Mar 03 2008
Dilluns, 3-3-08
En aquests moments ens trobem a l’avió escrivint l’últim article d’aquest viatge.
Aquest matí ens hem llevat molt d’hora per poder preparar l’equipatge i per aprofitar al màxims les últimes hores a la ciutat de la llum i de l’amor. De bon matí, hem portat les maletes a l’autocar. Val a dir que aquest últim hotel ha estat el millor equipat de tots, i ens han ofert un magnífic esmorzar. Després d’agafar energies suficients per tot el dia, hem pujat tots l’autocar on la Madre Teresa ens ha donat un arsenal de menjar per aquest dia tan dur. A continuació ens hem dirigit als Magatzems Lafayette amb l’objectiu de comprar els souvenirs alimentaris per a les nostres famílies. Cal destacar que la forta olor a formatges ens ha acompanyat durant tot el dia, causant el mareig de més d’un.
Ja realitzades les nostres compres, hem anat als Champs Elysses on hem tingut 3 hores lliures per donar la última ullada a les botigues de moda i souvenirs i per poder dinar. A dos quarts de quatre hem pujat a l’autocar per darrer cop, per a desplaçar-nos fins a l’aeroport Orly-París i d’agafar el vol que ens conduiria fins a Barcelona de nou. Ens hem acomiadat dels nostres conductors, en Paco i en David.
A l’aeroport Orly de París, on ens van registrar ben a fons, varem estar campant per allà fins l’hora de facturar les maletes ( cal dir que a la Madre Teresa i a la Dolors els hi van deixar passar TOTES les bosses que portaven ) i a continuació varem esperar fins a l’hora d’embarcar. Un cop dins de l’avió, on suportàvem l’olor a formatge, tot va anar rodat. L’avió va aterrar sense problemes, i les maletes van arribar a les nostres mans en més o menys bones condicions. Al passar la porta d’arribades els nostres pares i amics ens esperaven amb molta il•lusió i el viatge va finalitzar entre abraçades i somriures. Han estat uns 8 dies que sens dubte no oblidarem mai. Gracies a tots per haver fet possible aquest viatge. Espero que es repeteixi. Una abraçada molt forta.
(aquest últim pàrragraf ha estat afegit posteriorment)
Laia Ortega i Anna Colomer 1B
Eiii Josep!!! Que l’actualització no estava acabada! U_U En fi, que hi farem… només calia afegir que, després d’arribar al aeroport Orly de París, on ens van registrar ben a fons, varem estar campant per allà fins l’hora de facturar les maletes ( cal dir que a la Madre Teresa i a la Dolors els hi van deixar passar TOTES les bosses que portaven ) i a continuació varem esperar fins a l’hora d’embarcar. Un cop dins de l’avió, on suportàvem l’olor a formatge, tot va anar rodat. L’avió va aterrar sense problemes, i les maletes van arribar a les nostres mans en més o menys bones condicions. Al passar la porta d’arribades els nostres pares i amics ens esperaven amb molta il•lusió i el viatge va finalitzar entre abraçades i somriures. Han estat uns 8 dies que sens dubte no oblidarem mai. Gracies a tots per haver fet possible aquest viatge. Espero que es repeteixi. Una abraçada molt forta.
Anna Colomer 1B
Hola a tots!!!
Doncs sí, el viatge ja s’ha terminat per a tots nosaltres. Han estat vuit dies de convivència amb cultures diferents a les nostres, com per exemple l’angles i d’altres no tant, com la francesa. Tot i això, sorprenent-nos d’algunes coses i acostumant-nos com podíem a les llengües respectives, hem acabat el viatge superant molts objectius proposats.
Així continuarem el nostre viatge, però a Badalona.
Esperem poder gaudir un viatge igual cada dia tots plegats. Gràcies a tots els qui han fet possible aquest gran viatge, i sobretot per haver construït un gran record en la memòria de tothom qui ha participat en ell.
Maria Moreno 1 Batxillerat B
Hola, hola! ^^
Ja des de casa comento aquest super bloc que vam fer durant el viatge. El dia d’avui ha estat molt complicat per molts. El fet de tornar a seure a les cadires i escriure no ens agrada gens, però gràcies al Xavi, la Maika i l’Albert Pujol hem pogut riure de nou amb les imitacions dels professors. Com han rigut l’Enric i l’Antonia!
Haig de remarcar (amb “fosforito” si cal) que fa molta mandra tornar a començar després d’aquesta experiència tan inolvidable.
També cal donar les gràcies als quatre professors que venieu amb nosaltres i, sobretot a la Madre Teresa ja que sense ella tot això no hauria estat possible. Josep, Dolors, Kike també moltíssimes gràcies per haver estat en tot moment amb nosaltres i no permetre que cap alumne/a es despistes i es perdes.
Durant avui he estat pensant molt en tot el que vam fer i m’he adonat que allà on anàvem ens feiem notar. Moltes “Macarenes” ballades i moltes cançons cantades!
