconseguir evitar el dolor. Tanmateix, Epicur parla d’un plaer calculat mentre que Mill parla de plaers diferenciats qualitativament. Els estoics es diferencien ja que, tal i com he esmentat anteriorment, consideren que la felicitat és ser autosuficient i no parlen de plaers sinó que parlen d’impertorbabilitat.

Personalment, crec que l’epicureisme és més coherent ja que crec que la felicitat es aquell estat que s’aconsegueix amb el benestar d’una persona amb ella mateixa. I aquest benestar consisteix en valorar els plaers i evitar els dolors. Per tant, tal i com diu Epicur és feliç qui sap organitzar-se la vida adonant-se de quins plaers són més intensos i duradors i quins tenen menys conseqüències doloroses. A més, crec que l’estoïcisme afirmant que estem sotmesos a les mans del destí i que l’únic que podem fer es assegurar-nos la pau interior està negant la possibilitat de les persones de ser lliures ja que defensa el determinisme cosmològic.

En el primer text trobem defensat l’epicureisme, que com a forma d’hedonisme que és, identifica la felicitat com a plaer. L’ésser humà ha de ser capaç d’escollir aquells plaers que els atorguin més satisfacció, però tenint en compte la diferencia entre la forma i els efectes; és a dir, suportar durant un temps determinat dolor (forma negativa) ens pot portar a un plaer molt satisfactori (efecte positiu), i al inrevés.

En el segon text, es reivindica l’actitud impertorbable que ha de tenir aquell que busca la felicitat, mitjançant el rebuig als plaers externs i el treball per una pau interior (savi ideal – estoïcisme). Defensada per Marc Aureli.

Per últim observem la actitud de Stuart Mill, clarament utilitarista (Hedonista – Felicitat = Plaer). Basa la seva filosofia en la aritmètica de plaers, i intenta quantificar-los per escollir aquells que aporten més satisfacció als humans.

La semblança més evident sorgeix entre la filosofia d’Epicur i de Stuart Mill, ja que ambdós filòsofs defensen l’hedonisme per aconseguir la felicitat, és a dir, identifiquen del terme felicitat amb el plaer. D’altra banda, aquestes són tres teories que persegueixen un mateix objectiu (aconseguir la felicitat), però des de punts de vista diferents.

Pel que fa a les diferències, trobem anteposades les filosofies dels hedonistes (Epicur i Stuart Mill) amb la de Marc Aureli, ja que tenen pensaments diferents pel que fa al assoliment del a felicitat (Hedonistes = Plaer, Marc Aureli = Autosuficiència). Dins del mateix corrent hedonista podem trobar diferències: Mentre que l’epicurisme defensa un plaer premeditat i ben estructurat, l’utilitarisme de Stuart Mill es centra totalment en la qualitat dels plaers.

Al meu parer trobo més coherent la posició d’Epicur, ja que comparteixo la opinió de que en aquesta vida hi ha plaers superiors i plaers inferiors. A més, igual que Stuart Mill, crec que aquella persona sàvia és aquella que sap escollir bé entre les diferents opcions.

Epicur
Defensa que el plaer es un bé ,de la mateixa manera que elo dolor es un mal .Cal jutjar per poder escollir ,els guanys i els perjudicis del bé com d´un mal i ,a l´inreves .
Marc Aureli
exposa que l´home no es deixi arrosegar pels plaers ni pels dolors que accepti tot allò que li succeeixi .Es a dir intenta assegurar-se la pau interior .
John Stuart Mill
Comenta qui gaudeix amb poca cosa té més oportunitats de trobar satisfacció plena ,es conscient que la felicitat es pot trobar en el món ,i pot aprendre a suportar les seves imperfeccions .
Semblances
els tres autors ,busquen el ser feliç .Epicur i Mill s´assemblen perque els dos busquen la felicitat i evitar el dolor .
Diferències
Marc Aureli a diferència de Mill i Epicur defensen que ser feliç es ser autosuficient i no dependre de ningú , és a dir , tenir la seva pròpia llibertat .
Epicur destaca el plaer amb un bon seny ,mentres que Mill diun que el plaer depèn de la qualitat .
Quin creus que és més coherent?
pel meu punt de vista crec que es més coherent l´epicureisme sap organitza -se la vida ,escollint quins plaers son mes duradors i creen menys dolor.

He de dir que tot y que no crec pas en la paraula felicitat dels tres models de felicitat el que ,menys hem desagrada es l’hedonisme defensat per Epicur (epicureisme) es doncs aquest el mes coherent per mi.

