Periodistes 2.0

Dimoni pelut
que a l´infern no t´han volgut
has passat per un forat
i les banyes t´han quedat!

(Treball fet pels alumnes de 2n. Ed. Primària a l’assignatura T.I.C.)

El dia 7 de maig vam interpretar l’obra anomenada “Hércules”. Ens ho vam pasar molt bé!

Alguns dies ens quedàvem al teatre a assajar l’obra. El dia que la vam representar davant dels nostres companys tots estàvem més nerviosos que el dia de la representació davant els pares.

En el vestuari tothom estava molt content perque finalment representariem l’obra: ens posariem els vestits, ens pintariem… uns per donar por i d’altres per estar macos… però tots estàvem molt nerviosos!

Ens ha costat molt de treball i esforç preparar-la, però al final ha valgut la pena. Gràcies a l’esforç de la Madre Ana i de tots els companys no ens vam posar massa nerviosos i no va ser necessari aplaçar l’obra.

(Carla Moyano Campo i Adrià Diaz Lozano, 6è. Ed. Primària) .

Hola,Som els alumnes de l’escola Sant Andreu i us volem explicar com ens va anar l’excursió del projecte Bongoh.

Ens ho vam passar molt bé, perque vam fer moltes activitats .Com el joc de l’oca que va estar molt divertit, tot i que no vam guanyar ens ho vam passar molt bé. També vam fer la nostra canço, cada escola havia fet la seva i totes eren molt divertides.

Quan vam acabar de jugar a l’oca vam anar a dinar i a jugar una estona a un parc. Després vam tornar al poliesportiu i vam donar els regals, mentre els nens de l’escola Sagrada Família ens feien un ball.Finalment vam anar a l’autocar i vam marxar a l’escola.

Estem molt contents per tot això i us agraïm d’haver-nos conegut després d’haver treballat tant de temps en aquest projecte telemàtic ‘’Bongoh”.

Moltes gràcies i fins aviat!!

(Natàlia Górriz i Mónica García, 6è C Ed. Primària)

 

 Online Video: Play Now | Play in Popup | Download (42)

Víctor Vega Mateo (1r. A Ed. Primària) guanyador cicle incial

 La jove de la perla

Hi havia una vegada una jove que anava caminant pel bosc, llavors es va trobar una perla que brillava com el sol. Era una perla màgica, llavors li va demanar un desig: que trobés el seu príncep. Va esperar molts dies i es va complir el seu desig!

Àngela Cervantes Gómez (4t. B Ed. Primària) guanyadora cicle mitjà

LA VIDA ÉS BELLA

Una vegada, quan era petita, vaig tenir que mudar, canviar de casa, de ciutat i fins i tot tenia que fer amics nous. M’agradava molt la meva ciutat, quan la veia pels matins sentia una alegria maquísima, però en canvi quan veia l’altra no m’agradava massa.

Sinó que a vegades, bé gairabé sempre, em donava compte que no sempre és el que vol un mateix, sinó que és el que es pot i per això sempre dic que: la vida és bella i que si ens esforçem en les coses bones ho aconseguirem segur! Ah… i recorda que no fa falta tenir-ho tot perque la vida sigui bella.

Marina Gaju Samper (6è. C Ed. Primària) guanyadora cicle superior

La dama del paraigües

 Hi havia una vegada un jove universitari que cada tarda anava al café del barri i es sentava a la taula de sempre a llegir un llibre.

Una tarda no tenia ganes de llegir i va començar a mirar per la finestra. Hi havia gent de tota mena, nens, avis, grups de joves…
Però entre tota aquella multitud es va fixar en una noia que estava sentada en un banc, al vell mig de la plaça. Era una noia esvelta, de pell blanca, cabells foscos anava vestida de blanc i portava un paraigües de color negre. La va mirar però ella va descobrir la seva mirada, es va aixecar del banc i va deseparèixer enmig de la gent.

L’endemà no parava de pensar en l’expresió trista d’aquella noia.

Va mirar per la finestra del café. La noia també estava avui. El jove va pensar que potser seria rica i que alguna desgràcia li havia fet perdre la fortuna, per això tenia l’expresió trista, Entre els seus pensaments no es va donar compte de que ella també l’estava mirant, llavors es va aixecar i va desapèixer un altre cop enmig de la gent.

Al dia següent va pensar en parlar amb ella, es va seure a la seva taula i va mirar per la finestra durant molta estona, però la noia misteriosa no va aparèixer.

Fins que una tarda, el noi, sense esperança, va seure a la seva taula, però quan anava a treure el llibre va va veure una nota que posava: “Quan les nostres mirades es van encreuar jo de tu em vaig enamorar.”

