-El mal físic són totes les malalties, ferides i problemes del teu propi cos que et poguis haver ocasionat al llarg de la teva vida.
-I el mal moral jo crec que moltes vegades, molt pitjor que el físic, pot ser i es un mal conflictiu (entre altres coses) pel fet de tenir sentiments negatius de enveja, odi, ràbia, humillació…etc. Com tots sabem son sentiments per moltes persones difícils de controlar.
Sempre recordaré aquesta frase: “És bo, qui no pot ser dolen”

“L’origen del mal penso que podria ser quan algú volia ser millor que un altre fent el que sigui, el que calgui tot i perjudican a l’altre persona per aconseguir el seu objectiu”
“sense mal..no haguessimm arribat on som ara, però tindriem una mitjana més alta de felicitat”

Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Déu es un esser omniscient, però no es ell el que permet el mal, sinó que l’esser humà es lliure de fer les accions que li semblin correctes i es capaç de decidir el que vol fer i el que no, es a dir com l’ésser humà es lliure, Déu no es l’encarregat d’eliminar aquest mal, sinó que som nosaltres mateixos els que ho tenim que fer.

Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Aquesta pregunta està relacionada amb el que he dit abans, l’esser humà es lliure de realitzar els actes que vulgui i no penso que sigui una contradicció. Tal i com defensa el cristianisme, Déu totpoderós és bondat i ell vol el millor per a tots nosaltres.

Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és el dolor o patiment, en totes les seves formes, en el món, inclosos els desastres naturals com terratrèmols, plagues o inundacions. En canvi, el mal moral és la lliure decisió humana d’actuar contra el bé.
Déu no es responsable d’aquest tipus de mal, ja que Ell no es responsable de les decisions que nosaltres mateixos portem a terme.

Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
No se quina es la resposta exacte, però considero que l’origen el mal són les conseqüències dels nostres actes, ja que una cosa o acció pot estar molt mal feta.

Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Desitjable si, però possible penso que no, ja que l’existència del bé no existeix sinó hi ha mal i a més a més, totes els éssers humans del planeta no tindrien que realitzar cap acció incorrecta i això es impossible.

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Els terratrèmols i catàstrofes naturals personalment els considero simples fenòmens provocats per la natura,ja que cap ésser es capaç de controlar-los i com he dit abans som els éssers humans els quals realitzem al mal i no Déu.

La meva definició del mar ve donada com a privació d’alló bó, per tant estic d’acord amb Sant Agustí, ja que quan una cosa no es bona, pel seu contrari, serà dolenta. I sense un dels dos, no exsisitiria l’altre.

2.Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

No, no estic dacord amb ell. Deu pot ésser omnipotent però crec que no pot intervindre en una cosa essencial com es el mal. I dic esencial perquè mante una relació d’exsistencia amb el bé. Quin sentit tindria el bé si no exsisitis el mal? Quin sería el qualifictaiu exacte del bé sense la definició de mal? Si el mal exsisteix es per fer que alló bo que a permés Deu, sigui encara més bo als nostres ulls.

3.Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

El cristianisme defensa que Deu és l’ésser més perfecte que mai a exsistit, que ell va morir per donarnos la vida a nosaltres i que ell és la bondat en persona, que mai sería capas de fer mal a cap ésser. Però això no vol dir que per aquest motiu el mal no sigui necesari. No és cap mena de contradicció, sinó que és una exsistencia necesaria.

4.Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic és aquell mal visble als sentits, apreciable, però que tard o d’hora acava desapreixent. El mal moral és aquell que ens acompanya, que no es veu però que es pateix i que, en moltes ocasions, fa molt més mal que el físic. Deu no es responsable de cap dels dos. Som els éssers humans qui ens destruim dia a dia amb paraules i actes negatius que afecten el nostre físic i la nostra conciencia. Deu té poder sobre totes les coses, però ens va otrogar una consciencia i una ànima perque aprenguessim a gaudir de la vida, a valorar-la. Per tant, aquests mals els hem creat nosaltres .

Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Crec que el primer mal del món va ser el pecat d’Adam. Però en aquell moment el mal no corresponía amb definicó actual. El pecat d’Adam comprat amb els mals actuals, va èsser un joc de nens.

Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Desijtable si, i possible també. Però aleshores estem demanan que tampoc hi hagi bé. Tot sería monoton i ningí destacaria per les seves qualitats de bona persona. El mal és tan necesari com el bé.

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Considero que són simples fenòmens. Perquè els homes poguessim viure és va crear la natura que ens otroga beneficis, menjar, etc. Però ella també té les seves necesitats, i una d’elles es l’exprssió. Considero aquests fenòmens una forma d’expressio de la natura, igual que nosaltres tenim els crits, la paraula.. Són fets que no podrem canviar per molt que volguem. A més, és una froma de tornar a l’èsser humá tot el mal que està provocant a la natura.

Aquesta qüestió és bastant subjectiva. Defenso l’opinió de Sant Agustí ja que el mal és una privació del bé. Però, per a una persona, el mal pot ser allò que s’oposa la seva mentalitat, al seu pensament, allò oposat al que consideres vertader per tant, allò que s’oposa als principis ètics i morals de la persona. És Allò que t’afecta de manera negativa partint que el bé afecta a la teva persona de manera positiva.

2)Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

És cert que les persones es plantegen que quan succeix allò dolent, ho fa sota la responsabilitat de Déu, però per a mi no es així. Jo penso que Déu és omnipotent, pero en aquest sentit no, atès que ell no proporciona el mal, no és capaç de controlar totes les accions dels éssers humans, per evitar-les. És la pròpia persona qui escolleix el camí del mal.

3)Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

El mal no existeix independentment de l’acció que el provoca, sinó que es genera, per tant en la meva opinió la presència del mal no entra en contradicció amb l’existència de Déu ja que el mal és independent, no depén de Déu, sinó de la persona o de l’acció.

4) Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

La diferència principal entre mal físic i mal moral per a mi és la següent: un mal físic és allò que afecta negativament al nostre físic com ja aporta la paraula, al nostre cos, al nostre exterior i tothom pot observar-ho, en canvi, un mal moral és allò que afecta al teu interior, als teus pensaments, a la teva consciència i no és tan fàcil d’identificar si la persona no és capaç de mostrar els seus sentiments.
Un pot ser causa de l’altre.

Déu no és responsable de cap dels dos ja que ell no pot controlar totes les accions de les persones com ja he citat anteriorment.

5) Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

En la meva opinió l’origen del mal es centra en l’home, en l’ésser humà, ja que és aquell capaç de generar accions bones i dolentes, per tant sempre ha existit, és a dir, va lligat amb l’existència de l’individu humà.

6)Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

Desitjable segur, possible no ho sé, encara que més aviat penso que no, ja que en la meva opinió l’existència del bé, implica l’existència del mal. La imaginació de l’ésser humà és infinita, er tant, sempre sorgiran conceptes o actes relacionats amb el mal per a una persona ja que torno a repetir que és subjectiu. A méspenso que no seria possible ja que també es necessitaria la col·laboració de tots els individus, acte impossible.

7) Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals són fenòmens naturals que no podem controlar nosaltres ni les causes que els produeixen però és cert que esdevenen part del mal per a la societat on vivim.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Si es diu que Déu te poder sobre totes les coses també tindria aquet poder sobre el mal, en canvi permet que aquet existeixi. De manera que o Déu és omnipotent i permet que el mal i el sofriment existeixin convertint-se així en tot el contrari al concepte de Déu poderós i bondadós que tenim, o bé no és omnipotent, no té poder sobre totes les coses o fins i tot no existeix i per això no pot evitar l’existencia del mal.

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
En el cas de que Déu existís i fos omnipotent no tindria sentit que volgués el mal per allò que ha sigut creat per ell, la seva creacció. Pero en el cas que no tingues poder sobre aquet no es tractarua d’una contradicció ja que, al igual que nosaltres tampoc volem el mal pero moltes vegades en som causant d’ell, Déu es pot trobar en una situació semblant.