Epicur ens diu que hem de buscar el plaer y rebutja el dolor, considera per tant, que en la recerca de la felicitat cal mirar d’orientar les nostres eleccions cap a les situacions o moments que ens ofereixen un plaer durador, tot i que abans agim de haver patit per aconseguir-lo, y distribuir-los al llarg de la vida, no pas agafar els plaers mes fàcils d’aconseguir però que desprès ens porten dolor. Actitud molt sàvia per tan el savi es feliç, la saviesa es doncs, buscar el plaer y tenir seny per distribuir-lo.

Marc Aureli: com defensor de l’estoïcisme que es, diu que em de ser impertorbables als fets externs, hem de tenir un domini de si, controlar el nostre mon interior y evadir-se de tot el que es propi del mon exterior que pot enderrocar la felicitat que controlem que es la del nostre mon interior.

John Stuart Mill: segons aquest filòsof, serem feliços sempre que visquem en austeritat, considera com a font de plaer el que s’anomena sentiments socials.
Per aquest autor la felicitat del intel•lecte supera la felicitat física en aquest aspecte crec que es un idealista, y que no crec pas que argumenti raons per arribar a aquesta conclusió.

Els tres autors coincideixen en alguna cosa que jo no hi estic pas d’acord que es, que l’home pot ser feliç es a dir, que la felicitat existeix. A mes a mes els tres intenten donar a conèixer uns ideals de felicitat comuns per tothom, volen universalitzar els ideals de felicitat, volen dir que tothom ha de encaminar la seva vida de manera similar respecte als ideals donats per ser feliç? Doncs no hi estic d’acord crec que si hi ha alguna cosa que mereix ser plenament subjectiva, no es sinó altre cosa que l’ideal de felicitat.

Hi ha una gran diferencia entre els ideals defensats per Aureli y els defensats per Epicur y Mill, ja que l’hedonisme y l’estoïcisme son mol diferents especialment entre l’estoïcisme y l’epicureisme, que son gairebé contraris.

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?
Epicur, defensa l’hedonisme, que busca la felicitat del plaer i un sentit a l’existència humana i es per aquesta raó que existim.
Marc Aureli, defensa l’estoïcisme, que es viure segons la natura, i ser autosuficients.
Mill, defensa l’utilitarisme, que diu, que hem d’aconseguir la felicitat, per a quantes mes persones millor, i això dona un plaer millor.

semblances i diferències entre les tres concepcions.
Totes tres s’assemblen en que tracta sobre com trobar la màxima felicitat.
Diferencies, es que la primera dues defensen que es necessari el plaer, mentre que l’altre defensa que no es necessari, de les dues amb necessitat de plaer, una d’elles parla sobre el plaer individual, i l’altre, sobre un plaer global.

Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.

Jo crec que la primera, te raó a que busquem, plaers individuals, però també trobem que per sobre d’aquest, també es busca un ideal de felicitat global. El que hem de deixar els plaers de banda, crec que passaríem llavors a comportar-nos com “maquines” sense, cap objectiu a la vida. Jo estic d’acord amb el primer i el tercer, es veritat que podem buscar el propi plaer, però també hem de pensar en els demés.

IDEALS:
- Epicur: Defensa que els nostres béns són jutjats segons el plaer que ens proporcionen, però hi ha vegades que no tots els plaers són bons i hi ha vegades que el dolor no s’ha de rebutjar, per això diu que s’han de tenir en compte els prejudicis.
- Marc Aureli: Defensa que la persona és individual i que ha d’esperar la mort, però sense patir simplement aconseguint beneficis positius de les accions que realitza.
- Johon Sturat Mill: Defensa que la persona que coneix les imperfeccions de la felicitat, per tan no se sent satisfeta en el mon. Però per contrari puc dir que aquest insatisfet sap trobar-hi el positiu en aquestes imperfeccions, per tan es sap adaptar al que té. Cosa que el que no és concient de les imperfeccions de la felicitat no sap valorar el que te.

*SEMBLANCES I DIFERENCIES:

Tots tres busquen explicacions per parlar de la felicitat, sobre quina es la manera d’arribar-hi.
Pel que fa a les diferències Epicur creu que la felicitat s’aconsegueix mitjançant els plaers, tot i que a vegades els plaers poden ser dolents i per això s’han de tenir en compte els prejudicis.
Pel que fa a Marc Aureli creu que la persona ha d’acceptar la mort i l’unic que pot fer davant l’espera és no patir mentre visqui. i per ultim Mill defensa que la persona que accepta les imperfeccions de la felicitat es qui saps adaptar-se en el mon que li ha tocat viure. Per tan podem veure com tots tres pensen coses diferents segons quina es realment la actitut que s’ha de seguir per arribar a viure plenament.

