En la seva concepció ètica, el filòsof grec defensa l’hedonisme, i sosté que el final de la vida humana és el plaer, un plaer tranquil i durador.
La presència del plaer és sinònim d’absència de dolor, o de qualsevol tipus d’ aflicció.
Per a Epicur, l’autèntic plaer només s’assoleix quan s’aconsegueix l’ autarquia, el ple domini d’un mateix, dels propis desitjos i afeccions.

L’ emperador romà, defensa l’estoïcisme, on l’exercici de la virtut s’ aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí, de que tot està en mans del destí i lluitar contra les passions, els dolors, els temors i els patiments; assegurant-se la pau interior i fer-se insensible a tots aquests mals.

L’economista i filòsof anglès, defensa l’ utilitarisme hedonista, i diu que la bondat d’una acció o el bé moral corresponen a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones en la qual felicitat és plaer, i alhora absència de dolor.

2.Troba semblaces i diferències entre lestres concepcions.

l’estoïcisme, tendeix a menysprear el plaer corporal, mentre que l’ epicureisme diu que el cos és l’únic que posseïm, ni que sigui un estatge temporal, cal tenir-ne cura i fer-lo feliç, donant-li una vida de plaer moderat.
L’estoïcisme considera que la conducta correcta tant sols és possible en el si d’una vida tranquil•la, aconseguida gràcies a la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor, en canvi l’epicureisme farà consistir aquesta acció en un plaer ben calculat i organitzat.
L’utilitarisme, en canvi es basa en els sentiments socials i mira d’assolir el màxim plaer per un nombre de persones, contrari a l’estoïcisme i a l’epicureisme que miren de basar-se més individualment en el plaer i la felicitat.

Els tres miren de buscar el fi últim, és a dir, la màxima felicitat o plaer de l’ésser humà.

3. Quina creus que és la més coherent?

Cap dels tres em convenç però alhora trobo idees de cada moviment que em semblen correctes i en ajuntar-les s’acosten al meu ideal de plaer o màxim de felicitat. Però crec que no em puc decantar per cap dels tres, perquè els tres tenen propostes que m’agraden i alhora els tres tenen idees contràries al que jo penso.

En la seva concepció ètica, el filòsof grec defensa l’hedonisme, i sosté que el final de la vida humana és el plaer, un plaer tranquil i durador.
La presència del plaer és sinònim d’absència de dolor, o de qualsevol tipus d’ aflicció.
Per a Epicur, l’autèntic plaer només s’assoleix quan s’aconsegueix l’ autarquia, el ple domini d’un mateix, dels propis desitjos i afeccions.

L’ emperador romà, defensa l’estoïcisme, on l’exercici de la virtut s’ aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí, de que tot està en mans del destí i lluitar contra les passions, els dolors, els temors i els patiments; assegurant-se la pau interior i fer-se insensible a tots aquests mals.

L’economista i filòsof anglès, defensa l’ utilitarisme hedonista, i diu que la bondat d’una acció o el bé moral corresponen a la major quantitat de felicitat del nombre més gran possible de persones en la qual felicitat és plaer, i alhora absència de dolor.

2.Troba semblaces i diferències entre lestres concepcions.

l’estoïcisme, tendeix a menysprear el plaer corporal, mentre que l’ epicureisme diu que el cos és l’únic que posseïm, ni que sigui un estatge temporal, cal tenir-ne cura i fer-lo feliç, donant-li una vida de plaer moderat.
L’estoïcisme considera que la conducta correcta tant sols és possible en el si d’una vida tranquil•la, aconseguida gràcies a la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor, en canvi l’epicureisme farà consistir aquesta acció en un plaer ben calculat i organitzat.
L’utilitarisme, en canvi es basa en els sentiments socials i mira d’assolir el màxim plaer per un nombre de persones, contrari a l’estoïcisme i a l’epicureisme que miren de basar-se més individualment en el plaer i la felicitat.

Els tres miren de buscar el fi últim, és a dir, la màxima felicitat o plaer de l’ésser humà.

3. Quina creus que és la més coherent?

Epicur concep la felicitat des d’un punt de vista hedonista , y amb trets característics de la escola que va fundar l`epicureisme . En el fragment d´Epicur ens deixa ben clara la seva posició ja que creu que per arribar a la felicitat a través del plaer em d’aprendre a mesurar-lo , a calcular-lo ja que a vegades convé suportar el dolor però poder arribar a un plaer més durador i intens . Hem de saber triar els tipus de plaers però no els que ens produiran únicament felicitat immediata sinó els que a la llarga ens proporcionaran benestar i felicitat .

