Blog de Filosofia 2.0

Jo opino sobre aquest text sobre el concepte de mal, que el mal no es res mes que la consequencia d’experiencies i sentiments negatius que ha patit una persona al llarg de la seva vida. Jo crec que mal es absència de bé, pero no en el mon, sino en els individus mateixos.
Jo no crec en Déu i si i creies estaria d’acord amb Hume.
No entra en contradicció ja que els cristians defensen que el diable representa el mal i que es troba a l’infern castigat per Déu, així que suposu que no té contradicció.
El mal físic son les enfermetats i totes les ferides del cos i el mal moral seria com la neccessitat de fer mal a l’altre gent de que si provoques la mort d’algú i et dóna igual… seria més com detestar les persones. Déu no es responsable de cap dos mals.
Jo opino que l’origen del mal va ser en si el primer assassinat o guerra cometits en l’història, opino que a partir del moment en que l’home va començar a desitjar poder i a envidiar les altres persones va originar el que anomenem mal.
Jo opino que un món sense mal es totalment impossible ara per ara.
Els homes del món sempre es repartiran en dos bàndols, en un el que respectin a tothom i a la societat, i altres homes furiosos contra la societat que esperaran el moment just per situar-se en el poder en la pròxima guerra o en el pròxim conflicte, aquests homes desitjosos de guerra i mort estaran esperant aquest moment com uns llops esperant el menjar.
Jo considero que el mal esta dintre d’ algunes persones, o sigui que considero que els terratrèmols i les catàstrofes, no són més que fenòmens naturals.

Jo ja havia llegit amb anterioritat els pensaments d’Epicur i els trobava força interesants, estava esperant a que el tema es fes present a clase, però he tingut la sort de que ha aparegut per aqui.

En la meva opinió el mal en si no existeix, igual que tampoc existeix el bé. Aquests dos conceptes venen donats per les accions que els éssers comentem i les conseqüències que d’aquestes en deriven. La diferència entre el bé i el mal està en els ulls de qui ho veu, ja que no està dictaminat en lloc. Jo penso que problablement Déu no existeix, i estic totalment d’acord amb la opinió d’Epicur, si Déu existeix, no entenc perquè moltes coses que succeixen ho fan, ja que ell és omnipotent i pot fer tot el que ell desitgi, i per tant, podria evitar que els éssers cometissim errors com els que la humanitat a comés, com el genocidi jueu entre molts d’altres. Els semites van lluitar per ell, i ell no va fer res per evitar-ho, llavors és malevol i no benevol?

Fent referència a la última pregunta, en la meva opinió els terratrèmols i les catàstrofes són simples fenòmens, encara que moltes d’elles provocades per la maldat i la ignorància de la humanitat.

1.Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

Respecte a la pregunta de com definiria el mal, personalment el considero com aquell dany material o moral que afecta a tot element o ésser. Aquest és causat per determinats actes que realitzem i que afecten a altres persones o coses en diferents àmbits. San Agustí, deia que el mal no és una forma de ser, sinó la seva privació; no és una cosa positiva, sinó negativa: la manca de ésser, no-ésser. Segons ell, tot allò creat és bo, ja que l’ésser i el bé s’identifiquen. Estic d’acord amb aquest filòsof, ja que crec que el mal és una absència d’una cosa determinada ( una privació) i aquesta cosa és el bé, el qual s’identifica amb Déu.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

David Hume pensava que els conceptes del bé i el mal no són racionals, sinó que neixen d’una preocupació per la felicitat pròpia. El suprem bé moral, segons el seu punt de vista, és la benevolència, un interès generós pel benestar general de la societat que Hume definia com la felicitat individual. Tenint en compte la seva teoria, considero que Déu si que és omnipotent tot i que existeixi el mal.Déu té un gran poder i és capaç de fer tot el que vol, però cal dir que els causants del mal som nosaltres mateixos i que contra això Déu no pot fer res, ell es poderós perquè ha creat el món i els humans, però no és responsable dels actes que aquests realitzin.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Pel que fa a aquesta pregunta, la resposta és una mica semblant al que he dit a l’anterior. No té res a veure la presència del mal amb l’existència de Déu. Déu ha estat qui ha creat el món, però el mal en canvi, ha estat creat per nosaltres a través d’actes voluntaris que configuren l’existència d’aquest en el món.Tot i això, podríem preguntar-nos : Per què Déu no evita el mal provocat per inundacions, terratrèmols, catàstrofes…? Bé, pel que fa a la resposta d’aquesta pregunta crec que tots aquests fenòmens són naturals i propis i inevitables del món en què vivim.
El cristianisme respon a que Déu ens va concedir el do del lliure albir, i per tant no és responsable del mal que fem.Alhora, alguns cristians sostenen que tots hem heretat el pecat original comès per Eva, qui va desafiar el decret de Déu de no menjar de l’arbre del coneixement.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

Hi ha dos tipus de mal: el mal físic i el mal moral.
-El mal físic: comprèn tot allò que causa dany a l’home, lesió corporal, frustració dels seus desitjos naturals, impediment del ple desenvolupament dels seus poders, sigui en l’ordre de la naturalesa, directament, o a través de les diferents condicions socials, sota les quals la humanitat existeix naturalment. Mals físics directament deguts a la naturalesa són: la malaltia, un accident, la mort, etc. La pobresa, l’opressió i algunes formes de malaltia són casos de mal, que sorgeixen de la imperfecta organització social. El patiment mental, com l’ansietat, la desil•lusió, el remordiment i la limitació de la intel•ligència, que impedeixen als éssers humans arribar a la total comprensió del seu medi ambient, són formes congènites de mal i cadascuna varia en caràcter i grau, segons la pròpia inclinació natural i les circumstàncies socials.

-El mal moral: entén la desviació de la voluntat humana de les regles de l’ordre moral i l’acció que resulta d’aquesta desviació.

Déu no és responsable de cap d’aquests dos mals.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Segons la meva opinió, el mal té l’origen en alguns dels actes que duen a terme algunes persones i que n’afecten a d’altres.Tot i això, no s’en ben bé on es troba el mal.

6.Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Seria possible no ho sé, però desitjable si. Seria ideal poder viure en un món on el mal no existís, on tothom visqués en pau i harmonia amb respecte cap els altres. Però això, crec que només es podria aconseguir amb la col.laboració de tots els habitants del món.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals els considero simples fenòmens naturals contra els qui no podem fer res per evitar-los. Són fruit de la naturalesa i propis de la constitució del nostre món. Tot i així, cal dir que aquestes catàstrofes poden tenir menys efectes cap a la població gràcies a la construcció d’edificis preparats per aquests fenòmens, grans avenços tecnològics…que hi ha actualment.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

Crec que tant el bé com el mal són conceptes que ens ensenyen des de l´infància, basats en unes lleis morals creades pel propi home. A més, defenso totalment que fins el moment en el que morim, aquests conceptes perduran en les nostres ments i ens serviran com a criteri a l´hora de prendre decisions.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Segons la meva opinió, la presència del mal amb l´existència de Déu és contradictòria perquè la Bíblia, llibre sagrat per excel.lència del cristianisme, insist constanment en què Déu només vol l´amor per els homes i que només seguint el camí que ell marca, es podrà arribar al cel. En canvi, el mal és tot el contrari, és el camí de soletat i obscuritat. Però si Déu no vol mal per a si mateix ni per els homes, per què sí hi ha aquest mal entre ells? Per què hi ha gent que mort de gana cada dia, per què hi ha guerres, o pitjor encara, per què Déu va entregar el seu propi fill si sabia des del principi que acabaria sent assassinat? Potser algun religiós contestaria que Déu ho va fer per demostrar-nos el poder infinit de l´amor, però cal remarcar que tant Jesús com Maria, i altres persones van patir molt durant la mort del Messies. Potser, aquest mal és una prova de fe.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Sincerament, crec que el mal és fruit de la natura humana. Anteriorment, he comentat que aquest era un concepte que se´ns introduïa quan som petits, però l´autèntic origen crec que va ser en el moment en que l´home va veure que només pot confiar en sí mateix i en ningú més realment.És a dir, nosaltres tenim la certesa de què mai ens traïrem a nosaltres mateixos, exceptuant certa minoria, però arriba un moment en el que inevitablement estem en mans d´algú més, perquè l´home no és autosuficient totalment, sinó que necessita dels altres per ampliar les seves capacitats i superar les mancances que la seva natura humana li exigeix. Per tant, en el moment en que un actua en benefici propi perjudicant a l´altre, aquest segon comença a actuar sense tindre en compte a la resta.
Potser aquest raonament és una mica rebuscat, però jo crec que va ser així perquè l´home, i la veritat no sé per què, viu en una lluita constant ja que ha d´assimilar buscar respostes a preguntes que requereixen una reflexió interior i que el propi home ha de saber assimilar i intentar conviure amb elles.Totes aquestes respostes són analitzades basant-se en conceptes com el bé i el mal.

6.Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

No, com he dit anteriorment, l´home en el moment en què comença a pensar i a reflexionar per si mateix aprèn a no confiar en els altres sinó en si mateix i actua de forma beneficiosa només per a ell, i si també afecta de forma positiva als altres, doncs millor per ells. També cal remarcar, que aquells que actuen fent bé als altres sense res a canvi, no saben que en realitat estan fent una bona acció ja que ajudant als altres s´estant beneficiant a si mateixos moralment ja que se´ls ha ensenyat que el bé pot arribar a ser un estat de plenitut total que els pot ajudar a combatre contra aquesta lluita interna.

Segons la meva opinió jo definiria el mal com a acció que tot ésser humà porta dins, però n’hi ha que l’expressen i d’altres que no,jo crec que l’esser humà porta la maldat a l’interior per naturalesa.
Estic completament d’acord amb el que diu Hume en el segon text .Déu té el poder infinit ,però no pot ser omnipotent en el sentit del mal. Diferenciant el mal físic del moral Déu es responsable d’ambdós perquè jo crec que són dos mons que estan relacionats;a partir del mal moral sorgeix el mal físic.
Crec que un món sense mal no seria possible ni desitjable per una raó molt simple,els essers humans a partir del errors evolucionen, augmenten les seves capacitats i busquen alternatives als problemes.

-Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

El mal es l’alternativa al bé , no penso que sigui una privació del be com diu sant agustí ja que el mal existeix igual que el be i sense un no existiria l’altre ja que si no existís el mal no tindria sentit parlar del be.

-Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Suposant que Déu existeixi ha d’esser omnipotent però existeix el mal per que les persones son lliures i Déu no intervé en la vida d’aquestes, per tant no estic d’acord amb Hume ja que la existència del mal no esta relacionada amb la impotència de Deu ja que per que siguem totalment lliures ha d’existir el mal i cada persona llavors tria entre el be i el mal.

-Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic es aquell mal que pateix alguna persona o animal pot ser provocat per diverses causes.
El mal moral, són aquelles accions que es consideren incorrectes.

Deu es responsable de que hi hagi mal però no l’elimina perquè el mal es necessari.

-Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

El mal te el mateix origen que el bé, la llibertat humana.

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Les catàstrofes naturals son simples fenòmens però que poden provocar un mal, encara que no ho considero part del mal ja que casi qualsevol cosa et pot provocar un mal i no per això és el mal.

-Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Un món sense mal seria utòpic i s’hauria de privar a les persones de la seva llibertat, per tant una realitat així no tindria cap sentit .I així s’evitaria el mal moral, però el físic es impossible d’evitar.

-Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

El mal ho definiria com el contrari del bé, i per a mi el bé es allò que ens dona plaer, el que ens fa feliços tant individualment com col•lectivament, per tant el mal es allò que crea l’ infelicitat. Penso que el mal és una privació del bé, com diu Sant Agustí, ja que en certa manera el mal és un defecte, per exemple una persona que fa un acte malvat és perquè el seu cap no esta bé.

-Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Si Déu existeix, per força ha de ser omnipotent, però si es permet el mal no és per que Déu vulgui sinó que ell ens ha fet tot els essers vius lliures i per tant està en nosaltres el crear el mal o no.

- Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Aquesta pregunta està molt relacionada amb la contestació que he fet abans, si existeix el mal es perquè les persones som lliures de fer el que ens doni la gana.

- Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

Si seguim la teoria de privació de Sant Agustí aquesta diferencia seria que el mal físic es quan el nostre cos no esta completament bé, i el mal moral és que el nostre cap o anima no esta bé.
- Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

L’origen del mal sorgeix a partir de que som lliures, per tant el mal prové des de dintre del nostre interior.
-Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Per a mi no es possible un món sense mal i tampoc es desitjable. El que si que es desitjable és que hagués un món sense mal moral, però físic si ja que el propi dolor al nostra cos ens diu que hi ha una cosa que no funciona bé, i per tant ens esta alertant d’un pitjor perill. Un exemple seria una persona que agafà aigua bullint, si no hi hagués dolor la nostra tindria cremades bastant fortes.

- Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Jo els considero simplement un fenomen, ja que com he dit per a mi el mal surt des de dintre de nosaltres.

1. Segons el meu parer, la definició del mal no diferiria massa de l’afirmada per Sant Agustí, concebuda com a privació del bé. És obvi que el bé i el mal són idees contràries i que formen entre ells una antítesi. Així doncs, per a mi el mal és la carència d’un bé, encara que el substrat més perfecte que hi roman quan aquesta privació desapareix és el bé. Així doncs, crec que la definició que dóna Sant Agustí s’hauria de matisar, ja que pot donar lloc a possibles malentesos, com que, tal i com és la naturalesa del mal, el bé podria desaparèixer en l’absència d’aquest mateix. Per tant, encara que també estigui d’acord amb la teoria sobre la desaparició del mal en contra del seu trasllat, crec que el bé en aquest cas podria quedar anul•lat, en estat letàrgic, no pas desapareixent radicalment.

2. No ho crec pas. Segons la meva opinió, crec que Hume interpreta la religió tal i com a ell l’interessa, demagògicament. Déu no permet el mal, sinó que ha establert una sèrie de lleis que regeixen la naturalesa les quals, a causa d’una consciència egòlatra humana han estat interpretades com un mal i no com a una necessitat. Aquell que únicament provoca el mal és l’ésser humà, que gràcies a la seva autònoma llibertat ha creat un món fals, on per intentar creure’s que existeix la felicitat, s’afirma que tot mal és provocat per Déu, que no és omnipotent.

3. No és pas una contradicció, sinó una conseqüència d’un fet creat per Déu. Tal i com defensa el cristianisme, Déu totpoderós és bondat. D’una banda, es pot comptar amb la creació divina de l’home amb la virtut de la llibertat d’elecció humana, el lliure arbitri, per la qual cosa el mal és provocat per un humà irresponsable davant d’aquest bé que Déu li ha ofert. D’altra banda però, el mal físic és el no-ésser, per tant no té relació amb Déu. Déu és igualment bo i just, ja que realment qui ha causat el mal en aquest món hem estat nosaltres, des del moment en què es cometé el pecat original. Sembla doncs, que d’alguna manera la nostra fatalitat estava predeterminada.

4. D’una banda, el mal i físic i el moral es diferencien en la ubicació de la seva conseqüència,, ja que el primer actua en un àmbit substancial i el segon és relatiu a la consciència de l’ésser. A més, el problema del mal físic no té cap relació amb Déu, ja que no prové d’aquest i no és altra cosa que el no-ésser. D’altra banda, en el mal moral sí que apareix la figura divina, i és que Déu creà l’home lliure, aquell qui el produí a partir del bé del qual era un virtuós. És obvi doncs, que Déu no és responsable de cap dels dos.

5. Crec que l’origen del mal és la pròpia persona. El mal en si no existeix, només és resultat d’una valoració personal vers una realitat que s’interposa enmig dels seus desigs i aspiracions. El mal és subjectiu i fill de l’egocentrisme humà. Així, no és que l’humà el creï, sinó que la seva naturalesa el porta a aconseguir una sèrie d’hedonismes que són realment producte d’un idealisme basat en el materialisme més absolut i que, en conjunt, formen una paradoxa que porta al mal inexorablement.

6. És obvi que un món sense mal és desitjable, però només forma part d’una utopia. Sembla fins i tot irònic que sigui el mateix humà qui confiï en aquest món perfecte quan és ell mateix qui el destrueix contínuament. Crec, per tant, que l’humà manté una relació molt estreta amb el mal, que potser involuntàriament es manifesta a mans d’aquest. Volent crear un món sense mal és precisament l’origen del mal, ja que les opinions mai confluiran i sempre hi haurà algú que encarni la malvolença.

7. Considero que les catàstrofes i els terratrèmols són simples fenòmens que han de succeir sense cap tipus de remei, ja que la naturalesa segueix el seu ritme i té les seves pròpies lleis. La naturalesa és doncs, la vertadera impertorbable davant de tot. L’humà és aquell qui manté una opinió diferent respecte a aquests successos, interpretats com a mal subjectivament. És potser fruit de la seva consciència el que el fa voler controlar, fins i tot, el destí.

1. Crec que el mal, no és ben bé una privació del bé com diu Sant Agustí. Jo definiria el mal com una oposició al bé, però no com una privació, ja que crec que el terme bé i mal són termes dependents un de l’altre. Amb això em vull referir a que si tota la nostra vida fos alegria i felicitat no coneixeríem el mal però tampoc el bé perquè no sabríem distingir un de l’altre. Potser al citar aquesta última frase, sembla com si volgués que només hi hagués mal en les nostres vides però com he dit abans, el bé es una cosa que sentim o la notem gràcies al mal per dir-ho d’alguna manera.

2. Personalment, no crec en Déu, però si hi creies suposo que estaria d’acord amb l’opinió de Hume. Les persones creients, són creients gràcies a l’idea de que hi ha una espècie d’ home al que anomenem Déu que apart de ser omnipotent o no, lluita pel be comú de tothom.

3. Des d’un punt de vista més cristià, estic d’acord amb que el mal és una contradicció amb l’existència de Déu. És evident que si, perquè sinó no s’hagués agafat a Déu com un punt de referència del bé. Ja que si el concepte de Déu fos paral•lel al mal, no tindríem aquesta visió tan optimista d’aquest personatge i “ l’ haguéssim apartat a un lloc”.

4. En la meva opinió, crec que si. Hi ha una diferència entre dany físic i dany moral. Ja que el dany físic, què és sinó molts cops provocats per el propi ésser humà, com per exemple el dany que fan les guerres i batalles arreu del món i sobretot també el conjunt d’ adicions que gran part de la societat està enganxada com les drogues, alcohol, tabac, etc…Tot això fa que al llarg del tems la nostra salut física empitjori i fa que provoqui aquest dany físic. Encara que molts cops és la mala sort de la vida o el mal mateix que fa aparèixer malalties com el càncer, que provocades molts cop crec per la pròpia genètica està afectant últimament a milions de persones. D’altra banda, el dany moral crec que també esta lligat amb el dany físic però té grans diferències respecte de l’altre. Crec que aquest últim es tracta més d’un punt de vista més psicològic i més lligat amb els sentiments i emocions.

5. Amb referència a aquesta pregunta, crec que el mal té l’origen on te l’origen la vida. Perquè, des del meu punt de vista l’ésser humà és un animal apart de bo, però a la vegada un animal que es deixa porta per l’ànsia de poder i per el propi egoisme.

6. Com ja he dit esmentat, trobo impossible i indesitjable l’existència d’un món sense mal o sense bé, perquè són terme molt lligats i relacionats entre ells.

7. Trobo que els terratrèmols i les catàstrofes naturals , són simples fenòmens naturals que ha estat, hi són i seguiran estant-hi. No estic d’acord amb l’idea de que aquests fenòmens naturals formin part del mal, ja que el mal és una cosa formada bàsicament per el propi ésser humà. Una cosa és que aquestes catàstrofes naturals provoquin múltiples danys arreu del món i es creï una idea de maldat envers a la naturalesa però no forma part del mal, perquè crec que el mal és una cosa que està més lligada a la societat.

1. Com definirieu el mal? Creieu que és una privació com afirma sant Agustí?

Des d’el meu parer, Sant Agustí defineix molt bé la idea de mal. Ell la defineix com la absència de bé. El filòsof diu que el mal no és una forma de ser, sino la seva privació; no és una cosa positiva sinò negativa.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

En el hipotètic cas de que Déu existeixi trobu que ha de ser omnipotent. Tot i això, al igual que els meus companys, afirmo que Hume s’equivoca en el moment que diu que Déu permet el mal. Déu no permet ni prohibeix res, ell a crec les persones lliures, i elles són les que trien si volen fer el mal o el bé.

4. Quina diferencia hi ha entre el mal físic i el mal moral?

Hi ha dos tipus de mals; el mal físic i el mal moral.

El mal físic és aquell que causa dany als homes,i als animals. Podriem posar d’exemples, una lesió corporal, la mort, un accident, etc.
I el mal moral és una desviació del comportament humà, de la orientació de la voluntat humana respecte l’orde moral. Segons l’església católica això serien els pecats.

Déu no té res a veure amb aquests dos tipus de mals.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal ?

Trobo que aquesta pregunta és molt difícil de contestar. Crec que el mal no té un origen propiament dit. Penso que el mal és originat per les persones i els seus actes.

6. Seria possible , i desitjable, un món sense mal ?

Que en el món no hi hagi mal és completament impossible, però a l’hora és el desitg de moltíssimes persones. Un món sense mal és una utopia des d’el meu punt de vista.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal, o són simples fenòmens ?

Considero que els terratrèmols i les catàstrofes naturals com a simples fenòmens incontrolables per a la nostre societat. És cert però, que aquests fenòmens esdevenen un mal incontrolable en la societat que els pateix.

1-Es un fenomen social que priva de un comportament natural el desenvolupament de la nostra vida. Tal com diu Sant Agustí estic d’acord que el mal impedeix el bons comportament de la nostra vida, produït per un agent extern, tornant a la normalitat, quan dit agent es redueix en el nostre organisme.

2- En el cas de que Déu existeixi pensó que ha de ser omnipotent.. Déu no permet el mal , la nostra persona es lliura i pot fer el que vulgui.

4. Quina diferencia hi ha entre el mal físic i el mal moral? El mal físic son aquelles ferides com diuen en text, i el mal moral com he dit abans aquells països que estan en guerra i els dona igual que X gent perdi la vida.