Quina creus que és la més coherent?
Per mi considero que és la d’Epicur, perque lrealment la felicitat és quan et trobe bé en tu mateix i per tan estas be tal i com estàs.

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?
Epicur defensa l’hedonisme perquè diu que hem d’anar en busca dels plaers per trobar la felicitat i el sentit de l’experiència del ésser.
Per la seva banda Aureli es clar defensor del estoïcisme, que es una doctrina que no dona importància als plaers ni als dolors externs.
Al tercer text, el de J.S. Mill, te una posició que s’assembla a la D’Epicuri perquè esta defensant l’utilitarisme, aquesta teoria defensa que tothom te els seus propis sentiments.

Troba semblances i diferències entre les tres concepcions.
Les tres concepcions s’assemblen en que les tres arriben a un mateix objectiu: la felicitat.
Peró no es posen d’acord en la manera d’aconseguir aquest objectiu. Les maneres del primer i el tercer text, el de Epicur i el de Mill, respectivament, guarden una relació, i esque totes dues doctrines diuen que a la felicitat s’arriba amb l’absència de dolor.

Quina creus que és la més coherent? Justifica la resposta.
Crec que la mes coherent es la primera, la defensada per Epicur, perquè crec que amb l’absència de dolor i amb plaer es pot arribar a la felicitat.
Encara que també penso que a la felicitat total no es pot arribar, perquè l’ésser humà per naturalesa es ambiciós i no es conforma mai amb el que te si no que vol mes i mes.

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?

* Epicur: Es mostra a favor de l´hedonisme, és a dir, la recerca del plaer i la rebutja al dolor. Així, defensa que la principal font de felicitat és el plaer, que cada persona ha de descobrir els seus plaers més intensos.

* Marc Aureli: Defensa l’estoïcisme, és a dir, que no l´afecten els plaers ni els dolors sinó que és fa insensible a les opinions externes.

*John Stuart Mill: Defensa l’utilitarisme, també conegut com a hedonisme social. Aquet consisteix en poder transmetre la felicitat al major nombre de persones, així doncs crear una societat feliç i satisfeta basant-se en la qualitat de les sensacions.

Semblances i diferències:
Els tres filòsofs msotren tres models de felicitat, i els tres coincideixen el que l´ésser ha de ser feliç. Epicur i Mill mostren punts semblants pel que fa a la recerca del plaer i fins i tot, evitar el dolor.
Les discrepancies és donen alhora de expressar com a de cercar l´home la felicitat.
Marc Aureli diu que no s´obtindrà mitjançant el plaer, Mill diu que amb el plaer si que s´obtindrà però és bas en la qualitat i Epicur mostra un plaer calculat.

Quina creus que és la més coherent?
Crec que els més coherents són els de Mill i Epicur. uposo que mi identifico més per l´epoca i la situació en que Marc Eureli va escriure aquest model.
Per una banda, Epicur mostra la recerca del plaer mitjançant i basant-se en el seny, i deixant de banda el dolor. Per una latre banda, crec coherent també el model de Mill, ja que la felicitat que vull o que necessito la rebu per una part dels que m´envolten i de la meva societat.

Per una banda trobem l’epicureisme (hedonisme) defensat per Epicur el qual diu que és savi qui sap ser feliç i la saviesa s’assoleix per mitjà del plaer (absència de dolor) i l’intel·lecte calculador o seny. El savi s’organitzarà la vida mirant quins son el plaers mes duradors i que mes dolors estalviaran.

Marc Aureli, defensant l’estoïcisme, afirma que el savi ideal és qui, sabent que tot es troba n mans del destí, assegura la seva pau interior tornant-se insensible al patiment i opinions alienes.

Pel que fa l’utilitarisme (hedonisme social), defensat per Stuart Mill, consisteix a assolir la màxima felicitat per al major nombre de persones. Es basa en satisfer als altres posant-se en és seu lloc, satisfacció dels quals és font de plaer.