5.Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
Nosaltres mateixos, ja que tenint en compte les possibilitats si déu existeix te poder, i per tant també el te sobre el mal, i seria contradictori que ell el permetes i encara més que en fos l’origen.Si, per altra banda, Déu no te poder sobre totes les coses o no existeix i per això no evita el mal, tampoc en pot ser el creador.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
No se si seria possible o desitjable, pero com es sol dir, gràcies als mals moments som conscients del bons, i si tot fos el bé i no existis el mal, no sabriem apreciar el que aquet comporta.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
La paraula catastròfe ja indica desastre o tragèdia, pero que acabin suposant el mal no significa que ho siguin per si mateixoa. Més aviat penso que sòn fenòmens que tant poden suposar el bé com el mal, pero que no son intendionats com l’acció de matar.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Jo crec Déu no és omnipotent però no per aquesta raó ja que ell no té el poder de controlar les accions dels éssers que provoquen el mal encara que sigui el seu creador i ho sàpiga tot sobre ells. En el cas que Déu pogués controlar aquestes accions, fet que deixaria molt clara la falta de llibertat a la qual seriem sotmesos, jo penso que tampoc podria fer res per evitar el mal perquè per aconseguir la felicitat d’uns es causaria mal a uns altres.

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
En certa part si que és una contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu perquè si és veritat que Déu existeix i és veritat el missatge que estén per la humanitat i tothom ho creu i l’accepta, no hauria d’existir el mal. Ara bé, no tothom creu en l’existència de Déu i, per tant, la presència del mal no suposa cap contradicció davant un fet que, per ells, no es veritat, com es l’existència de Déu.
El cristianisme defensa la vida en germanor, conviure tots en pau ajudant-nos uns als altres, fet que provoca la negació rotunda del mal, ja que si vivim els uns pels altres no hem de causar mal entre nosaltres.

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és quelcom que afecta negativament al nostre cos, al nostre físic. És un mal perceptible amb facilitat ja que el cos és la nostra màscara externa, allò que tothom pot veure. En canvi el mal moral és quelcom que afecta negativament als postres pensaments. Per això és, a diferència del mal físic, difícilment perceptible a simple vista però pot ser més profund i causar més dany que el físic.
Jo crec que Déu no es responsable de cap dels dos ja que, com he dit anteriorment, Déu no pot controlar les accions dels éssers que convivim a la Terra, encara que sigui el seu creador.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
Per a mi, l’origen del mal és molt imprecís. Crec que el mal ha existit sempre, igual que el bé, ja que podríem dir que el mal complementa al bé i a l’inversa. Amb això de que es complementen vull dir que sense el mal no existeix el bé ni sense el bé el mal. Tot i això penso que l’origen del mal més raonable és l’ésser humà, l’únic capaç de crear el bé i el mal amb consciència del que està fent, encara que sempre hi ha excepcions.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Des del meu punt de vista no seria possible un món sense mal ja que la felicitat pròpia, molts cops, comporta l’aparició del mal en un altre individu, sigui un mal greu o lleu i sigui amb directe i indirectament. Penso que el mal i el bé han de conviure i que mai desapareixerà cap dels dos, perquè, molts cops, un és la conseqüència de l’altre. Desitjable si que seria però davant la seva impossibilitat, és millor no pensar com seria un món sense mal, un món perfecte.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Els terratrèmols i les catàstrofes naturals són simples fenòmens encara que poden causar mal. No els considero part del mal ja que no són conscients de les conseqüències negatives que comporten ja que, al no ser ésser vius amb pensament com l’home, no té la capacitat de preveure els efectes que poden provocar en la superfície terrestre.

Sant Agustí afirma que el mal és una privació de bé, una carència. En aquest punt estic d’acord amb Sant Agustí, ja que concebo el mal com un element abstracte que m’impedeix assolir el bé, que m’impedeix assolir la felicitat. Crec que el mal, tant físic com moral, ha de ser concebut com a obstacle per assolir una vida ideal, una vida màximament feliç.

2. Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?

Totalment. A banda de que crec que Déu ha estat producte de la imaginació i de la ignorància humana, en el suposat cas de que existís seria molt dolent. Jo, com a miserable humana, si tingués el poder d’eradica el mal en el món ho faria sense dubtar-ho ni un segon, com pot un “esser màximament perfecte a banda del qual res superior pot ser pensat” permetre que cada dia pateixin milions d’inocents?

3. Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?

Segons le meu parer sí. El mal es present en el món, com a element real o com a privacitat, però hi és. Segons el cristianisme Déu no és responsable del mal, ja que el mal no existeix en si. Lliuren de poder al Pare Totpoderòs, i atribueixen el problema del mal a l’esser humà. Segons el meu parer, aquí trobem un dels grans punts febles de la teoria agustinina. Com pot ser que el mal, element d’importància màxima en les nostres vides, sigui atribuit als humans, insignificants essers carnals, i no a Déu, omnipotent, bo i creador de totes les coses?

4. Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?

El mal físic és aquell que s’experimenta al cos, i el mal moral aquell que experimenta l’ànima. Jo crec que cap dels dos mals s’ha d’atribuïr a cap esser extern a la Terra o a les nostres vides. L’esser humà és el responsable ple dels seus actes, no per voluntat divina, sinó per naturalesa. Els homes maten, roben, violen, destrueixen sense ajuda de ningú. Com a essers lliures i racionals que som, hauriem de fer-nos responsables dels nostres actes sense culpar a “ningú”.

5. Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?

Sense cap mena de dubte l’home. Al llarg de l’història l’esser humà ha anat actuant i per bé o malament, ara patim les conseqüències. El mal en el món és un problema endèmic arrelat de manera irreversible a la naturalesa humana.

6. Seria possible, i desitjable, un món sense mal?

No. Ni seria possible ni seria desitjable. En aquest món hem d’apostar per la diversitat, pels ideals i per l’ànsia de lluitar per allò que no ens agrada. Un món mastegadet sense cap mena de risc no seria gens atractiu. Cal dir però, que això no suposa que no hàgim de fer el bé, al contrari: és en situacions extremes quan la bondat de l’esser humà surt a la llum. La solidaritat, la generositat, la temprança o la valentia serien valors sense cap mena de sentit en un món sense mal.

7. Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?

Els terratrèmols i les catàstrofes naturals són, en part, causades pels humans. L’home ha volgut dominar la naturalesa segons les seves necessitats, edificant en rieres o instal·lant-se en zones propenses als terratrèmols. A banda de la quantitat de catàstrofes naturals provocades per les males accions humanes, no s’ha de buscar cap mena d’origen diví en fenòmens clarament de l’àmbit de la ciència.

2 – Esteu d’acord amb el que diu Hume que Déu no pot ser omnipotent en el sentit que permet el mal?
Hume parla de la incoherència d’un Déu omnipotent ja que aquet no permetría que el mal estigués present, però crec que Déu és omnipotent i deixa llibertat a les persones per decidir i per encaminar la nostre vida cap al bé o cap al mal.

3 – Entra en contradicció la presència del mal amb l’existència de Déu? Per què? Què defensa el cristianisme?
Déu deixa llibertat, per tant permet el bé i el mal que és l’elecció que cada ésser escollirà. Com diu el cristianisme, l´home trairà el camí del pecat o del bé, i així es mostra la llibertat donada per Déu.

4 – Quines diferències hi ha entre mal físic i mal moral? Déu és responsable d’ambdós?
El mal físic és aquell que apareix amb el no-ésser, és a dir, cuan la persona pateix una malaltia o té una ferida. El mal moral, és l’acció de realitzar algun acte incontrolat, com va ser el primer el d’Adam. Déu no és responsable de caps dels dos mals.

5 – Quin creieu vosaltres que és l’origen del mal?
La recerca de noves accions i la llibertat donada a la persona, ha fet que l’home hagui arribat a fer accions incontrolables i contraries al principi de Déu.