5.-6-7. Penso que el mal és una qualitat que be de la nostra historia, la primer persona que va entrar en lluita contra una altre, allà es provoca el mal, penso que el mal es degut a una situació de poder sobre alguna cosa, una persona pot fer molt de mal per aconseguí allò que vol, hi podem veure moltes noticies dient aquell home a matat aquest altre perquè li devia a pagar X diners. penso que ara per ara responen a la pregunta següent, el nostre mon seria impossible que no tinguéssim el mal per el nostre voltant, el mal avui dia pot provocar la mort de moltes persones, per això que aquelles persones que en la seva vida ho estan passant molt malament desitjarien que el mal no existeix, però no solament aquelles persones sinó tot el mon. Seria molt bonic veure un mon, que tothom tingues el mateixos drets. Pel que fa els terratrèmols i les catàstrofes naturals els considero totalment fenòmens simples, però en fa pensa que són productors del mal, sinó mireu la noticia de Sant Boi, un jugadors amb el vent que feia, s’han anat a dintre D’un poliesportiu i el les parets s’han vençut amb el aire i ha fet que aquest jugadors perdessin la vida, primàriament pensava que era simplement fenòmens però cada cop en fa pensar més en el mal que en alguna cosa.

1.El mal es un sentimiento de dolor, angustia que siente una persona por alguna causa.
En mi opinión yo estaría de acuerdo con San Agustín, ya que el mal es la privación del bien, es decir, si tu te encuentras deprimido la privación de este seria estar feliz, pues en todo caso se podría decir que si el mal no existiese, el bien tampoco podría existir.

2.Según mi opinión Hume, trata de averiguar porque Dios no puede evitar el sufrimiento de los seres humanos, esto se debe a que cuando Dios creó a ser humano lo hizo libre, asi que en teoría si el ser realiza alguna acción que le produce sufrimiento, Dios no puede hacer nada para evitarlo ya que él eligió hacer esta acción, o sea que el ser esta consiente que esta acción puede producirle ciertos daños que se traducen como cosas malas.

3.Según algunos filósofos si entra en contradicción, ya que según la ideología que nosotros tenemos del altísimo, este es bueno y no le agradan las cosas malas, es por esto que los filósofos se preguntan porque tuvo que crear el mal.
El cristianismo defiende que cada cosa tiene una causa, pues la causa del mal se hace para que pueda haber la causa del bien.

4.Hay dos clases de males; el mal físico y el mal moral. El mal físico se debe a molestias generadas al cuerpo humano, dolores que sufre este; mientras que en el mal moral ya interviene la conciencia, que se puede traducir como la culpa.
Se podría decir que Dios no es responsable de ninguna de las dos, porque ambas están realizadas por la libertad que se ha atribuido a los seres humanos.

5.El origen del mal proviene de las libertades que se otorga cada persona, a veces excedemos y nos aprovechamos de estas, y por estas razones inconscientemente se produce el mal.

6.Yo creo que es imposible un mundo sin mal, pero también es cierto que algunas personas lo desean, en verdad para adquirir un mundo sin malicias, todos tendrían que tener la misma forma de pensar y actuar, ya que en algunos casos la gente no es consciente de algunos actos que para algunos son buenos y para algunos nos malos. No se tiene una idea definitiva de lo que es el bien y lo que es el mal.

7.Yo creo que son fenómenos, ya que la naturaleza desde siempre crea algunos daños a la Tierra.

1-El mal és l’absencia del bé . El bé absolut és Déu, totes les coses creades per ell y els essers humanstenen bondat en tant que s’essemblen a Déu .El mal seria un allunyament de Déu , en el moment en que ens allunyem de Déu , ens allunyem de la bondat tant per les persones, la naturalesa i per les ànimes.

2-No, no estic d’acord. Déu a creat l’home lliure i també la naturalesa , li ha donat el lliure arbitri . Va crear el món lliure per ell .Això no treu poder a Déu.

3-No, no entra en contradicció perqué Déu ha creat l’home lliure per a escollir apropar-se a ell ( el que seria el bé) o allunyar-se (el que seria el mal). Això és el que defensa el cristianisme . Sempre ens hem d’aproximar a la bondat perfecta de Déu . Si no és així caurem al mal.

4-El mal físic afecta al cos, a la natura i el mal moral afecta a l’ànima , a la ment . En un principi el mal sempre és el mateix l’allunyament de Déu .
Ara ba com el mal moral afecta a una de les categories superiors de l’home , com el pensament i la ment i aquestes categories categories són més perfectes i ens apropen més a Déu , qualsevol mal que ens separi d’aquestes categories serà pitjor .

5- L’allunyament de Déu , en el sentit de allunyarse del bé i de la perfecció.

6-Sí, és possible i desitjable . És desitjable perquè si aconseguim un món sense mal , aconseguirem la felicitat , ja que al no haver mal , sinò bé ens haurem apropat a Déu que és el bé superior . Sempre es possible buscar un món millor encara que no sigui una tasca fàcil.

7-Encara que els terratrèmols i les catàstrofes són fenomens naturals podem considerar que s’allunyen de la perfecció. La perfecció és Déu , Déu és la bondat i el bé . Les coses si són més perfectes són millors . Llavors el terratremol que s’allunya de la perfecció és un mal .

1.Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

És difícil definir el mal com a quelcom bo. És per això que penso que la definició correcta seria que el mal és un estat insatisfactori i imperfecte oposat al bé. D’acord amb la meva definició, i tal com afirma Sant Agustí, sí crec que el mal suposa una privació però no crec que el bé hagi de ser identificat amb Déu. En aquest aspecte m’oposo a l’afirmació del filòsof ja que crec que el bé és identificat amb tot aquell que el coneixi i el mostri als altres, doncs és perfecte en si mateix.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

No hi estic d’acord en un aspecte. Per a les persones creients Déu és un ésser perfecte, omnipotent, capaç de tot. Per a les no creients Déu no suposa un ésser omnipotent ni tampoc perfecte. Però alhora, tant per uns com per altres, sigui el que sigui el que ens ha creat, ens ha fet lliures i és aquesta llibertat la que ens impulsa a fer el mal tot i coneixent la idea de bé. És per això que Déu no significa res en aquest aspecte ja que Ell, segons els creients, es limità a fer-nos lliures, però lliures amb la idea de bé i no amb la de mal. És a partir de les nostres accions que hem arribat a l’estat d’imperfecció i insatisfacció i Déu no hi ha tingut res a veure. Per tant pot ser perfectament omnipotent encara que la idea de mal sigui present en nosaltres.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

D’acord amb allò afirmat anteriorment, no crec que Déu hagi tingut res a veure amb la presència del mal. Som nosaltres mateixos els que hem creat aquesta idea ja que Ell es va limitar a crear-nos lliures i amb la idea de bé. Però, com tot a la vida, el bé ha de tenir el seu contrari i la humanitat ha estat l’encarregada de donar-li.
Coincideixo, doncs, amb la idea creada pel cristianisme. Aquest respon a que Déu ens va concedir el do del lliure albir, de lliure elecció, però no afirma pas que ens proporcionés el do del mal. És per això que Déu no té cap mena de relació amb aquest.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

Es podria definir mal físic com aquell estat de malaltia o incomoditat física que sentim les persones al ferir-nos. En canvi el mal moral és aquell guiat pels sentiments i que les persones sentim quan la nostra moral es veu afectada per algún sentiment incontrolat, com per exemple el que sentim quan hem realitzat una acció dolenta o quan traim algú que estimem.
Déu, d’acord amb les afirmacions dites anteriorment, no és responsable de cap d’aquests dos mals.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

L’origen del mal som les persones mateixes ja que no ens conformem només amb ser lliures sinó que busquem més i és a partir d’aquí que, realitzant accions contraries al bé que ens proporciona Déu, que hem arribat a crear un mal, ara per ara, incontrolable.

6.Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Possible, no. Desitjable, sí.

Amb això, qué vull dir? Si les persones fóssim capaces d’evitar el mal ja ho hauriem fet fa temps però, mentre segueixin existint persones amb aquesta idea de mal, el mal no desapareixerà. Desitjar-se? Cada dia es desitja que no existeixi però tot i així, continuarà existint perque ja s’ha convertit en una cosa inevitable.

7.Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Hem de pensar que la naturalesa és molt més forta que nosaltres i tot el que passi al voltant nostre, sempre que sigui causat per ella, és inevitable. És per això que considero que són simples fenòmens ja que si fóssin part del mal hi hauria intervenció humana segur.

1-. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma St. Agustí?

Per a mi, el mal no és gens semblant a allò que Sant Agustí afirma que és. Segons el meu punt de vista és l’oposat al bé, el mal existeix quan una persona rep d’una altra, una cosa que li produeix un malestar i un sentiment negatiu dins seu. Fer mal a algú, és crear-li un mal moral o físic, un sentiment negatiu en si mateix. També cal adonar-se que per a que existeixi el paradís ha d’existir l’ infern i d’igual manera per a que existeixi el bé cal que existeixi el mal.

2-. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Crec que Déu és omnipotent però a l’hora tan benèvol que permet que caiguem en la temptació to fent el mal per a poder adonar-nos que aquest no és el camí correcte i que és amb la força del bé amb la que hem de lluitar i no contra aquesta. Com diu Hume, “la seva saviesa és infinita, no s’equivoca mai”. Com a conclusió puc dir que no estic d’acord amb aquesta teoria de Hume.

3-. Entra en contradicció la presencia del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Crec que no, com he esmentat anteriorment, és necessari el mal per a que existeixi e bé igual que ho és l’obscuritat per a tenir llum. El mal l’hem creat nosaltres mateixos, Déu no ha volgut parar aquest fet perquè vol que ens adonem d’allò que fem però no hauríem de fer. El cristianisme vol creure que fent el bé ens aproparem a Déu, però dic jo, no serà primer fent el mal i després penedint-nos adonant-nos així d’allò fet malament que ens adonem d’allò veritablement valuós i canviem apropant-nos més a Déu després d’haver conegut el mal i a través del bé?

4-.Diferències entre mal físic i moral

El mal físic és aquell produït al cos, com esmenta St. Agustí, és “el sofrir malalties i ferides”. En canvi, el mal moral ens ataca el nostre intel•lecte que es suposa ha de ser allò que ens fa més humans pel fet de que podem pensar i això ens diferencia de les plantes i els animals.

5-. Quin és l’origen del mal?

L’origen del mal bé donat pels mateixos éssers humans. Cadascú té una llibertat que pot ser utilitzada sempre.
Sempre ets lliure, però a vegades aquesta llibertat és allò que ens duu a la nostra perdició. Per exemple, un home és lliure de matar, però també a la vegada ho és de no matar. Si no comet aquesta acció, fa el bé, si duu a terme aquesta acció, farà el mal. L’origen del mal segons el meu parer, es troba dins nostre, però nosaltres tenim l’opció d’escollir si deixar-ho anar o no.

6-. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Desitjable pot ser, possible no ho crec. Considero que avui dia somiar amb un món sense mal és una utopia, una il•lusió. Crec que hauria de passar una desgràcia molt gran que afectés a tota la humanitat per a que el món s’adonés de tot el mal que hi ha. Encara així, tot i que el món estigués ple de pobresa, hi hauria gent que faria el mal per tal d’aconseguir el propi bé.

7-. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Sempre he cregut que són catàstrofes donades com a càstig del mal infringit a la nostra terra. Són fenòmens que busquen castigar als humans pel mal tracte donat al nostre estimat planeta la Terra.