Podem dir que l’epicureisme, d’Epicur, i l’utilitarisme, de Stuart Mill, son els dols models mes semblants ja que tot dos provenen de l’hedonisme i per tant miren de trobar el plaer i allunyar-se del dolor. En canvi en l’epicureisme és individualista i l’utilitarisme, a diferencia, parla d’un sentiment social, de grup, per dir-ho d’alguna manera.
L’estoïcisme es diferenciaria tant de l’epicureisme com de l’utilitarisme pel fet que no dona importància al plaer i al dolor, en general als sentiments ja que pretén fe-se insensible als patiments i tota mena d’opinions.

Per últim dir que per a mi el mes coherent seria l’epicureisme ja que es basa en trobar aquells plaers mes intensos duradors però sempre des de l’intel·lecte calculador, el seny.Cal dir també, que l’utilitarisme és bastat coherent però manca de sentit, des del meu punt de vista, quan diu que un home ha de sacrificar la seva felicitat per la felicitat comuna, ja que si un mateix no es preocupa per assolir la seva pròpia felicitat difícilment acabara sent feliç.

Epicur:para de la busqueda del plaer a partir de la intel·ligència humana,com que l’home poseeix la moral pot distingir entre els plaers que el fan més feliç,per tant l’home busca plaers per torobar la felicitat,per tant sera un plaer ben calculat o també anomenat plaer asenyat,aquesta es una relfelxió sobre la busqueda del plaer hedonista,o en aquest cas epicurista ja que és Epicur qui l’esta defensat

Marc Aureli:proposa no buscar els plaers,sinó trobar un equilibri interior,comportar-se de manera adequada per asegurar-se una millor vida després de la mort,perque després de morir no emés ens querada l’ànima,ja que tot lo demés és materia i es descompondra,i com diu el text arribara un moment que pasarem a l’oblid.
Els plaers ja vindran per si sols,o millor dit,pel destí,no em de buscarlos ni tampoc buscar el dolor.

Mill:aquest autor defensa l’utilitarisme,ésa dir, la màxima felicitat per a un major nombre de persones,però Mill diu que no em de conformarnos amb els plaers carnals sinó bucar altres plaers interiors,per aixó algú que no es conforma amb qualsevol cosa ,tot i que estigui insatisfet,no vol dir que no sigui feliç,sinó que ell troba la felicitat en altres plaers superiors,i que aquells que estan satisfets és perque ells troben la felicitat en plaers inferors.

Jo crec que el text d’Epicur i de Mill són semblants ja que els dos busquen la felicitat a partir dels plaers en canvi Aureli no,ell no fa aquesta busqueda de plaers.

Desde el meu punt de vista trobo mes coherent la visió hedonista,ja que ada persona te el seu criteri dels plaers i a cada persona li resulta mes placentera una cosa que no una altre,és a dir,que el plaer es relatiu,i no podem dir que hi ha plaers superior o inferiors,sinó plaers que s’aveven més amb tu o menys.

EPICUR
Defensa una concepció de la felicitat pròpia de l’hedonisme. Per Epicur la felicitat és el plaer com a bé primer, un bé que és connatural a l’home, es a dir, forma part de la pròpia naturalesa de l’ésser humà. Tot home té capacitat de desenvolupar la seva pròpia felicitat a través de la búsqueda del plaer. Epicur sap distinguir que no tots els plaers comporten felicitat, ni tots els dolors comporten infelicitat. Reconeix que l’home té capacitat de distinguir allò que més li convé segons les circumstàncies.

MARC AURELI
Defensa una concepció de la felicitat pròpia de l’estoïcisme. Per Marc Aureli la felicitat de l’home es troba bàsicament en la búsqueda de la saviesa i la filosofia. A través de l’intel·lecte l’home troba formes o maneres de trobar situacions que li provocan sensació de felicitat, per exemple, el fet que la filosofia ajuda a l’home a no patir, a no deixar-se arrossegar ni el pel plaer ni pel dolor, a buscar la veritat, a no deixar-se influència pels demés, etc.

JOHN STUART MILL
Aquest filòsof defesa l’utilitarisme. Considera que la satisfacció plena de l’home radica en la consciència de la seva pròpia capacitat de distinguir quines són les seve limitacions a la vida. Ser conscient li dóna a l’home una saviesa que li provoca satisfacció, encara que aquesta saviesa només consisteixi en saber qué no es pot saber. En canvi considera que aquells que no són concients de les seves limitacions, sembla que poden ser més feliços però per Mill això no indica més que la pobresa del pensament.