I parlant dels hotels, van encantar-me! Llàstima que els francesos ens passèssin al davant al menjador quan portàvem 30 minuts exactes esperant per poder esmorçar.
Apart d’això, tant les habitacions com la companyia de la que vaig poder gaudir en elles, van ser perfectes.
I ja per acabar també haig de donar les gràcies als meus companys perquè sense ells el viatge no hauria sigut el mateix!
Estant amb ells és quan es nota la calitat del St Andreu!
Molts petons a tothom!
Gisela
PD: He fet una petita pausa per poder escriure això. Vaig a continuar fent deures!
Impresionante!!! No tiene palabras lo bien que nos lo hemos pasado. Como dije ayer en aeropuerto al Josep me llevo muchos amigos y muchos momentos inolvidables. Y unas ciudades espectaculares…a mi personalmente me gusto mucho mas londres, todo super bonito, muy limpio,una de las cosas que mas me sorprendio fue las horas de las comidas(ahora a las 7 me estoy muriendo de habre y diciendole a mi madre que quiero cenar…), o por ejemplo el tener que pagar 50p para poder ir al lavabo. Paris es muy bonito tambien, La Torre Eiffel muy bonita,pero me cenase tanto que de lo unico que me acuerdo es de las 300 escaleras que tube que subir por culpa del Victor y de la Gemma, me temblavanlas piernas y todo.Anecdota de ese dia: Un negrito de alli de la puerta me kito 2€ y no me los quiso devolver…que le aprobechen no? Lo que menos me gusto fueron los franceses, son muy desconfiados y solo havia que mirar a nuestra guia, que nada mas subirse suelta un comentario como: Es que los Españoles tienen muy mal gusto… Vale gracias
xD!
Una noche divertida…la de el concurso tu si que vales(Segun teresa Usted que sabe hacer?)…que esta dando de hablar, jaja espero que ninguno se enfadara porque la verdad no lo hicimos con mala intencion.
Las noches en las habitaciones, bastante tranquilitas por que estabamos muy cansados y lo unico que podiamos hacer era hablar un poco y quedarnos dormidos, ya que al dia siguiente teniamos que levantarnos muy pronto.
Los Hoteles Bastante bien, lo que menos me gusto fue la cena del hotel de Londres…incluso preferia quedarme sin cenar, no digo que estubiera mala, sino que a mi no me gustaba, seun el Moure, somos muy finas…jaja si yo creo que es verdad.
Cenas en el Flunch bastante buenas y divertidas.
Ultima cena en el Bufalo Bill impresionante, me gusto mucho,xk ademas de gustarme mucho la cena el espectaculo era muy divertido y ademas nos dejavan chillar y dar golpes que es lo que mas nos gusta creo.
Bueno he hecho un pequeño resumen…pero me he dejado muchas cosas.
Gracias a todos aquellos que han hecho posible este viaje y en especial a M.Teresa, Kike, Josep y Dolores.
Y a Todos vosotros…Gemma, Anna, Xisty,Fran,Victor,Sara,Moure, Gisela, Laura, Albas, Loida,Martas,Atila,Donata, Roger,Xavi,Laia, Martinez, Carles(MI)…un largo etc
Os Quiero y espero que esto se os quede para toda la vida igual que se me va a quedar a mi.
Un Besito Maika
Indescriptible!
Ha sigut, és i serà el millor viatge de les nostres vides… Almenys per a mi és aixi, sense cap dubte. Són tants i tants els bons records que m’emporto d’aquets viatge… i pensar que han passat tantes coses en tan sols 8 misserables dies.
Misserables, però meravellosos cadascún d’ells i aprofitan cada hora, cada minut, cada segon al màxim. Perquè cada moment d’aquell viatge va ser or i ho continuarà sent, perquè se que aquest viatge es tornarà a repetir algún dia, perquè no canviaria aquest viatge per res del món i perquè tots sabem que a valgut la pena anar-hi.
S’hi he de mencionar els millors moments del viatge crec que no acabaria mai, però em decanto per la gran piràmide a l’habitació de Londres(sabeu de que parlo), els balls de la macarena, Disney, moments de cartes i llargues converses entre els nois i aquells recorreguts tant llargs dins de l’autocar, imitacions…
També s’ha de dir que els professors es van comportar d’allò més bé am nosaltres, així que: Madre Teresa, Josep, Kike i Dolors gràcies per aquest viatge tant perfecte!
Bueno, em podria passar aqui la nit escribin, però haig de descansar i treballar amb les xurris, de forma que ja deixarè un altre post més endavan encantat de la vida
Un petó i una abraçada ben forta!
xavituu.
Impressionant !!!
8 dies, 2 ciutats, 47 persones, 3 hotels, 1 autocar, … i podriem seguir, però l´important en aquest viatge han estat cadacuna de les persones que hem conviscut i compartit experiències durant 8 dies que s´han fet curts.
Crec que tots els que hem format part d´aquest viatge, recordarem tots i cadascun dels moments que hem compartit.
Una part fonamental del viatge han estat els professors que sense ells això no haguès estat possible, especialment a la Madre Teresa.