1.Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

El que estar prou clar es que, si diem que l’idea de bé es l‘idea més perfecta de totes i diem també que una de les caracteristiques de les diees, es que són perfectes, tenin en compta que el mal surgeix del material i per tan es imperfecte, el mal en cap moment podria ser una idea. Respecte a una definició sobre el mal, no podria definirlo.
El mal com a privació del bé? si? I perque no el bé com a privació del mal? Aquesta definició de san Agustí trobu que es molt imprecisa.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Sense saber si deu existeix, no podem saber res de Déu, i no tenim prou argumnts per saber si existeix o no, aixi ho va dir Imanuel Kant.
Sense entrar en el tema de si Déu existeix o no, no crec que el mal sigui tan dolent com pensem la majoria de vegades, sino que més be es pot ser una forma d’aprenentatge, i que aegades tindriem que veure com a una necesitat imposada per intentar ser feliços.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
No sabem si deu existeix, en el cas que Déu existis, continuariam sabent el mateix sobre ell que sino, es a dir no sabriam res sobre ell, per tant no ho tinc clar si una cosa com el mal, que surgeix del material, que es imperfecte, contradiu l’existencia d’una altra cosa anomenada Déu del cual no sabem res.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic es segon san agustí l’absencia de benestar.
El mal moral, jo el definiria com la ignorancia del bé, entes com a unes regles o unes lleis etiques i morals, a les cuals els humans estem sotmesos per la nostra inteligencia, si algú practica el mal es peruqe no coneix el bé encara no sap el que es.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

El lliure arbitri o la capacitat de decidir el que volem fer, això, ens fa diferents els uns dels altres, el voler cosses diferents creara el mal, els nostres interessos ens faran lluitar per allò que volem amb l’objectiu de saciar el nostre desitg, a costa moltes vegades de la infelicitat, del mal de un altre.
Si de veritat Déu exiteix i ell ens va crear aixi, amb lliure arbitri i amb desitjos i sentiments, ja ho sabia doncs que hi haurien guerres, o com a minim disputes, un exemple; si tu y jo mirem la tele, jo vull veure un partit de futbol i tu vols veure una peli por, si jo deixo de veurela per no fer una discusió tinc un mal em quedo sense veurela soc una mica infeliç, en el cas contrari pasaria el mateix, i sino es crearia una disputa en la cual, tu o jo, perdria.

6.Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Respecte a la meva resposta a l’anterior pregunta, no estic dient que no hauria de ser aixi calen les diferencies i les contradiccions, però, si la idea de Dèu que té el cristianisme, es la de un Dèu perfecte, que fa cosses perfectes aquest Dèu no existeix.

7.Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Mal? Nosaltres ho veiem aixi perque ens quedem sense casses o moren persones, però aquest mal es relatiu, ens fa mal a nosaltres, però, segurament es necessari per a que el planeta mantingui un equilibri.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

La meva definició del mal seria una mica diferent de la que fa San Agustí . Per a mi el mal no es la negació del bé, San Agustí posa la malaltia com a la negació de la salut per posar un exemple de la seva teoria referida a la diferencia entre el bé i el mal, però crec que no es aplicable a termes més generals referits a coses intangibles com pot ser el mal a través d’una ofensa, crec que el mal es la oposició al bé no la no existència del mateix.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Crec que Déu si es omnipotent i la seva condició no té res a veure amb la permissió o no permissió del mal ja que crec que Déu va ser l’ encarregat de crear-nos, només d’això i som nosaltres mateixos els que hem creat paral•lelament de la aprovació o no aprovació el mal . Així que no crec que la omnipotència de Déu estigui relacionada amb l’existència del mal .

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Crec que no es contradiuen la presencia del mal amb l’ existència de Déu, es semblant al que he estat comentant anteriorment .Déu es aliè de la nostra destrucció, l’odi, del mal que hem generat nosaltres . Déu crea i nosaltres destruïm, no interfereix en les nostres decisions o en els nostres actes .

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

Per començar diré que no crec que els mals físics i morals siguin causats per Déu .Com ja he dit no té res a veure amb el mal . El mal físic es aquell que causa un dolor en el cos de l’home, una fractura, un cop, una malaltia, en canvi el mal moral es possiblement el més difícil de curar, aquell que fa mal a la persona en si, no al seu cos sinó a la seva ànima, en són exemples els insults o rebutjos.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

L’origen del mal sens dubte es l’home, per a moltes persones aquest origen es dona amb el pecat original. Però crec que l’hem creat nosaltres a través de la nostra cobdícia, ambició i egoisme .

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

No crec que sigui possible un món sense mal, des de la creació el món ha estat mogut pel mal, per guerres, lluites odi … crec que no es possible viure sense això ja que són impossibles els conflictes o les diferents formes de pensar .
Es clar que seria desitjable, però ho trobo massa impossible fins hi tot de pensar-hi.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els considero part del mal que fem al nostre propi món, ja que moltes de les catàstrofes naturals que vivim avui dia no tenen un altre casant que l’home …

1-Per mal, entenc el dany material o moral que alguna cosa inflixeix a alguna altre o a si mateixa.
La definició que en fa St.Agustí no em sembla gens encertada, ja que la privació no pot ser el mal en si mateix, ha d’haver-hi alguna cosa que l’expliqui millor, ja que trobo que sense l’existéncia de Déu, aquesta teoria s’en va per terra.

2-Estic completament d’acord af Hume, ja que si Déu es tan bo com suposa St.Agustí, no hi ha raó per la qual pugui permetre el mal en el món, i si fos omnipotent i de debó volgués, quina raó hi ha perquè no acabi per sempre més amb el mal del món? Sóc incapaç de trobar resposata a aquesta pregunta.

3-Tal com he dit en la qüestió anterior, no es coherent aquesta idea, ja que la omnipotencia de Déu i el mal al món no poden conviure. El cristianisme defensa que Déu permet el mal en el món, sota el meu parer, com una temptació, en que cada individu pot escollir fer el bé i el mal, amb les conseqüéncies tant diferents que tenen els dos hàbits, és a dir, el permet per instaurar la llibertat.

4-La diferéncia bàsica que hi ha entre el mal físic i el moral és la part de la persona que el pateix; mentre que el moral el pateix l’ànima de la persona, l’interior d’aquesta i és, en molts casos, més difícil de guarir que no pas el físic que és quan la mateixa matéria es corromp i per guari-se només cal tenir coneixements objectius i sempre vàlids de medicina i temps.
Déu, segons el text de St.Agustí és la caua de tot, menys del mal, ja que el mal es tant sols un efecte negatiu que pateix la matèria de la que està feta tota la creació.

5-L’origen del mal és igual de confús que l’origen del bé i del món mateix, durant tants segles de filosofia, grans estudiosos i pensadors han intentat donar resposta a aquesta pregunta i cap d’ells n’ha trobat una resposta que convenci a tothom, i un estudiant de segopn de batxillerat com jo, es veu eclipsat per l’enorme complexitat d’0aquesta pregunta i m’inpedeix de trobar-hi resposta.

6-Un món sense mal equivaldria a un món aburrit en el que només es podría fer el que sigues correcte, un món sense alicients per viure, ja que el que és més maco de la vida es saber rectificar.

7-Són simples fenòmens naturals que res ni ningú poden control·lar i que es donen per una succeció de desafortunats esdeveniments físics.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

El mal i el bé són conceptes abstractes.
L’ésser humà mitjançant la moral ha tractat de determinar el que es bo i el que es dolent, el que es pot fer i el que no, per donar un sentit racional a la nostra vida.
La moralitat humana ha d’aconseguir un fi comú, perquè, si cada ésser humà es proposin finalitats diferents, a demés dels xocs inevitables que es produirien, no hauria un bé i un mal objectius.
És a dir, no i hauria una norma moral.
El bé seria el fi a aconseguir i tot el que s’allunyi d’aquest seria el mal.
Per tot això penso que no seria una privació del bé com diu San Agustí.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
No estic d’acord, perquè en el text Hume diu el contrari, que Déu només busca el seu fi i en ell no inclou la felicitat humana ni animal.
El que vol arribar a dir Hume es que Déu no existeix, perquè si fos així aquest buscaria el seu fi, i al ser omnipotent faria complir el seu fi, perquè estaria per damunt del poder de les persones i animals.

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Jo crec que no entra en contradicció, perquè en el cas que existeixi Déu i donat que ha creat l’ésser humà amb la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal, això no nega que Déu existeixi.
Defensa l’existència de Déu mitjançant la fe.

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic es aquell que afecta a la nostra salut: malalties, ferides, cops… i el mal moral es aquell que afecta a l’animà de la persona, es de tipus psicològic i són ferides que no es veuen i afecten directament a la nostra consciència.
No, l’únic responsable es l’ésser humà.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
L’origen del mal es l’ésser humà, perquè aquest es l’únic que ha fet les normes sobre el bé i el mal. I es l’únic capaç d’imposar-les a la resta.
6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Seria desitjable, però no possible, perquè tots mirem per al nostre bé i no busquem el bé comú.
7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Són fenòmens naturals, que no tenen res a veure amb el mal pròpiament dit.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

La meva opinió sobre la concepció del mal és molt diferent a la de Sant Agustí. Ell pensa que el mal és l’absència de bé. El bé i el mal, per a ell, no estan a la mateixa categoria. En canvi per a mi, el mal i el bé són contraris. Considero que no podria existir un sense l’altre, la seva existència depèn de tots dos.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Estic totalment d’acord. Sí Déu volgués la felicitat de tot ésser vivent a la terra no hauria creat el mal. L’absència de mal és la que provoca la felicitat absoluta. Però sempre hi haurà alguna cosa que no ens acabi de deixar ser feliços. Déu permet que hi hagi mal, llavors el fi de d’aquest no és crear la felicitat per a tothom.

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

No. Déu ha creat el món així com és. Amb mal i amb bé. Tots dos els considero necessaris perquè hi hagi un equilibri. El món no és perfecte i si ho fos, el mal no existiria.

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

Déu és el creador del mal i del bé. Però no el considero pas responsable de caps dels mals, ni tampoc dels bens. Perquè ell ha creat a l’home lliure, i en moltes ocasions la responsable de que hi hagi mal, és la pròpia persona. El mal físic és inevitable i incontrolable, sovint som nosaltres els culpables de que aquest es manifesti, i poso l’exemple del tabac. Déu no és el responsable ni ens obliga a fumar. Que ho fem provoca problemes de salut a la llarga greus, per tant un mal físic provocar per nosaltres mateixos. En canvi el mal moral és una de les pitjors vivències o experiències que podem viure. És un mal, que per a mi és impossible de definir, és totalment diferent al mal físic, però al cap hi ha la fi, tots dos són mals, provoquen dolor i absència de felicitat.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

L’origen del mal és el mateix que el del bé. I l’origen de totes les coses creades a la terra, segons els cristians, és Déu. El mal sorgeix del no res, com el bé.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Sota el meu punt de vista, és impossible que existeixi un món sense mal. És com dir que existeixi un món sense nit. El mal i el bé els considero contraris, com ja deia Heràclit el món fou creat a partir de l’oposició de contraris, aquests no poden existir per si mateixos, es necessiten.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Per a mi són simples catàstrofes naturals. Algú podria considerar-les part del mal perquè en segons quines situacions perjudiquen als éssers humans i a la nostra vida. Però són fenòmens inevitables, per molt que els humans vulguin controlar-ho tot i ha una cosa que mai podran manipular, la força de la natura. Per això la veiem com un perill, i nosaltres tendim a associar mal amb perill.