SEMBLANÇES
Tots tres autors consideren d’una manera o d’una altra que la consciència de l’home o la seva capacitat intel·lectual contribueix a l’assoliment d’un determinat estat de felicitat. Per Epicur la consciència i saviesa contribueix a seleccionar els plaers. Per a Marc Aureli, la consciència i saviesa ajuda a aceptar el destí del propi home i a portar amb més ànims la duresa de la vida. I per últim, per a Stuat Mill la raó humana li proporciona satisfacció en la mesura que eleva els nivells de consciència de la realitat que envolta a l’home.

DIFERÈNCIES
En el cas d’Epicur, la búsqueda del plaer és l’element principal de l’ideal de la felicitat. En canvi, Aureli no parla directament de plaers sensibles, i té una concepció de la vida un tant pesimista i busca la resignació davant el destí de l’home. Pel que fa a Stuart Mill, situa la felicitat en un pla absolutament intel·lectual i en el món de la consciència.

Per mi l’opció més coherent és la de Stuart Mill perquè defensa una concepció de la felicitat més útil, més pragmàtica i que persegueix el major nombre possible de persones que puguin gaudir-la. Sota la seva concepció hi ha una defensa de la societat i del benestar.

Els ideals de felicitat que defensen aquets autors son :

EPICUR:tracta sobre el plaer i la vida feliç i per tant rebutjar el dolor que provoca insatisfacció.Defensor de l´hedonisme , és a dir, defensor de l´idea que el plaer és el que mou a l´home a obrar.

MARC AURELI:defensa l’ideal de la felicitat com a autosuficiéncia.Pensa que és te que mantindre una pau interior i s´ha de ser insensible al patiment i a opinions aienes,fent-se insensible al patiment defensa la posició estoica.

JOHN STUART MILL: afirma que els plaers no es diferencien per la quantitat, sinó per la qualitat.Defensa l’utilitarisme,explica que els sentiments humans es una satisfació del plaer,el que es conforma amb amb poca cosa .

El que tenen en comú aquets auntors es que els tres estan en la recerca de la felicitat.
John stuart mill crec que és el que meñs s’asembla als altres autors, ja que no parla de felicitat no d’una manera com rebutjan el dolor,el patiment etc..
sino que es com mes conformista, com que va mes a la recerca de la felicitat absoluta.

La meva opinió sobre els tres autors es que esculleixo a John stuart mill ja que parla mes de sentiments d’un terme de felicitat com mes profun i mes normal.

-molt original la fotuu

EPICUR:Diu que la nostra vida comença i acaba amb plaer,defensa principalment l’hedonisme,és a dir,el que pot identificar el bé amb el plaer.Però de vegades rebutjem alguns plaers perquè aquest plaer no ve acompanyat d’alguna molèstia que no dona precisament molt de plaer.No tots els plaers s’han d’escollir no tots els mals s’han d’evitar,i hem de saber valorar els beneficis o perjudicis que allò ens comportarà.

MARC AURELI:Fa una sèrie de preguntes les quals respon com a molt amb quatre paraules,i compara moltes situacions de la vida de l’home amb altres coses que s’assembles en situació.
l’Última resposta que hi ha és filosofia,la qual argumenta en les linies posteriors el que ha suposat en la seva persona aquest concepte,i és que l’ha portat ha fer la seva vida fins el seu fi,esperar a la mort tranquilament sense nervis,ja que no es pot fer res per evitar-la per veure com el seu cos i la seva ànima s’escapen com el fum com a llei de tot ésser animat.

JOHN STUART MILL:Diu que la persona que gaudeix amb menys coses és la persona que més gaudeix,i la persona que té més condicions per gaudir-ne amb més coses sap perfectament que aquesta felicitat no serà del tot perfecta.
També fa una comparació per donar a entendre millor el concepte de satisfacció i insatisfacció.

Els tres textos s’assemblen en l’hora de parlar dels ideals,ja que està clar que no només dels tres autors sinó de tota la humanitat jo crec que l’ideal és arribar a la felicitat sigui com sigui,la diferència és el com arribar a aquesta felicitat,ja que cadascú defensa la seva pròpia qüestió per arribar-ne.

El més raonable per mi és la de Epicur.Per què moltes vegades i aixó és cert,preferim els dolor encara que sabem que aixó ens farà mal,però pensem el les conseqüències d’aquest dolor i només pensem en el nostre objectiu que és la felicitat encara que haquèssim de pasar per un dolor superior.

Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?

