El problema del mal
Escrit per Enric Gil el Divendres, 16 de Gener del 2009 a les 0:14
Comencem les activitats filosòfiques en línia aquest any 2009 amb la lectura i discussió de dos textos que tracten el problema del mal, una de les qüestions eternes de la història del pensament. Llegiu-los amb atenció, que després comença el debat:
TEXT 1:
Allò, però, que anomenem mal, què és sinó una privació del bé? Perquè així com en els cossos dels animals el sofrir malalties i ferides no és sinó estar privats de salut (i per això quan s’aplica un tractament, no es fa pas perquè aquests mals que hi havia, és a dir, les malalties i ferides, es retirin d’aquest lloc i es trobin en una altra banda, sinó certament perquè desapareguin. I és que una ferida o bé una malaltia no són cap substància, sinó una imperfecció d’una substància corporal, puix que és el cos el que és la substància, i és vertaderament un bé al qual sobrevenen aquests mals, és a dir, les privacions d’aquest bé que s’anomena salut); així també les imperfeccions de les ànimes, de qualsevol mena que siguin, són privacions de béns naturals, i quan es guareixen, no es traslladen pas a una altra banda, sinó que les imperfeccions que hi havia allà ja no existiran enlloc quan no existeixin en aquella salut.
SANT AGUSTÍ D’HIPONA: Enquiridió, c. 11, n. 3.
TEXT 2:
Admetré que el poder de Déu és infinit; tot el que ell vol s’executa, però ni l’ésser humà ni cap altre animal no és feliç, per tant, ell no en vol la seva felicitat. La seva saviesa és infinita, no s’equivoca mai quan tria els mitjans per a un fi, però el curs de la natura no tendeix a la felicitat humana o animal, per tant, no ha estat establert per aquest propòsit. En tot l’àmbit del coneixement humà no hi ha inferències més certes i infal·libles que aquestes que estic explicant. En quin sentit aleshores s’assemblen la seva benvolença i misericòrdia a la benvolença i misericòrdia dels humans?
Les velles qüestions d’Epicur continuen sense trobar una resposta. Vol ell prevenir el mal però no pot? Llavors és impotent. Pot però no vol? Llavors és malèvol. Pot i vol? Aleshores, d’on surt el mal?
DAVID HUME: Diàlegs sobre la religió natural, Part X (El problema del mal)
Les qüestions són les següents:
- Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
- Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
- Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
- Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
- Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
- Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
- Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Espero les vostres intervencions, recordeu que sempre les heu d’argumentar convenientment i que no han de ser excessivament llargues. Endavant, molts ànims i bona feina!
Comentaris (40)
Categoria: 1r Batxillerat, 2n Batxillerat, Discussió
- Afegir aquest post a
- Del.icio.us -
- Meneame -
- Digg