1.Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

El mal per a mi són dues coses, la primera seria una cosa, una situació, un fet o una acció que et provoca malestar. La segona seria tot l’oposat al bé.

Sant Agustí fa una bona definició del mal, perque en si mateix el mal és l’absencia de bé, la imperfecció d’alló perfecte. Per exemple, se suposa que Déu ens fa a les persones pures, és a dir, ens crea per que ens comportem bé però la nostra puresa es corromp i d’aqui surt la maldat de les persones.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Si, estic totalment d’acord, en el cas de que Déu existís, si se suposa que estima a tots els seus fills, és a dir, a les persones, doncs no hauria de permetre que pasesin coses dolentes, ja sigui per guerres, per malalties…

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Haveu-re… en contradicció se supona que no entra. Jo personalment no crec en Déu, però se suposa que en el cas de que existís Déu se suposa que ens crea amb el lliure arbitri, és a dir amb el fet de poder escollir fer el bé i fer el mal, i si nosaltres fem el mal (com és el cas dels assasinats, les guerres…) doncs és culpa nostra i no de Déu.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

La diferència més clara, és que el mal física es pot veure, mentre que el mal moral no. Encara que tots dos mals són molt greus i imperdonables per a qui els provoqui, crec que és molt pitjor el mal moral que el físic, perque el dolor físic a la llarga es cura i s’oblida, però el mal moral és més profund, que grabat a l’ànima de les persones i es més difícil de curar.Crec que Déu no té culpa de cap dels dos. Potser si un nen neix malalt doncs… potser si, pero no sabria dir si el culpable és Déu.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Sense cap dubte, l’origen del mal som les persones i el lliure arbitri que Déu ens ha otorgat.

6.Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Possible, està clar que no, desitjable, si.

Penso que per molt que desitjem un món sense mal, les persones no poden ser totes totalment bones, per tant continuarán existint persones dolentes, que faran el mal, per tant no es possible que hi hagi un món sense mal.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Són simples fenòmens naturals, si totes les coses que pasen han de ser provocades per el mal, no acabariem mai.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

1. D’acord amb l’afirmació de Sant Agustí crec que el mal és una privació del bé, no és res més que absència de bé perquè quan fa presencia el bé, el mal desapareix.

2. No estic d’acord amb hume perquè no es que Déu permeti el mal sino que ens dona llibertat i nosaltres escollim si volem fer el mal o el bé, llavors ell no té culpa del que fem.

3. Com ja he dit, no es contradiu perque Déu no a creat el mal sino que ens a donat la llibertat perquè nosaltres escollim, llavors per mi si que es omnipotent en el cas de que existeixi.

4. El mal físic és simplement l’absència de bé o benestar en canvi el bé moral depen de la consciència de cada persona, i jo crec que Déu no es responsable de cap dels dos, ja que torno a dir que nosaltres som lliures de fer el que volem i depen de la opció que se agafa rebràs un mal físic un mal moral o cap dels dos.

5. L’origen del mal és el mateix que el del bé porque és l’absència de bé, llavors deduim que el mal procedeix de Déu.

6. Possible no, desitjable si

Jo crec que és impossible un món sense mal ja que al tenir llibertat cadascú agafa la que ell creu que és la millor opció i aquesta opció per a molta gent és el mal perque avegades es més fàcil aquesta opció, per l’altre costat desitjable si perque la vida seria molt més fàcil per tothom encara que seria també molt monotoma.

7.Jo crec que son simple fenòmens ja que les produim nosaltres sense voler, a causa de les nostres ganes de tenir més i més sense pensar en la natura per això no ho considero mal.

1.Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

Jo crec que Sant Agusti fa referencia al mal com una privació del bé pel fet de que el bé es identificat amb allo plenament perfecte que es Déu, per tant si parlem del mal nomes podem dir que deriva del bé peró actuant de manera imperfecta. Fins aquí podria estar d’acord amb Sant Agusti però podem parlar de la absencia de compassió per aquells que sofreixen.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Jo dic que Déu es un personatge que no podem demostrar la seva existencia però parlant neutralment en aquest tema diré que si es tan poderos com es mostrat, diré que es un Déu força malèvol, hi ha gent que comenta que aquestes maliciesimposades per Déu serveixen per millorar o que sense sofriment no hi hauria compassió però jo els hi dic, tingueu la cara de dir-ho als qui realment sofreixent, ja que vosaltres ho comenteu des d’una posició acomodadaa tampoc conec el mal en la seva pura essencia i espero no coneixerle mai però soc capaz de posarme a la pell dels qui pateixen.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Crec que no entra en contradicció perquè Déu va ser per mi qui va crear el mal no penseu que la meva posició es de culpar a aquet Déu sinó que intento dir quin es l’origen. El cristianisme defensa que Déu permet el mal en el món, en que cada individu pot escollir fer el bé i el mal Déu va crear l’home tot i sabent que l’esser humá seria pecador.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

No faig responsable a Déu dels mals fisics i morals que és comenten en el món terrenal, ja que els causants es troben en el mateix món. Sento que em repeteixo però dire que es Déu qui ens va formar pertant si es el causant d’aquet naixement del mal però de la seva constant acte de presencia ja que podem escollir entre fer el mal i el bé.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Se que hos asemblara una ximpleria però és el meu pensament i ha de ser respectat, penso que l’origen del mal va ser Déu, pel fet de que apartir del bé es deriven les idees del bé. En el qual totes contenen una part imperfecta . Un clar exemple de imperfecció va ser cristianament parlant, la creacío de l’esser humá ya que es el major focus de mal mai creat. Per que Déu es el causant? Perquè tot i la seva perfecció de Déu va ser tant imperfecte que tot i sabent que l’esser huma era pecador de naturalesa el va crear.

6.Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Desitjable segur, sobretot pels qui realment el coneixent, posible, és impossible el mal ha existit i sempre existira perquè l’esser és la font mes gran de mal mai creada capaz de provocar un holocaust nomes per una ideologia mai assolida. Per tant una part de mi desitjaria que el món termines per tal de que no existis mes sofriment en el món.

7.Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Les castrofes naturals no els considero el mal en si, tan sols el provoquen com en les preguntes anteriors, jo relaciono a Déu amb l’origen del mal, en el cual és el mateix però en menor grau. Tan sols amb una diferencia pot provocar el mal en qualsevol part del món sense distincions de clases socials. Tot el contrari amb molts actes humans, perquè existeixi un ric també ha de existir un pobre.

1.El mal és senzillament una opció presa en llibertat de l’ésser humà. Es pot considerar que el mal sí que és una privació del bé ja què en un moment determinat i en una situació concreta si fas el bé, exclous el mal, si fas el mal, prives el bé.
Qui te la capacitat de saber què és el bé i què és el mal és Déu, i nosaltres només triem l’opció que nosaltres mateixos creiem que és la correcta.

2.Déu no permet el mal, el crea l’ésser humà. Per descomptat que Déu és omnipotent, té el poder de fer tot el que vol, però si intervingués en la nostra vida per obligar-nos a fer el bé, estaria condicionant l’ésser humà, contradient la seva pròpia voluntat.
Déu és bo i ens va crear a imatge seva, si Déu és lliure, nosaltres també ho som.

3.La pregunta anterior respon la tercera també.

4.El mal físic és sofriment i turment, és dolor i aflicció. El mal moral és la llibertat de sentenciar advers el bé. Déu no és responsable de cap mal ja què ell no l’ha creat.

5.L’origen del mal s’oculta en l’ésser humà en el moment de poder triar entre fer el bé i fer el mal, la llibertat d’escollir. D’aquí brolla el vertader origen del mal i no de Déu; en aquest cas, qui sigui instigador d’aquesta difamació, és un autèntic rude.

6.Si tothom tingués el cor net de pecat, seria possible un món sense mal. Un món sense mal, un món sublim, és evident que ho desitjaria, perquè nosaltres en essència som bé, i la conseqüència última del bé és la felicitat. Però estic estretament d’acord amb la Maria, que pensa que només és una utopia, crec que ara mateix si que ho és, però més endavant esperem que no ho sigui.
Jo crec que s’ha de pensar positivament i tenir l’esperança que la felicitat existeix i que en el futur, no molt llunyà, aquest mal quedi reduït a no-res i tots els humans frueixin d’aquesta felicitat.

7.Les catàstrofes, tragèdies, desgràcies,cataclismes com es vulguin dir, formen part de la naturalesa, la mare de totes les mares. La natura és viva, és com un ésser viu que evoluciona, necessita manifestar-se d’alguna manera. Som nosaltres els que alterem i variem la seva trajectòria i que ara per ara, siguem culpables de molts dels infortunis que la natura provoca. Però estic d’acord amb en Teruel amb què la Terra necessita un equilibri, estabilitzar-se.
La naturalesa és bona, però l’ésser humà l’ha convertit en una perversa frenesia.

1) Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

El mal el definiria com tot allò perjudicial per a l’ésser humà, causat per ell mateix o per un altre ésser i que normalment impedeix a algú arribar a aquell que era el seu objectiu.
Així doncs, considero que és tracta d’una privació, ja que no es pot arribar a la fi, tot i haver seguit un llarg camí.

2)Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

No, de cap manera. Per començar no estic segur de l’existència daquest ésser omnipotent.
I en l’ hipotètic cas de que existeixi, també m’hi oposaria, ja que Déu pot ser omnipotent, però de cap manera podrà fer feliç a tothom sense cometre cap acció maligna.
Així doncs, com acabaria un conflicte bèl·lic? En cas de buscar el bé comú, en algun moment n’estic segur que apareixeria el mal.

3)Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

No ho crec així. Jo crec que Déu en cas d’existir, va crear als éssers lliures, amb la capacitat de lliure elecció. Així doncs, ell ens dóna la oportunitat de gaudir d’una vida digna sense cometre el mal i adoptant aquelles decisions que fan bé, o escollir aquelles situacions en que s’arriba al mal.

4)Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic, l’atribuiria a aquells comportaments en que l’implicat pateix un mal visible, que sovint l’impideix fer algunes accions que feia abans (com ara trencar-se una cama o un braç).
D’altra banda, el mal psicològic el definiria com aquell que és més difícil de suportar, generat a consciència en que es comet una acció sense seny.

Aquest últim mal, és aquell conegut com a pecats, segons el cristianisme.

5)Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

L’origen del mal per a mi, és aquell que davant dues opcions escull aquella que més l’interessa tot i saber quehavent escollit l’altra opció hagués ajudat a d’altres. Aquesta primera decisió “incorrecta” provoca una segona decisió “incorrecta”, i així successivament.

6)Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

No crec que sigui possible, doncs en l’actualitat és impossible imaginar-ho, trobem situacions realment malignes com els conflictes bèl·lics per exemple.
Però, n’estic segur de que gran part de la població mundial, per no dir el 100% desitjaria un món millor, sense la presència constant del mal.