Epicur defensa l’hedonisme . Aquest defensa que la felicitat es troba en el plaer i en fugir del dolor . Però no tots tenim els mateixos plaers ni els mateixos dolors , per tant , utilitzem l’intel·lecte per obtenir els mitjans que ens portaran al major plaer possible.
Marc Aureli diu que l’ésser humà neix , creix , es reprodueix i mor . Aquest és l’ideal de vida amb el qual Marc Aureli no es conforma sinó que utilitza la intel·ligència per anar mes enllà i cercar la felicitat i donar amb ella. Aureli sobretot defensa la postura que pren l’escola que va fundar Zenó de Cítion.
Per últim J.S. Mill defensa sense cap mena de dubte la posició dels hedonistes(utilitarisme), tot dient una frase molt significativa que significa que mes val ser una persona que té i intenta cercar objectius cada vegada mas grans , que a conformar-se amb el benestar.

Troba les semblances i les diferències entre les tres concepcions

Estic d’acord amb la proposta de Epicur , perquè tothom si té absencia de dolor ja té el plaer , però l’ésser humá és un animal racional que mai es conforma amb el que té i sempre intentarà ser un Socrates insatisfet que un Homer Simpson.

Quina creus que és més coherent? Justifica la teva resposta.

Tots tres coincideixen en la búsqueda de la felicitat i en portar un model de vida d’acord amb el de la naturalesa . Epicur i Mill troben una certa semblança en que tots dos volen el plaer i fugir del dolor . tots tres es diferencien en els mitjans que utilitzen per cercar la felicitat.

Epicur defensa que per una vida de continu plaer com clau per a la felicitatl ‘objectiu dels seus ensenyaments morals. La seva gran perspicàcia per a satisfer aquesta fi consistia a identificar el límit de la nostra habilitat per a experimentar el plaer en qualsevol moment.Marc Aureli en canvi defensa la felicitates viure segons la natura, i ser autosuficients.Mil desfensa que per ser feliç nomes t ‘ has de conformar per poques coses.
Semblances i diferencies

Podem dir que el objectiu clar es la felicitat, ara be tots tres tenen un punt de vista per aconsaguir aquest objectiu. Tant per plaers,per se autosuficien,viure de les petites coses que et dona la vida, acceptar la mort…

Estic d ‘acord amb Epicur hi ha que em sembla be l’ abcensia de dolor i arriba a la fi de la felicitat per plaers.

Epicur: en el primer text Epicur ens parla sobre l’hedonisme. Segons aquest ser feliç és experimentar plaer i evitar el dolor, però alhora de triar els plaers hem de ser capaços de calcular quins plaers hem de satisfer inmediatament i quins hem d’ajornar. Seran savis segons Epicur aquells que sàpiguen calcular quins plaers són més intensos i duradors.
Marc Aurelli: en el segon text Marc Aurelli ens parla sobre l’estoïcisme. Aquest diu que no ens hem de deixar arrossegar pel plaers ni per dolor, sinó que per a assolir la pau interior ens hem de tornar insensibles als canvis i a les opinions alienes tal i com defensen els estoics que ha de ser el savi ideal. Assegurar-nos la pau interior ja que estem predestinats per el destí.
Stuart Mill: en aquest últim text Stuart Mill defensa l’utilitarisme, un tipus d’hedonisme. L’objectiu d’aquest és aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. Mill també defensa que els plaers es diferencien per la seva qualitat ja que podem distingir entre plaers superiors i d’altres inferiors a aquests i són les mateixes persones les que els han d’experimentar per decidir quins són els superiors i quins els inferiors.

Diferències i semblances:
Els tres troben de cerca la felicitat d’una manera o d’una altre.L’epicurisme i l’utilitarisme formen part de l’hedonisme, es a dir, de la felicitat com a plaer, plaers que busquem al llarg de la nostra vida. D’altra banda l’estoïcisme es basa en la veritat com a autosuficiència sense parlar en cap moments dels plaers, però tot i això els tres creuen que es possible obtenir la felicitat i intenten arribar a aquesta.

Pel que fa a la més coherent, segons el meu parer trobo que és l’epicureisme. L’estoïcisme ens determina ja que diu que estem en mans del destí, i tot i que l’utilitarisme és molt coherent, m’agrada més la idea que defensen els estoics els quals diuen que és un mateix el que descobreix i s’organitza quins plaers són més adequats.

En el primer text de Epicur, s’exposa que considera ell com a felicitat i diu que el plaer és allò que marca la nostra felicitat. Per saber quins béns són els que hem d’acceptar per donar-nos aquest plaer hem de jutjar-los amb la norma de plaer i dolor, a partir d’aquesta obtindrem o un dolor, que més tard ens beneficiarà, o directament un bé que ens satisfà.