6 – Seria possible, i desitjable, un món sense mal?
Crec que no seía possible però per suposat si que és desitjable. Crear-se una il·lusió és fàcil, i més dir que és possible un món sense mal és enganyar-se.

7 – Els terratrèmols i les catàstrofes naturals, els considereu part del mal o són simples fenòmens?
Considero que són fenòmens necessàris que són explicats per la successió de esdeveniments físics, i que en cultures antigues podríen cpnsiderar-se part del mal, però actualment amb la base científica i les diverses explicacions, els consideru com a fenàmens.

En la meva opinió el mal sí és una privació del bé, ja que evidentment algù no pot estar en el bé i en el mal alhora. Quan s’ està en el mal s’intenta que aquest desaparegui, intentem treure’l de nosaltres, el volem extreure com voldriem estreure una malaltia. De fet considero el mal, una malaltia per a l’ ànima, un estat de debilitat per a aquesta.

2- Molt sincerament, la concepció d’ Hume em sembla absurda i romàntica, és a dir, algù creu sincerament que és possible la felicitat de tothom ,que la gent no es mori mai, que ningú pateixi?

El patiment, per dur que sigui és un procés pel que cal passar a la vida. És cert que el món és plé d’injusticies, que molta gent passa gana i que molts nens moren al día per les condicions precàries en les que viuen, però, Déu ens va fer lliures, l’ ésser humà és avariciòs i insolidari perquè nosaltres mateixos hem agafat un camí a la vida i aquesta avaricia és la que provoca que el món estigui com està. Crec que és molt fàcil culpar a tot menys a un mateix, del nostres propis actes .

Déu no decideix el camí que nosaltres hem de triar, ell ens pot orientar mitjançant la fé, però no ens asigna un futur ni un destí. Jo parteixo de la idea de que Déu existeix en la fé, en les persones que decideixen tenir-la. No és ni molt menys un dictador, ni ningú que estigui assegut al cel amb una bareta màgica decidint que aquest faci això i que aquell faci allò altre. Simplement intenta que el mal no ocupi un lloc en les persones amb fe, però si algú no té fé, Déu, no podrà fer res per ell. Per tant Déu no és, ni moltísim menys, malèvol ni tampoc és impotent, segons la meva opinió Déu és omnipotent en el sentit que dóna ajuda a superar les males passades a aquelles persones que creuen en ell.

3- Jo crec que no entra en contradicció, ja que com he exposat avanç, el mal que les persones decidim fer és independent a la voluntat de Déu. És la nostra desició ser malevols.

4- Jo crec que Déu no és responsable ni del mal físic ni del mal moral, no crec que sigui ell el que intervingui si nosaltres ens contagiem d’ una malaltia, ni si caiem pel carrer. Tampoc crec que sigui ell qui decideixi que nosaltres estem en el bé o el mal moral. Simplement això és decisió nostra, si estem en el mal moral es perquè hem fet una acció que ja consideravem dolenta, ja que si no la consideressim malèvola no tindriem remordiments i per tant no estariem en el mal.

5- L’ home és l’ origen del mal, tal i com va dir el filòsof Hobbes: “l’home és un llop per a l’ home”. L’ origen del mal són les idees perturbades, l’ egoisme i l’ avaricia.

6- En la meva opinió no hi ha res més dessitjable que un món sense mal, ara bé, considero que això és tant difícil que és gairabé imposible. Caldría una concienciació i consens mundial i un canvi d’ idees de totes les civilitzacions, començant per les més desenvolupades; però, el desig de poder i l’ avaricia de l’ home, fan que la solidaritat sigui cada cop més difícil i jo opino que la ampatía i la solidaritat són els primers pasos per arrivar a assolir un món sense mal.

7- Els terratremòls i les catàstrofes naturals són, al meu parer, simples fenòmens naturals, la terra no és malèvola per permetre que les seves plaques tactòniques és moguin ni que hi hagin moviments d’ aire que formin huracans.