7)Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Jo no crec igual que els éssers prehistòrics, que pensaven que qualsevol terratrèmol o catàstrofe natural era un càstig de Déu degut al seu mal comportament.
Aquest tipus de fenòmens es preveuen amb antel·lació, i desde sempre han estat presents. Per tant els considero simples fenòmens, això si, causen un gran pànic sobre la població afectada.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
Segons Sant Agustí el mal no prové de Déu sinó que no és altra cosa que el no-ésser, la privació de l’ésser, el no ser de manera que, tal i com diu en el text, una malaltia no és res més que la privació del cos, la privació de la salut. Personalment, estic d’acord amb aquesta idea de privació ja que penso que el mal és un dany que ens afecta o físicament o moralment i que ens provoca malestar, és a dir, que és la privació del benestar.
2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
En aquest text Hume considera que no té sentit que Déu tingui poder infinit ja que permet el mal. Personalment, penso que aquesta incoherència es pot superar considerant que no és Déu qui permet el mal sinó qui permet que els éssers humans actuem lliurement i que per tant siguem els responsables dels nostres propis actes.
3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Aquesta pregunta està relacionada amb l’anterior ja que considero que entra en contradicció si considerem que és Déu el responsable de la presència del mal. Ja que si defensem, tal i com ho fa el cristianisme, que el mal es remunta a la llibertat de l’elecció humana, en el sentit de pecar o no pecar amb la qual Déu va crear l’ésser humà, no hi ha una contradicció ja que Déu no és el responsable del mal.
4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
Sant Agustí ja va fer una distinció entre el mal físic i el moral, considerant el primer com a privació del no-ésser i el segon com a una conseqüència del mal d’Adam. De manera que podríem dir que el mal físic és aquell que afecta a la persona en sí, al cos, com ara una malaltia i el mal moral és la conseqüència del pecat de l’home. Déu no és responsable de cap dels dos perquè en el cas del mal físic, Déu no crea el no-esser, la malaltia, sinó que crea l’ésser i de l’ésser sorgeix la privació i en el cas del mal moral Ell només crea l’ésser humà amb llibertat d’actuar.
5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
Personalment crec que l’origen del mal es curiosament el bé. Crec que el mal existeix per necessitat ja que per poder identificar el bé ha d’existir un mal, de la mateixa manera que per a que existeixin les coses belles han d’existir les coses lletges.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Aquesta resposta està relacionada amb l’anterior. Un món sense mal seria un món perfecte, un món, que al meu parer, impossible. Per tal de que existeixin les accions bones han d’existir les accions dolentes. Sí que pot ser desitjable però considero que l’únic al qual podem aspirar és a un món on el bé predomini sobre el mal.
7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Crec que totes les coses sorgeixen per alguna cosa. No crec que els terratrèmols i les catàstrofes sorgeixin com a conseqüència del mal sinó que són fenòmens necessaris. La natura ens ofereix moltes coses favorables per a nosaltres com ara la capacitat de que les plantes facin possible la nostra respiració i de la mateixa manera que fets com aquests ens afavoreixen hi ha d’altres que ens perjudiquen com ara les catàstrofes.

1. El mal, és tot allò que una persona li pot afectar d’una manera negativa, tan en el àmbit físic com el psicològic. I estic d’acord amb Sant Agustí, el mal és la privació del bé, perquè el mal i el bé no poden estar units.

2. No estic d’acord amb Hume, perquè Déu és omnipotent i no es que ell permet el mal, sinó que són les persones, els qui el creen i el permeten.
Perquè Déu vol un món lliure.

3. Existència de Déu, no te relació amb el mal, perquè Déu crea un món lliure, on les persones són les que han creat el mal.
I Déu i tot el cristianisme, no volen el mal per ningú, encara que la societat la creat,des de sempre ha estat present i crec que continuara sent així.

4.

Mal físic: és un dolor exterior, que fa mal, però és passatger, només un dolor corporal.
Mal moral: és un dolor interior, i que et fa recordar la consciencia.

5.

Jo crec que totes les persones, tenen mal interior, hi ha vegades que l’expressen, unes persones més que altres però tothom te aquest mal dintre seu.

6.

Seria perfecta, però actualment crec que mai succeirà un món ple de bé en totes les persones. Encara que seria molt desitjable.

7.

Són fenòmens totalment naturals, que succeïxen per un motiu científic, però no tenen ninguna relació amb el bé o el mal. Ja que la naturalesa te un processos i un ritme, que ha de seguir. I són incontrolables.

1.- Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
2.-Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
3.-Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
4.-Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
5.-Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
6.-Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
7.-Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

1.- Des de el meu punt de vista trobo que el mal es pot interpretar de dues formes diferents. Per una banda segueixo la idea de Sant Agustí, dient que el mal és una privació del bé. Però és que hi ha moltes formes de veure el mal. El mal també ens pot servir com a mesura per valorar el bé, és a dir, si passem per mals moments o persones del nostre entorn en passen, desitgem amb més ganes que la benaurança torni el més aviat possible.

2.- Trobo que no, que el mal existeix per posar a prova les persones, per a valorar allò que tenen o voldrien tenir, per valorar la pròpia vida tement entrar en aquest mal. Però les persones que el tenen, generalment tothom en pateix a la llarga, es poden plantejar aquesta pregunta, com pot Déu deixar que em passin tantes coses dolentes?

3.- Com ja he dit a la pregunta anterior, no crec que entri en contradicció, ja que penso que la majoria dels mals ens els causen els nostres propis actes. Tot i així hi ha molts mals i desgràcies al món, ningú té la culpa de tenir una malaltia, o de que un huracà mati a milions de persones. Per això la relació amb aquest mal que no el pot produir qualsevol per a què esta? El cristianisme, per una altra banda, defensa la creació de Déu i tots els éssers, però també planta al dimoni com al mal. Tot i així, també podríem veure el mal com a allò que fa aprendre als humans, els errors que intenten corregir i la recerca d’altres alternatives.

4.- En realitat un mal físic pot causar-ne un de moral i a l’inrevés. Les diferències bàsiques són que un mal físic es aquell que es produeix en el teu cos, que es pot veure, que es pot identificar, que es pot reconèixer. En canvi, mai ningú més que tu podrà saber l’abast d’un mal moral propi. És un sentiment, és quelcom molt més profund que un “simple” mal físic. Trobo que la diferència principal és la complexitat que hi ha entre ambdós.

5.- L’origen del mal sorgeix des de l’interior de les persones. Cadascuna te una forma diferent de veure’l, interpretar-lo, i sentir-lo. Allò que pot ser un mal immens per a algú, pot ser un de diminut per un altre. Tot i així, hi ha mals generals per a tothom, danys que ningú pot haver causat i que estan en mans de la natura i els seus cicles.

6.- Possible, no ho crec. Desitjable, per què no? Però reitero tal com he dit més amunt que trobo que el mal no deixa de ser una forma didàctica que ens ensenya a aprendre dels nostres errors, a rectificar. A més, en moltes ocasions el mal uneix a les persones, fins i tot aquelles introvertides o exiliades del món que no volen contacte afectiu de cap de les maneres, prefereixen suportar el mal en companyia, així que potser, li hauríem de veure al mal aspectes positius?

7.- Els terratrèmols i les catàstrofes naturals no deixen de ser fenòmens de la natura, la Terra canvia i es serveix d’aquests. Tot i així no deixa de ser un mal dins les persones. Moltes vides han estat perdudes, i aquestes pèrdues suposen un mal moral sobre les persones que les estimaven.

1. Segons el meu parer la definició que dóna San Agustí del mal parlant d´aquest com l´absència de bé és molt adequada ja que penso que el mal no es pot fer voluntariament sinó inconcienment per tant la única forma de fer mal és tenint carència de bé o no coneixent el bé.
2. Jo personalment crec que Déu en el moment que va donar llibertat a l´home per escollir ja va deixar d´ intervenir en el món , per tant les coses succeeixen però Déu no té res a veure . Cadascú és totalment lliure dels seus actes i per tant Déu no és que permeti el mal sinó que és l´home que lliurament el realitza.
3. Com ja he comentat abans el mal i Déu van completament separats ja que Déu dóna plena llibertat a l´ésser humà i és aquest qui decideix si fa el mal o el bé.
4. El mal físic es produeix per exemple quan et caus i et fas sang èrò caus tu. El mal moral és produit quan una persona actua de forma antimoral , però també o fa ella, per tant per mi no hi ha cap diferència el mal físic i moral és causat per nosaltres o per altres vers nosaltres.
5. Segons el meu parer l´origen del mal és personal i totalment subjectiu. Cada persona actua com creu que ha d´actuar sense tenir en compte als altres, en el moment en que per aconseguir allò que vols t´emportes per davant tot originàs el mal que cada vegada serà pitjor.
6. Desitjable evidentment, possible és una utopia.
Suposo que el bé al món és quelcom que moltes persones desitjen però és bastant complicat només cal mirar a àmbit personal segur que trobem alguna persona amb la que no tenim bona relació i desitjem que no estigui amb nosaltres, per tant aconseguir una bona relació entre totes les persones del món és impossible.
Caldria començar per un mateix.
7. Són fenòmens naturals , evidentment causes molts problemes i en mols casos catàstrofes a gran nivell però no es poden controlar perquè són canvis interns de la terra.

1-Segons el meu parer, el concepte de mal, és la definició que més s’ ajusta a la de Sant Agustí d’ Hipona, ja que clar és, que trobem els dos conceptes: el bé i el seu contrari, el mal. Si amb el bé aconseguim el màxim, lo bó, el plaer; el mal per tant serà la privació d’ aquest.

2-Tal com defensaria Agustí, el mal no prové de Déu sinó que és el no-ésser, és a dir el límit de la criatura, car és que Déu ens va crear i ens va deixar al lliure arbitri per tant, ell no és de qui prové del mal sinó l’ ésser és lliure d’ escollir les seves accions i amb elles obtindre el fi que el durà al bé.

3-Des d’un punt de vista cristià, Déu ens ensenya que hem de arribar a l’ amor i a una vida próspera que ens guiarà fins al cel, mentre que el mal seria tot lo contraria, és per això que crec que l’existència de Déu i del mal són contradictories

4-Val a dir , que el mal moral és entés com aquell mal causat per l’ésser humà en el seu comportament injust i depravat, és a dir aquell que prové del pecat diví , la lliure elecció. Per tant el mal físic pot ser entés com aquell mal que román per causa natural mentre el moral és el que obtenim a causa de la llibertat de la que disposem els éssers humans i no de Déu.

5- Segons la meva opinió, crec que el mal prové com a conseqüència, és a dir, conseqüència d’ un acte provocat per els éssers humans.

6-7 -D’ altra banda, quan anomenem mal a catàstrofes naturals o simples terratrèmols, no els considero mals sinó simples fenòmens, que passen i formen part de la vida, per tant seria difícil imaginar un món sense mals quan l’ ésser humà ja va ser el primer que va donar lloc a aquest món.

1- Jo crec que el mal és subjectiu, que les persones considerem dolent allò que s’ oposa als nostres ideals, als valors que regeixen la nostra vida, i que són imposats per la nostra societat: Una acció pot ser dolenta en un lloc i per a una persona determinada, amb unes creençes concretes, però, pot no ser-ho en un altre indret del món per a un altre persona amb unes altres creençes,
El mal ocupa un espai molt important en la nostra vida, tothom dirigeix les seves accions evitant-lo, intentant no caure en ell i, quan el nostre cap ens atormenta de remordiments, és per que nosaltres considerem que allò que hem fet està malament, No crec que un assassí en sèrie tingui remordiments, per tant, segurament ell opini que no està en el mal i la seva vida serà tan feliç com la de qualsevol altre.