El segon text de Marc Aureli veiem com defensa l’estoïcisme, fundat per Zenó de Cítion, i que defensa que la felicitat és gairebé impossible d’adquirir per si sola, que els humans, davant del fet que la felicitat es causa del destí, necessitem la filosofia per intentar viure i trobar la nostre felicitat interior que és la única que podrem aconseguir. Per fer-ho hem de ser insensibles al patiment i a les opinions alienes, i hem d’esperar a la mort, davant la impossibilitat de canviar el destí.

L’últim text de Stuart Mill explica com creu ell que podem aconseguir la felicitat. També defensant que felicitat es plaer, però que aquell que sap conformar-se amb el mínim és el que aconsegueix el plaer màxim, i que amb major nombre de persones satisfem, més felicitat obtindrem.
Això s’aconsegueix per mitja de la simpatia que ens fa posar al lloc de l’altre i així entendre’l millor.

La semblança més clara entre els tres punts de vista és el que comparteixen l’utilitarisme de Stuart Mill i l’epicureisme de Epicur ja que ambdós filosofies defensen la felicitat obtinguda pel plaer, és a dir, l’hedonisme.

També podem dir que les tres teories estan en recerca de la felicitat, de com entendre-la i com aconseguir-la i per tant, comparteixen el mateix objectiu.

Com a diferències podem dir que la teoria de l’estoïcisme de Marc Aureli i l’epicureisme de Epicur són totalment contraries, la primera defensa que la felicitat és impossible, que està en mans del destí impossible de transformar i que la única manera d’obtenir un camí sense patiment és la recerca de la pau interior, en canvi, la segona filosofia de Epicur defensa, com ja hem dit, que el plaer és la font màxima de la felicitat i que hem d’escollir entre aquells fets que ens donin més o menys plaer per saber torbar l’equilibri i així. la felicitat.

Crec que la posició més coherent per a mi és l’utilitarisme. Jo sempre he pensat que la meva felicitat depèn de la felicitat dels demés, crec que al ajudar als demes em complau i això fa que jo em senti feliç, per tant, com a més gent ajudi més a prop de la felicitat estaré.
Visc cada dia moments en els que em sento bé, just després de veure el somriure d’una altre persona, això mateix és el que a mi em fa ser com sóc, i també és el que m’ensenya cada dia.

En els diversos textos ens mostren diferents ideals de felicitat , cadascun correspon a un tipus diferent de formes de pensament i aixó fa que es creïn diverses diferencies en la concepció que tenen cadascun dels filòsofs sobre els ideals de Felicitat . Abans d’esmentar aquestes diferencies explicaré la postura que defensen els tres filòsofs :

Epicur concep la felicitat des d’un punt de vista hedonista , y amb trets característics de la escola que va fundar l`epicureisme . En el fragment d´Epicur ens deixa ben clara la seva posició ja que creu que per arribar a la felicitat a través del plaer em d’aprendre a mesurar-lo , a calcular-lo ja que a vegades convé suportar el dolor però poder arribar a un plaer més durador i intens . Hem de saber triar els tipus de plaers però no els que ens produiran únicament felicitat immediata sinó els que a la llarga ens proporcionaran benestar i felicitat .

Els estoics defensen l’estoïcisme , en el text es veu clarament l’actitud de deixar-se emportar per les mas del destí sense poder evitar-ho . Ens parla de que hem de viure evitant el dolor , rebutjant les males accions , y acompanyat de la filosofia aconseguir la pau interior esperant a que la seva vida es consumeixi com a animals que som .

Per últim Mills defensa també una postura Hedonista però amb trets de Lútilitarisme , en el text es veu reflexat que li agradaria més la felicitat de tot el grup que la del individu únicament . Ja que creu que la felicitat egoista no pot aconseguir que realment siguem feliços . Serem feliços quan els altres també ho siguin . Aprecia molt les coses petites y accepta que som imperfectes y que vivim replets de imperfeccions que hem d’assumir .

Les semblances entre aquests tres corrents diferents estan clares . Els tres ideals de felicitat tenen el mateix objectiu . Volen arribar a la felicitat encara que per aconseguir-ho tinguin conceptes diferents . Epicur y els estoics creuen conjuntament que hem d’evitar el dolor .

Es diferencien en la forma d’arribar a aconseguir aquesta felicitat . Segons Mills es mitjançant el grup , segons els estoics mitjançant la filosofia y per a Epicur escollint bé els plaers .

