Escrit per Enric Gil el Dimecres, 16 de Abril del 2008 a les 10:09
Un dels temes més apassionants de la filosofia és el de la llibertat, entesa com la capacitat de realitzar una acció sense constriccions (llibertat externa) o la capacitat de deliberar i decidir interiorment (llibertat interna). Els filòsofs s’han mogut entre dues posicions: la determinista, que assenyala que l’ésser humà no és lliure, sinó que està determinat per una sèrie de factors, i la indeterminista, que destaca el lliure albir com a tret diferencial de l’ésser humà, per consegüent, pensa que som lliures i que podem decidir. L’humà és la causa dels seus actes.
Llegeix els dos textos següents i respon les qüestions:
“I, en el fons, és això el que la gent desitja pensar: si heu nascut covards, us quedareu ben tranquils, no hi podeu fer res, sereu covards tota la vida, per més que hi feu; si heu nascut herois, també podeu estar ben tranquils, sereu herois tota la vida, beureu com un heroi, menjareu com un heroi. L’existencialista el que diu és que el covard es fa covard, que l’heroi es fa heroi; sempre hi ha una possibilitat per al covard de deixar de ser covard i per a l’heroi de no ser ja heroi. Compta precisament el compromís total, i no és pas un cas particular, una acció particular, allò que us compromet totalment”. JEAN-PAUL SARTRE: L’existencialisme és un humanisme.
“Anomenarem lliure aquella cosa que existeix únicament per la necessitat de la seva naturalesa i es determina ella mateixa a actuar. En canvi, necessària, o més aviat coaccionada, és aquella que és determinada per una altra a existir i a obrar segons una raó certa i determinada”. BARUCH SPINOZA: Ètica
1. Quin text defensa la llibertat i quin el determinisme. Per què?
2. Diferències entre llibertat i necessitat.
3. Es pot justificar la creença en el destí?
4. En quins actes de la vida et sents més lliure?
5. El covard, neix o es fa?
6. Estàs d’acord amb la frase “L’home està condemnat a ser lliure?
Espero les vostres intervencions. Teniu fins el dia 22 d’abril a les 24 hores.
Categoria: Alumnes, Discussió, 1r Batxillerat
Escrit per Enric Gil el Dimarts, 25 de Març del 2008 a les 10:57
Ahir dia 24 de març es va cloure el termini per penjar les imatges de la mostra de Fotofilosofia 2008. Del que es tracta ara és de votar les millors fotografies en un comentari a aquest mateix post. Indiqueu les cinc que vosaltres escolliu, amb el títol de la foto i el pseudònim, ordenades de l’1 al 5. El diumenge tancarem les votacions i proclamarem els guanyadors i les guanyadores. Està rigorosament prohibit votar-se un mateix.
Categoria: Alumnes, 1r Batxillerat, 2n Batxillerat
Escrit per Enric Gil el Dimarts, 29 de Gener del 2008 a les 0:12
Encetem un nou apartat en el nostre blog: el destinat a les aportacions interessants dels alumnes a partir d’exercicis de classe.
Pot sostenir-se avui que no hi ha més coneixement que la ciència? Per què?
No. No pot sostenir-se que no hi ha més coneixement que la ciència perquè els éssers humans plantegem també algunes preguntes per a les quals no hi ha solució i això és perquè necessitem donar sentit a la nostra vida. Aquest és l’anomenat component enigmàtic o misteriós de la nostra existència. La ciència, doncs, encara té una important missió per complir, ja que no hi ha solució científica imaginable. La ciència, òbviament, no tindrà mai les respostes a les angunioses qüestions que l’home es fa, ja que són temes que sobrepassen el coneixement merament empíric. No només això, sinó que també altres sabers, com la literatura, l’art o la filosofia quedarien anihilats si l’afirmació positivista es complís. Sembla que els positivistes s’hagin oblidat voluntàriament de les bases de la ciència. És la vessant artística i l’enveja cap aquesta la que fa trontollar el pensament positivista. Molts científics i molts tècnics de la ciència entenen que les concepcions metafísiques són imprescindibles en la tasca de la realització humana de la vida. Un exemple n’és Popper, que recordava el naixement de l’àtom el segle V a.C. per Leucip i Demòcrit fent-se ús d’una recerca metafísica. Si només acceptéssim com a únic coneixement la ciència, avui dia seríem simples robots o androides programats per al servei de la mateixa, que al cap i a la fi seria deixar-nos manipular per un invent d’empirisme superficial. Així doncs, se suprimiria tota recerca metafísica i l’home perdria la seva essència en un joc de paraules realista amb una gènesi més enllà de la física.
Maria Moreno, 1r de Batxillerat B.
Categoria: Alumnes, 1r Batxillerat