El jove va anar corrents a preguntar-li a la camarera com podia saber qui havia deixat aquella nota i li va dir que era una dama amb un paraigües…

El dia del campionat va ser molt dur. Ens vam aixecar a les 6:30h. de la matinada per preparar tot: el menjar, les proteccions…etc., per arribar d’hora al poliesportiu “La Marbella” (Villa Olímpica). Un cop tothom va arribar la primera cosa de totes va ser començar a escalfar, però com estaven posant els fulls de les categories i els combats vam anar a veure’ls. La Malena era el 86 i jo el número 84.

Fer Taek-wondo és molt divertit perquè estàs amb tot l’equip, rius molt i t’ho passes molt bé… a més els teus pares que t’ajuden.

Quan vam sortir a fer els combats els nostres pares és van posar a cridar i animar-nos. Jo vaig guanyar 9 a 4 a l’Anna Escrich i desprès 0 a 4. Vam guanyar or (Cristina León) i plata (Malena García), i per celebrar-lo vam anar al McDonals.

Malgrat que ens vam fer mal a la cama i al peu estem molt contentes!!!

Premis dels alumnes del Col.legi Sant Andreu al Campionat de Catalunya:

Cristina León: Campiona de Catalunya en la seva categoria.

Miquel Lleixà: Campió de Catalunya en la seva categoria.

Adrià Madueño: Campió de Catalunya en la seva categoria.

Yeray Robledo: Campió de Catalunya en la seva categoria.

Malena García: Subcampiona de Catalunya en la seva categoria.

Adrià Salguero: Tercer classificat del Campionat de Catalunya en la seva categoria.

Ruben Padilla: Tercer classificat del Campionat de Catalunya en la seva categoria.

Oscar Salvador, Asier Novio i Alejandro García: Medalla de participació en el Campionat de Catalunya en la seva categoria.

Cristina León (6è A Ed. Primària)

Hola, em dic David Pla i sóc un escolà de Montserrat. He vingut de visita al Sant Andreu, i m’ho he passa’t molt bé. He fet amics de quart, que són molt amables i m’han caigut molt bé. Aquí a continuació podreu sentir una entrevista que m’han fet, i us deixo com a regal la cançó del telemàtic!

A reveure el dia 27 de Març!

 

 Cançó del telemàtic!! [2:20m]: Play Now | Play in Popup | Download (96)

 

 Entrevista a David Pla: Play Now | Play in Popup | Download (221)

 La Setmana Solidària es fa del dia 2 al 6 de febrer. La solidaritat és ser un bon company amb els que no tenen tant com nosaltres.

Al col.legi, Sant Andreu de Natzaret, fem com una mena parades per jugar i paguem amb “solidaris”. Els diners que recaptem són pels nens i nenes del Camerun.

El dia de la Pau és el dia trenta de gener i el nostre col.legi és el més solidari i és per això que ho he escrit, i em sento molt orgullós!

(Eric Hermoso, 5è B Ed. Primària)

Una veueta va preguntar …- És ell?
- Qui?
- L’Archie Smith.
- Ah,el nen meravella…
- Per què és diu el nen meravella?
- A propa’t que ara t’ho explico…

Un dia abans de l’any nou, Archie, estava jugant amb una màquina que li van regalar en nadal. Aquella màquina l`havia fabricat el seu pare, que era inventor ,la màquina era d`un metre d`alt amb una fletxa amb la punta de ferro i la resta de vidre, la màquina de metall mate. Per fer-la servir s`havia de tocar un botó i la fletxa s`enlairava fins on el manual de conducció es posés al límit i la fletxa tornés . A la nit ell va voler estrenar-la, va posar el manual de conducció al límit, va prémer el botó amb totes les seves forces i va sortir de l´habitació. Després va anar-se’n tan lluny que ja no es veia, fins i tot va sortir de l´atmosfera! Ell estava molt preocupat perquè no tornava .Van passar dos hores i no tornava …Al final va ser l’hora de dormir. Quan estava dormit no va venir la fletxa si no unes microscòpiques pedres grogues que al final se les va empassar.Quan va tornar a l’escola ell era normal, però ell es notava diferent. Abans no sabia res i ara s’ho sabia tot, els nens no s’ho podien creure. Era dolent en els esports i ara era el millor, els nens es pessigaven per si somiaven. Després va ser el més popular del col·legi i ajudava sempre a tothom. Al final l’alcalde li va posar un mot…

-Quin?
-Achie Smith el nen meravella.
-I com que saps tant de ell?
-Perquè jo soc Archie Smith el nen meravella!!!

(Miriam Alférez, 5è B Ed. Primària)