En la meva opinió el mal sí és una privació del bé, ja que evidentment algù no pot estar en el bé i en el mal alhora. Quan s’ està en el mal s’intenta que aquest desaparegui, intentem treure’l de nosaltres, el volem extreure com voldriem estreure una malaltia. De fet considero el mal, una malaltia per a l’ ànima, un estat de debilitat per a aquesta.

2- Molt sincerament, la concepció d’ Hume em sembla absurda i romàntica, és a dir, algù creu sincerament que és possible la felicitat de tothom ,que la gent no es mori mai, que ningú pateixi?

El patiment, per dur que sigui és un procés pel que cal passar a la vida. És cert que el món és plé d’injusticies, que molta gent passa gana i que molts nens moren al día per les condicions precàries en les que viuen, però, Déu ens va fer lliures, l’ ésser humà és avariciòs i insolidari perquè nosaltres mateixos hem agafat un camí a la vida i aquesta avaricia és la que provoca que el món estigui com està. Crec que és molt fàcil culpar a tot menys a un mateix, del nostres propis actes .

Déu no decideix el camí que nosaltres hem de triar, ell ens pot orientar mitjançant la fé, però no ens asigna un futur ni un destí. Jo parteixo de la idea de que Déu existeix en la fé, en les persones que decideixen tenir-la. No és ni molt menys un dictador, ni ningú que estigui assegut al cel amb una bareta màgica decidint que aquest faci això i que aquell faci allò altre. Simplement intenta que el mal no ocupi un lloc en les persones amb fe, però si algú no té fé, Déu, no podrà fer res per ell. Per tant Déu no és, ni moltísim menys, malèvol ni tampoc és impotent, segons la meva opinió Déu és omnipotent en el sentit que dóna ajuda a superar les males passades a aquelles persones que creuen en ell.

3- Jo crec que no entra en contradicció, ja que com he exposat avanç, el mal que les persones decidim fer és independent a la voluntat de Déu. És la nostra desició ser malevols.

4- Jo crec que Déu no és responsable ni del mal físic ni del mal moral, no crec que sigui ell el que intervingui si nosaltres ens contagiem d’ una malaltia, ni si caiem pel carrer. Tampoc crec que sigui ell qui decideixi que nosaltres estem en el bé o el mal moral. Simplement això és decisió nostra, si estem en el mal moral es perquè hem fet una acció que ja consideravem dolenta, ja que si no la consideressim malèvola no tindriem remordiments i per tant no estariem en el mal.

5- L’ home és l’ origen del mal, tal i com va dir el filòsof Hobbes: “l’home és un llop per a l’ home”. L’ origen del mal són les idees perturbades, l’ egoisme i l’ avaricia.

6- En la meva opinió no hi ha res més dessitjable que un món sense mal, ara bé, considero que això és tant difícil que és gairabé imposible. Caldría una concienciació i consens mundial i un canvi d’ idees de totes les civilitzacions, començant per les més desenvolupades; però, el desig de poder i l’ avaricia de l’ home, fan que la solidaritat sigui cada cop més difícil i jo opino que la ampatía i la solidaritat són els primers pasos per arrivar a assolir un món sense mal.

7- Els terratremòls i les catàstrofes naturals són, al meu parer, simples fenòmens naturals, la terra no és malèvola per permetre que les seves plaques tactòniques és moguin ni que hi hagin moviments d’ aire que formin huracans.

1 – Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
El mal és un dany que ens afecta de manera física o moral i que provoca una privació de bé que fa que l’ésser no estigui en les seves màximes condicions. Crec què és una privació ja que sense el mal no sería possible parlar de bé, i el mateix passaría al contrari.

2 – Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Hume parla de la incoherència d’un Déu omnipotent ja que aquet no permetría que el mal estigués present, però crec que Déu és omnipotent i deixa llibertat a les persones per decidir i per encaminar la nostre vida cap al bé o cap al mal.

3 – Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Déu deixa llibertat, per tant permet el bé i el mal que és l’elecció que cada ésser escollirà. Com diu el cristianisme, l´home trairà el camí del pecat o del bé, i així es mostra la llibertat donada per Déu.

4 – Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és aquell que apareix amb el no-ésser, és a dir, cuan la persona pateix una malaltia o té una ferida. El mal moral, és l’acció de realitzar algun acte incontrolat, com va ser el primer el d’Adam. Déu no és responsable de caps dels dos mals.

5 – Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
La recerca de noves accions i la llibertat donada a la persona, ha fet que l’home hagui arribat a fer accions incontrolables i contraries al principi de Déu.

6 – Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Crec que no seía possible però per suposat si que és desitjable. Crear-se una il·lusió és fàcil, i més dir que és possible un món sense mal és enganyar-se.

7 – Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Considero que són fenòmens necessàris que són explicats per la successió de esdeveniments físics, i que en cultures antigues podríen cpnsiderar-se part del mal, però actualment amb la base científica i les diverses explicacions, els consideru com a fenàmens.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

Sant Agustí afirma que el mal és una privació de bé, una carència. En aquest punt estic d’acord amb Sant Agustí, ja que concebo el mal com un element abstracte que m’impedeix assolir el bé, que m’impedeix assolir la felicitat. Crec que el mal, tant físic com moral, ha de ser concebut com a obstacle per assolir una vida ideal, una vida màximament feliç.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Totalment. A banda de que crec que Déu ha estat producte de la imaginació i de la ignorància humana, en el suposat cas de que existís seria molt dolent. Jo, com a miserable humana, si tingués el poder d’eradica el mal en el món ho faria sense dubtar-ho ni un segon, com pot un “esser màximament perfecte a banda del qual res superior pot ser pensat” permetre que cada dia pateixin milions d’inocents?

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Segons le meu parer sí. El mal es present en el món, com a element real o com a privacitat, però hi és. Segons el cristianisme Déu no és responsable del mal, ja que el mal no existeix en si. Lliuren de poder al Pare Totpoderòs, i atribueixen el problema del mal a l’esser humà. Segons el meu parer, aquí trobem un dels grans punts febles de la teoria agustinina. Com pot ser que el mal, element d’importància màxima en les nostres vides, sigui atribuit als humans, insignificants essers carnals, i no a Déu, omnipotent, bo i creador de totes les coses?

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic és aquell que s’experimenta al cos, i el mal moral aquell que experimenta l’ànima. Jo crec que cap dels dos mals s’ha d’atribuïr a cap esser extern a la Terra o a les nostres vides. L’esser humà és el responsable ple dels seus actes, no per voluntat divina, sinó per naturalesa. Els homes maten, roben, violen, destrueixen sense ajuda de ningú. Com a essers lliures i racionals que som, hauriem de fer-nos responsables dels nostres actes sense culpar a “ningú”.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Sense cap mena de dubte l’home. Al llarg de l’història l’esser humà ha anat actuant i per bé o malament, ara patim les conseqüències. El mal en el món és un problema endèmic arrelat de manera irreversible a la naturalesa humana.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

No. Ni seria possible ni seria desitjable. En aquest món hem d’apostar per la diversitat, pels ideals i per l’ànsia de lluitar per allò que no ens agrada. Un món mastegadet sense cap mena de risc no seria gens atractiu. Cal dir però, que això no suposa que no hàgim de fer el bé, al contrari: és en situacions extremes quan la bondat de l’esser humà surt a la llum. La solidaritat, la generositat, la temprança o la valentia serien valors sense cap mena de sentit en un món sense mal.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals són, en part, causades pels humans. L’home ha volgut dominar la naturalesa segons les seves necessitats, edificant en rieres o instal·lant-se en zones propenses als terratrèmols. A banda de la quantitat de catàstrofes naturals provocades per les males accions humanes, no s’ha de buscar cap mena d’origen diví en fenòmens clarament de l’àmbit de la ciència.

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
Per mi el mal es quelcom que afecta negativament a qualsevol ésser, ja sigui viu o inert. Aquest efecte negatiu pot influir en el nostre estat físic o psicològic però sempre provoca la infelicitat. La causa que provoca l’efecte pot procedir de molts llocs però en general som els éssers humans els que ho provoquem. Per tant, com diu Sant Agustí, el mal és una privació però jo no penso que sigui una privació dels béns naturals, si no que jo crec que és una privació de la felicitat d’un individu.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Jo crec Déu no és omnipotent però no per aquesta raó ja que ell no té el poder de controlar les accions dels éssers que provoquen el mal encara que sigui el seu creador i ho sàpiga tot sobre ells. En el cas que Déu pogués controlar aquestes accions, fet que deixaria molt clara la falta de llibertat a la qual seriem sotmesos, jo penso que tampoc podria fer res per evitar el mal perquè per aconseguir la felicitat d’uns es causaria mal a uns altres.

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
En certa part si que és una contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu perquè si és veritat que Déu existeix i és veritat el missatge que estén per la humanitat i tothom ho creu i l’accepta, no hauria d’existir el mal. Ara bé, no tothom creu en l’existència de Déu i, per tant, la presència del mal no suposa cap contradicció davant un fet que, per ells, no es veritat, com es l’existència de Déu.
El cristianisme defensa la vida en germanor, conviure tots en pau ajudant-nos uns als altres, fet que provoca la negació rotunda del mal, ja que si vivim els uns pels altres no hem de causar mal entre nosaltres.

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és quelcom que afecta negativament al nostre cos, al nostre físic. És un mal perceptible amb facilitat ja que el cos és la nostra màscara externa, allò que tothom pot veure. En canvi el mal moral és quelcom que afecta negativament als postres pensaments. Per això és, a diferència del mal físic, difícilment perceptible a simple vista però pot ser més profund i causar més dany que el físic.
Jo crec que Déu no es responsable de cap dels dos ja que, com he dit anteriorment, Déu no pot controlar les accions dels éssers que convivim a la Terra, encara que sigui el seu creador.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
Per a mi, l’origen del mal és molt imprecís. Crec que el mal ha existit sempre, igual que el bé, ja que podríem dir que el mal complementa al bé i a l’inversa. Amb això de que es complementen vull dir que sense el mal no existeix el bé ni sense el bé el mal. Tot i això penso que l’origen del mal més raonable és l’ésser humà, l’únic capaç de crear el bé i el mal amb consciència del que està fent, encara que sempre hi ha excepcions.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Des del meu punt de vista no seria possible un món sense mal ja que la felicitat pròpia, molts cops, comporta l’aparició del mal en un altre individu, sigui un mal greu o lleu i sigui amb directe i indirectament. Penso que el mal i el bé han de conviure i que mai desapareixerà cap dels dos, perquè, molts cops, un és la conseqüència de l’altre. Desitjable si que seria però davant la seva impossibilitat, és millor no pensar com seria un món sense mal, un món perfecte.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Els terratrèmols i les catàstrofes naturals són simples fenòmens encara que poden causar mal. No els considero part del mal ja que no són conscients de les conseqüències negatives que comporten ja que, al no ser ésser vius amb pensament com l’home, no té la capacitat de preveure els efectes que poden provocar en la superfície terrestre.