Els estoics defensen l’estoïcisme , en el text es veu clarament l’actitud de deixar-se emportar per les mas del destí sense poder evitar-ho . Ens parla de que hem de viure evitant el dolor , rebutjant les males accions , y acompanyat de la filosofia aconseguir la pau interior esperant a que la seva vida es consumeixi com a animals que som .

Per últim Mills defensa també una postura Hedonista però amb trets de Lútilitarisme , en el text es veu reflexat que li agradaria més la felicitat de tot el grup que la del individu únicament . Ja que creu que la felicitat egoista no pot aconseguir que realment siguem feliços . Serem feliços quan els altres també ho siguin . Aprecia molt les coses petites y accepta que som imperfectes y que vivim replets de imperfeccions que hem d’assumir .

Les semblances entre aquests tres corrents diferents estan clares . Els tres ideals de felicitat tenen el mateix objectiu . Volen arribar a la felicitat encara que per aconseguir-ho tinguin conceptes diferents . Epicur y els estoics creuen conjuntament que hem d’evitar el dolor .

Es diferencien en la forma d’arribar a aconseguir aquesta felicitat . Segons Mills es mitjançant el grup , segons els estoics mitjançant la filosofia y per a Epicur escollint bé els plaers .

Per a mi l’ideal de felicitat més coherent és el d´Epicur , crec que per arribar a ser feliços tenim que prendre decisions i passar per fases de dolor . Però que en definitiva seran compensades . Pots viure del plaer immediat i més endavant patir les conseqüències i tenir un futur incert .
Em de calcular bé els plaers , em d’equilibrar la balança y saber escollir el que ens convé en el mateix moment i el que ens comportarà en un futur .

El segon text de Marc Aureli veiem com defensa l’estoïcisme, fundat per Zenó de Cítion, i que defensa que la felicitat és gairebé impossible d’adquirir per si sola, que els humans, davant del fet que la felicitat es causa del destí, necessitem la filosofia per intentar viure i trobar la nostre felicitat interior que és la única que podrem aconseguir. Per fer-ho hem de ser insensibles al patiment i a les opinions alienes, i hem d’esperar a la mort, davant la impossibilitat de canviar el destí.

L’últim text de Stuart Mill explica com creu ell que podem aconseguir la felicitat. També defensant que felicitat es plaer, però que aquell que sap conformar-se amb el mínim és el que aconsegueix el plaer màxim, i que amb major nombre de persones satisfem, més felicitat obtindrem.
Això s’aconsegueix per mitja de la simpatia que ens fa posar al lloc de l’altre i així entendre’l millor.

La semblança més clara entre els tres punts de vista és el que comparteixen l’utilitarisme de Stuart Mill i l’epicureisme de Epicur ja que ambdós filosofies defensen la felicitat obtinguda pel plaer, és a dir, l’hedonisme.

També podem dir que les tres teories estan en recerca de la felicitat, de com entendre-la i com aconseguir-la i per tant, comparteixen el mateix objectiu.

Com a diferències podem dir que la teoria de l’estoïcisme de Marc Aureli i l’epicureisme de Epicur són totalment contraries, la primera defensa que la felicitat és impossible, que està en mans del destí impossible de transformar i que la única manera d’obtenir un camí sense patiment és la recerca de la pau interior, en canvi, la segona filosofia de Epicur defensa, com ja hem dit, que el plaer és la font màxima de la felicitat i que hem d’escollir entre aquells fets que ens donin més o menys plaer per saber torbar l’equilibri i així. la felicitat.

Crec que la posició més coherent per a mi és l’utilitarisme. Jo sempre he pensat que la meva felicitat depèn de la felicitat dels demés, crec que al ajudar als demes em complau i això fa que jo em senti feliç, per tant, com a més gent ajudi més a prop de la felicitat estaré.
Visc cada dia moments en els que em sento bé, just després de veure el somriure d’una altre persona, això mateix és el que a mi em fa ser com sóc, i també és el que m’ensenya cada dia.

Diferències i semblances:
Els tres troben de cerca la felicitat d’una manera o d’una altre.L’epicurisme i l’utilitarisme formen part de l’hedonisme, es a dir, de la felicitat com a plaer, plaers que busquem al llarg de la nostra vida. D’altra banda l’estoïcisme es basa en la veritat com a autosuficiència sense parlar en cap moments dels plaers, però tot i això els tres creuen que es possible obtenir la felicitat i intenten arribar a aquesta.

Pel que fa a la més coherent, segons el meu parer trobo que és l’epicureisme. L’estoïcisme ens determina ja que diu que estem en mans del destí, i tot i que l’utilitarisme és molt coherent, m’agrada més la idea que defensen els estoics els quals diuen que és un mateix el que descobreix i s’organitza quins plaers són més adequats.