Per a mi l’ideal de felicitat més coherent és el d´Epicur , crec que per arribar a ser feliços tenim que prendre decisions i passar per fases de dolor . Però que en definitiva seran compensades . Pots viure del plaer immediat i més endavant patir les conseqüències i tenir un futur incert .
Em de calcular bé els plaers , em d’equilibrar la balança y saber escollir el que ens convé en el mateix moment i el que ens comportarà en un futur .

1.Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?

En la seva concepció ètica, el filòsof grec defensa l’hedonisme, i sosté que el final de la vida humana és el plaer, un plaer tranquil i durador.
La presència del plaer és sinònim d’absència de dolor, o de qualsevol tipus d’ aflicció.
Per a Epicur, l’autèntic plaer només s’assoleix quan s’aconsegueix l’ autarquia, el ple domini d’un mateix, dels propis desitjos i afeccions.

L’ emperador romà, defensa l’estoïcisme, on l’exercici de la virtut s’ aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí, de que tot està en mans del destí i lluitar contra les passions, els dolors, els temors i els patiments; assegurant-se la pau interior i fer-se insensible a tots aquests mals.

L’economista i filòsof anglès, defensa l’ utilitarisme hedonista, i diu que la bondat d’una acció o el bé moral corresponen a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones en la qual felicitat és plaer, i alhora absència de dolor.

2.Troba semblaces i diferències entre lestres concepcions.

l’estoïcisme, tendeix a menysprear el plaer corporal, mentre que l’ epicureisme diu que el cos és l’únic que posseïm, ni que sigui un estatge temporal, cal tenir-ne cura i fer-lo feliç, donant-li una vida de plaer moderat.
L’estoïcisme considera que la conducta correcta tant sols és possible en el si d’una vida tranquil•la, aconseguida gràcies a la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor, en canvi l’epicureisme farà consistir aquesta acció en un plaer ben calculat i organitzat.
L’utilitarisme, en canvi es basa en els sentiments socials i mira d’assolir el màxim plaer per un nombre de persones, contrari a l’estoïcisme i a l’epicureisme que miren de basar-se més individualment en el plaer i la felicitat.

Els tres miren de buscar el fi últim, és a dir, la màxima felicitat o plaer de l’ésser humà.

3. Quina creus que és la més coherent?

1.Quins ideals de felicitat defensa cadascun dels autors?

En la seva concepció ètica, el filòsof grec defensa l’hedonisme, i sosté que el final de la vida humana és el plaer, un plaer tranquil i durador.
La presència del plaer és sinònim d’absència de dolor, o de qualsevol tipus d’ aflicció.
Per a Epicur, l’autèntic plaer només s’assoleix quan s’aconsegueix l’ autarquia, el ple domini d’un mateix, dels propis desitjos i afeccions.

L’ emperador romà, defensa l’estoïcisme, on l’exercici de la virtut s’ aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí, de que tot està en mans del destí i lluitar contra les passions, els dolors, els temors i els patiments; assegurant-se la pau interior i fer-se insensible a tots aquests mals.

L’economista i filòsof anglès, defensa l’ utilitarisme hedonista, i diu que la bondat d’una acció o el bé moral corresponen a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones en la qual felicitat és plaer, i alhora absència de dolor.

2.Troba semblaces i diferències entre lestres concepcions.

l’estoïcisme, tendeix a menysprear el plaer corporal, mentre que l’ epicureisme diu que el cos és l’únic que posseïm, ni que sigui un estatge temporal, cal tenir-ne cura i fer-lo feliç, donant-li una vida de plaer moderat.
L’estoïcisme considera que la conducta correcta tant sols és possible en el si d’una vida tranquil•la, aconseguida gràcies a la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor, en canvi l’epicureisme farà consistir aquesta acció en un plaer ben calculat i organitzat.
L’utilitarisme, en canvi es basa en els sentiments socials i mira d’assolir el màxim plaer per un nombre de persones, contrari a l’estoïcisme i a l’epicureisme que miren de basar-se més individualment en el plaer i la felicitat.

Els tres miren de buscar el fi últim, és a dir, la màxima felicitat o plaer de l’ésser humà.

3. Quina creus que és la més coherent?

Cap dels tres em convenç però alhora trobo idees de cada moviment que em semblen correctes i en ajuntar-les s’acosten al meu ideal de plaer o màxim de felicitat. Però crec que no em puc decantar per cap dels tres, perquè els tres tenen propostes que m’agraden i alhora els tres tenen idees contràries al que jo penso.

[…] Blog de Filosofia 2.0: Les diferents concepcions de l’ètica […]