1- Estic d’acord amb la definició que proposa Sant Agustí. El mal és una privació del bé, tant fisica com moralment, un cert obstacle que no ens deixa trobar una vida plena de felicitat i de actes bons amb l’absencia del mal .
2- Estic en contra del que diu hume xq Deu ens dona llibertat per fer el que nosaltres rarament volguem i per tant el no te cap mena de culpa.
3- no per a mi no entra en contradicció x q Deu jo crec que és omnipotent i a creat el mal com a element contradictori del be , x q tot te un contrari.
4-Jo crec que Deu , i repeteixo, no es culpable d’allo que la humanitat escolleix , es a dir , cadascú escolleix el que li sembla més adient per trobar la felicitat que per a mi es el fi de totes les coses.
El mal fisic no es res més que el dany material que es pot proporcionar a un esser viu sense produirli cap tipus de sensació agradable ni de benestar. I el mal moral és molt semblant pero sense cap tipus de dany material, sino amb un pensament que no coneix o que no vol escollir el be.
5-L’origen del mal sense cap mena de dubte som nosaltres, la humanitat.Com ja he dit abans la culpa de que les coses es fagin bé o malament som nosaltres.
6- No.Un món sense mal seria molt bonic, tot perfecte tot ben ordenat i sense cap tipus de risc, sense cap lluita per algunes coses que s’oposen a nosaltres o a les nostres vides…Per aixo no seria desitjable .
7-Són simples fenómens que no hi ha res a fer x q contra la naturalesa no hi h ares a fer, x q és autosuficient .

1. Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
Qualsevol realitat és la privació de la seva contraria, i per tant, el mal és la privvació del bé. El mal seria la realitat negativa o dolenta, i seria la privació de la realitat possitiva o bona.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Si es diu que Déu te poder sobre totes les coses també tindria aquet poder sobre el mal, en canvi permet que aquet existeixi. De manera que o Déu és omnipotent i permet que el mal i el sofriment existeixin convertint-se així en tot el contrari al concepte de Déu poderós i bondadós que tenim, o bé no és omnipotent, no té poder sobre totes les coses o fins i tot no existeix i per això no pot evitar l’existencia del mal.

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
En el cas de que Déu existís i fos omnipotent no tindria sentit que volgués el mal per allò que ha sigut creat per ell, la seva creacció. Pero en el cas que no tingues poder sobre aquet no es tractarua d’una contradicció ja que, al igual que nosaltres tampoc volem el mal pero moltes vegades en som causant d’ell, Déu es pot trobar en una situació semblant.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
Nosaltres mateixos, ja que tenint en compte les possibilitats si déu existeix te poder, i per tant també el te sobre el mal, i seria contradictori que ell el permetes i encara més que en fos l’origen.Si, per altra banda, Déu no te poder sobre totes les coses o no existeix i per això no evita el mal, tampoc en pot ser el creador.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
No se si seria possible o desitjable, pero com es sol dir, gràcies als mals moments som conscients del bons, i si tot fos el bé i no existis el mal, no sabriem apreciar el que aquet comporta.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
La paraula catastròfe ja indica desastre o tragèdia, pero que acabin suposant el mal no significa que ho siguin per si mateixoa. Més aviat penso que sòn fenòmens que tant poden suposar el bé com el mal, pero que no son intendionats com l’acció de matar.

1) Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

Aquesta qüestió és bastant subjectiva. Defenso l’opinió de Sant Agustí ja que el mal és una privació del bé. Però, per a una persona, el mal pot ser allò que s’oposa la seva mentalitat, al seu pensament, allò oposat al que consideres vertader per tant, allò que s’oposa als principis ètics i morals de la persona. És Allò que t’afecta de manera negativa partint que el bé afecta a la teva persona de manera positiva.

2)Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

És cert que les persones es plantegen que quan succeix allò dolent, ho fa sota la responsabilitat de Déu, però per a mi no es així. Jo penso que Déu és omnipotent, pero en aquest sentit no, atès que ell no proporciona el mal, no és capaç de controlar totes les accions dels éssers humans, per evitar-les. És la pròpia persona qui escolleix el camí del mal.

3)Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

El mal no existeix independentment de l’acció que el provoca, sinó que es genera, per tant en la meva opinió la presència del mal no entra en contradicció amb l’existència de Déu ja que el mal és independent, no depén de Déu, sinó de la persona o de l’acció.

4) Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

La diferència principal entre mal físic i mal moral per a mi és la següent: un mal físic és allò que afecta negativament al nostre físic com ja aporta la paraula, al nostre cos, al nostre exterior i tothom pot observar-ho, en canvi, un mal moral és allò que afecta al teu interior, als teus pensaments, a la teva consciència i no és tan fàcil d’identificar si la persona no és capaç de mostrar els seus sentiments.
Un pot ser causa de l’altre.

Déu no és responsable de cap dels dos ja que ell no pot controlar totes les accions de les persones com ja he citat anteriorment.

5) Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

En la meva opinió l’origen del mal es centra en l’home, en l’ésser humà, ja que és aquell capaç de generar accions bones i dolentes, per tant sempre ha existit, és a dir, va lligat amb l’existència de l’individu humà.

6)Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Desitjable segur, possible no ho sé, encara que més aviat penso que no, ja que en la meva opinió l’existència del bé, implica l’existència del mal. La imaginació de l’ésser humà és infinita, er tant, sempre sorgiran conceptes o actes relacionats amb el mal per a una persona ja que torno a repetir que és subjectiu. A méspenso que no seria possible ja que també es necessitaria la col·laboració de tots els individus, acte impossible.

7) Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals són fenòmens naturals que no podem controlar nosaltres ni les causes que els produeixen però és cert que esdevenen part del mal per a la societat on vivim.

1.Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?

La meva definició del mar ve donada com a privació d’alló bó, per tant estic d’acord amb Sant Agustí, ja que quan una cosa no es bona, pel seu contrari, serà dolenta. I sense un dels dos, no exsisitiria l’altre.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

No, no estic dacord amb ell. Deu pot ésser omnipotent però crec que no pot intervindre en una cosa essencial com es el mal. I dic esencial perquè mante una relació d’exsistencia amb el bé. Quin sentit tindria el bé si no exsisitis el mal? Quin sería el qualifictaiu exacte del bé sense la definició de mal? Si el mal exsisteix es per fer que alló bo que a permés Deu, sigui encara més bo als nostres ulls.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

El cristianisme defensa que Deu és l’ésser més perfecte que mai a exsistit, que ell va morir per donarnos la vida a nosaltres i que ell és la bondat en persona, que mai sería capas de fer mal a cap ésser. Però això no vol dir que per aquest motiu el mal no sigui necesari. No és cap mena de contradicció, sinó que és una exsistencia necesaria.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic és aquell mal visble als sentits, apreciable, però que tard o d’hora acava desapreixent. El mal moral és aquell que ens acompanya, que no es veu però que es pateix i que, en moltes ocasions, fa molt més mal que el físic. Deu no es responsable de cap dels dos. Som els éssers humans qui ens destruim dia a dia amb paraules i actes negatius que afecten el nostre físic i la nostra conciencia. Deu té poder sobre totes les coses, però ens va otrogar una consciencia i una ànima perque aprenguessim a gaudir de la vida, a valorar-la. Per tant, aquests mals els hem creat nosaltres .

Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Crec que el primer mal del món va ser el pecat d’Adam. Però en aquell moment el mal no corresponía amb definicó actual. El pecat d’Adam comprat amb els mals actuals, va èsser un joc de nens.

Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Desijtable si, i possible també. Però aleshores estem demanan que tampoc hi hagi bé. Tot sería monoton i ningí destacaria per les seves qualitats de bona persona. El mal és tan necesari com el bé.

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Considero que són simples fenòmens. Perquè els homes poguessim viure és va crear la natura que ens otroga beneficis, menjar, etc. Però ella també té les seves necesitats, i una d’elles es l’exprssió. Considero aquests fenòmens una forma d’expressio de la natura, igual que nosaltres tenim els crits, la paraula.. Són fets que no podrem canviar per molt que volguem. A més, és una froma de tornar a l’èsser humá tot el mal que està provocant a la natura.

Com definiríeu el mal? Creieu que és una privació, com afirma Sant Agustí?
penso que al mal es tot allò contrari al bé, la seva privació, ja que es una privació a la felicitat absoluta. Sense mal no hi hauria bé i sense bé no hi hauria mal. El mal ens afecta de manera fisíca o moral.

Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Déu es un esser omniscient, però no es ell el que permet el mal, sinó que l’esser humà es lliure de fer les accions que li semblin correctes i es capaç de decidir el que vol fer i el que no, es a dir com l’ésser humà es lliure, Déu no es l’encarregat d’eliminar aquest mal, sinó que som nosaltres mateixos els que ho tenim que fer.

Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Aquesta pregunta està relacionada amb el que he dit abans, l’esser humà es lliure de realitzar els actes que vulgui i no penso que sigui una contradicció. Tal i com defensa el cristianisme, Déu totpoderós és bondat i ell vol el millor per a tots nosaltres.

Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és el dolor o patiment, en totes les seves formes, en el món, inclosos els desastres naturals com terratrèmols, plagues o inundacions. En canvi, el mal moral és la lliure decisió humana d’actuar contra el bé.
Déu no es responsable d’aquest tipus de mal, ja que Ell no es responsable de les decisions que nosaltres mateixos portem a terme.

Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
No se quina es la resposta exacte, però considero que l’origen el mal són les conseqüències dels nostres actes, ja que una cosa o acció pot estar molt mal feta.

Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Desitjable si, però possible penso que no, ja que l’existència del bé no existeix sinó hi ha mal i a més a més, totes els éssers humans del planeta no tindrien que realitzar cap acció incorrecta i això es impossible.

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Els terratrèmols i catàstrofes naturals personalment els considero simples fenòmens provocats per la natura,ja que cap ésser es capaç de controlar-los i com he dit abans som els éssers humans els quals realitzem al mal i no Déu.

El mal en sí, estic d’acord en que es una privació del bé, perquè si estic desanimat, estik mal ferit, deprimit..em priva en més o menys grau de estar feliç, estar bé amb mi mateix.
Però buscan el rerefons ..també puc dir que sabem que hi ha mal, perquè sabem que hi ha bé…m’explico:
(exemple)SI en aquesta vida només hi hagués bé(moral)..(cosa que trobo bastant imposible) sense enveges, assasinats, humillació, discriminació…etc tampok hi hauria bé pk no sabriem k és sense tenir el mal.
Perquè desgraciadament l’ésser humà en moltes ocasions se sent bé quan estan millor que els altres. És aixi l’aparició del mal..enveja als altres.
El Mal dividit en mal fisik i mal moral.

-El mal físic són totes les malalties, ferides i problemes del teu propi cos que et poguis haver ocasionat al llarg de la teva vida.
-I el mal moral jo crec que moltes vegades, molt pitjor que el físic, pot ser i es un mal conflictiu (entre altres coses) pel fet de tenir sentiments negatius de enveja, odi, ràbia, humillació…etc. Com tots sabem son sentiments per moltes persones difícils de controlar.
Sempre recordaré aquesta frase: “És bo, qui no pot ser dolen”

“L’origen del mal penso que podria ser quan algú volia ser millor que un altre fent el que sigui, el que calgui tot i perjudican a l’altre persona per aconseguir el seu objectiu”
“sense mal..no haguessimm arribat on som ara, però tindriem una mitjana més alta de felicitat”