Home Escola Història

Història

HISTÒRIA DEL COL•LEGI SANT ANDREU

La nostra escola és una escola centenària en la qual hi destaquen dues etapes. El centre va ser durant 75 anys de les Dominiques de la Presentació, anomenades “franceses”, ja que el seu origen és a Tours (França).El 1970 va ser traspassat a les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Les “franceses” van arribar a Badalona l’any 1881, per fer-se càrrec de l’hospital-asil de Roca i Pi.

Uns dels benefactors de l’època era Evarist Arnús, el qual va projectar separar l’hospital de l’asil. Va comprar unes cases al carrer del Pilar -ara Arnús- i el 1986 es va inaugurar l’asil Sant Andreu, administrat també per les Dominiques. A l’asil es feia una classe de pagament per ajudar al seu sosteniment, ja que, encara que havia de mantenir-se amb ajuts municipals, la situació política feia que els diners arribessin de vegades sí, de vegades no.

Evarist Arnús va decidir fer un col.legi independent de l’asil i va comprar més terrenys l’any 1890. Ell, però, va morir. Això sí, va deixar a la congregació un sucós llegat de 200.000 pessetes, i el seu fill va continuar la construcció del col.legi, acabat el 1894.

Amb la República i la guerra civil es perd la pista de les “franceses”, que marxen, i també es perd la pista de l’ús que va tenir el local.

Han quedat testimonis d’ex-alumnes que ens expliquen que les classes s’impartien en francès i en castellà. Feien cultura general: aritmètica, física, urbanitat… Això era molt important. A l’hora de dinar, les alumnes que eren pensionistes o mig pensionistes (hi havia una mena de jerarquia entre elles i les alumnes externes i les de l’asil) no podien parlar si la monja no els donava permís. Les coses van canviar i després de la guerra no es van fer distincions com aquelles que els qui les van viure consideren “fruit d’una època concreta”. Les “faltes” comportaven fer una còpia de força ratlles, però no un càstig físic.

 

HISTÒRIA DEL CARRER ARNÚS

Un senyor que es deia Esteve Maignon, que tenia uns terrenys que anaven des de la carretera real fins al mar, va tenir la pensada de fer obrir dos carrers. Això era l’any 1837. Ell va demanar el permís i així van néixer el carrer Lleó i el carrer del Pilar (carrer d’ Arnús actualment).

La gent ho coneixia popularment pel nom del “camí del camp de Cal Ros”.

El 1884 Evarist Arnús comprà cinc cases d’aquest carrer per construir-hi un asil, inaugurat el 31 de març de 1886, que va ser anomenat Sant Andreu.

El batlle de Badalona va agrair a Evarist Arnús el regal a la vila de l’asil que porta el seu nom i proposà que es donés en successió el nom al carrer.