Podem dir que el objectiu clar es la felicitat, ara be tots tres tenen un punt de vista per aconsaguir aquest objectiu. Tant per plaers,per se autosuficien,viure de les petites coses que et dona la vida, acceptar la mort…

Estic d ‘acord amb Epicur hi ha que em sembla be l’ abcensia de dolor i arriba a la fi de la felicitat per plaers.

Epicur defensa l’hedonisme . Aquest defensa que la felicitat es troba en el plaer i en fugir del dolor . Però no tots tenim els mateixos plaers ni els mateixos dolors , per tant , utilitzem l’intel·lecte per obtenir els mitjans que ens portaran al major plaer possible.
Marc Aureli diu que l’ésser humà neix , creix , es reprodueix i mor . Aquest és l’ideal de vida amb el qual Marc Aureli no es conforma sinó que utilitza la intel·ligència per anar mes enllà i cercar la felicitat i donar amb ella. Aureli sobretot defensa la postura que pren l’escola que va fundar Zenó de Cítion.
Per últim J.S. Mill defensa sense cap mena de dubte la posició dels hedonistes(utilitarisme), tot dient una frase molt significativa que significa que mes val ser una persona que té i intenta cercar objectius cada vegada mas grans , que a conformar-se amb el benestar.

Troba les semblances i les diferències entre les tres concepcions

Estic d’acord amb la proposta de Epicur , perquè tothom si té absencia de dolor ja té el plaer , però l’ésser humá és un animal racional que mai es conforma amb el que té i sempre intentarà ser un Socrates insatisfet que un Homer Simpson.

Quina creus que és més coherent? Justifica la teva resposta.

Tots tres coincideixen en la búsqueda de la felicitat i en portar un model de vida d’acord amb el de la naturalesa . Epicur i Mill troben una certa semblança en que tots dos volen el plaer i fugir del dolor . tots tres es diferencien en els mitjans que utilitzen per cercar la felicitat.

MARC AURELI:Fa una sèrie de preguntes les quals respon com a molt amb quatre paraules,i compara moltes situacions de la vida de l’home amb altres coses que s’assembles en situació.
l’Última resposta que hi ha és filosofia,la qual argumenta en les linies posteriors el que ha suposat en la seva persona aquest concepte,i és que l’ha portat ha fer la seva vida fins el seu fi,esperar a la mort tranquilament sense nervis,ja que no es pot fer res per evitar-la per veure com el seu cos i la seva ànima s’escapen com el fum com a llei de tot ésser animat.

JOHN STUART MILL:Diu que la persona que gaudeix amb menys coses és la persona que més gaudeix,i la persona que té més condicions per gaudir-ne amb més coses sap perfectament que aquesta felicitat no serà del tot perfecta.
També fa una comparació per donar a entendre millor el concepte de satisfacció i insatisfacció.

Els tres textos s’assemblen en l’hora de parlar dels ideals,ja que està clar que no només dels tres autors sinó de tota la humanitat jo crec que l’ideal és arribar a la felicitat sigui com sigui,la diferència és el com arribar a aquesta felicitat,ja que cadascú defensa la seva pròpia qüestió per arribar-ne.

El més raonable per mi és la de Epicur.Per què moltes vegades i aixó és cert,preferim els dolor encara que sabem que aixó ens farà mal,però pensem el les conseqüències d’aquest dolor i només pensem en el nostre objectiu que és la felicitat encara que haquèssim de pasar per un dolor superior.

EPICUR:tracta sobre el plaer i la vida feliç i per tant rebutjar el dolor que provoca insatisfacció.Defensor de l´hedonisme , és a dir, defensor de l´idea que el plaer és el que mou a l´home a obrar.

MARC AURELI:defensa l’ideal de la felicitat com a autosuficiéncia.Pensa que és te que mantindre una pau interior i s´ha de ser insensible al patiment i a opinions aienes,fent-se insensible al patiment defensa la posició estoica.

JOHN STUART MILL: afirma que els plaers no es diferencien per la quantitat, sinó per la qualitat.Defensa l’utilitarisme,explica que els sentiments humans es una satisfació del plaer,el que es conforma amb amb poca cosa .

El que tenen en comú aquets auntors es que els tres estan en la recerca de la felicitat.
John stuart mill crec que és el que meñs s’asembla als altres autors, ja que no parla de felicitat no d’una manera com rebutjan el dolor,el patiment etc..
sino que es com mes conformista, com que va mes a la recerca de la felicitat absoluta.

La meva opinió sobre els tres autors es que esculleixo a John stuart mill ja que parla mes de sentiments d’un terme de felicitat com mes profun i mes normal.

-molt original la fotuu