Gràcies!
També m´agradaria recordar grans moments viscuts, com per exemple, el Buffalo Bill, amb la gran P_ _ _ N i les seves salutacions cordials. La visita a Disney, amb el turbo per poder pujar a les màximes atraccions possibles. Va ser una gran visita amb tots els Berbes! Les llargues jornades al autocar, etc. Però sempre, sense deixar de banda les grans situacions viscudes a Londres i Paris.
Gràcies a tothom!
A_Moure
Bé Anna bé! Et veig be pujant el que quedava de l’actualització jaja ja comentare des de casa que ara estic a informatica i no tinc molt de temps! un petonas
Ara es quan m’acostumen a dir, que t’agrada mes, Londres o Paris? I tu que contestas? Que no tinc ni idea de quina triar. Son dos ciutats totalment diferents cada qual amb el seu estil i forma peculiar. Però l’important d’aquestas dos ciutats, son els kilometres que hem pasat junts, i els grans moments d’aquest magnific viatje (imposible de redactar-los i que la gent tingues una petita idea del que hem pasat, aixó s’ha de viure!). Comensan desde els primers nervis el primer dia al aeroport, seguins per les famoses fotos del josep a totes hores , fotowap! (cal destacar que sent cert apreci a fer fotos als alumnes dormin i les seves macas caras), i continuan pels dinars, sopars, esmorzars (uns molt bons i altres no tan, pero amb molts riures i históries) i acavan per aquells moments més que indescriptibles que vam pasar , com per exemple, pujar a la torre eiffel (cal dir que vaig plorar perque em vai emocionar) o el dia tan mogudet a disney, o les mil visites a museus pasan per ponts en els quals mes de un podia sortir volan. I la maca experiencia de veure un musical com aquell (que es va fer una mica llarg) però que ens va impresionar a tots. I es que aquest son els petits records que ens quedaran a la ment al llarg de la vida, i si algun dia m’arriven a convidar a un futur programa de radió anomenat “racó nostalgic” quan em fasin la pregunta sobre el viatge, tinc clarisim el que diria:
“A la fí del món si es amb ells.”
Moltes gracies per aquest viatje:
-Alumnes de primer
-Professors
-Direcció
-Conductors.
-Guias
-I al temps , que ens va acompanyar .
Petons BERBES!:)
Ester de 1r de batxillerat B
M’alegro que hagi estat Un gran viatge]]
és veu en les cares de felicitat que cada dia porteu al cole
i quan parleu del viatge i el recordeu
Ara crec que ja m’heu explicat totes les annectotes, però crec que una en concret durarà fins l’any que bé: “Queesesooo?!”
Ens veieem
un petonàs a tots!
Bon dia a tots! Gran actualització la nostra Anna jaja portava tot el viatge dient-li a en Josep que volia actualitzar i al final a l’avió i amb les presses em va deixar actualitzar!
Doncs res ha sigut un viatge impressionant, sincerament no hi ha paraules per descriure’l: són masses moments, masses imatges, masses riures, masses annècdotes… I n’estic segura que ens en recordarem tota la vida.
Tots ens hem conegut molt a fons: tant amb les persones amb les que abans ni tan sols ens parlavem com amb els que ja eren amics nostres i ens han fet passar un viatge genial.
També ens ha servit per millorar la nostra relació amb els professors, que s’han mostrat molt propers a nosaltres, i els hem d’agraïr als quatre que ens hagit acompanyat en aquest viatge, sobretot a la Madre Teresa, que s’ha esforçat moltissim!
I res dir al Moure que estic d’acord que els berbes ens ho vam montar molt bé a disney! jajaja i que vaia tela amb la p****!
jajajaja un petonas molt gran a tots! dema torno a comentar
holaaa!!
BUeno yo no es que pueda opinar mucho sobre el viaje ya que no fui, pero por lo que contais y las anécdotas y todos los detalles veo que habeis disfrutado muchisimo como lo hicimos nosotros en nuestro viaje del año pasado…
Todos los detalles se os quedaran, me acuerdo que estabamos en verano y aun recordabamos cosas del viaje, y ahora a recordar las cosas y momentos por fotoss!!! Hasta que se pueda hacer otro viaje parecido…
Nos vemosss:D
Victor tOLEdanoo
(por cierto hoy es mi cumpleaños:D)
Estem a dia 31 de Maig del 2008 i ja han pasat uns mesos.. Ahir vaig estar miran per internet la graduacio de segon i no vaig poder evitar plorar, i es que ho penso, i nomes ens queda un any entre aquestes quatre parets i al nostre passadis.. I veia el video amb les fotos del seu viatje i tot..i es que no m’imagino d’aqui un any com estan ells..I tan debó que mai s’en olvidi ningú de tot el que hem pasat junts, amb uns mes que amb altres, pero tots junts. I es que ja son tants anys a l’escola..que fa pena pensar-hi. En fi.. Sempre ens quedara el reco nostalgic per repasar les fotos i els moments..